Volem Gallecs al PEIN, ja ! Tres anys sense fets i farts de paraules

Gallecs, Vallès Oriental. El Govern de la Generalitat porta tres anys marejant la perdiu. Per molt que alguns facin publicitat amb eslògans de disseny, aquí hi ha hagut massa paraules i cap fet, i no ha donat compliment al seu compromís d’incloure l’espai rural de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

Amb l’entrada de les esquerres al Govern molts vam veure una porta oberta per a la solució d’uns dels conflictes territorials més veterans de la nostra comarca. De fet, després de l’aprovació del Pla Director de Gallecs, per part del Govern de la Generalitat a l’octubre del 2004, la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge es va comprometre a donar el pas següent: aprovar la inclusió al PEIN, d’aquestes més de 700 hectàrees, compartides entre els municipis de Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau Solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Polinyà i Montcada, per acabar amb prop de 40 anys d’amenaces urbanístiques sobre una de les darreres planes agrícoles del sud del Vallès, però aquí seguim esperant...

No cal aquí recordar tot el treball que s’ha fet des de diferents sectors socials, ecologistes i polítics, per aturar la macrociutat de 150.000 habitants, que estava programada en aquesta zona i la instrumentalització que d’aquest contenciós s’ha fet com a moneda de canvi per a tot un reguitzell de diferents operacions urbanístiques i d’infrastructures molt variades. Des de diferents visions i diferents estratègies, aquesta lluita, mereix tenir un final que l’honori. Però la realitat és tossuda i ens diu que malgrat el desgast, les promeses i malgrat les acusacions d’uns contra d’altres, amb canvis de Govern a Palau inclosos, aquí ja han passat més de tres anys de l’aprovació del Pla Director i el més calent és a l’aigüera. La protecció de Gallecs, malgrat la constitució d’un Consorci voluntaris amb la implicació dels ajuntaments de Mollet i de Parets, continua en estat precari, pendent de la solució definitiva per la que tant s’ha lluitat des dels col·lectius, socials, veïnals, ambientals i polítics del territori: la seva inclusió al Pla d’Espais d’Interès Natural ( PEIN).

No és estrany, doncs, que em sobti el silenci dels nostres polítics, tant a nivell local com a nivell nacional. Per interessos de partit, tots semblen mirar cap a una altra banda i el que és igualment greu, no aporten cap mena d’arguments de pes per a explicar a la població que és el que està passant. Em sembla del tot injustificable la paralització durant més de tres anys d’aquest tema, del que en època electoral, tots van fer bandera com a qüestió prioritària. On són les prioritats ? Perquè després de tres anys encara no han sabut o no han volgut aprovar la inclusió de Gallecs al PEIN ?

Sembla com si les formacions polítiques del tripartit, un cop instal·lades al poder haguessin tingut un sospitós atac d’amnèsia, oblidant els seus compromisos electorals. Des del Govern estant, Conselleries com les de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial, semblen tant sobrades de mandra com mancades d’eficàcia i de voluntat política, per tancar aquest contenciós històric. Alguns dels ajuntaments de zona, que van córrer per a fer-se la foto davant de l’ermita de Gallecs, no han tingut la mateixa presa per fer els deures: modificació dels seus planejaments, etc. Fins i tot les formacions de l’oposició que semblen haver-se encomanat d’aquest passotisme, i haver caigut a l’autocomplaença, no mouen ni un dit per a apretar als que manen i exigir-los el compliment dels seus compromisos. Quina colla tots plegats !

Des d’Independents per Mollet (IxM) emplacem els responsables als grups polítics del Parlament de Catalunya, als ajuntaments implicats i al Govern català, a tancar i aprovar d’una vegada per totes la inclusió dels terrenys de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural i a garantir el manteniment dels connectors biològics que garanteixin la viabilitat futura d’aquesta zona, com un dels darrers espais naturals, agrícoles i forestals, exemple del que va ser al seu dia la major part de la plana vallesana. No podem esperar més. Les amenaces encara no s’han esvaït del tot.

Una rambla a mitges

Hi havia una vegada una rambla. Havia de ser un dels eixos de vianants més importants, però només van urbanitzar la meitat i a més, la van tallar a trossos. Havia de ser un dels eixos comercials més importants de la ciutat i van deixar que s’omplís d’ETT’s i immobiliàries...convertint als pocs comerços del carrer en uns autèntics resistents. Aquest podria ser el principi d’un conte urbà, però és una història real. La història de la rambla Pompeu Fabra, del barri de Riera Seca. Una història de pedaços i d’oblits, que ja dura més d’un dècada, que ara obre una nova pàgina amb l’inici d’unes obres de remodelació més que discutibles. Però anem a pams.

Al mig de la rambla hi ha un rètol enorme que indica que els “calerons”, provenen dels fons de la Diputació de Barcelona, per a fer front als danys del tornado. És curiós, recordo molt bé, aquell matí del tornado, però no recordo cap dany important a la rambla que hagués de comportar una remodelació completa.

“Cal refer la rambla perquè les arrels dels arbres han fet malbé el paviment del tram central”, diu l’Ajuntament. Ens sobren els diners ? Hi ha carrers de Mollet, molt més afectats on no s’ha plantejat cap actuació. Fem una ullada a alguna de les voreres de Teixidores, per exemple. “L’actuació servirà per a unir tot el tram central i fer-lo més transitable”. Perquè no es va fer quan es va urbanitzar aquest tram ? Mentrestant, ens treuen la meitat dels arbres que s’hi van plantar i la meitat dels fanals que hi van col·locar, es fa impossible l’aparcament i la càrrega i descàrrega i s’engabia a veïns i botiguers durant mesos, darrera d’un tanca metàl·lica.

El tram de la rambla que va des de la plaça Sant Vicenç fins a la rotonda de Can Pantiquet, fa tretze anys que està sense acabar, sense urbanitzar. Per ell circulen cada dia centenars de ciutadans i de nens que enfilen el camí cap a les escoles properes i han de superar una autèntica carrera d’obstacles, entre el fang, els contenidors, i els vehicles mal aparcats. Als veïns i botiguers d’aquest tram se’ls hi inunden les porteries i els locals cada cop que plou fort, perquè la vorera està mal feta i les clavegueres no funcionen prou bé. Si ens sobren els calers, perquè s’ha oblidat i es continua oblidant, aquest tram durant tants anys ? No seria més lògic acabar primer, o fer una urbanització senzilla al tram que ens falta i que ens és més necessari ? Perquè es paga una mateixa obra dos cops, mentre es deixa la rambla a mitges durant tants anys ? Perquè no fem les coses ben fetes, ni que sigui per variar ? No anem pas bé.

Els "Nacionales"

Ara que amb el debat de la nova llei sobre la memòria històrica, ha tornat a la primera línia de molts mitjans de comunicació, el record de la dictadura i la guerra fratricida que la va precedir, em venen basques quan sento anomenar a un dels dos bàndols del conflicte com “els nacionals”.

La meva repulsa no es refereix pas ara, en aquest context al concepte de nació. Tinc molt clar quina és la meva nació i us puc ben assegurar que no és l’espanyola. Sinó a l’ús manipulat i a les subtils connotacions que aporta aquest terme, per part del qui l’utilitza. Utilitzar-lo implica assumir com a propi la denominació que el bàndol feixista es va donar a sí mateix, com a eufemisme del que realment va ser, un moviment colpista, inspirat en els idearis del feixisme, del nacional-socialisme hitlerià, amb la traducció local del nacional-sindicalisme falangista que els hi va donar la cobertura ideològica de la que mancaven aquests xusqueros.

Diu el diccionari que l’adjectiu “nacional”, s’aplica a tot allò relatiu a una nació. Si acceptem aquesta premissa, i recordem que es parla d’una guerra civil, podríem convenir des d’aquesta òptica, que uns i altres podien considerar-se igual de “ nacionals”. O és que els republicans no eren també segons això, espanyols ? A què ve aquesta deferència ? És molt provable que es tracti d’un dels clixés incorporats a l’inconscient col·lectiu per part dels guanyadors, que a còpia de tant repetir-ho durant quatre dècades ha estat, lamentablement, assumit per moltes persones.

En qualsevol cas, i reitero, des d’aquesta òptica, la II República era tan espanyola com ho podia haver estat la monarquia, i els defensors de la legalitat, en el seu conjunt, anomenats “republicans”, no es consideraven pas a ells mateixos, d’una altra galàxia, ni d’un altre planeta, ni, amb excepció potser, d’una bona part de catalans i bascos, d’un altre país o nació.

Si sota l’eufemisme de “ nacionals “ es vol amagar el terme, ara proscrit de “nacionalistes”, i més concretament, nacionalistes espanyols, llavors el debat entra en d’altres vials que aporten noves llums. Sembla com si evitar la utilització del terme “nacionalista” , per a adjectivar al bàndol franquista, suposés topar amb un dels tabús ancestrals de la història peninsular, que encara perdura, reconèixer la mateixa existència d’aquest “nacionalisme espanyol”, el seu pes a la nostra història i el seu paper d’opressor de totes les nacions peninsulars.

Amb la cobertura d’un estat propi i tot el que comporta, els espanyolistes siguin de dretes o d’esquerres, criminalitzen ara més que mai, qualsevol expressió de les nacions peninsulars, perquè no donar-les carta de naturalesa, negar-se a acceptar la seva existència, situant-les com a elements distorsionadors de la per ells inqüestionable unitat nacional, encara que sigui per les força de les armes i de segles de repressió, és la seva millor coartada per a no haver d’acceptar la mateixa existència d’aquest nacionalisme espanyol, perquè de fer-ho, haurien d’assumir que està construït en l’opressió d’altres pobles, i haurien d’acceptar la mateixa legitimitat per defensar els seus interessos, pels seus homòlegs bascos i catalans.

Les paraules poden ser només això, paraules, però configuren i descriuen la nostra visió del món, de les coses i la nostra relació amb elles, i amb nosaltres mateixos. Diguem doncs les coses pel seu nom. Diguem-los feixistes, que és que eren aquells, o diguem-los “nacionalistes espanyols”, que en són ara els seus hereus, disfressats amb diferents colors i sota diferents sigles. Deixem-nos d’eufemismes, i de fer-los el joc. Les primeres batalles es guanyen al cap i al camp de les idees. Perquè seguir fent-los el joc ?

Maragall diu adèu al PSC

Geni i figura. Maragall s’ha despatxat avui a gust a Catalunya Ràdio, explicant la seva sortida del PSC. Declara que no és militant del PSC, des que va deixar de ser-ne President. No és que Maragall hagi sigut mai sant de la meva devoció. Potser és que sóc una mica descregut.

Malgrat això, sempre he tingut una tirada cap a les ments lliures, i una altra cosa se li podrà dir, però sí hi ha una cosa ben clara és que ha anat força a la seva. No sé si tant com hauria volgut, perquè també es va haver de menjar uns bons marrons, especialment després del tema d’en Carod a Perpinyà. En aquell moment i quan Montilla va muntar despatx estable a Palau, sense ser membre del Govern, hauria d’haver-se plantat i no baixar-se les calces després de les trucades de Ferraz i les pressions del capitans. S’ho va empassar.

Els partits, ja se sap, no en volen d’esperits lliures. Els fan més nosa que servei. Els partits volen ànimes presoneres, disciplinades i que combreguin amb el que manen les cúpules. La discrepància, és sempre perseguida com un acte de rebel·lia, com una mena de virus que s’ha de tallar abans que s’estengui i perillin les cadires. Les cadires també són una bona vacuna contra la discrepància i les ments lliures. No hi ha res més presoner que una nòmina a la menjadora i un estómac agraït.

El cas, és que no m’ha sorprès la “rajada” d’avui d’en Maragall. Perquè serà que els presidents “ jubilats” se’ls hi deixa anar la llengua amb tanta facilitat. Perquè no deien aquestes coses quan ocupaven la poltrona ? Ja s’havia despatxat a gust també fa no gaire quan va explicar, el que tots sabíem. Què al vergonyós pacte de la Moncloa entre Mas i Zapatero, a banda de vendre’s la sobirania del que havia decidit el Parlament, s’havia pactat carregar-se al nét del poeta. Poca vergonyes. I encara hi ha alguns que van ara de sobiranistes...estem ben servits entre tant botifler amb corbata de seda italiana.

Que en Maragall recordi que Montilla va votar Bono al congrés del PSOE, i no Zapatero, tampoc em sorprèn. Quan a concepció d’Espanya, sempre han estat de la mateixa corda. No sé si el pas per Palau i les classes de català, hauran fet canviar una mica a Montilla. M’ensumo que no, però aquest és un altre tema.

Així les coses Maragall segueix encaparrat en l’aventura de crear un Partit Democràtic Europeu. Crec que li arriba un pèl tard. Sobretot i malauradament ara que ha tingut el coratge de confesar que pateix un principi d'Alzeimer. Una mala jugada del destí que espero i desitjo pugui afrontar amb l'energia que sempre l'ha caracteritzat i amb un pèl de sort. Malgrat això, no s'ha n'ha estat d'alertar que ja hi ha un bon grapat d’alcaldes interessats en el tema del PDE. Ui, què n’és de bó posant-hi la por al carrer Nicaragua ! Tenint en compte el panorama mogudet que es presenta amb “l’Estatuet” i el Constitucional, intueixo la sotregada que patiran els grans partits serà d’importància, i en Maragall, fins i tot malgrat les seves maragallades i estigui o no al cent per cent, sempre ha sigut un esperit creatiu. Però ja ho deia una altra ment lliure, qui no s'equivoca és que mai no ha intentat fer res de nou. Aquest és potser un dels principals mals dels nostres poítics. Sempre són més del mateix. Ull viu !

12 d’octubre, cap a la feina

No és que un sigui un maníac de la feina. Més aviat sempre he pensat que hom treballa per viure i no pas a l’inrevés, però tinc el privilegi de tenir una feina que m’agrada, i treballar amb un grup de persones, a la majoria de les quals aprecio força, cosa que malauradament no pot dir tothom.

Aquesta setmana ens l’han escurçat amb l’excusa d’un 12 d’octubre, diada no sé si dir de la hispanitat o de la españolidáz. Tant se val, la veritat és que sempre m’ha fet una mica de pal aquest dia. El descobriment d’Amèrica ? Però si en Colom era català ! Ens han segrestat la història ! Pocasoltes....

De nano, li’n deien el dia de la Raza. Per cagar-s’hi. De quina raça, pensava jo ? Perquè amb això i amb la diada del Domund, se’m feia un embolic de tres parells de mitjons.

Si és per celebrar, endavant. Suposo que tothom pot celebrar el que li vingui de gust, amb l’única limitació del respecte als drets, la integritat i el respecte a la dignitat dels altres. Tenia dubtes raonables, sobre si aquest 12 d’octubre, aspectes religiosos a banda, s’ajustava a aquests principis, però ara, gràcies a Mariano, he vist la llum.

Gràcies Mariano, no podia esperar menysel nou “ vigia d’occidente”. Amb el seu video-missatge cridant a l’españolidáz, m’ha acabat d’aclarir els pocs dubtes que em quedaven. Sí és d’això que tu dius del que va aquest 12 d’octubre, em sembla que m’estimo més anar a treballar, alguna feina faré, que serà de més profit, que veure per la tele com es gasten els calers que no ens tornen, en fer desfilar els soldadets de plom, entre els quals m’hi vaig deixar la pell i els genolls, amb dos anys de segrest oficial, de servei d’armes, a un pais i una bandera, que mai van gosar de preguntar-me si eren els meus. Ara que acabo de fer els 44, potser ha arribat ja l’hora de no regalar-vos ni un dia més. O sigui que avui 12 d’octubre, jo cap a la feina.
Perdonin les molèsties.

Una rotonda amb molt perill

Darrerament, la substitució de cruïlles urbanes per rotondes ha esdevingut una mena de moda imparable. Val a dir que, amb mesura, poden resultar una solució útil per ordenar el trànsit, sempre i quan estiguin ben ubicades i s’observin mesures de seguretat. A Mollet, hi ha rotondes a totes les entrades de la ciutat. La majoria d’elles han funcionat prou bé. Però encara hi ha un punt negre : la rotonda de Can Pantiquet. Ja sé que hi ha gent que ha arribat a batejar com “la rotonda d’en Carrasco”, la situada a l’enllaç de la C-17 i el pont de l’Aiguabarreig, per la nostra insistència en denunciar les deficiències d’aquest punt, que s’ha quedat durant dies o setmanes, més de deu cop a les fosques. Ja m’està bé, si amb això hem evitat que es produeixi algun accident.

El cas és que ara estem “patint” les obres de remodelació de la rotonda de Can Pantiquet ubicada davant de la comissaria dels Mossos. Sembla bé que s’hagi suprimit la fossa que l’envoltava, perquè he vist a més d’un conductor en perill per ficar-hi una roda. Però les coses no s’estan fent bé. Aquesta rotonda, tal i com està ara, representa un greu perill d’accident. No s’han previst desguassos suficients i quan plou amb intensitat, com aquests dies, s’acaba convertint en una piscina. S’han col·locat barreres de formigó per tot arreu, sense cap mena de senyalització, i s’ha reduït al mínim l’espai de pas, fins deixar-lo en un passadís molt estret, massa estret pel tot el trànsit que suporta, sobretot a hores punta.

El més greu de tot, però, i el que venim denunciant des d’Independents per Mollet (IxM), és que aquesta rotonda de nit, és una ratonera, una trampa mortal, perquè no disposa de cap mena d’il·luminació i ni tan sols s’han col·locat, les senyals lluminoses obligades per la normativa. Així les coses, intentar trobar el forat per on s’ha de passar la rotonda esdevé una aventura massa perillosa, i només és qüestió de temps que algun conductor s’estavelli i tinguem un disgust. Tant costa fer les coses bé ? Tant l’empresa responsable de les obres, com l’Ajuntament, que hauria de fer observar el compliment de la normativa de seguretat, seran responsables si hi ha un accident. No és de rebut que segueixin mirant cap a una altra banda. No, quan hi ha vides en joc. Que en prenguin nota. Encara hi som a temps.

El Tigre

L’Ajuntament de Mollet del Vallès, s’ha sumat a la campanya de la Generalitat per a informar als ciutadans de les mesures a prendre per a evitar la proliferació del mosquit tigre, altrament conegut com a “Aedes albopictus". És una bona notícia, encara que arriba una mica tard, perquè es fa a final de temporada, quan arriben els freds i és menys problemàtica la seva aparició i sobretot perquè es podria haver fet molt més abans, quan des d’Independents per Mollet (IxM) vam denunciar el primer cas d’un ciutadà afectat per la picada d’un d’aquests mosquits al maig del 2005 i no només es va ignorar el tema, sinó que se’ns va acusar de sembrar l’alarma, dient que era impossible que el mosquit arribés fins Mollet. No us perdeu, perquè per provar que havia estat un mosquit tigre, tal i com se li va dir a l’afectat, van assegurar que calia anar al Clínic amb el mosquit en un flascó, per tal que es reconegués la veracitat de la fiblada. Si no es feia així, no hi havia tigre que valgués.

Sigui com sigui, està clar que si Mollet, i la resta de municipis de l’àrea metropolitana haguessin pres mesures llavors per a evitar la proliferació d’aquest insecte, no dic que s’hagués acabat amb aquest problema, perquè no sé que em dona que això és materialment impossible, però ben segur que hauríem contribuït tots plegats a dificultar la seva ràpida expansió.

Ara, pagant la Generalitat, sembla que ja no fa tant de mandra de posar-se a la feina i informar als ciutadans sobre quines mesures han de prendre per a evitar que es reprodueixi fàcilment i es propagui. Vés per on, això és precisament el que veníem reclamant des d’Independents per Mollet (IxM) des de fa dos anys Tant difícil era ?. Llavors algun mitjà de premsa local, es va molestar a fer uns càlculs sobre el nombre de metres que era capaç de recórrer un mosquit en un dia, per després especular sobre el nombre d’anys o dècades que podia trigar en arribar la bestiola al Vallès Oriental. Poca feina.

El cas és que ara a ningú no li sembla cap bajanada prendre unes mesures preventives, que reitero, tenint en compte que són això, preventives i informatives, haurien estat molt més útils dos anys abans. És clar que, en política sempre hi ha el que prefereix girar el cap i mirar cap a una altra banda, com si aquí no passés o no pogués passar mai res. Ja veieu com el temps posa a cadascú al seu lloc.

Si l’articulista de torn reescriurà la seva crònica a la llum de la realitat actual, ja és un altre tema. Jo aposto que no. Al cap i a la fi, la gent té molt poca memòria i l’hàbit de rectificar no és que sobri per aquestes contrades. Dels polítics responsables encara espero menys rectificacions, millor ignorar els petits, com nosaltres, per no donar-los cobertura, no sigui que creixi el suport i perillin les cadires. Mentrestant, només ens queda anar fent com els mosquits, seguir picant, i com diu aquell : si cou ... és que pica i si pica, ja sabeu, a gratar-se, que encara és gratis.

Au, salut !

Una de maniobres

La setmana passada una unitat especial de l’exèrcit destinada a les instal·lacions del quarter del Bruc, va sortir de maniobres per Collserola. No sé si hi anaven de passeig, o a caçar bolets. El cas és que algú, irresponsablement, els devia enviar a jugar a la guerra per una zona tant freqüentada per molts ciutadans com aquest parc metropolità.

M’imagino la cara de sorpresa de més d’un excursionista o boletaire, en veure aquest grapat de militars amb l’uniforme “mimeta”, reconeixent Collserola. Corren notícies que el Govern ha previst triplicar la dotació existent en aquest quarter reivindicat per la ciutat com a espai públic. El que no sabem pas és la seva finalitat.

També la setmana passada, havia de tenir lloc una de maniobres a les proximitats d’un aeròdrom de Nafarroa, amb la presència del ciutadà Juan Carlos. Sant Pere o el mal temps, com gusteu, va impedir que s’enlairessin els avions i helicòpters que havien de prendre part i dels quals havien de saltar els encarregats de dur-les a terme. Així les coses, tot va quedar en una de xiquitos i pintxos de truita pels manaires de torn.

Serà pura casualitat o tindrà alguna cosa a veure l’escalfor del panorama que s’ensuma a casa nostra i a Euskal Herrria, amb el tema nacional ? No sé, vosaltres mateixos...

Annaïs Garcia i Solé, nº 2 d'IxM, premiada pel Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

Annaïs Garcia i Solé, arquitecta tècnica de 26 anys, membre del secretariat i nº 2 d’IxM a la candidatura d’Independents per Mollet (IxM) a les passades eleccions municipals, ha estat premiada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, pel seu projecte de post-grau basat en la gestió de la coordinació de seguretat i salut en la construcció.

El seu treball es basa en el principi d’anar més enllà de les simples visites de control de les obres, per implicar a la prevenció a tots els actors que participen a la cadena productiva, des dels treballadors, fins al promotor de l’edificació.

La construcció, és un camp”, on segons la número 2 d’IxM, “encara segueix primant més la producció que la seguretat, per això cal fer un esforç per controlar més directament tots els aspectes que envolten la prevenció i el dia a dia de la feina, per tal que tothom se senti implicat i potenciar la supervisió dels aspectes administratius, de documentació i de les condicions de seguretat amb les que són contractats els treballadors, per tal de reduir el risc d’accidents laborals”.

Independents per Mollet (IxM), celebrem aquesta bona notícia com una mostra més del bagatge que aporten els membres de la nostra formació, al seu treball diari i desinteressat per millorar cada dia la nostra ciutat. Ja ho dèiem al nostre eslògan de campanya “ Estem preparats”, i no enganyem a ningú. Els que al passat mes de maig van preferir seguir apostant pels polítics professionals de sempre, estan al seu dret, però no hi ha més cec que qui no vol veure. Ja veieu com tenim l’Ajuntament.

Calen canvis a la celebració de la Diada a Mollet

Independents per Mollet (IxM) no vam prendre part enguany, per tercera vegada des del nostre naixement com a formació política local, a l’acte institucional molletà de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya de l’Onze de setembre.

Els independents molletans, vam realitzar la seva ofrena, dedicada enguany a la memòria d’en Lluís M. Xirinacs, al marge de l’acte institucional, en coherència a la disconformitat que ja vam expressar els dos anys anteriors, sobre com es configura l’ acte i amb les modificacions que es van introduir i que es mantenen enguany.

Creiem que l’actual model de celebració suposa un pas enrera, perquè elimina el caràcter reivindicatiu que ha de tenir el record d’una derrota que va arrabassar, per la força de les armes, els drets i les llibertats de la nació catalana.

Independents per Mollet (IxM), hem mostrat també la nostra disconformitat amb l’eliminació del parlament, que fins ara realitzava tradicionalment l’alcalde en nom de tots els ciutadans, que hauria de recollir el sentir del poble molletà sobre la situació del nostre país i sobre el camí que falta per a la recuperació plena dels nostres drets com a nació sobirana. un parlament de consens, llegit per l’alcalde o per qualsevol altre molletà, s’hauria de mantenir com sempre s’ha fet a Mollet, com a part tradicional essencial de l’acte, suprimir-ho sense més, no és de rebut.

IxM, hem denunciat també que resulta un total contrasentit, que el Partit Popular mantingui la seva participació en aquest acte, mentre s’hi oposa a qualsevol avanç en la recuperació de la nostra sobirania, i mentre s’arrenglera amb les tesis dels que van arrabassar per les armes les llibertats dels catalans i no reconeixen a Catalunya com a una nació.

Un any més lamentem que Mollet segueixi sent un dels pocs municipis del Baix Vallès, on la senyera no pot onejar en solitari a l’Ajuntament, en una data tan significativa per la memòria dels catalans, ja sabem allò que la llei s’ha de complir i tot això, però hi ha tantes lleis i normatives que només es compleixen a gust del qui mana, que en podríem fer un llistat molt llarg.

Finalment, ho hem aconseguit : El Museu Abelló obert a l’agost !

Després de quatre anys de reivindicació continuada i en solitari, el Museu Municipal Joan Abelló, única instal·lació museística de la ciutat, s’ha mantingut també obert enguany durant el mes d’agost, per tal que pogués ser visitat pels ciutadans, tali com reclamàvem des d’Independents per Mollet (IxM). d’èxit molt positiu per a la ciutat.

L’obertura del Museu a l’agost, demostra que des d’Independents per Mollet, fem propostes útils i positives per millorar la ciutat, i aquesta és la raó de ser d’IxM.

No hi ha dubte que es tracta d’una bona notícia, perquè enguany, per primera vegada des de la seva creació, els ciutadans han tingut l’oportunitat de visitar, durant el mes d’agost, una instal·lació que acull a més de les obres del mestre Abelló, un fons d’art de més de 9.000 obres, de pintura, escultura, indumentària, mobiliari, porcellanes o vidre.

L’èxit d’aquesta iniciativa, l’avala el fet que va aconseguir que, només durant els dies de Festa Major, prop d’un miler de persones coneguessin aquest patrimoni molletà, tot i l’escàs esforç que va fer l’Equip de Govern per a donar entre els ciutadans, una difusió massiva a aquesta novetat.

Des d’Independents per Mollet ( IxM), sempre hem tingut clar que disposar d’aquesta instal·lació oberta durant tot l’any, és un pas endavant que cal consolidar, per a reforçar la vocació de centralitat econòmica i cultural de Mollet, en l’àrea del Baix Vallès, i per fer-ho amb fet reals i no només amb boniques paraules.

El “ número màgic de Mollet: 716 milions de pessetes (4.312.640 €)

Independents per Mollet (IxM) vam llençar fa unes setmanes, una pregunta en forma d’endevinalla, per convidar als molletans a endevinar què era el “número màgic” que proposàvem : 716 .700. 391. Molts ciutadans ho han encertat. El numero en qüestió, són els milions, en pessetes, per entendre’ns, que ens costaran els polítics de l’Ajuntament en aquest mandat. Sí, més de 716 milions de pessetes, que sortiran dels nostres impostos. Això sí, sense comptar els augments d’aquests propers quatre anys, que ja vindran, ja.

Arrodonint i per conceptes, els partits de l’Ajuntament, -que encara no han fet públic el que es van gastar a la campanya electoral-, s’emportaran 278 milions de ptes (1.675.440€), els regidors de l’Equip de Govern, amb l’alcalde inclòs, 394 milions (2.374.400€) i els seus assessors, 43.624.800 ptes.(262.800€).

Sobren qualificatius, observant la passada de milions que aniran a parar a la repartidora municipal, tenint en compte les mancances que pateix la nostra ciutat. És evident que alguna cosa han de cobrar, però realment fan falta tants diners ? En què revertiran aquests diners a Mollet ? Què deuen pensar els propis treballadors de l’Ajuntament quan a ells amb prou feines els pugen un 2 %, mentre que els que manen s’apugen el sou més d’un 37 % ? Perquè han d’haver-hi sous de més de 10 milions -65.000 euros- a l’any, quan encara hi ha treballadors municipals que no arriben als mil euros al mes? Perquè s’augmenta el nombre de càrrecs directius i polítics, quan el que cal és més personal de base per servir als ciutadans ? Seguirem veient aquests quatre anys, com l’Ajuntament s’endeuta o deixa de fer coses perquè no té prou diners ?

El passat 26 de maig, els ciutadans van anar a les urnes. Cadascú va votar el que va creure oportú, o es va quedar a casa. Alguns ja han quedat ben servits. Notícies com aquesta no són el millor estímul per la participació. O potser sí. Dintre de quatre anys ho sabrem. Mentre tant, aneu pensant quantes coses positives per Mollet, podríem fer amb 716 milions, o amb tan sols una bona part d’ells... Massa diners de tots, destinats a les butxaques d’uns pocs.

Verigut !

Una curiositat que vaig conèixer fa uns dies a Menorca. Allà estava arrassant. Potser estem davant de la versió frikie menorquina de la canço d'aquest estiu. A veure que us sembla.

535 gràcies !

Després de les eleccions del passat diumenge 27 de maig toca fer valoracions. Ja veieu que hem preferit fer-les passats uns quants dies, per prendre la distància adequada i fugir de primeres impressions que solen ser les menys assenyades i les menys útils per a treure’n conclusions de profit.

Primer de tot, vull agrair en nom propi i de tots els companys i companyes d’Independents per Mollet (IxM), el suport que hem rebut de 535 ciutadans i ciutadanes de Mollet. Aquest és un bagatge important que estimem. Ara tenim 535 raons més per a seguir treballant per la nostra ciutat i per fer-ho encara molt millor.

No vull caure en el tòpic comú post-electoral, de disfressar de victòria el que no ho ha estat. Tenim molt clar que l’objectiu que ens havíem plantejat, poder tenir veu al nostre Ajuntament, no l’hem assolit. Ha estat una llàstima, perquè ha estat per poc. Tan sols ens ha faltat un punt i escaig, per aconseguir-ho. Però així són les coses i cal acceptar-les.

No és sobrer, de tota manera recordar que ja abans de les eleccions, afirmàvem, que IxM afrontàvem aquesta contesa electora com una estació més del nostre viatge. Així volem que sigui, perquè no és el factor electoral la principal raó que ens mou, sinó treballar per la ciutat, des del dia a dia.

Ja sabem que els resultats electorals es poden llegir de moltes maneres i que cadascú els explica segons el seu parer i els seus interessos. Com que aquests, del passat 27 de maig, en donen molt de joc per a diferents aproximacions, nosaltres en farem la nostra lectura.

La primera qüestió a observar és la baixa participació. Temps tindrem per a parlar d’això, però és ben clar que un 44, 83%, és un fracàs del sistema que hauria de fer activar totes les alarmes, començant a casa dels qui manen. La mateixa jornada electoral, un ja es negava a fer el “paripé” típic dels polítics que demanen participació el dia que els hi cou, i denunciava que de res valen aquestes crides si després durant els quatre anys posterior no es fa res per a arreglar-ho. Molt em temo que aquest cop, ens tornarà a passar el mateix...

Quant als vots emesos, cal destacar que tot i no haver aconseguit representació, Independents per Mollet (IxM) és respecte a les darreres eleccions del 2003, l’única força que puja tant en vots com en percentatge, un 45% més, mentre que el PSC-PSOE, tot i la inapel·lable victòria, en perd més de 1500 vots, un 16% , el PP 382 i un 17%, CiU 840, un 31 %, i ICV-EUiA i ERC conjuntament, 3037 vots i un 49% del seu total.

L’aplicació després de la restricció per quota mínima del 5% i de la Llei d’Hont, dóna paradoxalment, una pujada impressionant als socialistes, de cinc regidors, i un més per a populars i convergents, mentre que ICV-EUiA i ERC en perden tres en el seu conjunt.

Això ens aboca a un panorama dominat amb una macro-majoria absoluta del PSC-PSOE, i a una oposició molt més esquifida que a l’anterior mandat.

Aquestes eleccions, sobretot a nivell de tota l’àrea metropolitana, han tingut un baix accent local, potser per això, els principals beneficiats ha estat socialistes i populars, mentre que la resta de formacions ha patit negativament aquesta polarització. Sembla que ha predominat el vot polític general, més que les propostes i les candidatures municipals, i aquest també és un element a estudiar, que ens hauria de preocupar a tots, perquè se suposa que quan parlem d’ajuntaments estem parlant de l’administració més propera al ciutadà.

Un altre factor a tenir en compte en tota aquesta àrea d’influència, ha estat l’augment significatiu del vot en blanc. A Barcelona la mitjana ha estat sobre el 4% i a Catalunya vorejava aquesta xifra. A Mollet a més, ens hem trobat amb membres de la difunta Entesa, els “farinetes”, com els han batejat ja alguns, fent campanya pel vot en blanc. Personalment crec, que tot i que no se’ls hi pot adjudicar el total del 3, 92 % de vots en blanc registrats a Mollet, aquests han estat els millors aliats de socialistes i peperos, als quals ha regalat més d‘un regidor, a còpia de rebequeria. A manera d’exemple només dir que si només una part d’aquest vot s’hagués adreçat a IxM, ara tindríem una veu independent a l’Ajuntament, i si això s’hagués fet intensament, fins i tot podríem haver aconseguit dos regidors que hauríem restat als que més han tret.

El fracàs de l’Entesa a mig mandat anterior, ha estat, al meu entendre, el factor més decisiu que ha condicionat aquestes eleccions. La pèrdua de més de 3000 vots, és una catàstrofe que els partits que la formaven, ICV, EUiA i ERC, hauran d’analitzar amb calma, per treure unes conclusions que siguin de profit per a la nostra ciutat.

Amb tot això, se’ns dibuixa un mandat difícil, però interessant. Independents per Mollet (IxM), amb la modèstia dels nostres recursos, creiem que hem fet una bona campanya, malgrat les dificultats per a explicar les nostres propostes, provocades per l’aplicació restrictiva de blocs amb limitació de temps, als informatius municipals i l’escassa cobertura d’una part de la premsa privada.

Hem après la lliçó i aquesta experiència ens farà més forts, per a seguir fent el que ens motiva, treballar per millorar la nostra ciutat, començant pels problemes del dia a dia. A Independents per Mollet (IxM) no ens callaran. En aquestes darreres setmanes hem recollit el suport de molta gent que ens anima a seguir treballant. No els defraudarem. La nostra feina no ha fet més que començar, no tenim urgències històriques, ni pressa per arribar enlloc. Aquesta és la nostra gran diferència amb la resta de partits. Ja alertàvem abans de la campanya, que qui vulgui col·locar-se haurà de trucar a una altra porta. Qui vulgui treballar de manera lliure i desacomplexada per la nostra ciutat a IxM tindrà sempre un lloc. Ara va de bo.

A totes les persones que ens han ofert el seu suport moltes gràcies.

Avui som una mica més forts que ahir.

A totes i tots, 535 gràcies !

Opinen 3 i 4

M'agrada passar força sovint, per aquest blog , "Opinen 3 i 4", que trobo un dels més desengreixants de la comarca i part de l'estranger... Originàriament nascut com a espai de trobada de les pensades de "tres articulistes i els seus amics d'ideologies distants..." és mantingut i teixit de fet, per l'Eugeni Rius, que tot i pertànyer al món del periodisme audiovisual, es mostra disciplinadament, com la tecla més ràpida a les ribes del Congost.

L'Eugeni, gastrònom vocacional, perico confés i ciclista per convicció, amaneix el seu blog, amb tota mena de continguts, entre els que sovintegen entre altres, l'actualitat política, l'esportiva, la gastronòmica i la granollerina, des d'una perspectiva crítica, lliure i lúdica, no exempta d'humor, que fa de bon pair.

Aquestes darreres setmanes, per motius professionals, l'Eugeni Rius està fent una mena seguiment del batec electoral d'algunes ciutats com : Berga, Manresa, Vic, Granollers, Mataró, Rubí, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat i Santa Coloma, suposo que de Gramenet, i aprofita l'avinentesa per acostar-nos una mica al panorama polític de cadascuna d'elles. Es tracta d'un exercici de síntesi lloable, donada la complexitat d'algunes d'aquestes realitats, que ens ofereix una perspectiva diferent de la que habitualment rebem a través de la premsa, que us recomano especialment. Com el seu blog en conjunt.

Ideal per fer el repàs al final de la jornada.

Independents per Mollet ( IxM) Vídeo de Campanya nº 2

Enquestes

Aquest proper dilluns el bisetmanari El 9 nou, al qual ja m’he referit en entrades anteriors, publicarà les primeres enquestes amb mostres de Granollers i Mollet.

A la nostra ciutat alguns polítics esperen amb delit que hi arribin les noves que presumeixen avalaran les seves possibilitats d’obtenir uns bons resultats.

A mi particularment, no m’han agradat mai les enquestes, que sovint tiren de la corda del grup polític o econòmic que les han encarregades. Les cuines de les dades, estan més plenes de prestidigitadors que el festival de màgia al carrer que es feia a Mollet, i que per cert, es va deixar injustament perdre.

Però tenint en compte el carinyo que ens professa aquest mitjà, com ha vingut demostrant en els darrers anys d’ignomínia, no espero menys que la fredor habitual que gasten quotidianament, els mitjans granollerins quan parlen de la segona capital de la comarca i particularment de l’única força que no els rendeix vassallatge.

Les enquestes que valen són les del dia de les votacions. Aquestes són les bones. La resta són més que instruments de certesa, eines per a indicar tendències i massa sovint per a mobilitzar o desmobilitzar determinats electorats. O sigui que si volem dades, esperem uns dies. La resta que voleu que us digui, són collonades.

Trucada d'alcaldia

Ara que estem en període de campanya electoral sempre hi ha qui acaba per confondre el que és la institució i el que és el partit. Ho dic en relació amb les trucades que s'ha dedicat a fer aquesta setmana la secretària de l'alcalde per a convidar a tots els treballadors municipals a l'acte que aquest cap de setmana duia a terme el PSC-PSOE de la nostra ciutat.

Els treballadors municipals poden anar en el seu temps lliure als actes que els hi sembli. Només faltaria ! Fins i tot als actes que organitza el partit de l'alcalde. Però no és de rebut que s'utilitzin recursos municipals per a convidar al personal als actes de partit, perquè la institució municipal ho és de tots els molletans, votin el que votin.

Ja em va estranyar també, veure al darrer debat que va organitzar Canal Mollet TV, tot el gabinet d'alcaldia en ple, que acompanyava al candidat socialista. No li vaig donar importància llavors, però després de les trucades d'alcaldia, ja em comença a ser evident que hi ha quelcom que no funciona. Els socialistes tenen un vot menys o menys fix d'uns 9000 molletans, és un vot polític força fidel, al menys mentre mantinguin el poder. No haurien doncs, de preocupar-se tant. I aquestes actuacions a més de criticables són fruit d'un excès de preocupació. Què estan nerviosos els socialistes ? A aquestes alçades...No m'ho puc creure.

Independents per Mollet ( IxM) Vídeo de campanya nº 1

Aquí podeu veure el nostre primer vídeo de campanya.

El primer cartell

Amb la col·locació del nostre primer cartell a la Rambla, donem inici oficial a la campanya electoral. Sempre m’ha agradat aquest primer dia. Es respira la il·lusió de la gent, de totes les forces polítiques, i m’agrada pensar que el bon clima que sol haver-hi, es mantindrà durant els següents quinze dies que ens esperen. L’experiència em diu però que una cosa són els desitjos i altra la realitat. En fi, siguem positius, tots en sortirem guanyant i els ciutadans ens ho agrairan. No hi ha res més patètic que els polítics que aspiren a governar la ciutat, s’emboliquin en disputes absurdes de dubtosa utilitat.

La gent d’IxM està molt contenta amb el nostre cartell. És el més trencador de tots, em diuen. Tenen raó. Independents per Mollet (IxM) sempre hem anat pel davant en aquests temes, i això sense necessitar contractar cap empresa externa, ni gabinet de disseny. Potser serà per això, perquè la modèstia de recursos ens fa ser més creatius que la resta. Sigui pel que sigui, el nostre cartell ha sortit com nosaltres volíem: “fuig de l’estereotip habitual, monopolitzat per la figura del candidat i presenta una imatge col·lectiva, centrada en el conjunt de persones que conformen la candidatura d’Independents per Mollet (IxM)”. Combina l’eslògan que ja venim utilitzant IxM durant els darrers dos mesos de precampanya, “Per canviar les coses” amb el principal “Estem preparats”, que vol expressar el procés de maduració que ha seguit la nostra formació després d’aquests quatre anys de treball a peu de carrer, segueix en la línia atrevida que ve marcant el treball d’IxM i manté els colors de Mollet, el roig i el blanc que són també els de la formació, com a eixos fonamentals.

Independents per Mollet (IxM), ha tornat a demostrar-se una força avançada, perquè el canvi comença també en detalls petits com aquest. De fet, es tracta de l’únic dels visibles a als nostres carrers que inclou la imatge de la ciutat i que és innovador, perquè és la primera vegada que un cartell electoral inclou una part important del programa, com a mitjà per acostar als ciutadans algunes de les nostres propostes més significatives.

La cosa ja rutlla. Estem en marxa. Només ens queda esperar per part de tothom una bona campanya. Que cadascú defensi els seus principis i propostes, respectant als que no pensem com ells. Els ciutadans són a la fi els que hauran d’expressar la seva opinió. I Mollet guanyarà si tot plegat ho fem de forma civilitzada. Tant de bo així sigui.

Comença la campanya !

Demà comença la campanya electoral de les municipals. L'oficial, vull dir, perquè l'altra ja fa moltes setmanes que la venim patint, entre inauguracions, actes mediàtics i gestos de dubtosa utilitat, que ens venen oferint els polítics amb carnet del nostre tros de país.

Aquesta setmana ja ens hem despertat amb el carnaval als carrers. Em refeixo a aquesta monomania que tenen alguns d'enxufar-nos el seu careto davant la nostra finestra del dormitori, penjant de qualsevol fanal. No és un espectacle molt gratificant, creieu-me. Si fos una pel.lícula, caldria qualificar-la per majors de divuit anys. No pas pel sexe, que ja voldrien alguns, sinò per la por que fan alguns, que és que ni amb el doctor photoshop tenen remei !

Jo no sé que els hi donen a aquests polítics de plantilla, que els hi agrada tant penjar els seus caretos pels fanals de la ciutat. Un, no és que pugui presumir de guapo, perquè té delicte també un servidor, però al menys tinc força clar que no em veureu ni a mí, ni als meus companys, penjats pels fanals com les boles d'un arbre de nadal.

Si ens voleu trobar, ens trobareu a peu de carrer, que és el que ens agrada. Sense photoshops i sense mandangues. Tal com som. Ja sabem que no som perfectes, però guanyem molt a la curta distància, de veritat. Al menys, fins ara ningú s'ens ha queixat.

Així som els de l'estrella, lliures i rebels !

Salut i bona campanya a tots i totes .

Miopia

"El 9 nou" d'aquesta setmana publica un article sobre els blogs i les webs de les candidatures independents que es presenten a la comarca. Com ja ve sent habitual en aquests darrers quatre anys, obvia Independents per Mollet (IxM), els nostres blogs i la nostra web.

No és que ens vingui de nou, i no és un joc de paraules, sinó que tenint en compte l'ostracisme periodístic al que ens ha sotmés "El 9 nou" , durant aquests darrers quatre anys, i recordant que de les més de dues-centes informacions que els hi vam fer arribar, fins que ho vam deixar estar, tan sols es van dignar a recollir un parell, no podia dubtar que seguirien coherentment amb la seva simpatia habitual.

El cas dels blogs, és tan descarat com el tema informatiu. És difícil de fer un rànking entre els blogs que recull, però pel que he pogut veure, hi ha ben pocs, per no dir cap, que hagin arribat a les 15.000 visites i prop de 80 articles, com " El pont de la mandra". És clar que des de Granollers sovint fa una mica de por mirar cap a Mollet, no sé, serà cosa del vertígen o serà la miopia, la que gasten alguns, per a no veure allò que no poden doblegar.

Com Independents per Mollet ( IxM).

Ja s'ho faran !

15.000 visites !!

El Pont de la mandra, aquesta mena de quadern o bloc personal, ha arribat aquest mes a les quinze mil visites, des que va ser parit a la xarxa, el mes de febrer de l’any passat. La veritat és que no m’ho pensava pas que aquesta proposta que començava a les palpentes, una mica a mena d’experiència, pogués arribar a aquesta fita.

A tots i totes els que us heu acostat en un moment o altre a aquesta plana, us vull agrair la vostra atenció. Ja us deia jo al primer article del bloc, que aquí van coses molt a flor de pell, i que de vegades, potser hi haurà gent, a la que no li agradarà alguna de les coses sobre les que hi reflexiono. Em mantinc ferm a la meva idea inicial, i si algú se sent molest, li demano com feia el primer dia, que “molesteu per les disculpes”.

El pont de la mandra, és el primer blog a la xarxa dels que alguns anomenen, “líders polítics molletans”, no és que m’agradi gaire el títol, però vés que hi farem. Personalment no puc més que valorat molt positivament l’acollida d’aquesta experiència, a la que s’ha anat sumant més recentment, algun altre polític de la ciutat.

15000 visites és ja un volum prou important i significatiu que demostra que hem aconseguit obrir una nova forma de comunicació lliure i tranquil·la, sobre temàtiques variades, però especialment molletanes, aprofitant les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Això ja no ens ho treu ningú. Això és el que té Internet. Aquí no hi ha les censures o les pressions polítiques o econòmiques que pateix la premsa tradicional, la de Mollet, la de la comarca o la nacional, així que igual com passa a la nostra pàgina web d’Independents per Mollet ( IxM), podem explicar coses que la premsa calla, volguda o involgudament i això és una mostra de llibertat.

A les darreres setmanes he rebut alguns emails que preguntaven el perquè d’aquest nom per al meu bloc. Ja ho explicava al primer article, però no em costa gens de recordar que aquest ha estat un nom clarament intencionat. No té res a veure amb la mandra personal que tots patim un cop o altre. El nom de “El Pont de la mandra“, ha volgut ser una mena de petit homenatge al pontet que travessava el torrent Caganell, al bell mig de Mollet, perquè era un lloc de trobada de la gent del poble, on es feia petar la xerrada, sense pretensions i sense pressa. Quan jo vaig arribar a Mollet, el pont ja no hi era, però sempre m’ha cridat l’atenció el perquè una ciutat com la nostra no ha sabut conservar un patrimoni com aquest, més enllà del patètic monòlit a la rambla que tots coneixeu.

Ara que s’acosten eleccions el bloc va una mica més carregat, és una mica lògic, però mirant aquests mesos enrera puc assegurar-vos que l’experiència s’ha demostrat una eina molt útil per fer arribar als ciutadans les meves reflexions i un breu tast de part del treball que fem dia a dia Independents per Mollet (IxM), tot recollint opinions i propostes que ens han estat de gran utilitat en el nostre treball quotidià per millorar Mollet. Ha pagat la pena. De veritat.

Llarga vida al Pont de la Mandra i moltes gràcies !

Mulla’t ara, o després no et queixis...

Ara s’acosta ja el moment de mullar-se. Vols seguir queixant-te que els polítics als que vas votar fa quatre anys no “foten un brot” per complir el que van prometre ? Ets dels que passa de tot i el dia 27 de maig, preferirà passar el dia a la platja ? Doncs després no et queixis. Ets dels qui prefereixen una marca electoral perquè surt per la tele, encara que no hagi fet res més que posar un tipus despullat en un cartell ? Estàs en el teu dret, però després no et queixis. Si les coses no van com haurien d’anar, no et queixis. Si cada dia veus els mateixos problemes al teu carrer, no et queixis. Si cada any pagues més d’impostos, però la ciutat no funciona com caldria, no et queixis. Si els de l’Ajuntament no et “foten ni cas”, no et queixis...

Si et queda un gram de llibertat i de rebel·lia, planta’ls-hi cara ! El dia 27 de maig ves a votar i vota pensant en Mollet, pensant en qui ha treballat de valent per Mollet en aquests 4 anys. Fes-ho per Mollet. Fes-ho per tu !

Annaïs Garcia i Solé
Independents per Mollet ( IxM)

L'Esplai Xivarri no podrà fer el casal d'estiu per manca de local

L'Esplai Xivarri ha hagut de suspendre l'organització del seu casal d'estiu Assís, per manca d'un espai adequat per a poder dur-lo a terme. L'Ajuntament s'ha tancat en banda a l'hora de cedir alguns espais d'una de els escoles de la ciutat i sense una ubicació adient, el casal és inviable.

És una autèntica llàstima que l'equip de monitors del Xivarri hagin de plegar veles i renunciar a posar a l'abast de la canalla molletana aquesta possibilitat d'emprar unes setmanes del seu temps vacional, per a comprovar que es pot fer del lleure una alternativa formadora i divertida.

Creieu-me, he passat mitja vida entre esplais, moviments escoltes, colònies i casals, i ha estat per mí una experiència innoblidable.Tant per les persones que vaig anar coneixent i em vam formar en alguns dels aspectes importants, com per totes aquelles a les que jo mateix vaig ajudar formar-se, uns quants anys després. L'educació en el lleure, de tradició pionera al nostre pais, ha estat per a molts, i en certa manera, ho continua sent encara, una finestra oberta a nous espais, de llibertat, de compromís social, d'autonomia personal i valors humans. Però, el treball que fan els diferents equips de monitors no és encara, malgrat dècades de travesia, prou valorat per unes institucions massa tancades al resultadisme electoral, per a mantenir-se al poder.

El fet que l'Ajuntament de Mollet no hagi volgut arribar a un acord amb l'Esplai Xivarri per a cedir un espai a alguna de els escoles públiques de la ciutat per ubicar el seu casal d'estiu, és una mala notícia. Entenc la decepció de monitors, de pares i canalla. Iniciatives com aquesta cal protegir-les com un bé social. Que un grup de joves decideixin dedicar una part de les seves vancances oferint una alternativa creativa al lleure dels nanos de la ciutat, és una espurna d'esperança, que ens diu que no tot està perdut, que encara hi ha espai per l'utopia, pel compromís per fer una societat millor, sigui des d'una convicció confesional o laica. Que els politics de torn els hi tanquin la porta, és una decepció, però també una bona prova del nou, per a saber quines són les prioritats que manen en aquesta ciutat nostra i em referma més en la idea de que a Mollet, malgrat el que alguns ens volen vendre, hi ha molta feina a fer.

Ànims xivarrencs !!

Els aparcaments de Mollet han de cobrar només pel temps real d'estacionament

Independents per Mollet (IxM) hem reclamat avui que els pàrkings municipals abandonin l’actual fórmula de cobrament per hora/ fracció i cobrin només pel temps real d’estacionament.

En l'actualitat, les tarifes d'aquests aparcaments estableixen “pagar per hora o per fraccions d'hora d'estacionament” i han assenyalat que això contravé la “Ley 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris”, que assenyala que “los aparcamientos deberán por su parte cobrar el precio determinado en función del tiempo real de prestación del servicio, es decir, el precio se pactará por minuto de estacionamiento, sin posibilidad de redondeos a unidades de tiempo no efectivamente consumidas o utilizadas”.

A Mollet, els pàrkings municipals segueixen cobrant per hora o fraccions d’hora. Es tracta d'una pràctica desproporcionada, abusiva i inacceptable, en un servei públic sota concessió municipal perquè obliga els usuaris a pagar per més temps del que han aparcat.

IxM, venim denunciant en solitari aquest frau des de fa més de tres anys i ni tan sols ara, malgrat l’aprovació d’aquesta llei, l’Equip de Govern municipal ( PSC-CiU), no ha fet res per acabar amb aquest abús i segueix beneint el que és un autèntic frau als ciutadans, perquè les empreses concessionàries obliguen a pagar per un servei que no hem rebut i ens cobren, amb el beneplàcit de l’Ajuntament, per un servei que no han prestat.

Cada dia que passa sense solucionar-se aquesta injustícia, és una pressa de pèl als molletans, per això reclamem a l’Equip de Govern municipal que revisi les concessions dels pàrkings de la ciutat que gaudeixen de concessió municipal, perquè s’adaptin de manera immediata a la nova llei i apliquin el sistema de cobrament pel temps real.

Pedres i més pedres...

Això del nou Hospital de Mollet, va de camí de convertir-se en un autèntic "catxondeo". Primer va ser el tema del projecte, després el tema dels calendaris i els successius aplaçaments, i ara és amb el tema de les inauguracions.
Resulta que aquest dissabte hi ha cerimònia, una altra ! de col·locació de "primera pedra". Serà al ronyó ? Després de tot el reguitzell de presentacions, excursions i propaganda, després d'haver promès per activa i per passiva, que amb això ja no caldria fer el paperina amb cerimònies electoralistes com aquesta, ara se'ns despenja el Departament de Salut a fer-se la foto. No dic que no estiguin en el seu dret, però a quatre setmanes de les eleccions municipals fa una mica de tuf, no ?
Dic jo que els manaires que tenim, deuen pensar-se que el personal és tonto del tot. S'ho deuen pensar sincerament, perquè si no , és que no s'entén. No s'entén perquè van tan afamats per "pillar plano" i apuntar-se tots els tantos de la partida. De cartes vull dir.

Així que dissabte tindrem més cerimònies, més parlaments, més cofoïsme, més pedres...

Mentrestant l'atenció primària de Mollet va com va. Les llistes d'espera van com van. I Independents per Mollet ( IxM) seguim recordant que aquesta és la principal batalla, i que no val a badar. Ens calen moltes millores, per a donar als ciutadans l'atenció sanitària de qualitat que ens mereixem. Recentment, per exemple, IxM endegàvem una campanya per a reclamar un servei d'assistència oftalmològica d'urgències a la ciutat. La miopia va per barris, i per partits, també, es veu. I ens segueixen obligant a anar d'excursió a Barcelona o Granollers, quan hi ha alguna urgència d'aquest tipus... És només un exemple, però prou il·lustratiu...

La fal·lera de les pedres, arrasa quan s'acosten eleccions. Vés per on, l'única pedra amb la que alguns no conten és la que se'ls hi ficarà a la sabata. Perquè Independents, serem el proper mes de maig, la pedra a la sabata dels "apoltronats". Dels que posen pel davant els seus interessos que els de la ciutat. Dels que han buscat en la política una manera còmoda de col·locar-se. Aquesta serà una bona pedra. La que pot canviar les coses, la que pot fer que aquesta ciutat es tregui la són de les orelles i comenci a endevinar que vol ser quan sigui gran. Una ciutat que funcioni. Que es reconegui a sí mateixa i als seus ciutadans, sense complexos, amb identitat i tolerància.

Som els de l’estrella !

El proper maig hi haurà eleccions municipals i els molletans decidirem la composició d’un nou consistori, per primer cop amb vint-i-cinc regidors i regidores. El meu company, Pere Pujol, diu que els polítics de la ciutat fan com alguns animals, que dormen tot l’hivern esperant la primavera, només que aquests ho fan durant quatre anys, tot esperant la música d’anar a votar. Té força raó en Pere, vistes les presses d’alguns per prometre el que no han fet fins ara, o d’altres per escurar el que queda de calaix: canviant jocs infantils, incorporant nova maquinària, etc, o bé per omplir-nos alguns barris d’obres a punt per tallar les cintes, un es pregunta si no seria millor que hi hagués eleccions cada any... Com a electors seria esgotador, però com a ciutadans ben segur que en sortiríem guanyant tots plegats.

Em trobo cada cop més gent que ens desitja a Independents per Mollet (IxM) que tinguem molta sort a les eleccions. Jo sempre dic que la sort està bé, però que millor és tenir bona memòria. Memòria del bon treball que hem fet i seguim fent, malgrat sovint i sobretot els darrers mesos, alguns mitjans no arribin mai a explicar-ne ni gota, i memòria sobretot pel dia de les eleccions, per encertar a posar la papereta pensant en Mollet.

Ja n’estem farts dels que no peguen un pal a l’aigua durant quatre anys i es presenten abans de les eleccions com a salvadors. Dels que fan de la política una còmoda col·locació i no pensen tornar a la seva feina. Dels que busquen una poltrona més que treballar pels solucionar els problemes que tenim els molletans.

La gent d’Independents per Mollet (IxM) sabem que no vivim en una ciutat perfecta i no tenim cap vareta màgica, ni prometem coses que no podem complir, només treball. Tenim experiència i la capacitat de decidir pensant només en Mollet, en tots els que hi vivim, estimem i formem la nostra ciutat. Així som, els de l’estrella, lliures i rebels. Qui vulgui col·locar-se que truqui a una altra porta. Qui vulgui treballar per millorar Mollet, ens tindrà sempre al seu costat. Imagina’t les que podem aconseguir amb tu !

Jesús M. Carrasco
Candidat a l'Alcaldia de Mollet del Vallès
d’Independents per Mollet (IxM)