dimecres, de setembre 29, 2010

Recuperem els Cinemes de Mollet !

Tenir uns cinemes com els de Mollet tancats, és un luxe que una ciutat com cal, no s’hauria de permetre. Aquests cinemes eren una mica el símbol de la nova centralitat de Mollet, ciutat abans industrial i ara de serveis, en l’àrea del Baix Vallès. Ara són l’ombra del que havia de ser el motor del nou centre de la ciutat, l’Illa Mollet, que sembla marcir-se dia a dia, malgrat els valerosos esforços dels comerciants resistents.
 
El panorama de l’oci a Mollet no es correspon amb el d’una ciutat de més de cinquanta-dos mil habitants. La majoria dels molletans i especialment els més joves, han de sortir fora per a trobar l’oferta d’activitats i serveis d’oci que busquen i la ciutat no els ofereix. Fer ciutat no és tan sols asfaltar carrers, o inaugurar edificis i aparcaments de pagament. Fer ciutat és també respondre a les necessitats dels ciutadans i sobretot no crear-ne de noves.
 
La impressió que tenen molts ciutadans és que Mollet navega sense rumb pel que fa a la planificació d’una oferta d’oci suficient pels molletans, i especialment pels més joves, més que això,  ni tan sols navega, es troba varada a la sorra de la platja. És obvi que qualsevol oferta d’oci, però sobretot el nocturn, ha ser respectuosa amb el descans dels ciutadans, però això no ha de voler dir posar tantes traves als emprenedors que al final els facin desistir d’invertir a la ciutat i prefereixen traslladar-se a d’altres municipis.

Des d’Independents per Mollet (IxM) hem iniciat una campanya per a reclamar la recuperació dels cinemes de Mollet per a la ciutat. Tancats com estan, fent-se malbé, no són pas útils per a ningú. Reparats i adequats, podrien servir a més de per a recuperar una oferta de cinema ara inexistent a la ciutat, per a dinamitzar el potencial creatiu existent, facilitar llocs de trobada, d’assaig, etc i per encabir tota aquella mena d’actes i activitats culturals, música, teatre, etc, que precisen més de bones condicions que d’un espai de grans dimensions i complementar l’oferta d’espais municipals, actualment molt saturada.
 
IxM creiem que hi ha una altra manera de fer les coses i que en lloc de partir sempre de zero i gastar tants milions de diners públics en obra nova, seria millor aprofitar el que tenim i salvaguardar-lo com element de la nostra identitat. Quan Independents vam començar a reclamar en solitari, una Escola Oficial d’Idiomes a la ciutat, al setembre del 2003, alguns deien que això era impossible d’aconseguir. Ara l’EOI de Mollet, ja fa alguns anys que és una realitat.
.
Hem de recuperar els cinemes de Mollet per a la ciutat. És possible fer-ho si hi ha la voluntat política necessària. Ja sabem que són de propietat privada, però l’Ajuntament podria negociar un acord positiu que permetés una gestió pública participada per entitats i ciutadans, que permetés tornar a reobrir aquest equipament cultural i lúdic, que no s’hauria d’haver deixat perdre. Mollet s’ho mereix.

diumenge, de setembre 19, 2010

Inauguren al Verdum-Nou Barris- la plaça de Jesús Carrasco

No acostumo a incloure en aquest bloc temes personals, no m'agrada i no crec que sigui el lloc. Però avui no puc més que fer una excepció, perquè avui ha estat un dia molt especial. Un dia d’aquells en que se’t fa un nus a la gola, i els sentiments, per molt que ho vulguis amagar, et desborden.

Avui han inaugurat al barri de Barcelona que em va veure crèixer, el Verdum, una plaça dedicada a la memòria del meu pare, Jesús Carrasco (Águilas 1922- Barcelona 2004), en la seva qualitat d'històric dirigent veïnal i president de l'Associació de Veïns del barri. Ha estat una jornada molt emotiva, en la que la tristesa pel record del meu pare, que va morir ara fa sis anys, s’ha vist alleugerida per la companyia de molta gent estimada, familiars propers i vinguts de lluny, amics, gent coneguda del barri i fins i tot alguns exalumnes, gent que per diverses circumstàncies, en molts casos feia molts i molts anys que no veia.

Els que em coneixeu sabeu que aquest tipus d’actes em superen de molt. Sempre penso que arriben tard, i que els reconeixements s’haurien de fer en vida. En el cas del meu pare, puc dir que per sort, es va poder endur amb ell, una bona part d’aquests abans de marxar, després d’una intensa vida de compromís de servei, al seu barri, als seus veïns, a la seva ciutat d’acollida i a la seva família.

Vull agrair des d’aquí a l’Ajuntament de Barcelona, i l’actual junta de l’Associació de Veïns del Verdum l’esforç que ha fet, perquè sé que han treballat de valent, per fer realitat aquest reconeixement que honora no sols al meu pare, sinò a tants i tants homes i dones que van lluitar, fidels a les seves idees, per millorar el seu barri, la ciutat  que els va acollir i van fer seva i en definitiva el seu pais, i en van fer de la seva vida, un testimoni vital de valor incalculable.

El meu pare em deia sovint que se sentia orgullós dels seus fills, per molts aspectes, però per especialment perquè cadascú a la nostra manera, manteníem viu el seu compromís per implicar-nos, per treballar desinteresadament, cadascú des del seu àmbit, per millorar una mica aquest món tan boig que ens ha tocat viure, la nostra comunitat, la nostra ciutat o el nostre país que algun dia veurà nous horitzons de llibertat.

Jo sempre li deia que pel que fa a mí, sempre exagerava. Amb testimonis com el seu, us ben asseguro que nosaltres ho hem tingut més fàcil. No em creia, ni em crec ara, digne d’aquesta consideració seva. El sento amb mí, quan em bull l’ànima davant les injustícies que ens envolten, quan sento que la vida no té sentit, si no és per estar al costat dels més febles, al costat de la gent que lluita per canviar les coses i quan em surt la meva, la seva, tossuderia per no rendir-se mai davant les dificultats. Però tinc massa defectes i sé que mai podré ser digne d’aquesta consideració, perquè homes com ell són sempre irrepetibles.

Vull agrair-vos a tots els que ens heu acompanyat avui, la vostra presència en aquest acte tan especial. I als que no heu pogut ser-hi, dir-vos que no patiu, que també us tinc presents i enviar-vos molt petons i  una forta abraçada.

A la memòria del meu pare i de la meva germana, el record dels quals m’acompanya cada dia i m’acompanyarà sempre.

dimecres, de setembre 08, 2010

IxM no participarà a l'acte institucional de la Diada a Mollet

Independents per Mollet (IxM) no prendrem part enguany, a l’acte institucional molletà de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya de l’Onze de setembre.
 
IxM, però, com als darrers anys, realitzarem la nostra ofrena abans de l’acte institucional, en coherència a la disconformitat que venim expressant els darrers anys, sobre com es configura aquest acte i amb les modificacions que es van introduir de manera unilateral per part de l’Ajuntament i que encara es mantenen enguany. 
 
Des d'IxM creiem que l’actual model de celebració suposa un pas enrere, perquè aposta per un enfoc folklòric i elimina el caràcter reivindicatiu que ha de tenir el record d’una derrota que va arrabassar, per la força de les armes, els drets i les llibertats del  poble català, i que ni l’anterior Estatut ni l’actualment vigent, escapçat pel Tribunal Constitucional, han aconseguit retornar-nos.

Els independents molletans hem expressat reiteradament als darrers anys, la nostra disconformitat amb l’eliminació del parlament, que des de la recuperació de la democràcia, realitzava tradicionalment l’alcalde en nom de tots els ciutadans. Creiem que  aquest acte ha de mantenir aquest manifest, que voldríem que recollís el sentir de la ciutadania molletana,  no només el dels partits del Govern local de torn, sobre la situació del nostre país, al qual no se li reconeix el seu legítim dret a decidir lliurement el seu futur i sobre el camí que falta per a la recuperació plena dels nostres drets com a nació sobirana.
 
IxM seguirem defensant per això, un acte que compti amb un parlament de consens, llegit per l’alcalde o per qualsevol altre molletà, com sempre s’ha fet a Mollet, amb contingut reivindicatiu com a part tradicional essencial de la celebració i mentre es mantingui l'actual esquema tou i merament folklòric, no podrem ser-hi presents.

Un altre any més, per interessos electorals dels nostres manaires, Mollet seguirà sent un dels pocs municipis del Baix Vallès, on la senyera no podrà onejar en solitari, ni tan sols aquest dia, en una data tan significativa per la memòria dels catalans, en un lloc destacat a l’Ajuntament de la nostra ciutat. Estic segur que això, més d'hora que tard, canviarà.

Manifest 2010: Pel futur, pel progrés i per la justícia: Som una Nació, volem Estat propi!

El curs polític que hem deixat enrere ha estat un dels més intensos de la història recent del país. Les institucions espanyoles han demostrat una nul·la voluntat d’acceptar els minsos avenços d’autogovern que l’Estatut, ja retallat per les Corts Espanyoles, contenia. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, acatada i celebrada pels dos principals partits de l’Estat, dóna per tancada la via autonomista. Aquesta sentència relega clarament la llengua catalana a una oficialitat de segona, on el concepte de llengua pròpia no implica cap preferència d’ús i on el deure de conèixer el català és de naturalesa inferior al deure constitucional de conèixer el castellà; elimina qualsevol possibilitat d’autonomia de la justícia, deixa clar que és l’Estat qui fixa el finançament dels serveis de les comunitats autònomes i reitera que l’única nació titular de sobirania és l’espanyola. Les aspiracions d’autogovern de la nació catalana no tenen doncs cabuda a l’ordenament jurídic espanyol, que té aquest tribunal deslegitimat com a intèrpret únic i vinculant de la Constitució espanyola.

Com en altres ocasions de la seva història, el poble català ha sabut avançar-se als esdeveniments. Així, la sentència del TC ha anat precedida per 10 mesos en els quals s’ha esdevingut una experiència de democràcia participativa com no s’ha conegut enlloc d’Europa: l’organització, sense gairebé pressupost ni suport institucional, de successives onades de la consulta popular sobre la independència. Un moviment que, malgrat haver estat impulsat pel sobiranisme, ha aconseguit aplegar demòcrates de tot el país sota la consigna de defensar el dret de Catalunya a decidir el seu propi futur, i ha aconseguit un ressò internacional desconegut per cap altra iniciativa catalanista anterior.

També els carrers s’han omplert d’estelades: el 10 de juliol d’enguany, un milió i mig de catalans sortien al carrer a defensar el dret de decidir del poble català, en una mobilització on la consigna més cridada va ser “independència”. I mesos enrere, a l’inici del curs, just abans de la consulta d’Arenys de Munt, les principals entitats del sobiranisme civil ens vam manifestar l’Onze de Setembre de l’any passat sota la consigna “Som una Nació, volem Estat propi”, en una multitudinària manifestació que feia presagiar un intens curs polític marcat per les reivindicacions del dret de decidir i de l’Estat propi.

Un any després d’aquella mobilització, tornem a trobar-nos davant un Onze de Setembre en que cal no només fer memòria del passat, sinó projecció de futur. Si el 1714 va ser l’any en què els Països Catalans van perdre les seves llibertats, els propers anys representaran el moment de recuperar-la. En un moment en què el Tribunal Internacional de Justícia de la ONU ha sancionat el dret dels pobles a la independència, en reconèixer la de Kosovo; i davant l’atzucac en que es troba l’autonomisme, cal que els independentistes caminem en la mateixa direcció i sapiguem avantposar allò que ens uneix a allò que ens separa.

Per molt que l’independentisme es trobi en auge, encara ens queda molt de camí per recórrer, i per tant cal seguir treballant per la independència. Cal seguir fent pedagogia, no a Espanya sinó aquí, a casa nostra. Cal que, plegats, continuem explicant a tots els sectors del país, parlin la llengua que parlin i tinguin l’origen que tinguin, que la construcció de l’Estat català beneficiarà tothom. Que davant les pitjors crisis la llibertat sempre és la millor resposta. I que en un procés d’independència no tenim res a perdre, tret dels llasts del passat. Per contra, tenim a guanyar la societat lliure, justa i pròspera que sempre hem volgut per a nosaltres mateixos i per a les noves generacions.

Perquè el nostre futur ens pertany només a nosaltres: Som una Nació, volem Estat propi!

Manifestació “Som una nació. Volem Estat Propi!”

Lloc: Plaça Urquinaona, Barcelona
Dia i hora: Onze de Setembre de 2010, 17:30.
Convoquen: Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, PDD i Intersindical-CSC.

divendres, de setembre 03, 2010

IxM aconsegueix la reserva de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda a l’entorn del nou hospital de Mollet

Independents per Mollet (IxM), que recentment vam denunciar la manca de reserva d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda en la zona de l’hospital, podem ja celebrarl’assoliment d’aquesta reivindicació, que el Govern municipal ha fet efectiva, malgrat les seves negatives inicials.

Fins ara, les persones amb mobilitat reduïda que han de desplaçar-se al nou hospital de Mollet amb els seus propis vehicles, es trobaven cada dia amb la impossiblitat de poder estacionar als entorns del centre sanitari.

Es dona el cas que l’Ajuntament no només no havia fet cap reserva per ser utilitzada per aquestes persones sinó que a més, es va dedicar a reduir el nombre de places d’aparcament existents a la via pública a la ronda dels Pinetons, anul.lant desenes d’elles abans existents, a la vorera oposada a l’hospital, complicant encara més l’accès a les persones que han de fer ús del seu vehicle privat.

Es tracta de tan sols de dues places reservades. Creiem que són insuficients, però sigui com sigui són un bon principi, que torna a demostrar, un cop més, que el treball que fem des d’IxM, és útil i positiu per a la ciutat.