Han tancat el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia del Vallès Oriental

Ja ho han fet. Aquesta setmana ha tancat el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia del Vallès Oriental, situat a Granollers. S’ha consumat una de les presses de pèl més importants dels darrers anys a la nostra comarca.

Des d’aquí, vull expressar la meva solidaritat i la del conjunt de companys i companyes d’Independents per Mollet (IxM) amb la quarantena de treballadors i voluntaris, que han quedat al carrer, sense cap mena d’explicació raonable i raonada.

Dimarts passat ens vam concentrar a les portes del centre, al carrer Severo Ochoa del Polígon Coll de la Manya, a Granollers. Hi érem una cinquantena de persones, per a expressar el nostre rebuig al tancament d’aquest centre. Els encarregats d’oficialitzar el tancament no es van presentar...

La poca vergonya d’alguns contrasta molt amb la convicció de totes aquelles persones que han col·laborat amb l’adopció dels prop de 150 animals que acollia el centre. Unes adopcions que ha estat possibles gràcies al treball i l’esforç dels treballadors i voluntaris del centre, perquè el que és el Consell Comarcal no ha mogut ni un dit, ni s’ha gastat ni un euro en fer-ho possible.

Finalment només quedaven tres gossos. El més gran dels tres, i el més veterà, el Thor, va trobar una família, aquella mateixa tarda. Feia goig veure els seus primers passos fora del centre, entre porucs i il·lusionats, després de més d’un any d’acolliment. Els altres dos els va venir a buscar una protectora de Vallirana, que se’n farà càrrec d’ells.

Aquesta era sense dubte la preocupació més important. Salvar els animals. Però a banda d’això, i malgrat l’intent d’alguns mitjans de comunicació de tapar tota la resta -menció especial pel 9 Nou, cada dia més penós- i emmudir qualsevol veu crítica, no es pot deixar el calaix tot el merder que envolta el tancament d’aquest centre, el que suposa pel conjunt dels municipis de la comarca i pel tractament que aquests en faran dels centenars de gossos que necessitaran ser acollits els propers mesos.

Les presumptes obres de millora a la depuradora que apuntaven els responsables del Consell Comarcal com a causa del tancament, no són més que una excusa, perquè la depuradora en qüestió no ha funcionat mai, des del primer dia. A més, les millores de les instal·lacions que deien, les podien fer perfectament, sense necessitat de tancar el centre, com ho han fet d’altres en condicions similars.

Els responsables polítics del Consell Comarcal, han actuat amb una passivitat vergonyosa i amb una manca total de transparència, amagant els veritables motius del tancament, econòmics i de gestió. Comptant amb els costos de construcció, en aquest centre s’han esmerçat més d’un milió d’euros en els darrers dos anys. Uns calers públics, aportats per la Diputació de Barcelona i pels ajuntaments adherits al projecte, que ara cauen en un pou per la incapacitat de gestió i la poca voluntat de trobar fórmules alternatives per a potenciar-ho.

Això no pot quedar així. En qualsevol país europeu, s’haurien assumit responsabilitat polítiques per aquest autèntic fiasco. Començant per la dimissió de la Consellera responsable del tema. Rentant-se les mans, el que fan és només soscavar la confiança de la gent al sistema actual de partits, i demostrar que els seves preteses idees de defensa dels drets dels animals són només paper mullat.

150 GOSSOS amenaçats de mort per l’estupidesa humana

El Consell Comarcal del Vallès Oriental vol tancar el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia de la comarca, situat a Granollers, amb que acull prop de 150 gossos i una vintena de gats.

L’excusa són unes presumptes obres de reforma d’aquestes instal·lacions que francament, no ens creiem per a res. El Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia de la comarca, va ser inaugurat el juliol del 2004, encara no fa ni dos anys. S’hi van invertir més de 600.000 euros, en la seva construcció. Com és possible que un centre on s’hi va invertir un pressupost tan alt i que no té ni dos anys, ara calgui reformar-ho ? Això és una autèntica pressa de pèl i alguna cosa fa pudor a socarrimat en aquest tema.

Malgrat les nostres protestes i les de molts ciutadans, amb la seva posada en marxa es van tancar altres centres que funcionaven amb l’esforç d’entitats proteccionistes i els seus voluntaris, com el de Mollet, que gestionava “ Vallès Natura”. Llavors Independents per Mollet (IxM) ja vam denunciar que les 150 places que oferiria el centre comarcal, serien totalment insuficients per a cobrir les necessitats de 31 municipis adherits a aquest servei. Si amb prou penes tocaven a cinc gossos per localitat! Els partits “moquetaires” del Consell Comarcal, especialment ICV-EUiA responsable de l’àrea, es van l’orni amb aquest tema.

Diuen que el tancament és temporal, i que només seran quatre mesos. Això no s’ho creuen ni ells!. La veritat creiem que està en el tema econòmic i en la mala gestió que han fet els responsables polítics del tema, que després tant s’omplen la boca amb els drets dels animals. A més, per a fer reformes no cal tancar tot el centre, perquè no les fan per fases ?

Tancar aquest centre durant tot l’estiu, precisament els mesos on es produeixen més abandonaments d’animals, és una absoluta negligència, que posarà en perill la vida, tant dels animals acollits, com dels que ho puguin necessitar en els propers mesos, i el conjunt dels 31 municipis de la comarca acollits a aquest servei i que no tenen cap altra servei alternatiu, poden quedar en poc temps en situació de col·lapse. Per aquest motiu, Independents per Mollet (IxM) hem reclamat, la dimissió immediata de la Consellera Comarcal de Sanitat, Rosa Mª Esteve, (ICV-EUiA), per la seva incompetència i la del seu grup, en la planificació, gestió, seguiment i control d’aquest servei. Cruella de Vil no hauria fet pitjor.

Ens preocupa molt el futur del centenar llarg d’animals del centre, perquè ens ensumem que si no troben on col·locar-los els acabaran matant. Si no ha estat capaços de fer possible l’adopció d’aquests gossos en tot aquest temps, com és possible que ens vulguin vendre que ho aconseguiran en 15 dies ?

Des d’aquí fem una crida a totes les persones que estimen els animals, per tal que difonguin aquesta informació, per aconseguir que no es sacrifiqui cap animal i que el centri continuï obert. Aquest animals no tenen cap culpa de la inutilitat d’alguns humans, alguns dels quals mereixerien estar menjant pinso una bona temporada.

Cruella De Vil, DIMISIÓ !!

No ens callaran !

Dijous, només quatre hores abans de l’inici de la campanya del referèndum sobre la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va tenir lloc un debat al Mercat vell de Mollet. A l’acte, organitzat per Federació d’Associacions de Veïns (FAVM), van ser convidades totes les forces polítiques de la ciutat, amb l’excepció d’un sola. Endevineu quina ? Independents per Mollet ( IxM).

La decisió de la FAVM de censurar, precisament la formació local que més clarament s’ha posicionat sobre la proposta de nou estatut que serà votada el proper 18 de juny i que forma part des de la seva creació de les plataformes Diguem NO i Pel Dret de Decidir, és d’un sectarisme que tira enrera. Ja sé que els partits tradicionals no acostumen a atrevir-se a qüestionar el paper dels responsables d’algunes entitats veïnals per por a perdre vots, però ja us ben asseguro que no és el nostre cas.

D’entrada, seria lògic pensar que la FAVM no hauria de tenir cap mena de preferència sobre la participació d’uns partits o d’altres, i que el seu paper s’hauria de limitar a posar a l’abast dels ciutadans un fòrum on es pogués debatre i contrastar opinions sobre les molles que han quedat de la proposta d’estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, després de ser esmicolat a la Moncloa i raspallat a la comissió del Congrés.

Però no ha estat així. Han vedat la participació a Independents per Mollet ( IxM) i d’aquesta decisió pressa unilateralment per la cúpula d’aquesta entitat veïnal, sense cap mena de consulta a les Associacions de Veïns de la ciutat, es dedueix la seva submissió als interessos d’alguns partits tradicionals, bàsicament els sectors d’EUiA i ICV del més recalcitrant “poltronisme espanyolista”, tan democràtics ells i d’esquerres de debò, que han volgut negar la veu, des del seu naixement, ara fa tres anys, a l’única força lliure que els fa ombra a la ciutat.

Serà que ens tenen por, que tenen por de perdre els seus privilegis, o simplement que amb el nostre treball de formigueta, evidenciem la seva esclerosi i les seves renúncies. Però la veritat és que ni és la primera vegada, ni tampoc segurament, serà l’ última.

No és sobrer recordar que IxM també va ser l’única formació marginada, per la pressió d’aquests partits, mentre ERC callava i atorgava, en un debat públic a la ciutat en la darrera campanya municipal, organitzat pels partits de la difunta Entesa per Mollet (R.I.P), sobre temes de joventut, malgrat presentar la candidatura més jove de la ciutat.

Caldrà prendre bona nota d’aquesta maniobra, així com del fet que d’altres partits tampoc no hagin mogut ni un sol dit per tal d’evitar aquesta marginació incomprensible. Ja poden tenir ben clar que sabrem actuar en conseqüència en el proper esdevenir polític de la ciutat i que facin el que facin, no ens callaran !

Per dignitat, diguem NO !

S’acosta l’hora de la veritat i els partits submisos al govern espanyol, ja han endegat les seves maquinàries per a idiotitzar el personal i fer-li creure que l’Estatut que ens presenten, és allò que hem estat esperant els darrers vint-i-sis anys. Catalunya no mereix aquest Estatuet. Com a mínim, mereixia alguna cosa semblant al que el va aprovar el noranta per cent del Parlament català. Però els dirigents d’aquests partits deuen pensar que els ciutadans som tontos com una sabata. Perquè enaltir les bondats d’aquest text, comparant-lo amb l’Estatut de Sau del 79, farcit de renúncies i negociat amb pors, amb la pressió dels militars, és tenir molta barra, i voler fer-nos por dient que el PP, votarà que no, és pensar que el personal és estúpid.

Afirmar que reconeix Catalunya com a nació, quan només es fa una menció indirecta al preàmbul i quan a la comissió del Congrés, molts es van afartar de negar-ho, és per trencar-se de riure. Com dir que s’equipara el català al castellà, quan continuarà sent folklòric a l’etiquetatge i inexistent a la justícia. I recordar com alguns juraven que no votarien un Estatut que no suposés un concert econòmic similar al basc i una agència tributària pròpia i després s’empassaven a la Moncloa tot el que havien jurat, és simplement patètic. Sobretot sabent que amb la xavalla que ens arribarà, seguirem com ara, patint un dèficit fiscal monumental, sense poder pagar el deute sanitari, acabar amb les llistes d’espera, millorar l’ensenyament públic o rescatar els nostres peatges.

Dir no a l’Estatut de la Moncloa, no és el final, sinó el principi de moltes coses. Si no s’aprova, no passarà res, com tampoc ha passat res amb el no a la Constitució europea. Continuarà vigent l’actual i s’obrirà una nova oportunitat per arribar més lluny, per recordar que som una nació i tenim el dret de decidir. El proper dia 18 de juny hi ha en joc la dignitat d’un país. Demostrar si volem seguir sent masells agraïts perquè ens estirin mig metre la cadena, o si volem ser amos del nostre futur. El proper dia 18 de juny cal ser valents i recordar a aquests polítics nostres que estem decepcionats amb les renúncies que han acceptat. Ser covard és condemnar a aquesta generació i a la propera a patir les mateixes mancances que hem patit nosaltres. Només ens queda una alternativa.
Per dignitat, diguem No !

5 anys sense Urruti

Dimecres 24 de maig, es compliran cinc anys, de la mort en accident de trànsit de Francisco Javier González Urruticoechea, conegut per tothom com a Urruti. Aquella matinada d’ara farà cinc anys, a la ronda de Dalt de Barcelona, s’estroncava de manera tràgica la trajectòria vital d’un dels millors porters que han passat mai per Can Barça, i la d’un home estimats com a pocs per l’afició blaugrana i la de la resta d’equips on va deixar un grat record, Lengo Koak, Sanse, Real Sociedad i Espanyol.

Algú pot trobar estrany aquesta anotació en aquest blog, però què hi farem, un també té els seus mites, i avui que escric aquestes línies no puc evitar una certa tristesa pensant, com hauria vibrat aquests dies en Xabier, de cor culer i realista, com un servidor, amb les victòries blaugranes i la salvació “in extremis” de la Real, i com hauria sabut transmetre el seu positivisme i la seva alegria de viure enmig d’aquestes darreres celebracions, tan desitjades.

Sempre he sentit a dir que els porters, són els únics veritables especialistes d’un equip de futbol. Sobre ells pesa a més la llegenda urbana que tots estan una mica tocats, a còpia de temperar els nervis per a afrontar els moments més decisius del partit. Possiblement, només els que hem viscut l’experiència, ni que sigui en equipets modestos, podem entreveure la resposta aquesta qüestió, i no seré ara jo qui desvetlli aquest misteri. Sigui o no veritat, no he tornat a veure un porter com en Xabier, capaç de fer-se sentir fins el mig camp amb els seus xiulets, per a ordenar la defensa i situar els seus companys en el lloc adequat, i fer-ho amb aquella mena d’autoritat, assumida de grat per tothom, amb la mateixa amb la que s’escapava, cinquanta metres fins al mig del camp, per anar a defensar un company agredit per un contrincant.

Puyal el va ascendir als altars blaugranes, a la temporada 84-85, després d’aturar aquell penalti mític de Valladolid, al minut 87 del partit, que va valer una lliga. La primera després d’onze anys de sequera, que va bolcar més als carrers de Barcelona, més d’un milió de culers, en una festa que no oblidaré mai. Encara em ressona al cap la seva veu cridant “ Urruti, t’estimo ! “. Després va arribar la final de la copa d’Europa amb l’ Steaua, on malgrat que va parar dos penaltis, no es va poder evitar la derrota, i la seva definitiva retirada dels camps, un any després, amb l’arribada de Zubi.

Però l’Urruti, que es va afincar a Barcelona, sense oblidar la seva Donosti natal, no es va retirar mai dels nostres cors. Allà hi restarà per sempre, en el racó destacat de tots aquells que ens han regalat moments feliços, i ens recorden que la vida és fugaç i juganera, com ho és el futbol, un simple joc.

Mila Esker, Xabier Urruti!

Laster Arte !

L'Agència Tirbutària i el català

Independents per Mollet (IxM) hem denunciat aquesta setmana que el servei d’assessorament que s’ofereix des de l’Ajuntament, en col·laboració amb l’Agència Tributària per ajudar als ciutadans a fer les declaracions de la renda, no permet fer-les en català.

Aquesta setmana hem rebut la queixa de diversos ciutadans que han utilitzat aquest servei per a complimentar la seva declaració i que han mostrat la seva sorpresa en comprovar com el sistema informàtic emprat, segons se’ls ha informat in situ, “no permetia redactar-les en català”.

Em sembla que hores d’ara, adduir motius tècnics, quan tot els programes d’ajut (Programa PADRE), contemplen la possibilitat d’utilitzar diferents llengües de l’Estat, és una excusa molt pobre i molt poc creïble i un exemple de manca d’interès que no necessita més qualificatius.

Creiem que és positiu, que des de l’Ajuntament s’ofereixi com ja es ve fent des de fa alguns anys, aquest servei d’assessorament en col·laboració amb l’Agència Tributària, tot i que ja ens agradaria fer-ho a una Agència Nacional pròpia, però crec que tant aquest organisme autònom depenent del Ministerio de Hacienda, com el propi Ajuntament de la ciutat, haurien de vetllar i tenir més cura per que es respectin el dret dels ciutadans a fer us de la llengua catalana per a complir amb els seus deures tributaris obligatoris, ja de per sí força penosos si recordem l’espoli fiscal al que estem sotmesos els catalans.

Independents per Mollet (IxM) hem instat a l’Equip de Govern municipal, que reclami als responsables de l’Agència Tributària que introdueixin les modificacions necessàries en el servei que es presta a Mollet, per tal que els ciutadans que ho desitgin puguin presentar la seva declaració en la llengua pròpia del nostre país. És el mínim que poden fer, o és que això també s’ho van carregar al nou Estatut de rebaixes, que es volen encolomar des de la Moncloa ?

La nova Escola Oficial d’Idiomes de Mollet s’ha d’ubicar a l’edifici de l’EUPMA

Independents per Mollet (IxM) hem proposat que la nova Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, que començarà a funcionar el proper curs, segons el compromís assumit pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, tingui la seva seu a l’edifici de l’antiga Escola Universitària Politècnica del Medi Ambient (EUPMA) a la rambla de Pompeu Fabra, 1.

Ja vaig explicar en un altre input que IxM, hem vingut reivindicant reiteradament, la necessitat d’obrir un d’aquests centres a Mollet, des del setembre de 2003, per tal de cobrir amb oferta pública, l’actual demanda de formació en idiomes que hi ha a la ciutat i a l’àmbit del Baix Vallès.

L’edifici de l’antiga Escola de Medi Ambient, una part de la qual acull ara les instal·lacions del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics), és la millor opció, perquè està ideat per la docència i reuneix les condicions més adequades per a la seva pràctica, aules, espais d’estudi, biblioteca, despatxos, dotació informàtica, etc, i a més, es troba en un espai accessible i ben comunicat.

Les activitats del GIRO es podrien reubicar sense cap problema, en una de les diverses plantes de l’edifici, al marge de l’activitat docent, i dedicar les inferiors a les activitats de la nova Escola Oficial d’Idiomes ( EOI) de Mollet.

Ara és ja el moment d’avançar en la concreció de la seva ubicació, per tal que les classes puguin començar amb normalitat el proper curs, i aquesta crec que és, hores d’ara, la millor opció, per això hem instat l’Equip de Govern municipal, a recollir aquesta proposta i a començar a estudiar els canvis necessaris que s’haurien de fer per a endegar aquest nou servei. Són moltes les persones que ens demanen informació sobre això. No podem defraudar-les. I si s’adormen massa, correm el perill de no ser-hi a temps.

Innocentada avançada a la senyalització dels carrers de Can Fàbregas nou

Sembla com si algú hagués volgut gastar una innocentada avançada al Govern de la ciutat, i el més greu és que ho ha aconseguit. Per fer-se una idea només cal fer una volta per un dels espais més nous de Mollet, la zona de Can Fàbregas, on abans hi havia la fàbrica tèxtil “Sedunion”, coneguda antigament com a “Can Fàbregas”, i veure la col·lecció d’errors que podem trobar a les plaques d’identificació dels seus carrers recentment inaugurats.

Hi trobarem un autèntic desgavell. D’entrada, cap de les plaques d’identificació dels nous carrers allà instal·lades no respecta el model homologat per l’Ajuntament, ni en format, colors, ni tipografies. Això seria només una anècdota més si no fos perquè un quaranta per cent presenten el símbol oficial de la ciutat, l’escut municipal de cap per avall, amb la corona al peu de l’escut i el nostre moll ben marejat, que ara mira a la dreta i no a l’esquerra com és de tradició. No sé si serà alguna mena d’auguri del futur polític de la ciutat, espero que no, però el que és clar és que el que segur no representa és un exemple de bona gestió del detalls que emmarquen un gran projecte.

Per si això fos poc, la innocentada en qüestió tampoc ha deixat immune l’ortografia. Així trobem que el nou carrer dedicat a les “ Llevadores”, les dones que tradicionalment ajudaven les mares al part, presenta en totes les plaques faltes d’ortografia, ja que el que es pot llegir en elles ara és “Carrer de les Llavadores”. Si a casa nostra parléssim la varietat del català present al País Valencià, hom podria pensar que parlem de les dones que rentaven la roba, però lamentablement, no és aquest el cas.

El cas és que estem davant d’una autèntica “xapussa”, més pròpia de les historietes de Pepe Gotera i Otilio, que d’una ciutat moderna que vol fer les coses com cal. L’empresa constructora que ha senyalitzat els nous carrers és òbviament la primera responsable, però l’Ajuntament també ha badat, perquè hauria d’haver realitzat un seguiment més de prop d’aquests detalls. Perquè com ens agrada dir, els petits detalls, també són importants.

De moment, i des que Independents per Mollet ( IxM) vam denunciar fa algunes setmanes aquesta qüestió, no s’ha mogut res i la cosa segueix igual. L’Equip de Govern municipal s’hauria de posar les piles per a solucionar aquest desgavell, retirar aquestes plaques errònies i substituir-les per altres del model homologat a Mollet, que respectin l’escut de la ciutat, i dit ja de pas, les normes ortogràfiques. No sé si és molt demanar...

CAMPIOOONS ! Ja la tenim aquí, la 18a Lliga del Barça !!

Serà perquè els culers som patidors de mena que tot i tenir-ho coll avall des de fa temps, encara no ens crèiem. Enguany, que hem tornat a gaudir de debò amb el joc dels xicots de’n Rijkaard, pot ser un any antològic si fem doblet. Ara queda el millor, la final de la Xampinyons a París. Tant si es guanya com si no, que es guanyarà, el que està clar és que aquest equip, a poc que es facin les coses amb cap i sense urgències històriques, té corda per a estona. Fustes en té. De moment, en Rijkaard, és el tercer entrenador en els darrers vint anys que guanya dues lligues seguides. És ben curiós que tots tres siguin holandesos, els altres dos són en Cruyff i l’innombrable mister amb cara de totxana.

No m’agrada gaire la tendència que hi ha de comparar aquest equip amb el Dream Team de Johan Cruyff. No seré jo qui amagui el meu cruyffisme militant, però els temps han canviat i el futbol també, i no crec que sigui just posar-los a la mateixa balança. Precisament el gran capità del Dream Team, en Jose Mari Bakero, mana ara a la banqueta de l’altre equip que més m’estimo, la Real Sociedad. Dec tenir una vena masoca, però mira que també ens ha tocat patir aquest any, amb la permanència penjant d’un fil... En Bakero sembla que està començant a treballar bé i a obtenir bons resultats i estic segur que l’any vinent podrem tornar molts molletans, com enguany, a gaudir d’un Real-Barça a Anoeta.

Força Barça i Aupa Errala !!

EUiA se’n va de la Plataforma pel Dret de Decidir

Era qüestió de temps que després d’intentar dinamitar sense èxit, el moviment sorgit arran del pollastre muntat pel frau oficial del nou Estatut, els sectors compromesos amb el “trilerisme” polític nacional, acabessin fent mutis pel fòrum...

Així que ara que EUiA, o al menys el seu sector oficialista, ha fet pública la seva decisió de marxar, no és que ens inundi la incredulitat, sinó més aviat el contrari. Sobretot després de veure com a les darreres assemblees de la plataforma, s’atrinxeraven com pràcticament els únics que defensaven que l’entitat no es posicionés sobre la postura de vot a la consulta del proper 18 de juny.

Després dels calbots que van rebre per part dels seus socis, d’ICV, per haver donat suport inicial a la plataforma i sobretot després de la seva submisa reculada, per assistir, sí però no, a la manifestació del 18 de febrer, enviant una petita delegació de segona filera, la posició de la franquícia d’IU a Catalunya havia quedat ja molt compromesa.

Així les coses, no seré jo qui els negui una certa coherència. Perquè un ja està avesat a saber que és millor marxar d’allà on ho hi està de gust. I francament, veient amb quin fervor han combregat sense ennuegar-se, amb aquesta roda de molí que és l’Estatut de la Moncloa, doncs s’entén que estiguessin incòmodes envoltats d’entitats i persones que ja vam dir fa temps, que això era una pressa de pèl. Segurament han perdut una oportunitat d’or per a demostrar fins a quin punt, la seva pretesa convicció en la defensa del dret d’autodeterminació del poble català, era real o només un posat nostàlgic de l’època de l’Assemblea de Catalunya. O potser és que ja no ens cal tenir cap mena de dubte...

Independents per Mollet ( IxM), formem part de la Plataforma pel Dret de Decidir des de la seva creació, i creiem que ara més que mai, té una bona raó per seguir treballant-hi per a recordar que la dignitat del nostre poble, no ens la podran prendre mai. Als que s’estimen més la calor del poder i la mateixa política del peix al cove que abans tant criticaven, només em queda que respectar-los en la seva decisió i desitjar-los bon vent i barca nova.

El peatge de Mollet no és gratuït !

El peatge de Mollet no és gratuït, malgrat les reiterades afirmacions de representants polítics i institucionals, sobre l’entrada en vigor d’una presumpta gratuïtat de la barrera de la C-33, als usuaris habituals amb el dispositiu de pagament electrònic, anomenat Via-T, i realitzin més de vuit viatges al mes, en dies laborables.

No ho és pel vuitanta per cent dels usuaris que seguim pagant, com venim fent des dels darrers trenta anys, Ni tampoc ho és, malgrat el que la propaganda institucional digui, pel reduït nombre d’usuaris que disposen de Teletac Via-T. Només cal veure que depenent de l’entitat on es contracti el “Tele-atrac”, acollir-se a aquesta mesura te un cost pels usuaris que va entre 52 i 70 euros anuals, als quals s’han de sumar els bancaris, el que vol dir que amb complint amb els mínims de vuit trajectes al mes, sobre onze laborables, es paga fins a 0,80 euros (132 ptes) per trajecte. - On és la gratuïtat ?

A més aquesta mesura contribueix a fomentar la picaresca, amb la complicitat de caixes i bancs, ja que obliga a obrir un compte a Mollet o en alguna de les poblacions properes, incloses en aquest acord i genera un augment artificial d’aquests. Les caixes i bancs són les veritables beneficiades d’aquest engendre. D’entrada et cobren tots els viatges i només a final de més, si has complert amb els mínims imposats, la seva generositat, fa que et tornin aquests calers. Us imagineu la quantitat de calerons que obtenen i retenen durant tot un mes les caixes i els interessos que generen a les seves arques, dels quals els usuaris no veuen ni un ral ? A més a més passi el que passi, els usuaris segueixen pagant els costos del manteniment de l’aparell.

D’altra banda, encara que també són usuaris habituals, els conductors que van més enllà de Mollet i que no entren i surten per la sortida 1, queden exclosos d’aquesta mesura. Això ja està provocant que molts optin per efectuar maniobres d’entrada i sortida a Mollet, per reincorporar-se un altre cop a l’autopista, afectant el trànsit intern del municipi, sobre tot a les hores punta del matí i del vespre.

Malgrat el desplegament publicitari, l’entrada en vigor d’aquesta mesura és un tancament en fals i una nova mostra de la incapacitat del Govern, per a donar una solució definitiva al greuge històric d’aquest peatge. No és de rebut que es vulgui acabar amb un greuge històric com aquest, generant un de nou, que crea usuaris de primera i usuaris de segona.

El que cal és una solució que afavoreixi tots els usuaris, perquè tots tenim el mateix dret a la gratuïtat total, sense mínims de pas, limitacions horàries, comptes bancaris, ni “Tele-atracs”. Tots hem pagat durant dècades i de manera injusta aquest peatge. A què ve ara, tant de sectarisme ?

Mentre d’altres callen i atorguen, nosaltres seguim dient:

Fora el Peatge de Mollet !

Calen millores als jutjats de Mollet

En matèria judicial, el canvi de Govern a Catalunya, no podem dir que s’hagi notat gaire. Tant l’actuació de l’anterior govern de CiU, com l’actual del tripartit, han mantingut la ciutat en el més pur ostracisme en matèria judicial. La situació d’aquests serveis no es correspon, ni amb les necessitats reals, ni amb el pes específic que Mollet té al Mapa Judicial de Catalunya.

Les instal·lacions dels jutjats de la ciutat, són obsoletes i mancades de les condicions exigibles, perquè el poc personal disponible, pugui fer front a l’acumulació de causes que pateix i atendre els ciutadans. Els Governs catalans, es van comprometre a ampliar el nombre de sales i estudiar la creació d’una nova seu, però no hi ha calendari d’actuació, ni partida als pressupostos de la Generalitat.

El Registre Civil de Mollet del Vallès, obre al públic només durant tres hores diàries, el que fa molts ciutadans que s’hi acosten hagin de tornar al dia següent. És atès per una sola persona, que ha cobrir també les consultes telefòniques. Això provoca cues innecessàries i fa que tràmits relativament senzills com demanar un certificat, requereixin hores d’espera per part dels usuaris.

Els jutjats de Mollet necessiten més personal i millors instal·lacions per atendre els usuaris com es mereixen. Més que mai és de justícia.

Sant Jordi amb “llibres lliures" a Mollet

Independents per Mollet (IxM) reprendrem aquest proper diumenge 23 d’abril, coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi, la nostra campanya de difusió del “book-crossing”, amb una nova acció d’alliberament múltiple de llibres, a diferents punts de la ciutat.

Aquesta és la quarta acció d’aquestes característiques que portem a terme a Mollet, des que vam endegar aquesta campanya, que pretén “fomentar el valor de compartir, com alternativa al posseir, i donar als llibres una segona vida per a fomentar el gust per la lectura d’una manera lúdica i assequible lúdica ”.

Celebrem la bona acollida que ha tingut. De moment, ja hem rebut notícies de prop d’un 50% de la trentena de llibres ja alliberats, el que és un percentatge força alt, perquè som conscients que molts acaben segrestats al prestatge d’algun lector i no tornen a sortir al carrer. A títol de curiositat podem dir que, dels que en tenim coneixement, la majoria d’ells romanen per poblacions del Vallès i de les comarques barcelonines i d’altres terres catalanes. Alguns però sembla que han viatjat a llocs tan distants de Mollet com: Hamburg (Alemanya), Alhabama (EUA) o Guadalajara ( Mèxic)”.

Aquest proper diumenge IxM alliberarem deu noves obres, principalment dedicades als més joves lectors, entre d’altres: “Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carrol, “ L’estranya desaparició de la Laura” de Josep Torrent, “El llibre de l’hivern” de Francesc Miralles, o “ Val més anar sol” de Care Santos.

Per facilitar la seva “cacera” els llibres seran alliberats progressivament, durant el matí i la tarda del diumenge, a l’entorn de diferents escultures de la ciutat. Les persones que aconsegueixin fer-se amb algun d’aquests exemplars, poden registrar la captura a la web www.bookcrossing.com, anotar comentaris i seguir el camí del llibre un cop l’hagin llegit i tornat a alliberar.

Tres anys d’Independents per Mollet ( IxM)

Ara fa tres anys, que un conjunt de ciutadans de Mollet, ens uníem per formar Independents per Mollet (IxM). Naixia de la il·lusió i l’experiència dels homes i les dones que confluíem en aquesta nova força política molletana, per treballar per millorar la nostra ciutat.

Tres anys després, ens honora poder dir que més de tres-centes propostes, denúncies, accions, mocions municipals, i proposicions de llei presentades, ens avalen. No hem deixat ni un dia de treballar per Mollet, i podeu estar ben segurs que no ho deixarem de fer.

Independents per Mollet ( IxM) és un projecte de futur, però és sobretot la realitat d’un present, que avança sense presses, però sense pauses. Som Gent x Mollet, amb un projecte de transformació i de millora per a la nostra ciutat. Apostem per la tolerància, com un valor fonamental de la convivència democràtica i volem un Mollet tolerant, on les confrontacions siguin les de les idees, i on el pluralisme i la convivència siguin l’eix d’objectius comuns.

No anem contra ningú, sinó a favor de Mollet. Som gent independent, mai indiferent. Que entenem que al debat de la ciutat, els dogmatismes i els “mirlos blancos”, s’han de substituir pel treball constant i la riquesa de les propostes. Que tenim la capacitat de decidir aquí a Mollet per Mollet, sense els condicionants dels partits clàssics, les decisions dels quals sovint venen dictades per les seves cúpules de Barcelona, i que sovint acaben sent mers gerents del sistema, invertint el temps que haurien de dedicar a reciclar-se, en conspirar per retenir els privilegis o incrementar-los encara més.

El futur de Mollet ens necessita a tots. Ningú pot quedar exclòs d’opinar i de participar activament en la pressa de decisions que afecten la nostra ciutat. IxM aportarà a la propera cita electoral la novetat d’un espai singular, un espai lliure sense hipoteques ni dependències, i una candidatura expressió de la pluralitat de la nostra ciutat i amb fort perfil jove. Perquè ens mou un únic motiu: ens estimem Mollet i lluitem per millorar-lo. Ha arribat l’hora de canviar.

És l’hora d’Independents per Mollet ( IxM) !

La cigala i la formiga

A Mollet sempre hem estat ben servits de pollastres polítics. Un dels darrers i de traca, ha estat el de l’Entesa,(RIP). Encara que alguns dels seus components van jugar brut i sense gaire escrúpols, contra Independents per Mollet (IxM), no me n’alegro. No és només que amb set regidors i una pila de milions de finançament municipal, no hagin fet els deures. És que com ja vam vaticinar de bon començament, ha estat només un miratge.

ERC de Mollet, farta de les maniobres dels seus suposats socis, -amb amics així un no necessita enemics- ha acabat marxant i passant-se al Grup Mixt i l’experiència de l’Entesa, com a tal, ha acabat saltant pels aires a les primeres de canvi. Ja ho vam avisar, encara que la idea a la teoria podia haver estat bé, la concreció, el temps i els tics imposats pels factòtums partidistes, la convertien en un gegant amb peus de fang. I al final, ja veieu, ha petat, perquè un altre cop els interessos partidistes i de poder personal, han pogut més que la teoria inicial.

Mollet necessita un bon govern tant com una oposició en plena forma i l’espectacle donat, no és bo per la ciutat. Alguns ja hem patit a la nostra carn la cara més fosca de la política. Un costat fosc contra el que ens vam rebel·lar per poder seguir fent el que més estimem, treballar per millorar la ciutat, sense dependre dels maquiavelismes dels aparells dels partits i d’alguns dels seus dirigents.

No és casualitat, que Independents per Mollet (IxM), hàgim pogut mantenir contactes amb tots els partits molletans, per a tractar qüestions de la ciutat, menys amb els que formaven l’Entesa (ICV-EUiA-ERC), que sempre s’hi han negat. Potser massa creguts per adonar-se del naixement d’altres realitats, potser perquè es pensaven que eren la reserva espiritual d’occident. Ara, mentre ICV ha llençat per la borda el prestigi i el treball de dues dècades i altres continuen mirant-se el melic, una part important de l’esquerra molletana, ha perdut una credibilitat, que costarà molt tornar a recuperar i ha deixat orfes a molts ciutadans que hi van confiar.

Ara els toca reflexionar, si és que encara són capaços. Perquè amb les sigles segrestades amb nocturnitat per Iniciativa, i convertides en una mena de mort vivent, encara els hi queda tot un calvari final, i això no és bo per Mollet. Mollet necessita gent lliure que se l’estimi per sobre d’interessos partidistes. Aquí trobareu sempre, des de la nostra modèstia, a la gent d’IxM. Mentre d’altres continuen fent com la cigala de la faula, nosaltres preferim fer com la formiga. Passet a passet, i bona lletra. No hi tenim cap mena de pressa. Perquè com ja hem demostrat, amb nosaltres no han pogut, ni podran. Perquè per Mollet, no ens rendirem mai.

Som Gent x Mollet !

Tot esperant el tren de Mollet-El Papiol

Resulta tòpic, però hi ha trens que sempre arriben tard. Alguns fins i tot no arriben mai o ho fan quan ja ningú no espera a l’estació. Després d’anuncis i més anuncis fallits, sobre la posada en marxa per a viatgers de la línia ferroviària Mollet-Papiol, han obert un sol tram, el que va de Martorell a Cerdanyola. Als ciutadans del Vallès Oriental, ens han deixat al marge de l’accés per a viatgers d’aquest nou servei de transport.

L’adaptació per a viatgers de la línia Mollet-Papiol ha estat, durant dècades, una reivindicació prioritària per la nostra comarca. Durant anys, hem clamat pel que a Mollet anomenàvem, el tren de l’Autònoma i hem denunciat el contrasentit que suposava mantenir només per a mercaderies, una línia que fins i tot tenia ja des de fa anys, construïdes moltes de les seves estacions i a punt per a ser utilitzades. Curiosament, els municipis que més l’hem reclamada, som ara els únics que no la podem utilitzar.

Durant anys, a Mollet i d’altres poblacions, hem hagut de suportar el pas de mercaderies i dels anomenats trens nuclears, els que transportaven cap a França els residus radioactius de les centrals nuclears, pel bell mig dels nostres pobles i ciutats. Ara, després de tot, se’ns ha tornat a deixar de costat. La nova línia només és de viatgers només fins a Cerdanyola. Ens tornen a aplicar la mateixa recepta de sempre, ens omplen els municipis de vies i infrastructures, amb l’impacte que comporten, però ens deixen sense accés a aquests serveis. És la llei de l’embut.

El Pla de Transport de Viatgers 2001-2005, aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat, contemplava una inversió de 5000 milions de pessetes per al condicionament de tot el ramal Mollet-Papiol, per al transport de viatgers. Les adaptacions necessàries per fer passar el Tren d’Alta Voracitat, han empescat un munt de milions, encara més frapant. D’aquestes inversions, pel que fa al tram de Mollet, encara no s’hi ha vist ni un sòl euro, així està la línia ferroviària, que se li salten els ploms cada dos per tres.

Obrir totalment la línia Mollet-Papiol per a viatgers, és de vital importància per a dotar-nos d’un nou corredor ferroviari, millorar les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental i reduir la mobilitat obligada que utilitza el vehicle particular perquè no té alternatives i col·lapsa sovint infrastructures com l’AP-7. Tots els estudis de mobilitat coincideixen en aquest extrem. Però el Govern, aquest i l’anterior, segueix mirant cap a una altra banda i ens fa crides a la paciència. No hi ha ningú més cec que qui no hi vol veure.

Defensem les nostres ràdios i televisions en català

Enguany es compleixen trenta anys de les primeres emissions en català de Ràdio 4. Aquesta emissora pública i el centre territorial de TVE a Sant Cugat, han jugat des de la recuperació de la democràcia, un paper fonamental en la normalització de la llengua i cultura catalanes, com a serveis públics pioners en aquest compromís, i han contribuint de manera important a la recuperació i promoció de la riquesa cultural i lingüística del nostre país.

Coincidint amb aquesta celebració i a manera de pervers regal, els responsables de la SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales) i de RTVE, han presentat un pla de sanejament que preveu el tancament de Ràdio 4 i la reducció substancial de la programació i la informació en català, al centre de TVE de Sant Cugat del Vallès, mantenint només una minsa i testimonial desconnexió de 20 minuts diaris. Aquesta decisió comporta també la pèrdua de tots els programes i informatius en català que actualment, s’emeten cada vespre per TVE2 i transformarà totes les emissores de RNE en simples delegacions, suprimint fins i tot les desconnexions que venia fent Ràdio 5 a Lleida, Tarragona i Girona.

Decisions com aquestes, nascudes des del més tronat uniformisme centralista, no fan més que accentuar una pèrdua de pes substancial de l’ús del català en el marc audiovisual de Catalunya que ve de lluny, si observem per exemple, com la programació de TVE en la nostra llengua, ha anat passant les 1340 hores l’any 1998 a les 903 de l’any 2003, com han desaparegut sense rastre, les desconnexions en català dels informatius de cadenes privades com Antena 3 i Tele 5 o com amb l’entrada de la TDT, la proporció de l’oferta en català, ha quedat de nou relegada a la categoria de fet testimonial.

No deixa de ser curiós que d’una banda, aquest Govern de l’Estat tan abanderat de l’Espanya plural, opti per renunciar a garantir i promoure el pluralisme lingüístic en les emissions dels mitjans públics, obviant un dels drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya i que de l’altra, els profetes de l’apocalipsi del bilingüisme a casa nostra, la pijo-intelectualitat exsocialista o para-pepera, mantinguin un silenci tan sepulcral en aquest tema.

La proposta de la SEPI i de la direcció de RTVE ignora descaradament, la recomanació de l'informe del comitè d'experts per a la reforma dels mitjans públics estatals, que no tan sols no apuntava de cap manera el tancament de Ràdio 4 o la miniaturització de TVE- Catalunya, sinó que apostava per la seva continuïtat i potenciació. Es fonamenta en criteris econòmics i d’audiència molt qüestionables, ignora que Ràdio 4 emet sense publicitat i obvia que a més de la rendibilitat econòmica, cal també contemplar el criteri de rendibilitat social quan es parla d’un servei públic.

Així, mentre es mantenen sense que es ruboritzi ningú, sous milionaris per programes escombraria a megastars, l’estela dels quals sovint no dura ni quatre programes, o mentre es contracten programes a productores privades, pel triple del que costaria la realització amb mitjans propis, prop de 400 professionals, malgrat el seu esforç i la seva capacitat, es veuen abocats a la regulació d’ocupació, a la mobilitat geogràfica forçosa o directament a l’atur.

RTVE necessita un pla de sanejament per a tallar el dèficit que arrossega per la desastrosa gestió del seus responsables. Però la solució no és tancar Ràdio 4 o callar el català a TVE-Catalunya, com tampoc ho és passar la pilota a la Corporació Catalana de RTV, per a que ho paguin els pressupostos catalans.

Ja estan fent tard els polítics catalans, bastant descol·locats darrerament amb tot el que està caient, per mullar-se, donar la talla i oposar-se davant del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Govern de l’Estat, al tancament de Ràdio 4, a la reducció de les emissions en català de TVE de Sant Cugat, o a qualsevol mesura que limiti la seva capacitat per acomplir la seva funció de servei públic, la de poder oferir la programació de qualitat plural i en català que volem els ciutadans de Catalunya. Haurem de tornar a sortir al carrer ? Ja cal que s’afanyin !

Pirula Sindical

L’evolució dels sindicats, antigament anomenats de classe, cap el model que tenim ara, és digne d’un estudi aprofundit. La necessitat de captar fons, per a mantenir les seves macro-estructures, ha disparat el creixement d’una línia de serveis als afiliats de la qual les propostes de formació, en són només una de les parts tan visibles, com sovint polèmiques.

En relació a aquest darrer extrem, aquests dies m’ha arribat la queixa de vàries persones afectades per un curs organitzat per la Federació d’Activitats Diverses de CCOO. Es tracta, encara que sembli sorprenent, d’un curs de preparació per a l’obtenció del permís de conduir tipus B. El carnet de cotxe, dit més entenedorament.

M’expliquen que aquest sindicat, havia realitzat un procés d’inscripció per als afiliats interessats en aquest curs, que a més de la formació teòrica comptava amb vint hores de classes pràctiques.Tot plegat a cost zero. És a dir, per la patilla. Ja em sobta prou que els sindicats es dediquin a fer ara de formadors de conductors. Però què hi farem ! Ja vinc dient que alguns són cada cop més empreses de serveis que organitzacions de lluita per al defensa dels drets laborals...

Ara bé, el que algú hauria d’explicar és perquè, dos mesos després de tancar les inscripcions i de donar diferents dates fallides d’inici de curs, el més calent és a l’aigüera. Ni el curs s’ha portat a terme, ni a l’auto-escola de Mollet on presumptament s’havia de dur a terme la formació, en saben ni un borrall i encara és hora que algú se’ls adreci per a proposar-los la cosa formadora.

Potser és que un amb el temps s’ha tornat massa malfiat dels sindicats. Però no puc deixar de pensar que tot això fa pudor a “ pirula “ sindical. Una d’aquelles per justificar els generosos ajuts a la formació que corren entre les administracions i els més grassos dels agents socials.

Les persones inscrites, reclamen com a mínim una explicació de tot plegat. A mi és que em sembla que estan totalment en el seu dret, i que és el mínim que els haurien d’oferir. Però no sé què em dona que en aquest tema com en molts d’altres, acabarà imposant-se allò tant penós del silenci administratiu...

Vomitera feixista

La meva total solidaritat, és avui pel meu ex-company Joan Herrera. Diputat a Corts per ICV. Del Joan Herrera, que alguns hem conegut de ben jovenet, val a dir que està fent un feina prou bona al Congrés, si exceptuem el paperet lamentable de l’Estatut de pa sucat amb oli, que ens volen fer empassar...i alguna altra cosa que ja comentarem.

Malgrat això la proposta de reconvertir el Valle de los Caidos en memorial dels crims del franquisme i de la lluita per la democràcia, que tan incomoda a molts sectors espanyolistes, de dretes i esquerres, em sembla que fa justícia a la memòria de tants i tants homes i dones que van pagar amb la seva vida el seu anhel de llibertat.

Pels ingenus que encara creuen allò de que el franquisme va morir amb el dictador, paga la pena llegir l’e-mail que reprodueixo aquí literalment, recentment rebut a la bústia d’aquest diputat i signat per un ex-militar, segurament un d’aquells homes, com deia el president d’honor del PP, de bona voluntat...

Com veureu , es defineix per sí sol. Sobren comentaris...

“Sobre bobos de babas”

“Joan Herrera, me da la impresión de que una rata se ha metido en la pajarera. Que gentes de su calaña hocen en la charca política muestra hasta qué punto de degradación ha llegado esta pobre España. Lógicamente, la rata Herrera pone firmes al loro Zapatero y le exige no-se-qué sobre el Valle de los Caídos, habla de escudos preconstitucinales, de webs de la Armada que justifican alzamiento del 18 de julio... Lo peor de una rata política como Joan Herrera, no es que sea un imbécil, sino que admeás sea un rufián analfabeto.

El escudo "pre-constitucional" fue "constitucional" durante cuatro años "constitucionales". Pre-constitucional es la bandera de la segunda república, ya sabe, la república del crimen

El Alzamiento se justifica sólo con la idea de que bobos de babas como la rata Herrera o el loro Zapatero no cobren sueldos políticos de infarto de pagados con nuestro bolsillo.

Y, por último, a menos de que, como les digo a otras ratas de su calaña, no quiera acabar corriendo a pelo hacia la frontera francesa, a ser posible con los cuadros del Museo del Prado, para acabar en una playa francesa cagando en la orilla vigilado por senegaleses, deje en paz el Valle de los Caídos, deje en paz a los muertos y, prudentemente, deje en paz a los vivos.

Sobre España han caído las siete plagas de Egipto, pero en bloque, sin dejar paso la una a la otra, todas a la vez, de colores rojos, verdes, lilas o irisadas... , pero oliendo a mierda.

Pues que Dios nos ampare

Jesús Flores Thies

Coronel de Artillería-retirado

(y peligrosamente cabreado)"

Tindrem Escola Oficial d’Idiomes

El Departament d’Educació de la Generalitat ha fet públic el seu compromís de posar en marxa pel curs vinent, una Escola Oficial d’Idiomes (EOI) a Mollet del Vallès. Es tracta d’una molt bona notícia per a la ciutat, que ens fa a més, a les persones que conformem el col·lectiu d’Independents per Mollet (IxM), una il·lusió molt especial.

No podia ser d’una altra manera, perquè aquesta ha estat una reivindicació nostra des del setembre del 2003, quan vam fer pública la proposta, arran de la manca de places públiques de formació d’idiomes que pateix la nostra comarca i del col·lapse dels centres que existeixen al Vallès.

Més enllà d’atribuir-se mèrits, està el fet constatable que IxM, és l’única força política que presentava aquesta reclamació com a part del seu programa electoral i que per tant, conseqüentment, el venia reclamant.

Aquesta decisió demostra que IxM, fa propostes útils i que té uns dels projectes de ciutat més avançats. Ja sé que és molt demanar, però ara també estaria bé que, alguns dels polítics o dels mitjans que habitualment menystenen el treball que fem, o els que criticaven la nostra proposta de dotar la ciutat d’una Escola Oficial d’Idiomes, reconeguessin l’encert d’Independents per Mollet ( IxM), tal i com ho ha fet el Departament d’Educació.

Fora d’això, és positiu que tant la Conselleria com l’Equip de Govern de la ciutat, malgrat no ser una proposta programàtica seva, s’hagin mostrat receptius i hagin demostrat interès per assumir aquesta demanda i fer-la realitat.

Mollet tindrà el curs vinent, una Escola Oficial d’Idiomes, que servirà per a descongestionar la que funciona a Granollers, i per a cobrir amb oferta pública, una part de la demanda de que hi ha a la ciutat i a l’àmbit del Baix Vallès, on cal recordar que un gran nombre de persones s’han vingut quedant durant aquests anys, sense poder aconseguir plaça en un centre públic.

Bona Feina, Independents per Mollet ( IxM) !!

Mollet taxidermista

Ningú no sabia què passava ben bé a la Rambla de Mollet, davant la Sala Fivaller, aquell vespre, però segur que devia ser una de bona, a la vista de la quantitat de mossos d’uniforme –ignoro si algun d’ells era algú disfressat- i de paisà, de furgons i de tanques per limitar el pas o per a reservar aparcament.

La resposta va ser, com gairebé sempre, decepcionant. Els ninots d’en Boadella, els “Ciudadaños de Cataluña”, els taxidermistes de l’espanyolisme més tronat, els pijo-intelectuals enyorats del règim, de qualsevol que els faci cas, havien triat Mollet per a celebrar una de les seves funcions d’exaltació de la mentida, la demagògia i l’autoodi. Algú, a més de qui subscriu, que ja porta manta temps cridant l’atenció sobre el tema, devia pensar que a la nostra ciutat, hi pot haver el pòsit suficient de tardofranquisme dorment, per a que la aquesta ressaca espanyolista hi arreli.

Té conya que per a que aquests borinots lerrouxistes puguin muntar el seu circ, s’hagi de muntar un altre al carrer, a base de policia, pagant-ho dels pressupostos públics catalans. Aquests mateixos que tant critiquen els esmentats.

Des de la rambla estant, mentre fèiem petar la xerrada i contemplàvem l’espectacle, vèiem com en som de tafaners tots plegats. Molts no s’hi haurien atansat mai a un acte polític, però en veient el desplegament, la gent es preguntava fins i tot si és que havia arribat la Letícia...

El PP s’ha pres moltes molèsties per a intentar vendre l’operació com a quelcom que no hi té res a veure amb ells. Però no cola... Si fins i tot aquesta setmana, la diputada i portaveu del PP al Parlament de Catalunya afirmava a una cadena de televisió digital que ella mateixa havia sopat vàries vegades amb els promotors de l’operació i que havien mantingut reunions per a explotar un treball conjunt en alguns temes... A mi em sembla que de totes maneres, el tema se’ls hi pot acabar anant de les mans. Ja en parlarem amb més tranquil·litat.

Tornant a l’acte de Mollet, em van cridar l’atenció algunes de les cares que hi veia entrar al circ. Algunes força conegudes, un ex-candidat socialista a l’Alcaldia de Mollet, un altre ex-socialista, que es va presentar a les darreres municipals per una llista amb sigles de partit italià, de la qual ara no recordo ben bé, el nom... Ben pensat, per completar el panorama freak, encara em faltava un. Total, aquesta cosa botiflera també n’està plena d’amics de l’Anglada. No ho sé, potser hi havia massa mossos...

Quina fal·lera ! Més autovies al Vallès ?

El Govern català ha donat llum verda al nou pla d’autovies. Entre les cireretes del pla, destaca la substitució de l’actual carretera B-500 que uneix Mollet amb Badalona, per una nova autovia, que el Conseller Nadal ja ha avançat que intentarà encarregar a TABASA, l’empresa que gestiona actualment, amb un dels peatges més cars, el túnel de Vallvidrera.

Els primers dos anys de govern del tripartit, se’ns han fet curts, amb tota l’animació aportada. I la moratòria del projecte de modificació del traçat de la carretera B-500, s’ha esfumat. Després de la reflexió, el Govern ens demostra que la idea que té d’esmenar els errors, és fer una nova autovia. I la seva solució per a reduir l’impacte sobre la Serralada de Marina, és quadruplicar la llargària del forat i perforar un túnel de més de tres quilòmetres. No vull pecar de malfiat, però amb la destresa que tenen alguns fent túnels, a mi és que m’agafen esgarrifances, només de pensar-ho.

Els primers detalls del nou projecte segueixen estan poc clars. No hi ha cap estudi previ que l’avali i amb el cost desorbitat que tindrà, tampoc cal ser especialment malpensat per témer que, veient l’experiència de Vallvidrera, al final acabi sent de peatge. Aquesta carretera ha de jugar un paper important en la vertebració dels tres territoris implicats de l’interior i el litoral. Però el nou projecte no parteix de la necessitat real de la zona, perquè més que millorar les connexions dels residents, persegueix descol.lapsar les rondes de Barcelona, resoldre el coll d’ampolla del nus de la Trinitat i servir sectors pels quals la sostenibilitat ambiental, es mesura només amb els números dels seus balanços anuals.

Però, per si amb una no n’hi hagués prou, el Govern català ha demanat al Govern de l’Estat, entre les al·legacions presentades al Pla Estratègic d’Infrastructures i Transport ( PEIT), del Ministerio de Fomento, que estudiï la construcció d’una altra autovia al Vallès. Una més. Aquesta vegada, paral·lela al marge esquerre del Besòs, sobre l’eix que ocupa la carretera BV-5001, coneguda com a carretera de La Roca. La construcció d’aquesta nova autovia, respondria més als interessos i a les necessitats logístiques de la multinacional de refrescos que està instal·lant una planta embotelladora a la zona, que als de la població del Vallès Oriental. Seria un nou i greu error, perquè el seu traçat al peu de la Serralada Litoral, a més d’incentivar el creixement urbanístic a la zona, agreujaria la fragmentació d ’àrees naturals i espais protegits com els de la Serralada de Marina-Sant Mateu-Cèllecs. No tenim ja prou trinxat el territori a casa nostra ?

Cal millorar el traçat d’aquestes dues vies, per fer-los més segurs i més adequats, pels residents i pel transport públic. Però cal una alternativa de menys impacte territorial, ambiental i econòmic, que no comporti la seva conversió en autovia. Cal partir d’una visió més àmplia de la mobilitat real, viària i ferroviària, que contempli també la millora d’altres elements del sistema, com les carreteres de Montcada i d'Alella, la resolució de les travessies i la incorporació de noves possibilitats de transport públic de futur, com podria ser una nova línia ferroviària que connectés el litoral proper amb el Vallès. Dic jo que posats a gastar els diners de tots, estaria bé que fos per posar-los al servei de tots. Ni que sigui per una vegada.