Serà perquè els culers som patidors de mena que tot i tenir-ho coll avall des de fa temps, encara no ens crèiem. Enguany, que hem tornat a gaudir de debò amb el joc dels xicots de’n Rijkaard, pot ser un any antològic si fem doblet. Ara queda el millor, la final de la Xampinyons a París. Tant si es guanya com si no, que es guanyarà, el que està clar és que aquest equip, a poc que es facin les coses amb cap i sense urgències històriques, té corda per a estona. Fustes en té. De moment, en Rijkaard, és el tercer entrenador en els darrers vint anys que guanya dues lligues seguides. És ben curiós que tots tres siguin holandesos, els altres dos són en Cruyff i l’innombrable mister amb cara de totxana.
No m’agrada gaire la tendència que hi ha de comparar aquest equip amb el Dream Team de Johan Cruyff. No seré jo qui amagui el meu cruyffisme militant, però els temps han canviat i el futbol també, i no crec que sigui just posar-los a la mateixa balança. Precisament el gran capità del Dream Team, en Jose Mari Bakero, mana ara a la banqueta de l’altre equip que més m’estimo, la Real Sociedad. Dec tenir una vena masoca, però mira que també ens ha tocat patir aquest any, amb la permanència penjant d’un fil... En Bakero sembla que està començant a treballar bé i a obtenir bons resultats i estic segur que l’any vinent podrem tornar molts molletans, com enguany, a gaudir d’un Real-Barça a Anoeta.
Força Barça i Aupa Errala !!
1 comentari:
Ara només ens cal que la els Txuri Urdin, fotin el partit de la seva vida i enviin a la pericada a segona (a més d'anar a Kunneyá).
Visca el Barça, Gora Erreala.
Altaveu Oficial de la CUM (Corba Ultra Mogas)
Publica un comentari a l'entrada