Innocentada del Govern: El Peatge de Mollet " Gratuït " amb el Tele-Atrac !

Martí i Pol i l'esnobisme poètic

Josep Serra i Busquets, Jaume Creus, Enric Casassas, Gaspar Jaén i Urban, Maria Mercè Marçal, Marc Granell, David Jou, Josep Plana i Aspachs, Eduard Sanahuja, Salvador Jàfer, Vinyet Panyella, Antoni Puigverd, Cèlia Sànchez-Mústic, Josep Ramon Guillén, Ponç Pons, Antoni Tàpies Barba, Perejaume, Manel Rodríguez-Castelló, Enric Sòria, Manuel Castaño, Ramon Dachs, Carles Duarte, Ramon Guillem, Albert Roig, Encarna Sant-Celoni, Carles Sanuy, Andreu Vidal, Xavier Lloveras, Victor Obiols, Rafael Vallbona, Josep Ballester, David Castillo, Jordi Cornudella, Susanna Rafart, Jaume Subirana, Carles Torner, Isidre Martínez, Francesc Rodrigo, Vicenç Llorca, Arnau Pons, Margalida Pons, Pau Joan Hernández, Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Carles Camps Mundó, Josep Civit, Lluís Figuerola, Carles Hac Mor, Jordi Julià, Carme Meix, Albert Mestres, Dolors Miquel, Josep Ramon Roig, Ramon Trias, Jordi Xandri, Alfons Garcia...

Sense necessitat de rescatar antologies, el panorama català s’enriqueix magníficament, dia a dia amb l’aparició de nous valors poètics. Tanmateix, sembla un malson veure com alguns volen esprémer i instrumentalitzar Martí i Pol, fins l’esgotament.

Te’l fan sortir als discursos oficials d’institucions, partits i sindicats, concerts, felicitacions de Nadal, -enguany n’he rebut vuit amb poemes de MiP-, discos, dedicatòries de llibres, premis literaris, bodes, batejos i comunions, fins i tot als sepelis...

No tinc res en contra del mestre de Roda. Ans al contrari, m’encanta l’obra de Martí i Pol, però en fastigueja aquesta monomania amb la que particulars i sobretot institucions l’utilitzen com a fetitxe d’un nou esnobisme cultural, com si fos el cocodril d’ d’una coneguda marca comercial. Obrim les finestres, respirem la nova poesia !
Segur que en Miquel estaria d'acord.

Que no ens la tallin ! No a la mort de Ràdio 4 i TVE – Catalunya

Avui es compleixen trenta anys de les primeres emissions en català de Ràdio 4. Aquesta emissora pública i el centre territorial de TVE a Sant Cugat, han jugat des de la recuperació de la democràcia, un paper fonamental en la normalització de la llengua i cultura catalanes, com a serveis públics pioners en aquest compromís, i han contribuint de manera important a la recuperació i promoció de la riquesa cultural i lingüística del nostre país.

Coincidint amb aquesta celebració i a manera de pervers regal, el Govern socialista vol aplicar l’eutanàsia comunicativa, aplicant el pla que la SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales) i RTVE van parir a l’efecte d’aconseguir un presumpte sanejament que passa segons aquestes ments preclares, pel tancament de Ràdio 4 i la reducció substancial de la programació i la informació en català al centre de TVE de Sant Cugat del Vallès, mantenint només una minsa i testimonial desconnexió de 20 minuts diaris. Aquesta decisió comporta també la pèrdua de tots els programes i informatius en català que actualment, s’emeten cada vespre per TVE2 i transformarà totes les emissores de RNE en simples delegacions, suprimint fins i tot les desconnexions que venia fent Ràdio 5 a Lleida, Tarragona i Girona.

Decisions com aquestes, nascudes des del més tronat uniformisme centralista del que a l’igual que el PP, també fa gala el PSOE, no fan més que accentuar una pèrdua de pes substancial de l’ús del català en el marc audiovisual de Catalunya, que ve de lluny, si observem per exemple, com la programació de TVE en la nostra llengua, ha anat passant les 1340 hores l’any 1998 a les 903 de l’any 2003, com han desaparegut sense rastre, les desconnexions en català dels informatius de cadenes privades com Antena 3 i Tele 5 o com amb l’entrada de la TDT, la proporció de l’oferta en català, queda de nou relegada a la categoria de fet testimonial.

No deixa de ser curiós que d’una banda, aquest Govern de l’Estat, tan abanderat de l’Espanya plural opti per renunciar a garantir i promoure el pluralisme lingüístic en les emissions dels mitjans públics, obviant un dels drets fonamentals i que de l’altra, els profetes de l’apocalipsi del bilingüisme a casa nostra, la pijo-intelectualitat política i cultural, mantinguin un silenci tan sepulcral en aquest tema.

Per si no en tinguéssim prou, la proposta de la SEPI i de la direcció de RTVE, ignora descaradament la recomanació de l'informe del comitè d'experts per a la reforma dels mitjans públics estatals, que no tan sols no apuntava de cap manera el tancament de Ràdio 4 o la miniaturització de TVE- Catalunya, sinó que apostava per la seva continuïtat i potenciació. Es fonamenta en criteris econòmics i d’audiència molt qüestionables, ignorant que Ràdio 4 emet sense publicitat i obviant que a més de la rendibilitat econòmica, cal també contemplar el criteri de rendibilitat social, quan es parla d’un servei públic.

Així, mentre es mantenen sense que es ruboritzi ningú, sous milionaris per programes escombraria a megastars, l’estela dels quals sovint no dura ni quatre programes, o mentre es contracten programes a productores privades, pel triple del que costaria la realització amb mitjans propis, prop de 400 professionals, malgrat el seu esforç i la seva capacitat, es veuen abocats a la regulació d’ocupació, a la mobilitat geogràfica forçosa o directament a l’atur.

El ple de l’Ajuntament de Mollet, va aprovar el març passat una moció d’Independents per Mollet (IxM) que reclamava la continuïtat de Ràdio 4 i de les emissions en català del centre territorial de TVE de Sant Cugat del Vallès i instava al Govern i als partits catalans a oposar-se al seu tancament. Amb tot el que està caient, ja estan fent tard els polítics catalans, col·locats a la poltrona, però bastant descol·locats pel que es refereix a complir les promeses de suport que van fer davant els treballadors d’aquests mitjans, per mullar-se, donar la talla i evitar la consumació d’aquesta tragèdia. Es pensen quedar creuats de braços, mirant cap a una altra banda ? Si els queda vergonya, ja cal que s’afanyin!

Els “fills de la polla roja” ( I )

Fa temps que em rondava el cap escriure sobre això. Mollet, com a totes les ciutats que han estat pobles fins fa no gaire, pateix encara algunes rèmores que dificulten la seva maduració com a ciutat. No em refereixo ara a qüestions urbanístiques ni econòmiques. Em refereixo a quelcom més terrenal, a la persistència d’elements i conductes sectàries, de clan o de grup, heretades de fa temps, de quan Mollet era un poblet i de quan quatre famílies feien, desfeien, decidien qui queia en gràcia o desgràcia i es jugaven als daus l’esdevenir del poble.

Enceto aquí una sèrie “d’irreflexions bíliques”, sense cap pretensió salvadora més que intentar explicar el que crec és una de les darreres barreres que Mollet ha de salvar, per a convertir-se en una ciutat que miri amb altres ulls el seu futur. Els” fills de la polla roja”, em refereixo a la gallina, no sigueu malpensats, no és una teoria de la conspiració, ni tan sols arriba a això, és la crònica d’un mal estès, la història d’una pobresa de mires, la d’aquells que amb diferents noms, s’han cregut amb el dret de dir qui són els elegits, les falses elits, els llepaculs d’un sistema que ja toca a l’extinció, que han tingut la ciutat encotillada, en un “corsé” tan estret com el seu intel·lecte, no fos que se’ls hi escapés de les mans. És en síntesi, la crònica de les crostes de la mediocritat.

¡ Hasta nunca, Pinocho !

S’ha mort en Pinochet. Quina pena, un dictador sanguinari menys. Només em sap greu que no hagi tingut temps d’asseure’s al judici dels seus crims. Aquest titella feixista, col·locat al poder per l’oligarquia xilena amb l’empara dels seus amics de la CIA, per acabar amb el somni del Xile democràtic i socialista que tot just començava amb Allende.

Pinochet ha evitat la justícia humana, ha enganyat el seu propi fisc nacional, amb la seva fortuna personal en or de l’Estat col·locada a bancs d’arreu del món, però no ha pogut escapar de la mare natura. Vés per on, no em fa cap pena. No puc dir que descansi en pau. Diria mentida. En Pere Boter se te’n porti a tu i a tots els dictadors !

Som una "noció"

Em sembla patètica la polèmica que s’ha originat a cal Montilla, pel tema de les banderes. El fet que la bandera d’un país no pugui onejar en solitari a casa seva, només passa a les colònies. I és que ho pintin com ho pintin, encara som una mena de país ocupat, menor d’edat, sense tots els drets que ens calen. Un país sota la tutela d’un Estat que es nega a reconèixer la nostra existència, amb uns governants submisos al poder colonial i encantats amb ell. Ens diuen i ens repeteixen que les lleis s’han de complir. Les injustes i opressores, també ?

Encara està vigent el Decret de Nova Planta ?

Dont' let me down. La versió original

Un Tripartit de caixa o faixa

El nou Govern Tripartit, ha presentat les seves credencials de futur, sense gaire entusiasme i sense l’expectació que va provocar l’encapçalat per Maragall. Un govern de gestió, convençut que amb el marc del nou Estatuf sodomitzant ja en tenim prou i sense aspiracions de futur vers l’avenç de la nostra sobirania com a país. Diuen que es Govern continuista disposat a no caure en els errors de l’anterior. Tant de bó. La veritat és que el personal no les té totes i després del que ha plogut, és normal.

D’entrada el tema de la presumpta paritat, ha quedat per un altre moment. Quatre dones entre quinze conselleries. I això que al final van rescatar la Montse Tura, del purgatori dels rebels, que si no... I és que a l’hora de les coses serioses, les maquinàries dels partits s’imposen sempre als principis fonamentals que diuen defensar. Serà perquè no hi ha prou dones capacitades al país per a fer-se càrrec d’una Conselleria ? Si només calia veure la reunió de negociació del pacte del Tinell II.... cap dona entre els negociadors....En fí...

El repartiment del poder deixa les coses més o menys com estaven, seguint la premissa de canviar-ho tot per a que res canviï. La distribució de carteres, llevat dels que repeteixen, és si més no, surrealista. A veure, l’aterrament d’Ernest Maragall a la Conselleria d’Educació, és digueu-m’ho clar, només una picada d’ullet al sector maragallista del PSC. Utilitzar una Conselleria estratègica com aquesta, com a moneda de canvi, pels equilibris interns del partit, em sembla lleig, molt lleig. No és que dubti de les capacitats de gestió del “ Tete” Maragall, sinó que tal i com està el pati, el que calia a Educació, era sobretot un candidat amb prou experiència a les aules per a treure l’ensenyament del país del marasme en que ens han deixat tants anys de dubtes i de deixar fer, de canvis de legislació contradictoris i de culte i favoritisme a les escoles d’elit.

El pas de la Montserrat Tura a Justícia, era la sortida “in extremis” per la que molts apostàvem, donat el capteniment del nucli dur del partit socialista d’apartar-la del Govern. Com està el pati, i matisos a banda, em sembla que som molts els que podem coincidir que prescindir-ne d’ella, en aquests moments, era un luxe que el PSC no es podia permetre. De les possibilitats a l’abast, Justícia semblava ser la que més es podia ajustar al paper que li venen adjudicant al Govern i l’espai des d’on, ironies de la vida, podria complir millor la funció de control de la seva ex-conselleria d’Interior, que han regalat com a caramel enverinat a ICV-EUiA.

Esquerra, donada la negativa d’en Carod d’ocupar la presidència del Parlament, i entestada en demostrar que no són tan mals gestors com pugui semblar, s’ha reservat un lloc de preeminència a la foto, mentre espera inútilment la debacle convergent que mai no arriba, i ha col·locat en Puigcercós a Governació amb dos objectius clars, controlar de primera mà els projectes de la nova Llei Territorial i la nova Llei Electoral, conjuntament amb la connexió amb el poder municipal, que estava molt queixós al sí d’ERC, per sentir-se totalment abandonat de la mà de Déu. Puigcercós, llop vell ell, sap ben bé que si vol seguir controlant les regnes del partit i aspirar a ocupar el lloc d’en Carod, no pot arriscar-se a tenir el territori de mala lluna.

Per acabar, als ecosocialistes que aspiraven a més quota de poder, perquè per això han estat els únics que han resistit la batacada electoral, els han omplert la cistella nadalenca massa ràpid afegint-hi la cartera d’Interior. Encara que no hagi transcendit gaire, aquesta acceptació no ha estat de bon grat per molts sectors de les bases del partit, que veuen massa arriscada, aquesta opció per a donar resposta a la seva voluntat de demostrar que ja s’han fet grans i poder controlar àrees de gestió serioses i amb perfil dur. Estava cantant que ICV no anava a deixar una conselleria en mans dels seus socis d’EUiA, i que en Saura no podia passar una legislatura més, amagat darrera del test, amb una conselleria, “ florero” com deien els convergents. Personalment crec, que ICV hauria d’haver apostat per situar al capdavant d’aquesta àrea a la persona més preparada que té en temes de seguretat ciutadana, en Jaume Bosch, la rapidesa de les negociacions i els arguments anteriors han impedit aquesta opció. Un error que crec que poden acabar pagant molt car.

Donem-los els cent dies de coll de rigor, als nostres nou governants. Ara sí que és el moment de fer vàlid l’eslògan de Montilla, de “ fets i no paraules”. I pel seu propi bé, més val que aquest cop no la caguin. Si no és així, Catalunya pot trigar molt de temps en tornar a albirar un nou govern d’esquerres. I ells ho saben.

Mollet necessita tant, un bon govern, com una bona oposició

Reprodueixo aquí l’entrevista que va aparèixer al darrer Butlletí Informatiu d’IxM, nº 23.

Conversant amb Jesús M. Carrasco. President d’Independents per Mollet (IxM) i proper cap de llista a l’Alcaldia de Mollet del Vallès.

Com neix IxM ?

IxM sorgeix ara fa tres anys, d’un col·lectiu de molletans i molletanes que s’estima la ciutat i s’arremanga i treballa per millorar-la, al marge d’interessos partidistes i amb completa llibertat d’acció i opinió.

Què aporta a Mollet ?

Mollet necessita noves energies, i noves veus compromeses amb la ciutat, que decideixin a Mollet i per Mollet. Gent que no esperi la trucada de Barcelona per a saber que han de fer o han de votar. Per a IxM primer de tot és Mollet. Qui jugui a buscar càrrecs, o a trepar en la cursa política que truqui a una altra porta.

Com veus Mollet ?

Mollet es troba al final d’un cicle. De l’impuls de les darreres dècades, amb els seus encerts i errors, ara només ens resta un certa inèrcia, que no és suficient per a projectar la ciutat cap als nous reptes que ha d’afrontar ja ara i en els propers anys. La nostra lluita és tornar la mirada a peu de carrer, començant pels problemes del dia a dia, aportar treball, experiència i imaginació i fer que la ciutat funcioni, com a primer pas per a guanyar la batalla de l’auto-estima molletana.

I el paper de l’oposició ?

Mollet necessita tant un bon govern com una bona oposició, que cregui en sí mateixa i que no caigui en el canibalisme tan tradicional entre algunes formacions polítiques. L’experiència de la difunta Entesa ja hem vist com ha acabat. Li han sobrat mans, però li ha faltat cor. Els fets han acabat per donar-nos la raó. Nosaltres vam crear Independents per Mollet (IxM), precisament, perquè cal un nou projecte a Mollet que estigui vacunat contra aquestes lluites de poder partidista i pensi només en la ciutat.

IxM és l’únic partit que manté la lluita contra el peatge.

Perquè ens estan enganyant i incomplint el que van prometre. On són els 12 milions d’euros del 2006 per a suprimir el peatge? A Mollet van venir diputats de CiU, d’ERC i d’ICV dient que ja estava fet... Ara prometen un altre cop el mateix i volen que els creiem. A pastar fang! No volem un peatge pseudogratuït amb TELE-ATRAC , de dilluns a divendres. Volem un peatge gratuït per a tothom, sense usuaris de primera i de segona. Nosaltres seguirem sent l’única veu crítica contra el peatge i seguirem amb la nostra campanya. Aquest peatge caurà, o se’ls hi caurà la cara de vergonya.

Com veus les Eleccions municipals del 2007 ?

Independents per Mollet (IxM) afrontem les properes eleccions municipals amb optimisme. Estem convençuts que el treball que estem fent serà reconegut amb un bon resultat electoral. Com més força tinguem, més podrem fer per millorar Mollet. Votant als mateixos de sempre, patirem els mateixos mals de sempre. Ara estem ja treballant en la confecció del nostre programa i de la nostra candidatura. Dia a dia s’incorporen nous companys i companyes. Però a mi, sempre m’agrada recordar que entrar a l’Ajuntament no és el principal objectiu d’IxM, només és un mitjà més. Aquests anys, estem demostrant que es pot treballar tant o més, estant a fora, i cada cosa que aconseguim, que soluciona una mancança o millora un xic la ciutat, és un motiu més per seguir treballant.

Curs especial pels que es van creure als Ciudadanos........del PP

IxM lliura pinso al Consell Comarcal del Vallès Oriental per reclamar la reobertura de la gossera

Independents per Mollet (IxM) hem portat a terme una nova acció de protesta per a reclamar l'obertura del Centre d'Acollida d'Animals Domèstics de Companyia del Vallès Oriental (CAAC), que està tancat des del passat mes de juny, per ordre del Consell Comarcal.

Aquesta setmana hem lliurat a la seu del Consell, un sac de pinso, acompanyat un escrit per a denunciar la seva mala gestió d'aquest tema i recordar-los que mentre el centre continuï tancat, continuaran els sacrificis d'animals a la comarca i reclamar la seva reobertura immediata.

El Consell Comarcal va fer tancar aquest centre d'acollida d'animals amb l'excusa de realitzar unes presumptes obres urgents de reforma de les instal·lacions. La veritat és que cinc mesos després, la gent d'IxM, hem pogut comprovar de primera mà que de les obres no hi ha ni rastre, no s'han fet, ni han començat, ni hi ha perspectives de que es portin a terme.

Amb el silenci i la complicitat dels partits institucionals de la comarca, -als que això dels animals no els preocupa gaire-, els responsables del Consell Comarcal, han estat enganyant els ciutadans durant aquests cinc mesos i continuen fent-ho ara. Els fets demostren que les nostres denúncies, eren del tot justificades i que la clausura per obres urgents, només era una cortina de fum per amagar les veritables raons del tancament, polítiques i de gestió.

La crua realitat és que la irresponsabilitat d'alguns, ha costat ja la vida de centenars d'animals, perquè sense un centre d'acollida públic de referència a la comarca, els ajuntaments estan enviant els animals que recullen al carrer a gosseres privades, on són sacrificats indiscriminadament, al cap de quinze o vint dies si no són reclamats pels seus propietaris.

Independents per Mollet (IxM), endegarem noves accions de protesta per aconseguir la reobertura del centre d'acollida. Els sacrificis d'animals s'han d'acabar al Vallès Oriental. Volem un centre públic, que pugui acollir durant el temps que fos necessari, sense aplicar eutanàsies, els animals de companyia abandonats. No cal inventar res. Ja en tenim un i el volem obert i funcionant !

Capvespre a Can Mulà

En record de l’Amèlia Puente.

No és just Amèlia. Ja sé que entre la vida i la mort, la justícia és sovint un bé escàs. Però no és just. El més formós ens costa la vida, el més terrible s’aprèn en un instant, cantava el cubà. Et vam dir un adéu amarg i incrèdul, enmig la calidesa i l’estima, de tants i tants companys, amics i familiars, benvinguts pel teu comiat.

Ja sé que no s’escau, però no m’hi puc estar. De què ha servit la mesquinesa d’aquells que us han fet mal ? Dels qui idolatren la mentida, ebris de gestos banals, dels qui proclamen uns valors en els que no ha cregut mai, que diuen defensar idees, que traeixen cada instant. On són els perdona vides, on els salva-ciutats, abonats a la poltrona del fi de la humanitat. Un mal roí se’ls emporti. Tal faran, tal trobaran. No els hem trobat a faltar.

No enfilaràs més el camí de Gallecs, ni els teus ulls veuran més aquests teus camps, la dansa dels gegants de la verneda, els boscos per tu tan estimats... Trobarem a faltar el teu somriure, però tu hi seràs a cada pam, a cada quartera de terra que els teus peus han trepitjat, en cada fulla que el vent gira i enlaira, en cada capvespre rogenc a Can Mulà, la llar per la que tant vas lluitar.

Hi serà sempre amb nosaltres la llavor que ens has deixat, a l’Associació de Veïns de Gallecs, als teus menjadors escolars, entre els companys d’IxM i entre tantes entitats, entre tots aquells i aquelles que no et podrem oblidar. Amèlia, estimada amiga i companya, lluitadora incansable i propera. No és un adéu. Tan sols és, fins demà.

Jesús M. Carrasco
En nom dels companys i companyes
d’Independents per Mollet ( IxM).

Ciudadanos.........del PP

Han tardat molt poc en desemmascarar al cap dels Ciudadanos, Albert Rivera, com a militant del PP, amb encàrrecs específics. El curiós és que hagi estat el mateix PP, que no deu estar gaire content amb la criatura que va ajudar a crear, ell i els seus amiguets de la brunete mediàtica. Segurament és que se’ls hi en va anar una mica la mà.

El Periódico ha destapat així el que molts veníem denunciant, que “aunque la mona se vista de seda...” i que aquesta colla, no són més que un manat de fatxendes oportunistes, disfressats, per aprofitar la mala llet existent, en general, amb el paper que venen jugant els nostres polítics oficials.

Ara resulta que el xicot era afiliat del PP, fins poc abans de la seva presentació a les eleccions i que ho era des de feia tres anys. Les excuses de que va donar les seves dades i va signar el full d’afiliació, però no sabia el que signava, és de les conyes que fan riure.... “Pero bueno Albertito, no quedamos que eras abogao ? ¿Y no sabes lo que firmas ? Pues vigila que un dia de estos te ponen delante una hipoteca y la firmas pensando que son los papeles del tele-atrac...” Com deia aquell : “ manda güevos !”.

Ja sé que ara a tiro passat, resulten una mica inútils aquestes notícies, però no està de més recordar a més d’un incaut, que es va creure el “cuento” d’aquests que deien que eren “d’esquerres i socialdemòcrates”, que el seu vot, càstigs i cabrejos a banda, ha servit per a col·locar a aquests trepes al Parlament. També és veritat que si parlem de trepes al Parlament, segurament podríem fer una llista bennnn llarga.

Ara que ha caigut el primer vel, potser seria l’ocasió de seguir amb el culebró, explicant d’on van treure la pila de milions necessaris per a pagar la campanya de publicitat que van fer. Que tots sabem els preus de les planes de publicitat als diaris de tirada nacional i són per acollonir-se una mica...
Filtrarà CiU alguns detalls ? Ara la pilota està a la seva teulada.
Però no gosaran... A què no ?

Comunicat de la plataforma pel dret de decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir és conscient que el nou govern no permetrà avançar en el dret a l’autodeterminació i per això continua impulsant el treball des de la societat civil en el reconeixement nacional i el dret de decidir.

Amb l’objectiu de continuar el moviment iniciat ara fa un any per defensar el dret de decidir del poble català, la Plataforma pel Dret de Decidir vol reafirmar el seu missatge.

Examinats els resultats electorals del passat 1 de novembre, considerem que la situació política esdevinguda dins el nou Parlament i el govern que en sorgirà no portaran a assolir la demanda del poble català manifestada massivament el passat 18 de febrer. Per tant, continuem prenent com a punt de partida el nostre lema “Som una nació i tenim el dret de decidir”, i per aquest motiu continuarem treballant perquè la societat civil faci de motor impulsor i el dret de decidir sigui una realitat.

La Plataforma pel Dret de Decidir està preparant noves accions, que seran discutides en una assemblea el 16 de desembre, en la qual hi participaran totes les entitats adherides (fins al moment més de set-centes) i altres col·lectius invitats. Per tant, abans d’acabar l’any, comunicarem les accions més immediates.

The Aggrolites a Barcelona

Una mica de música. The Aggrolites, una formació californiana amb una projecció extraordinària. El passat mes d’octubre van passar per la Sala Apolo de Barcelona, amb una força increïble. Aquests abanderats del “early reaggae” també s’atreveixen amb versions, com aquesta que us deixo del “ Don’t let me down”.
Te’n recordes ? Va per tu !

100 Arbres Monumentals de Catalunya

De lectura recomanada, aquest llibre de l'Albert Vicens i Llauradó, ens suggereix un bon ventall de sortides per a fer a peu, en BTT i en cotxe, seguint la pista per tot el país dels arbres més impressionants del nostre pais. I és que com bé diu "els protagonistes d’aquestes pàgines són els arbres. Alzines i roures, faigs i avets, oliveres i pins... arbres de tota mena, d’espècies foranes o bé autòctones, aïllats enmig de la plaça d’un poble o ocults dins d’un bosc espès. Tots comparteixen, però un denominador comú: són arbres molt vells, amb segles o fins i tot mil·lenis d’història al damunt".

A través d’una acurada selecció d’excursions escampades per bona part de Catalunya, aquest llibre permet apropar-nos a alguns dels arbres més espectaculars del nostre país. Un tema injustament oblidat i pràcticament inèdit en l’àmbit de la bibliografia excursionista. Un bon llibre per dur al cotxe o a la motxilla i no deixar escapar l'ocasió d'esmunyir-se del brugit...

100 Arbres Monumentals de Catalunya. Ed. Farell. Col.lecció Llibres de Muntanya, 10.

Independents, mai indiferents !

Hi ha gent que em diu que Independents per Mollet (IxM) estem fent molt bona feina. Ens alerten però, que la gent no té memòria i que a l’hora de votar només se’n recorda dels que tenen més calers per la campanya o fins i tot per a crear llistes fantasmes, sense cap treball polític, per desconcertar el personal, restar vots als adversaris i arreplegar més tros del pastís...Ho vam veure a Mollet a les darreres eleccions municipals, ho hem vist en aquestes catalanes i podeu estar ben segurs que ho tornarem a veure, quan s’acostin els propers comicis locals.

Tan se val, mentre les cigales dormen, nosaltres seguim fent treball de formigueta. Pas a pas, i sense pressa. Intentem aportar el nostre treball per millorar Mollet i en aquesta lluita, trobem cada dia més, la complicitat de més ciutadans. Us posaré només dos exemples recents: el passeig de Cesc Bas, a Can Borrell, ja no és ocupat pels cotxes i ara torna a ser pels vianants, i a la plaça dels Ferrers, de Riera Seca, després d’una setmana a les fosques, ja ha tornat la llum. Són només dos exemples de temes reclamats per IxM, que ja són realitats. Així és el nostre projecte i així volem la nostra ciutat. Una ciutat que funcioni.

Cada cop més ciutadans contacten amb IxM per explicar-nos temes que els afecten. Sobre les molèsties provocades pel soroll, estem rebent darrerament moltes queixes. Destaquen les de veïns de Jaume I i les del carrer Granollers. El bloc del tanatori no és el lloc més idoni per a ubicar un bar musical, - del tema de l’oci nocturn, en parlarem un altre dia- i em consta que no era aquesta la seva funció quan es va construir l’edifici. Si en lloc d’estar tancant tot el dia i obrir al vespres, ho fes a l’inrevés, segur que s’estalviarien molèsties als veïns i donaria un bon servei, que ara els hi manca, als centenars de persones que passen diàriament pel tanatori.

IxM creiem que ser independents vol dir arremangar-se i mullar-s’hi, malgrat que a alguns no els hi agradi el que diem. Vol dir treballar per defensar els drets de tots els molletans. Perquè ens mou un únic motiu: ens estimem Mollet i lluitem per millorar-lo. Aquest és el nostre compromís, la nostra raó de ser.

Fem entre tots que aquesta ciutat rutlli !

Acció d'Independents per Mollet per a reclamar paperetes electorals amb senyals Braille

Les eleccions d’aquest passat dimecres no van ser iguals per a tothom. Un col·lectiu format per milers de persones a Catalunya, les persones invidents o les que pateixen greus discapacitats visuals, no van poder votar en igualtat de condicions que la resta. Un altre cop, mentre els mitjans de comunicació i l’opinió pública enfoca l’atenció cap els presumptes guanyadors o perdedors d’aquesta jornada electoral, tots hem tornat a perdre l’oportunitat de demostrar que la democràcia és quelcom més que l’escenificació d’una cerimònia de legitimació del poder, que oblida una vegada i altra als més febles, als diferents, o als que romanen pacients, esperant que un bon dia se’ls consideri ciutadans amb els mateixos drets que la resta.

Independents per Mollet (IxM) som una força d’àmbit local, per tant sense pretensions electorals en la jornada d’ahir. Tanmateix, coherents amb la nostra idea de que com ens agrada dir som i serem independents però mai indiferents, no vam voler deixar passar l’ocasió per a recordar als que manen i als que se senten al seients del Congrés dels Diputats, que no han fet els deures. Per això ahir, vam portar a terme una acció de protesta per a denunciar que les persones invidents no van poden fer ús del seu dret a un sufragi individual, lliure i secret, perquè ni el Govern de l’Estat, ni els partits majoritaris, no han fet res per a donar compliment a l’acord del Congrés dels Diputats, per tal de procedir a la modificació de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), per permetre l’edició i utilització, a les diferents convocatòries electorals, de paperetes amb inscripcions en Braille.

IxM vam escenificat ahir, en una de les meses electorals de Mollet del Vallès, amb els ulls coberts amb una bena negra, com a expressió de solidaritat i per a mostrar la impossibilitat de les persones invidents, de poder triar la papereta que decideixin i votar de manera individual, lliure i secreta, perquè la manca de senyals Braille a les mateixes, els impedeix diferenciar-les i els obliga a dependre d’una tercera persona.

En el marc d’aquesta acció, jo personalment vaig exercir el meu dret a vot, amb els ulls embenats, prèvia identificació a la mesa electoral, per a denunciar l’oblit que pateix el col·lectiu de persones invidents, als quals se’ls nega un dret fonamental que tenen tots els electors i se’ls condemna sistemàticament a ser electors de segona.

Així mateix, vaig demanar que es fes constar a l’acta de la mesa electoral la nostra protesta per la manca de disponibilitat de paperetes adaptades pels invidents. Els membres de la mesa electoral van recollir amablement aquesta demanda i des d’aquí els vull donar les gràcies per la seva col·laboració i al mateix temps demanar-los disculpes, per si els vam ocasionar alguna molèstia.

Ahir es va perdre una oportunitat d’or per a posar en pràctica, ni que fos de manera pilot, aquest nou sistema de votació, frustrant les expectatives del col·lectiu de persones invidents, i de les associacions i entitats que com Independents per Mollet (IxM) han impulsat i donat suport a aquesta reivindicació.

Aquesta acció d’Independents per Mollet (IxM), es va emmarcar en la campanya que IxM venim desenvolupant sobre aquesta qüestió durant els darrers tres anys, amb accions informatives, edició de materials, i propostes i iniciatives, com la va aprovar per unanimitat el ple de l’Ajuntament de Mollet, al setembre del 2004, instant el Govern i les Corts espanyoles a modificar la normativa electoral, i la que es va fer arribar a diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, per tal de resoldre aquest greuge.

Apa, cap el futbol !

Uf ! Aquesta campanya electoral ja es va acabant. És de les més estranyes que hem viscut en els darrers anys. Serà pel “paperàs” que han fet les forces polítiques catalanes. Serà pel perfil dels candidats o serà perquè en general, tinc la impressió que la gent està fins el monyo i que la majoria esperem amb ganes que arribin ja les castanyes i els panellets, ni que sigui en tirants i pantalons curts, per la calda que fa.

La setmana vinent es juga el Barça-Chelsea. Tot un “partidàs”. Segons m’expliquen, tots els candidats dels partits majoritaris han demanat plaça a la tribuna presidencial, amb dret a “llingotassos i canapiés, by the face”. Els candidats dels partits petits, que ni ho somiïn. Si el volen veure ho hauran de fer per la tele o passant per taquilla... així és aquesta democràcia futbolera.

A alguns dels candidats els hem vist alguna que altra vegada, ocupant poltrona futbolera a can Barça. A d’altres, com en Montilla o en Carod, més aviat no. Fins i tot no s’han tallat mai de confessar que això del futbol no és que els faci perdre la son. Però, ai làs ! És que aquest Barça-Chelsea coincideix amb la diada de reflexió... i és clar qui és el guapo que es perd l’oportunitat de “xupar plano” per la tele, el dia abans de les eleccions ? Per a reflexionar millor i més tranquil·lament, jo els agrairia a tots plegats que no hi anessin. Sobretot als que no ho tenen per costum, més que res per a estalviar-los el badall.

A la gent d’Independents ens hauria agradat veure els mateixos cops de colze per a entrar al “palco” del Camp Nou, fa unes setmanes, quan es va jugar el partit Catalunya-Euskadi. Allà vam trobar-los a faltar a tots ells. És clar que això era mullar-se massa i segurament, no era tant llaminer, perquè el dia de després era un dia de curro i prou. Sense eleccions.

No sé com acabarà el partit. El de futbol, vull dir. Com a culer confés, m’agradaria que guanyés el Barça i que els gols els marquessin al terreny de joc, els jugadors. No sé perquè em sembla que el que gol que ens volen marcar aquests polítics nostres, l’hauríem d’anul·lar per fora de joc.

No és un luxe !

Si des del Vallès sempre ens hem queixat per la mala qualitat del nostre servei de rodalies, des de fa uns mesos la situació és ja insostenible.

Agafar un tren en hora punta comença a ser una aventura si és que pots arribar a entrar al vagó. Ja n'estem farts d'haver de suportar anar enllaunats com sardines. On són els nous trens que RENFE havia d'estrenar enguany? On és l'augment de freqüències en les hores punta?

Ja n'estem farts que s’espatllin cada dos per tres i que no ens informin mai del que passa ni quant haurem d'esperar. La majoria de les avaries es produeixen per manca d'inversió.

Encaparrats en les obres de l'AVE, els governs han girat l'esquena a les necessitats més importants de la gran majoria d'usuaris.

Perquè s'han de seguir gestionant els serveis de rodalies des de Madrid? Si és des d'aquí, a peu d'andana, on es veuen les necessitats que tenim. Els trens de rodalies del Vallès han de deixar de ser una mena de "Far West" ferroviari i acostar-se als estàndards europeus. Hi tenim dret, no és cap luxe!

www.independentsxmollet.cat

Independents per Mollet (IxM) ja compta des d’ahir amb domini propi i pàgina web a Internet. Ahir vam presentar el primer esboç , a la roda de premsa que vam celebrar al CC de La Marineta. Els ciutadans disposaran a partir d’ara d’un nou portal d’informació i comunicació amb la nostra formació ubicat a l’adreça : www.independentsxmollet.cat.
La idea de disposar d’una web pròpia no és nova. Ja la veníem treballant des de fa temps. Els meus companys i companyes i jo mateix, però, vam valorar que pagava la pena esperar una mica fins el moment en que els nous dominis “.cat” fossin operatius.
Cal recordar que la nostra opció per un domini “.cat” no és anecdòtica, si no que respon al compromís que hem vingut demostrant de manera sobrera la gent d’IxM, com a organització signant de la campanya per a aconseguir el reconeixement internacional d’aquest domini i com a promotora de la moció que en aquest sentit va aprovar el ple de l’Ajuntament de Mollet. Havíem de ser conseqüents i crec que ha valgut la pena.
La web que començarà a ser operativa aquesta setmana, disposarà inicialment d’un format molt simple de manera provisional. Com dèiem a la roda de premsa de presentació, “és tot just ara com un nadó que comença a respirar i com a tal anirà fent-se, creixent i modificant-se, tant en continguts com en disseny, fins aconseguir la seva maduresa en els propers mesos”.
Ens agradaria que la nova web d’Independents per Mollet ( IxM) arribés a ser un nou punt de trobada de tota aquella gent que estimem Mollet i aspirem a millorar-lo. Feina no ens en faltarà, d’això podem estar ben segurs.
De moment, i com a primer tast, hi podem trobar algunes seccions com : “Què és IxM, Notícies de Mollet, Campanyes d’IxM, Hemeroteca, Articles, IxM a la premsa, Programa 2007 o Fòrum Independent. Però és previsible que això vagi concretant-se i ampliant-se més durant les properes setmanes. En tenim un bon grapat de bones idees i per poc que tinguem temps i mitjans per a dur-les a terme segur que contribuiran a millorar-la.
El naixement de la web d’IxM, és un nou pas més que mostra el creixement i la consolidació de la nostra agrupació. Des d’aquí, encoratgem al personal a fer-la servir per a conèixer més a fons qui som i què fem els independents molletans, fer-nos arribar les vostres queixes i propostes per a fer entre tots de Mollet la ciutat que tots desitgem.

Peatges: El TELE-ATRAC del peatge de Mollet

Independents per Mollet (IxM) hem rebutjat frontalment, l’anunci fet pel portaveu del Govern català i Conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que limitaria una hipotètica gratuïtat d’aquesta barrera, només als usuaris habituals que disposin del dispositiu de pagament electrònic, anomenat Via-T.

D’aplicar-se aquesta mesura, suposaria un autèntic frau als ciutadans que venim pagant aquest peatge durant tres dècades. Aquesta no és ni de lluny la solució que venim reclamant des de fa tant de temps. Això és un pedaç, una pastanaga per atreure als pocs votants que encara es creuen les mentides sobre la solució del peatge.

Pretendre acabar amb un greuge històric com aquest, instaurant un altre de nou, que crea usuaris privilegiats ( amb Via-T) i usuaris de segona (sense Via-T), és de jutjat de guàrdia. Els peatges són un servei públic, encara que els gestionin en concessió empreses privades, i fer pagar preus diferents als usuaris sense cap altra raó que tenir un compte obert a unes entitats bancàries concretes i pagar el lloguer del tele-tac, etc, és un atrac, o més concretament un tele-atrac.

On són els 12 milions d’euros, dels pressupostos d’enguany ?

Que algú m’expliqui per quin motiu els ciutadans hem de creure que els partits que corren darrera d’apuntar-se el tanto del peatge, i especialment els socialistes, que governen aquí i a Madrid, sí que faran ara el que no han fet abans. Després d’haver deixat pel camí tantes mentides i incompliments, la manca de credibilitat que acompanya als Governs espanyol i català pel que fa als compromisos de supressió d’aquest peatge és de traca. Per a mostra, només cal preguntar on és la partida de 12 milions d’euros dels Pressupostos Generals del 2006 que havia de servir per a l’eliminació d’aquesta barrera ? Jo recordo que a Mollet va aterrar alguns diputats d’ERC i CiU, cofois d’alegria, perquè deien que ja havien solucionat el tema. Ara podrien venir també a explicar-nos que se n’ha fet d’aquests milions, perquè aquí si una cosa està clara, és que seguim pagant, i la partida famosa, ha demostrat ser només fum, perquè no s’ha executat ni ho farà.

A Mollet, ja comencem a estar una mica farts que sempre s’utilitzi com a eina política cada cop que s’acosten unes eleccions. I és que cada cop que s’anuncia la supressió, a Mollet ens posem la ma a la butxaca, perquè, cada cop que anuncien això, no només no ens el treuen, sinó que a sobre ens l’apugen de preu, els dos darrers anys, un 16%.

Mentre això duri, Independents per Mollet (IxM), mantindrem activa la nostra campanya reivindicativa. Portarem a terme noves accions de protesta abans de la celebració de la propera jornada electoral de l’1 de novembre, i fins que no s’hi arribi a un acord que concreti la gratuïtat d’aquesta barrera per a tots els usuaris o la construcció d’una sortida diferenciada sense peatge.

L’escola de Cal Músic ja té vorera

L’escola pública de Cal Músic, ubicada al barri de Can Pantiquet, ja té vorera. Algú podria pensar que aquest fet té poc d’extraordinari, si no fos perquè les administracions catalana i molletana, van “oblidar” durant els darrers anys, que abans de posar en marxa aquest centre educatiu, calia garantir una cosa tan senzilla com aquesta.

Independents per Mollet (IxM) veníem denunciant, el mal estat d’aquest espai i el perill que suposava que no disposés d’una vorera en condicions, el que dificultava molt als vianants i als pares dels alumnes de l’escola, poder transitar-hi i feia que en cas de pluja la zona es convertís en una autèntica piscina, plena de fang. Encara falten alguns detalls per polir, però l’Escola de Cal Músic ha pogut començar el curs, disposant d’un dels mínims exigibles per a tot centre educatiu. Tenir una vorera ! Ens alegra poder dir que el treball fet per IxM, ha tingut els seus fruits. Una prova més de que el nostre treball a peu de carrer i basat el les coses més quotidianes, és útil a la ciutat i contribueix a millorar-la.

L’eix de Pompeu Fabra, necessita més atenció municipal. La sensació de molts veïns de Riera Seca i Can Pantiquet, és que l’Ajuntament ha tingut aquesta zona oblidada durant massa anys. El cas de la Rambla Pompeu Fabra és ben representatiu. Portem dotze anys amb la rambla inacabada i ara, en lloc de posar-s’hi a la feina, ens tanquen un bon tros per a posar-hi els camions i les màquines de les obres dels pisos de la Vinyota. N’hi ha per llogar-hi cadires ! També és il·lustratiu el cas de les reparacions dels efectes del tornado a la plaça Maria Blanchard. Un any després, encara no s’han arreglat. Això contrasta molt amb el que va passar amb el mur de l’aparcament de la comissaria dels mossos. També va patir danys, però a la setmana següent ja estava reparat...

Independents per Mollet (IxM), volem una ciutat que funcioni, començant per les coses de cada dia. En aquesta lluita diària estem trobant la complicitat de molts ciutadans que vull agrair sincerament. Fem entre tots que Mollet rutlli !

Acció directa d’Independents per Mollet ( IxM) en suport de la potenciació de Ràdio Mollet

Independents per Mollet (IxM) hem endegat aquesta setmana una nova fase de la nostra campanya de suport a la potenciació de la nostra ràdio pública municipal, amb una acció directa adreçada a recordar la freqüència del dial on es pot sintonitzar “Ràdio Mollet del Vallès”.

L’acció duta a terme ahir, va consistir en la instal·lació d’una rèplica dels rètols que tradicionalment indicaven la freqüència de l’emissora municipal a les entrades del municipi.

Durant els propers dies completarem la instal·lació d’aquests rètols, iniciada ahir, a totes les entrades de la ciutat, com una acció de suport positiu i una manera més de reconèixer la tasca feta per aquest mitjà públic de comunicació.

Hores d’ara, entre les prioritats de l’Equip de Govern municipal no sembla estar la potenciació i millora de Ràdio Mollet. Des d’IxM venim reclamant més implicació municipal per a modernitzar l’emissora i dotar-la dels recursos i mitjans necessaris per tal que pugui competir en igualtat de condicions amb la resta de l’oferta radiofònica a l’abast dels oients molletans.

Aquesta nova acció d’Independents per Mollet (IxM) servirà per a recordar, als conductors i als ciutadans en general, com poden sintonitzar la ràdio de la nostra ciutat i promoure la captació i la fidelització de nous oients. Però tal i com ha assenyalat Àdam López, responsable de noves tecnologies i mitjans de comunicació d’IxM, “aquest és només un petit pas, dels molts que la ciutat ha de fer per aconseguir que Ràdio Mollet sigui un punt de referència clau en el panorama de les emissores públiques municipals, com ja ho va ser durant molts anys, per servei, innovació i com a escola de formació dels que avui són destacats professionals del mitjà”.

En polítiques de joventut, ens calen més inversions i menys visites institucionals

La recent visita del Secretari de Joventut del Govern català, Olivier Bayón, a la nostra ciutat ha estat només una simple operació d’imatge.

Ara que s’acosten les eleccions catalanes, sovintegen les visites institucionals arreu dels pobles i ciutats del nostre país, per a marcar territori i fer campanya de l’obra de govern intentant identificar-la amb l’acció de la formació que l’ostenta, aprofitant les facilitats de cobertura mediàtica, de les que aquests saraus solen disposar.

Pel que fa a Mollet, ni el Govern de la Generalitat, ni el de la nostra ciutat, poden vantar-se gaire de que la joventut estigui entre les seves prioritats inversores.

La responsable de joventut d’Independents per Mollet (IxM), Annaïs Garcia i Solé, va denunciar recentment amb aquest motiu que “a Mollet, més que visites protocol·làries de càrrecs de la Generalitat, el que ens calen són més fets, més inversions i més atenció a les necessitats dels joves en el nostre dia a dia”.

Annaïs Garcia i Solé, recordava encertadament que “els joves som els grans oblidats a l’hora de les inversions, només se’n recorden de nosaltres per fer-se la foto a les campanyes electorals, perquè després a l’hora de decidir en què es gasten els diners públics, tot queda només en grans declaracions”.

La responsable de joventut denunciava per aquest motiu que “a Mollet, la realitat va per una banda i les prioritats dels partits dels Governs municipal i català, van per una altra molt diferent”, i posava com a exemple que “malgrat més del 35 % dels molletans som joves, la despesa directa en polítiques de joventut encara no arriba ni tan sols a l’1% del pressupost municipal, com venim reclamant des fa tres anys IxM”.

Aquesta serà una de les prioritats que Independents per Mollet (IxM) inclourem al nostre programa electoral per a les properes eleccions municipals del 2007.

Tots som Rubianes

Aquest estiu, en el marc de la nostra Festa Major, vas omplir a vessar l’envelat de Mollet, amb el teu espectacle, “ Rubianes solamente”, que tot just acabes de jubilar. No t’explicaré la bona estona que vam passar amb tu, perquè em consta que encara que els focus no et deixen veure més enllà de l’escenari, els artistes sabeu ben bé a flor de pell quan hi ha “ feeling” amb el públic d’una sala i quan no n’hi ha.

Ara, llegeixo amb incredulitat l’absurda noticia de que l’Ajuntament de Madriz ha vetat el teu espectacle sobre García Lorca, al Teatro Español, arran d’unes teves declaracions sobre el que tu opinaves era una ofensiva irracional contra Catalunya i tot allò català. No sé si sento més ràbia que pena, “ Pepiño”, en veure com aquesta colla de fatxes de mig pèl, es permeten el luxe de vedar a un director pel que pensa i opina, fent ús de la seva llibertat d’expressió.

Ells, els hereus dels assassins de Lorca, volen ara matar la llibertat d’opinar, la rebel·lia de dir les coses, com les diem la gent del poble, malgrat els “pijos” de torn els foti. Ells que van guanyar la guerra, però van perdre la pau, els fot no haver aconseguit aixafar l’esperit llibertari que rau en tots els que no volem oblidar la llarga nit d’una dictadura, per la que persones i comunitats, vam veure arrabassats els nostres drets fonamentals. Els fot la teva manera de dir les coses. Potser no els sembla tan “ políticament correcta”, com els semblava la repressió i els assassinats que fins al dia d’avui s’han negat a condemnar...

Sé que tu no et rendiràs mai, Pepe i com molts de nosaltres, mantindràs a “ viento y marea” la teva llibertat per a fer i dir el que et roti i per a seguir denunciant l’anacronisme que suposa que a aquestes alçades encara hi hagi qui enyori els temps afortunadament passats.

Ara tots som Rubianes, Pepe. A casa teva a Catalunya i a Mollet, i a tot arreu on s’estima la llibertat i es combat contra els intransigents. Ara més que mai, cal que tots, començant pels polítics de mig pèl, que et tenen por perquè els hi cantes la canya, surtin a dir “PROU !”

Què se’n vagi a la merda el Teatre Español, l’Alcalde Gallardón, el PP i els seus amics ! Vull veure la teva obra sobre García Lorca al Teatre de Can Goma de Mollet. Segur que no serà tan luxós com l’Español de Madriz, però hi torbaràs més caliu.

Avui, tots som Rubianes.

I com tu dius: “Als fatxes que els donin pel cul !

Una forta abraçada des de Mollet.

Jesús M. Carrasco

Independents per Mollet ( IxM)