El premi " Caganer de l'any" 2009 atorgat a Canal Mollet TV

El Caganer de l’any, és el premi que Independents per Mollet (IxM) va instaurar ara fa sis anys, per distingir aquelles “actuacions, personalitats, empreses o institucions destacades, pels seus demèrits en afectar els drets i la qualitat de vida dels molletans”.

Enguany, el Caganer del 2009 ha estat atorgat a “Canal Mollet TV”, la televisió pública municipal, per bandejar el respecte al pluralisme polític que tot mitjà públic, ha de tenir com a senya d’identitat i menyspreuar el dret que tenen els ciutadans a ser informats de manera objectiva.

Ja sabem que l’actitud lluitadora i rebel d’IxM resulta molesta als qui manen, però la censura política de la que ha estat objecte Independents per Mollet (IxM) durant tot aquest any 2009, durant el qual s’han vetat totes i cada una de les informacions, accions i denúncies que ha generat la nostra formació, no té precedents i és un exemple irrefutable d’actitud antidemocràtica, que ens transporta als anys de la dictadura franquista.

La nostra televisió està actualment “segrestada” per l’alcalde de la ciutat, Sr Josep Monràs i el seu Equip de Govern, que tot menyspreuant el criteri periodístic dels professionals que hi treballent, als quals IxM expressa la seva solidaritat, l’han convertida en una mena d’instrument publicitari al seu servei i de culte a la seva persona, aplicant el criteri de “contra la discrepància i la lluita ciutadana: censura”.

Canal Mollet TV és la tele de tots i per tant, han de tenir cabuda totes les opinions i estar al servei de tots els molletans.Tots els ciutadans en general i els nostres electors en particular, tenen el dret d’estar informats del treball que fa Independents per Mollet (IxM) per millorar la ciutat.

Aniquilar el pluralisme polític i els valors de la igualtat, en un mitjà públic, que paguem tots de les nostres butxaques, és una qüestió molt greu. No tant sols pel que afecta a IxM, que ja ens busquem alternatives, sinò sobretot, pel que afecta a la mateixa arrel de la democràcia. Perquè qui acaba amb el pluralisme i la llibertat d’expressió, acaba amb la democràcia.

Les Nadales Rebels de Mollet 2009

Ja tenim aquí les Nadales Rebels d'IxM. Perquè creiem que la lluita sense una mica de conya, no és lluita, ni "nà". I perquè creiem que aquest Mollet nostre, li fa falta molta, molta més conya per a sortir de l'estat de zombi en que els nostres manaires ens han ficat, any rera any.

Les Nadales Rebels, són nadales tradicionals que tots coneixem, a les que la gent dels "indepes" els hi canviem la lletra per parlar de coses de Mollet. Ja sabem que cantem com el cul, però el que compta és la intenció.

Podeu baixar les lletres en PDF i les nadales en mp3 per martiritzar el personal, passar-les al mòbil, o el que us roti. Les trobareu a la nostra pàgina web:

http://www.independentsxmollet.cat

Neix l'Oficina Rebel d'Atenció al Ciutadà la nova seu d'Independents per Mollet (IxM)

Independents per Mollet (IxM) va obrir ahir vespre les portes de la seva nova seu a la ciutat, ubicada a l’emblemàtic edifici del Tabaran, al petit Bulevard de l’Avinguda Llibertat 3.

La nova seu d’IxM, funcionarà com una autèntica “Oficina “Rebel” d’Atenció al Ciutadà", per assessorar o atendre les consultes, queixes o propostes que els molletans vulguin fer arribar a la formació independent, i permetrà a més, donar resposta al creixement d’IxM, potenciar encara més el treball de la que ja és la formació més activa de l’oposició molletana, i millorar les seves condicions organitzatives.

La nova seu, d’IxM, serà l’única seu d’una formació política de la ciutat, no sufragada amb diners públics, sinó únicament amb les quotes dels independents. Tot i ser per aquest motiu, de dimensions molt modestes, serà ben segur, gran en il·lusió i capacitat de lluita per a millorar la ciutat.

Els ciutadans que vulguin adreçar-se a la nova seu d’IxM, ho podreu fer de dilluns a divendres, en horari aproximat de 6 de la tarda a 9 del vespre.

Loteria Rebel !

September: Earth, Wind & Fire

30 de novembre: Cassolada popular contra l'apujada d'impostos a Mollet !

Independents per Mollet (IxM) hem anunciat avui la convocatòria d’una concentració-cassolada de protesta contra l’apujada d’impostos que el Govern municipal vol imposar als molletans pel 2010.

Des de l’agrupació dels independents molletans, fem una crida a tots els ciutadans a “expressar la seva disconformitat contra l’augment de la pressió fiscal pel 2010”, el proper dilluns dia 30 de novembre, a partir de les 7 de la tarda, davant el nou edifici de l’Ajuntament .

Ha arribat el moment que els ciutadans sortim al carrer per dir prou, perquè amb la crisi que estem patint, i amb una situació de creixement de l’atur desbocat, amb més d’un 18% a la nostra ciutat, l’Ajuntament no pot seguir exprimint els molletans, amb nous augments d’impostos.

Tal i com estan les coses, em sembla una “broma de mal gust” que l’Equip de Govern municipal (PSC-CiU) vulgui “prendre per tontos als ciutadans” qualificant al butlletí municipal “Quatre Cantons” de “contenció” dels impostos el que és “un augment tant descarat com injustificable”, “com la grua, que ha pujat un 20,16% en dos anys, la contribució urbana, ara IBI, un 7,5% i l’aigua i la zona blava, un 29,70% i un 22,47%, respectivament en els darrers tres anys”,. Mentre això passa, a diferència de Mollet cada cop són més els municipis de tots els colors polítics, entre d’altres els de les quatre capitals catalanes, que, estan optant per la congelació, o fins i tot per la rebaixa dels impostos per l’any vinent, per fer front a la crisi.

Independents per Mollet (IxM) defensem com a única mesura acceptable per afrontar la situació actual, és que es congelin els impostos per l’any vinent i es retalli una part dels sous que cobren polítics i partits de les arques municipals, perquè amb aquests sous, aplicar només una congelació, seria com burlar-se dels ciutadans i dels treballadors municipals. Per això, reclamem que com a mesura per a reduir les despeses, aquest 2010,” es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament el referent de l’IPC “.

Mollet de Gramenet ?

A Mollet, tal i com s’estan posant les coses, només li queda una alternativa per fer neteja i es diu Independents per Mollet (IxM). Modèstia a part, només una formació lliure, combativa i d’esquerres, sense cap dependència externa i compromesa únicament amb la ciutat, pot posar una mica d’ordre en aquest desori.

Mollet és la setena ciutat amb més deute de Catalunya, amb més de 31 milions d’euros de deute reconegut per l’Ajuntament, i una taxa d’un 18% d’atur, la més alta de la comarca. Davant la crisi, l’única resposta del nostre Ajuntament és una nova apujada d’impostos. Impostos i taxes, com la grua, han pujat un 20,16% en dos anys, la contribució urbana, ara IBI, un 7,5% i l’aigua i la zona blava, un 29,70% i un 22,47%, en els darrers tres anys.

Amb l’excepció d’IxM, Mollet s’ha quedat sense oposició. Al darrer ple, ERC que ja va donar suport als que manen, als pressupostos del 2009, no es va oposar a l’apujada d’impostos, com tampoc ho va fer ICV-EUiA. Ambdues forces semblen en una absurda cursa per guanyar-se els favors dels socialistes, en lloc de treballar per a construir una alternativa d’esquerres.

L’allau d’escàndols de corrupció en l’esfera pública fa evident que cal fer dissabte. Que l’Ajuntament de Mollet adjudiqui uns terrenys de la Vinyota, deixant de guanyar 2,3 milions d’euros, i ampliï després els metres quadrats de la botiga, no és gens tranquil•litzador. Que com a mínim una de les empreses implicades al darrer escàndol, hagi estat adjudicatària de promocions d’habitatges a la nostra ciutat, ho és menys encara.

Si no volem convertir-nos en “Mollet de Gramenet” cal fer dissabte. Però no ho farem quedant-nos a casa, ni passant-nos al vot en blanc. Ho farem obrint els ulls i observant qui s’arrisca i treballa amb honestedat i sense prebendes. Preguntant-nos perquè l’única força que ha fet públiques les seves despeses electorals des de la seva creació, ha estat IxM. Preguntant-nos perquè som els únics que hem denunciat els sous milionaris que cobren els partits i els polítics del nostre Ajuntament, mentre la resta callen i cobren… Preguntant-nos perquè IxM és l’única força que té prohibit sortir a la televisió de Mollet que paguem tots. Plantant-los cara i esdevenint “Lliures i rebels” per millorar Mollet.

*Amb tots els respectes per a Gramenet del Besòs, ja sabeu a què ens referim...

Per fi descobrim cap on va Mollet !

Per fi. Ja s'han aclarit.
Ja ho tenen clar.
I ara ho publiquen a tots els mitjans de comunicació.
Independents per Mollet (IxM) teníem raó !
Amb aquest ajuntament i aquest alcalde, Mollet va CAP A LA DRETA !!!

Love of Lesbian - Houston, tenemos un poema

Regerem la política: Cal fer dissabte !

L’allau d’escàndols de corrupció en l’esfera pública que ens assola, ha fet a miques el miratge que els grans partits catalans havien construit a força de tapar-se les vergonyes els uns als altres. L’oasi polític català s’ha demostrat tan podrit com la resta, i això no ha fet més que començar.

El “si tu no dius res d’això, jo no diré res d’allò altre teu”, que ha estat la norma bàsica entre els partits del poder a casa nostra, s’ha demostrat insuficient, quan la merda ha acabat vessant del pou negre, en el que alguns han convertit una de les activitats més nobles, la política i el servei als ciutadans.

La concentració de poders, la transformació dels partits tradicionals en marques amb la finalitat principal de mantenir la cadira, l’absència de limitació de mandats i la manca absoluta de transparència, han acabat creant una crosta de xupòpters que ara amenaça amb enderrocar les seves torres d’ivori.

El que molts veniem denunciant des de fa temps, que casa nostra no era un excepció, i que no es podia seguir actuant amb aquesta impunitat, sense que això fés un pet, ha acabat per sacsejar el pais, de la mà de l’actuació d’alguns pocs jutges i dels mitjans de comunicació. Que l’estela de la corrupció acabés per arribar als ajuntaments ha serveit per acabar de despertar als ciutadans, del seu llarg somni, en veure com alguns ens han estat prenent i ens prenen encara el pèl a tots plegats.

La qüestió és perquè no s’ha fet abans. I perquè si és de domini públic la sospita que això només és la punta de l’iceberg, no actua d’ofici la justicia catalana, per aixecar les catifes pudentes, sobre les que els nostres manaires passegen amb les seves sabates italianes.

Molts opinadors asseguren que tot plegat farà un mal irreversible a la política i contribuirà més encara a la desafecció de la gent, que ja mirava de per sí, prou malament a tot el que es refereix a aquesta i als que fan d’ella pervertint el seu sentit, una professió. Jo prefereixo veure-ho com una oportunitat per a fer neteja, perquè crec en la política ben entesa, i en la necessitat d’una total regeneració. Per això vam crear Independents per Mollet (IxM).

La temptació fàcil de molta gent de dir que tots són iguals, no em preocupa. Conec molta gent honesta de les ideologies més variades. També conec molt bé el funcionament intern dels partits clàssics i creiue-me que són un bon caldo de cultiu per a fabricar aquest virus a dojo.

Cal fer dissabte. La impunitat amb que molts dels nostres manaires han estat actuant durant dècades, s’ha d’acabar. Els ciutadans hem de sacsejar l’arbre, per desfer-nos de les pomes podrides. Però això no ho farem votant als de sempre, ni quedant-nos a casa, ni abstenint-nos, ni passant-nos al vot en blanc.

Ho farem només obrint els ulls i destriant el gra de la palla, observant qui s’arrisca i treballa amb honestitat i sense prevendes, i defugint d’oportunistes i aduladors dels que manen. Preguntant-nos perquè IxM és l’única força a la que es té prohibit, per ordre de l’alcalde, sortir a la televisió de Mollet que paguem tots. Preguntant-nos perquè l’única força que ha fet públiques les seves despeses electorals des de la seva creació ha estat IxM. Preguntant-nos perquè som els únics que hem denunciat els sous milionaris que cobren els partits i els polítics del nostre Ajuntament, mentre la resta callen i cobren… Plantant-los cara i esdevenint “Lliures i rebels” per millorar Mollet.

El plat preferit dels polítics corruptes: " Pollastre a l'Ajuntament"

Preparació:

1. S’agafa un pollastre.
2. Se’l col.loca al millor despatx de l’Ajuntament. Per exemple, el de l’Alcalde
3. Se li dona un sou d’escàndol, cotxe oficial, xòfer i trageta VISA.
4. Se l’acompanya amb uns quants xoriços frescos.
5. Se’l deixa al seu aire durant un quant temps.
6. S’afegeix prepotència i morro a discreció, sense tallar-se.
7. I ja ho tenim! Ell solet es va fent…rico, rico, rico…..

IxM reclama la congelació d'impostos a Mollet

Independents per Mollet (IxM) hem reclamat al consistori molletà que de cara al proper 2010, no s`apugin els impostos i es rebaixin substancialment els sous i indemnitzacions que perceben els polítics municipals i els partits representats.

Cal recordar l’Ajuntament va apujar el 2009 la pressió fiscal quasi un 5% de mitjana, molt per sobre del que marcaven els indicadors econòmics com l’IPC, que a Catalunya va ser d’un 1,6%.

Qualsevol augment de la pressió fiscal sobre els molletans no farà més que retallar el consum, agreujar la crisi, i fer créixer l’atur, que ja arriba al 18% a la ciutat. L’Equip de Govern no hauria de caure a la temptació de fer pagar la crisi i el greu endeutament que pateix l’Ajuntament de Mollet, als ciutadans, perquè aquests ja paguem cada dia a les nostres carns les conseqüències de la crisi econòmica.

L’única mesura acceptable per afrontar la situació actual, és que es congelin els impostos per l’any vinent i es retalli una part dels sous que cobren polítics i partits de les arques municipals, perquè amb aquests sous, aplicar només una congelació, seria com burlar-se dels ciutadans i dels treballadors municipals, per això, com a mesura per a reduir les despeses, aquest 2010, cal que es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament l’augment corresponent de l’IPC.

Independents per Mollet (IxM) hem proposat també, que per millorar la transparència i la informació als ciutadans, es creï un registre trimestral de les despeses a càrrec del pressupost municipal, de l’alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança, que reculli conceptes com àpats, transports i telefonia mòbil, entre d’altres i que aquest sigui publicat al web municipal i al tauló d’anuncis dels edificis municipals, per a que els ciutadans que vulguin ho puguin consultar.

Llibertat Amadeu Casellas !!

Amadeu Casellas Ramón, és un pres anarquista que compleix condemna actualment a la presó Quatre Camins. Vinculat al anarquisme des dels 14 anys, des de 1976 va protagonitzar múltiples atracaments a bancs per finançar les lluites obreres i socials, repartint els diners entre organitzacions i persones que ho necessitaven.

A la primavera i estiu de 2008, sol•licita que se li apliqui el tercer grau penitenciari per haver esgotat ja el màxim d'anys legal d'estada a la presó. Davant la negativa de les institucions penitenciàries, protagonitza una duríssima vaga de fam que dura gairebé 80 dies. Recolzat per col•lectius anarquistes com Creu Negra Anarquista i per la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat al qual pertany, tenen lloc nombroses accions per la seva llibertat aconseguint finalment que les autoritats penitenciàries es comprometin a iniciar els tràmits per a l'aplicació del tercer grau, amb la qual cosa Amadeu va posar fi a la vaga de fam.

El 20 d'abril de 2009 comença una altra vaga de fam, en demorar les institucions la negociació dels seus permisos. La vaga va ser suspesa per motius poc clars per reprendre posteriorment el 24 de maig declarant que no pensa posar fi al dejuni fins que no sigui alliberat.

Aquesta setmana han tingut lloc diferents accions de protesta contra la situació insostenible d’aquest pres i per la informació que m’ha arribat, s’ha endegat també una campanya en forma de carta adreçada a la Consellera de Justícia, Montserrat Tura i al secretari general de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, per a reclamar la “"llibertat immediata per a Amadeu Casellas Ramon, si més no, per raons humanitàries".

La situació en la que es troba Amadeu Casellas Ramon, empresonat al Centre Penitenciari de Quatre Camins i actualment ingressat en l’Unitat Hospitalària Penitenciària de l’Hospital de Terrassa, és molt greu. Porta més de 95 dies en vaga de fam, sol•licitem la seva atenció per a que es produeixi una ràpida sol•lució favorable a la dignitat del pres.

La carta es fa ressó també de les extremes circumstàncies personals en les que actualment es troba Amadeu Casellas, qui sense delictes de sang porta més de 23 anys empresonat i afegeixen que "creiem que és impensable que això pugui estar succeint a Catalunya al segle XXI i no podem permetre una mort indigna sense, al menys, alçar la veu i escriure aquestes paraules. Parlem de vida o mort".

Modestament, i des d’aquest blog, vull sumar-me a la petició de llibertat per Amadeu Casellas . Amb l’espectacle que estem vivim aquests dies, amb el cas Millet, el cas d’en Casellas ens retorna a la negra nit del franquisme.

Si l’Amadeu fos un pres comú, segur que fa molts anys que seria en llibertat. Els qui volen veure raons polítiques darrera d’aquesta severitat aplicada tradicionalment als pressos anarquistes, no deuen anar massa errats. Encara hi som a temps. Abans que sigui massa tard, volem l’Amadeu Casellas en llibertat.

Ilana Yahav: SandFantasy

Ilana Yahav s’ha fet famosa pels seus efímers dibuixos fets amb sorra sobre una pantalla il.luminada per sota. Aquí us en deixo una mostra.

Can Magarola : un pont que és un perill !

La nova passera que connectarà amb el barri de la Casilla de Mollet, ens sortirà per 1.600.000 euros, uns 265 milions de les pessetes d'abans, per entendre'ns, que encara que vinguin via Madriz, per obra i gràcia de la generositat del senyor Rodríguez, no ens enganyem, són diners sortits de tots els ciutadans, i una part molt especial dels catalanets i catalanetes.

La passera, de disseny molt modernet, encarregada a l'empresa "Mecanotubo", com moltes altres obres de les incloses al pla FEIL, és tan blanca com excessiva en el seu cost, ateses les moltes mancances que pateix la nostra ciutat i que també podien haver-se arreglat, al menys un bon grapadet, amb una part d'aquests diners.

Ja sé que com sempre, hi haurà qui voldrà manipular les meves paraules i dir que estic en contra que es faci un pontet que connecti amb aquest barri. Vagi per endavant doncs, que l'erren del tot. El barri de la Casilla, ha estat sempre un dels més oblidats per l'administració molletana. Un nucli petit, amb pocs veïns, pocs vots a pescar, etc, no devien ser prou atractius pels nostres manaires. Fins i tot a les campanyes electorals, i ho dic amb coneixement de causa, excepte Independents per Mollet (IxM) -precísament perquè sempre ens ha merescut el mateix respecte que la resta de barris-, puc dir que la majoria dels partits de la ciutat ni es dignaven d'acostar-se allà per a enganxar un cartell.

No estic discutint, doncs, la justícia que suposa que per fi es faci un pont en condicions, que eviti als ciutadans que allà hi viuen, haver de transitar pels vorals perillosos de l'entramat de carreteres que els ha encerclat definitivament des de fa anys. El pont calia fer-ho, doncs. El que discuteixo, són els costos i crec que estic en el meu dret d'opinar com es poden administrar de manera eficient els calers públics, de manera que, com es fa a casa de cadascú, arribin per a cobrir de manera digna el màxim número de necessitats. Bé, qui ho vulgui entendre, ja ho haurà fet. Qui no, que s'ho faci mirar.

El fet és que tot això té molt a veure amb la denúncia que hem fet aquesta setmana des d'Independents per Mollet (IxM), sobre el perill que suposa la precarietat actual de l'altre pont, el que connecta amb l'enllaç de la C-17 i el polígon de Can Magarola. Al pont en qüestió li manca la preceptiva barana en un dels seus trams. I creieu-me , hi ha un perill real d'estimbar-se. Si encara no ha hagut una desgràcia és simplement perquè l'atzar així ho ha volgut.

Tot i ser un dels ponts més transitats de Mollet, fa molts mesos que està així. L'Ajuntament devia pensar que col.locant un tros de cinta de plàstic ja estava tot fet, però no. L'Equip de Govern del PSC i CiU, sap que està incomplint la normativa de seguretat, que obliga a que en tota obra pública, aquest tipus d'elements estiguin dotats d'una barana de seguretat, d'amplada suficient per a evitar qualsevol accident.

Si l'Ajuntament va acceptar la recepció final d'aquesta obra, de la remodelació de la qual em sembla que es va fer càrrec el Ministerio de Fomento, en el marc dels acords subscrits per la construcció dels enllaços de l'AP7 i la C-17, s'ha de fer responsable de solucionar aquesta qüestió de manera urgent. Temps ha tingut per a fer-ho.

L'actitud passiva dels nostres manaires municipals, fa que les moltes persones que passen cada dia per allà, se la juguin innecessàriament, amb el perill de perdre l'equilibri, caure al buit i a sobre, anar a petar a la C-17, per si encara no s'haguès pres prou mal.

Que el mateix Ajuntament que dedica 1.600.000 euros, 265 milions de pessetes, com dèiem, a fer una passera de disseny uns centenars de metres més endavant, sigui incapaç d'arreglar una qüestió greu com aquesta, diu molt de tipus de manaires que tenim. Des d'Independents per Mollet (IxM) fa molts anys, que cridem l'atenció sobre el fet, que la ciutat es fa primer a partir de les coses petites. I ens n'ocupem més que cap altra formació existent o que hagi existit mai a la ciutat.

Mantenir la precarietat actual del pont de Can Magarola és jugar als daus amb la seguretat dels molletans. Per això, des d'IxM, estem reclamant a l'Ajuntament que acabi d'una vegada amb aquest problema, compleixi la normativa i instal.li la barana de seguretat que falta per no haver de lamentar-nos per cap accident.

Després, si volen anar corrent a fer-se la foto de la inauguració de la bonica i caríssima passera de la Casilla que hi vagin. Que no es preocupin. Nosaltres no els farem ombra. Sobretot tenint en compte la censura que ens apliquen els mitjans de comunicació municipals, per ordre del senyor alcalde ;)

Ets una persona observadora ?

L'àtic d'en Carod

Segons publica l'e-notícies, el vicepresident de la Generalitat, recentment decapitat pel seu partit ERC, s'ha comprat un àtic de 185 metres quadrats a una zona "exclusiva" de Tarragona.

No és que en Carod no tingui dret a viure on vulgui. Ni tampoc és que dubti que ho pugi pagar... Però amb la crisi que patim els treballadors, que el vicepresident del nostre país, que per cert, porta vint anys de diputat.... es compri una vivenda de 100 milions de les antigues pessetes, no sé no diu molt a favor de ser d'esquerres i independentista. Segurament hi haurà qui no hi estigui d'acord. I segurament qui ha filtrat aquest notícia ho està molt a prop d'ell i té les seves intencions. No vol doncs, aquest comentari, apuntar només contra Carod. Personalment crec que en la seva trajectòria ha fet molt bones aportacions al nostre país. És només un exemple.

Estic segur, també, que hi haurà qui recordarà que hi ha molts altres polítics d'esquerres que ha fet fortuna i s'han instal.lat fa temps en vivendes molt cares a Barcelona, Mollet, la Costa Brava o la Cerdanya.... Tant me fa. Que els bombin a tots. Ja va sent hora que els diaris publiquin en primera pàgina, el rànking dels patrimonis directes o indirectes dels polítics que ens manen. Oi que ens expliquen els contractes multimilionaris dels nostres futbolistes ?? Per a mí, i per molta gent, és molt més important la gent que tenim als càrrecs de responsabilitat dels governs, que els pilotaires... Doncs, perquè no ho fan ? Tenim dret a saber-ho.

Aquí teniu el que diu avui l'e-notícies sobre l'àtic d'en Carod. Cadascú que en tregui les seves conclusions. I si algú en té notícies d'altres polítics d'altres partits que ho digui. Carod no és més que un exemple. No és una qüesitó de sigles, sé ben bé que a totes hi ha gent honesta que creu en les seves idees, és una qüestió de fer neteja, collons ! D'una vegada per totes cal regenerar la nostra política.

La hipoteca de Carod puja a 600.000 euros

D’esquerres i independentista, però amb pasta per a pagar-se un pis de 100 milions de les antigues pessetes. (
Això ho dic jo, eh ? )

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha comprat un àtic de 185 metres quadrats en una zona exclusiva de Tarragona. L'habitatge té un rebedor, cuina, sala d'estar, menjador, distribuïdor, dos banys, un lavabo, quatre dormitoris i tres terrasses, dues en la part frontal de l'edifici, i una posterior, de seixanta-tres metres quadrats. L'àtic disposa també de terrassa-solàrium de setanta-vuit metres quadrats en la part de dalt a la que s'accedeix mitjançat una escala de cargol. El vicepresident ha demanat una hipoteca de 625.000 euros a Caixa d'Estalvis de Tarragona a un interès del 3,9% i a un termini de 30 anys. El Departament de Vicepresidència ha evitat fer cap valoració.

Els polígons industrials de Mollet suspenen. L'Ajuntament també.

Des de l'any 2004, Independents per Mollet (IxM) venim denunciant que la situació dels polígons industrials de Mollet, és alarmant. Ho venim fent des llavors i no hem parat cada any d'alertar que el problema lluny de solucionar-se ha anat agreujant-se cada cop més.

Recentment, un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, encarregat per la seva delegació local, Antena Mollet, ha certificat la justícia de les denúncies d'IxM. L'estudi, que tant l'Ajuntament, com alguns mitjans masells, han volgut suavitzar, suspén els polígons molletans en aspectes fonamentals per al seu funcionament i per la seva imatge i capacitat d'atracció.

La manca d’inversions municipals i d’inexistència d’un manteniment adequat, deixen les nostres zones industrials en una situació injustificable, perquè la manca de neteja, d’il•luminació, senyalització, i de serveis bàsics com la recollida de residus, resulta molt negativa per la ciutat, perjudica la seva imatge i com deia abans, allunya la possibilitat d'atraure noves activitats empresarials, que generin ocupació pels molletans.

Si a això li sumem una pressió fiscal al màxim del que permet la llei, i una actitud municipal del conegut " ja s'ho faran !", tenim un panorama ben fosc.

Val la pena recordar que a la campanya de les eleccions municipals del 2003, CiU va presentar un video de propaganda en el que es veia a alguns convergents, amb monos blancs, recollint la brossa acumulada en dels carrers d'un polígon molletà. Asseguraven llavors que calia solucionar aquest tema. Les paradoxes de la política va fer, que aquell mateix any, i a resultes de les matemàtiques electorals, CiU entrés a formar govern amb el PSC-PSOE, i assumís, vés per on, les regidories de Manteniment de la Via Pública i Promoció Industrial.

Independents per Mollet (IxM) vam deixar llavors un any de coll, esperant veure resultats. Però els resultats no van arribar. Al 2004, ja vam denunciar que els polígons es marcien per la deixadesa municipal, curiositats de la vida, ara protagonitzada pels mateixos actors del video esmentat. Mentre als carrers de les zones industrials, s'acumulava la brutrícia, els ferms es defeien i les voreres es tornaven intransitables pels matolls i les males herbes, l'única iniciativa del govern de CiU i PSC-PSOE, va ser l'edició d'una guia. La realitat supera a vegades la ficció.

Ara ja al 2009, la situació no ha canviat, o millor dit, si que ho fet, però per empitjorar. Els mateixos partits que segueixen compartint el govern molletà, segueixen mirant cap a una altra banda, mentre les empreses, tanquen o marxen i l'atur assola ja més de 5.000 molletans, un 17,5% de la població activa de la nostra ciutat.

El balanç dels sis anys de govern de l’alcalde Monràs, en aquest tema, és tan nefast, que té fins i tot el mèrit d'haver aconseguit col.locar els polígons industrials de Mollet entre els pitjors de Catalunya.

En qualsevol país democràtic, un balanç així, hagués comportat cessaments, dimissions o com a mínim canvis d'àrea dels polítics responsables d'aquesta situació. A Mollet ja sabem que això de la democràcia els nostres manaires la treuen a passetjar només cada quatre anys, per assegurar-se la cadira.

Aquest Govern municipal no pot seguir amb els seus discursos trtiomfalistes amb la que ens està caient a sobre. Comença a ser hora que s'assumeixin responsabilitats davant dels ciutadans. Pel bé dels molletans, aquest ajuntament ha de fer autocrítica abans sigui massa tard i posar-se a treballar. Mollet necessita un pla de xoc urgent per afrontar les mancances que actualment pateixen les àrees industrials del municipi i garantir un manteniment de qualitat. Seguir com fins ara, és seguir abonats a la destrucció d'ocupació i la dependència econòmica dels impostots procedents d'un sector, el de la construcció, ara també en situació de fallida. Com la credibilitat dels nostres manaires.

On seran aquells monos blancs del video de CiU ?

The Crusaders & Randy Crawford - Street Life

Mollet Solar

Actualment, el 65% de l’energia que consumim, procedeix de combustibles fòssils -petroli, gas natural i carbó-, un altre 30% prové de fonts nuclear i només un 5% prové de fonts d'energia que podríem qualificar de renovables. Aquesta dependència energètica ens fa còmplices del cicle suïcida que està generant l’augment de la temperatura global de la Terra, per l'efecte hivernacle generat per les emissions de CO2, derivades de la crema de combustibles fòssils i segueix abocant emissions de radioactivitat, en forma líquida i gasosa i en forma de residus, per l’activitat de les centrals nuclears en funcionament .

Així les coses, la necessitat de reduir el nostre consum energètic i d’anar abandonant el que procedeix de fonts més contaminants, esdevé una acció prioritària per a una gestió més ecològica de l'energia. Necessitem energia per produir i per viure, però si volem preservar la natura i la salut de les persones, es fa necessari un canvi de model energètic. Actualment, això passa per superar la retòrica que sovint adorna els programes d’alguns partits polítics i mostrar una clara voluntat política i inversora per canviar de model.

Des d’Independents per Mollet (IxM) creiem que això vol dir, entre d’altres coses, potenciar l’estalvi i la reducció del consum energètic, apostar per l’extensió de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, promoure la producció particular d’aquestes formes d’energia i adoptar les experiències de l’arquitectura bioclimàtica.

En algun d’aquests camps, Mollet ja ha començat a donar els primers passos, amb la realització de campanyes d’eficiència i estalvi energètic, la introducció de beneficis als impostos i taxes per l’estalvi i l’ús d’energies renovables i amb la introducció de captadors solars en alguns dels nous equipaments públics més emblemàtics.

Però per IxM, cal anar més enllà. L’elaboració d'un pla integral de gestió energètica que marqui les línies principals d’actuació en aquest camp i la creació d’un servei o agència local de l’energia, poden ser dues eines efectives per a dotar-se de les estratègies, del suport i dels recursos tècnics i econòmics necessaris per a les actuacions que cal emprendre.

Però, millorar l'eficiència energètica de la nostra ciutat passa també per generalitzar en els usuaris l’efecte positiu, real i palpable de l'ús de les fonts renovables i per fer possible que els ciutadans es puguin convertir en productors d’energia neta per al seu ús i puguin amortitzar les seves inversions venent a la xarxa la que es generi quan la no necessitin.

Per això Independents per Mollet (IxM) vam proposar en la passada campanya electoral que Mollet es doti d’una empresa de generació d’energia solar. L’empresa Mollet Solar, tindria la finalitat de promoure la producció d’energia solar tant per l’administració com pels particulars, així com de la tecnologia associada.

Mollet Solar es configuraria com una empresa mixta, amb majoria de participació municipal i la resta dels usuaris privats que instal•lessin panells solars a les seves vivendes. Aquesta seria una bona manera de facilitar l’extensió de l’energia solar a la ciutat, perquè els ciutadans interessats podrien, a més d’obtenir energia pel seu ús, vendre la restant a la xarxa elèctrica per amortitzar més ràpidament la seva inversió, actuant com a diferents punts de producció d’una mateixa empresa, amb una sola llicència fiscal, i sense haver de patir els greus entrebancs econòmics i de gestió que actualment l’imposa la normativa legal.

Mollet pot convertir-se en una ciutat capdavantera en polítiques d’estalvi energètic i foment de les energies renovables, estem en les millors condicions per fer-ho possible. Aquesta és una de les característiques del model de ciutat que IxM volem, per anar fent, pas a pas, un Mollet més amable, més just i més ecològic.

Maneres d'enganyar la gent

Hi ha moltes maneres d’enganyar la gent. Segrestar una part de la veritat, n’és una d’elles, sobretot quan es fa a consciència i al servei de no se sap quins interessos. Quan determinada premsa amaga el que passa, i n’explica només el que li manen els que la controlen, o el que l’interessa per estar bé amb el poder, està enganyant la gent. Val a dir que no tota la premsa és així, però cadascú sabrà si s’ha n’ha de sentir al.ludit o no.

Mai no m’ha agradat la vella pràctica de matar al missatger quan el missatge no és del gust d’un. Tothom fa la seva feina i crec que cal respectar-la, malgrat hom no pugui estar d’acord. Ara bé, això no vol dir, mamar-se el dit o combregar amb pedres de molí. Això la gent d’Independents per ollet (IxM) no ho farem mai.

La importància del paper que té la premsa, està sempre en relació amb la seva responsabilitat com a servei als ciutadans, no és quelcom regalat gratuïtament.No és cosa d’ara. Ja fa alguns anys que anem veient com alguns mitjans, llencen a la paperera les denúncies o propostes d’IxM, o s’obliden misteriosament d’esmentar ni una sola línia, simplement perquè les fa aquesta formació incòmoda i rebel, i en canvi publiquen a tota pàgina les mateixes informacions, quan són els partits del sistema, els que que opinen dels temes que els independents hem posat sobre la taula. Creieu-me, d’exemples en podria esmentar a desenes i desenes.

També ens trobem amb una variant d’aquesta manera d’enganyar a la gent, que jo anomeno, “la increible notícia mengüante”. Llavors es tracta que la mateixa notícia es desplega amb més o menys espai i columnes, depenent de qui la genera. No cal dir, que llavors IxM ens portem la palma, sent els autèntics “reis del mini breu”. Nosaltres agraïm, encara que sigui modest aquest petit espai. Però llavors flipem, quan veiem com setmanes després, a la mateixa notícia, sota les sigles d’una de les formacions a sou de l’Ajuntament, li regalen mitja pàgina ben il.lustrada.

La tercera variant d’aquest “mercat persa” és la més descarada. Es produeix quan la premsa local, comarcal, o nacional, agafa una nota de premsa d’IxM, la utiltiza per a redactar una notícia sobre el tema, i en dona el titular, sense ni tant sols esmentar la font d’aquesta primera informació, a l'Ajuntament o a un altre partit, dels que tenen prou pasta per anunciar-se al seu mitjà o dels que toquen poder i cal estar-hi a bé per les subvencions. Aquí la presa de pèl ja és majúscula, i el ciutadà de peu, és enganyat de totes a totes, perquè se li fa creure que els autors de la informació generada, són uns altres, que vés per on s’acaben de caure del llit, amb aquest tema.

Ja sabem que els mitjans no poden encavir tota la informació que col.lectius de gent lliutadora com Independents per Mollet (IxM) generem setmanalment. Sobretot, quan cada cop els mitjans destinen menys espai a la informació política i és més fàcil, trobar estenses cròniques sobre un torneig de petanca,- amb tots els respectes pels petancaires- que sobre el que es mou al debat polític de la ciutat.Tampoc es tracta d’això. No som tan il.lusos. Es tracta de ser justos i com dèiem al principi de no voler enganyar la gent.

De tot això que esmento, en podríem fer un rànking amb exemples ben sucosos. Podríem també posar nom als mitjans que ho perpetren. Però no ho farem. Els ciutadans poden anar descobrint-ho per sí sols a poc que estiguin una mica atents cada setmana, tinguin una mica de memòria o simplement vagin fent alguna visita a la nostra pàgina web. Alguns ja ens ho han fet saber. Ells no ho entenen i nosaltres tampoc. O potser sí, i fins i tot massa?

El Defensor dels ciutadans ha de ser elegit pels ciutadans

L’Ajuntament de Mollet ha perdut aquesta setmana una nova oportunitat per avançar cap a una democràcia més participativa. Com un “Juan Palomo” qualsevol, ha optat de la mà de la majoria absoluta socialista, adornada per CiU, per imposar-nos a tots el molletans el nou Síndic Personer, el nostre defensor dels ciutadans.

Vagi per endavant, que no tenim res en contra de la persona triada per l’Ajuntament. Però la imposició del nou Síndic, és una bona mostra de la idea de democràcia i participació que té l’actual consistori. Als ciutadans que hem de ser defensats, se’ns ha furtat un debat d’importància transcendental pels nostres interessos. Ningú ens ha explicat d’on ha sortit la quinzena de noms que l’Equip de Govern ha considerat com a candidats, ni quins eren aquests, ni perquè s’han considerat aquests noms i no d’altres, ni quins han estat els criteris que s’han fet servir per a la “ordenació” final. Tot plegat, ha sobrat secretisme, interessos electorals i por de perdre el control de la defensa ciutadana, i ha faltat transparència i confiança.

Després de l’experiència del primer mandat, el reglament de funcionament i elecció del Síndic, excessivament poruc, que podia tenir una lògica pel caràcter inicial de provatura, ha quedat ja totalment desfasat. Cinc anys després, aquesta institució compta ja amb prou rodatge i coneixement per part de la ciutadania, per poder fer un pas més endavant que enforteixi la democràcia local i la independència de la institució.

Si la institució del Síndic Personer és l' encarregada de defensar els drets dels veïns i veïnes de Mollet davant dels actes de l’administració local, no és lògic que els encarregats de nomenar-lo siguin precisament, els mateixos regidors municipals l’actuació dels quals ha de ser controlada pel Síndic elegit, perquè això suposa una contradicció democràtica, una anomalia injustificable, que compromet la independència i l’objectivitat imprescindibles per a la seva tasca.

El Defensor dels ciutadans ha de ser elegit pels ciutadans. Per això, Independents per Mollet (IxM) apostem per un model de participació real i vinculant, perquè s’endegui un procés obert pel que qualsevol veí o veïna de Mollet que ho vulgui, i reuneixi les condicions bàsiques, pugui presentar-se a l’elecció com a Síndic Personer, perquè siguin els mateixos ciutadans, els que triïn el seu defensor, en un procés obert de consulta popular, que és la base de la democràcia. Caldria també aprofitar la necessària modificació del reglament de funcionament del Síndic per a evitar, que usuaris de la nostra ciutat, però no residents, quedin indefensos davant l’actuació de l’Ajuntament, ja que fins ara, només poden presentar queixes els residents al municipi.

No al nou peatge de la carretera B-500

Independents per Mollet (IxM) hem reiterat la nostra “total oposició” a la intenció de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques ( DPTOP) del Govern català, de “fer de peatge el nou túnel contemplat al projecte de reforma de la carretera B-500”, entre Badalona i Mollet del Vallès.

No és res de nou, de fet vam ser IxM, els primers que vam denunciar la pretensió del Govern anterior de CiU de convertir aquesta carretera en una nova autovia, i també vam ser els primers en alertar que el Govern Tripartit actual, ens la volia col.locar, però de peatge i gestionada per TABASA.

El Secretari General de Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal, argumentava recentement aquesta decisió del Govern, assegurant que “s’incorporarà un nou peatge en aquest nou túnel, per evitar col•lapses”. Pensava que era un acudit, però no, ho deia seriosament, com si res, i aixecava així un autèntic monument a l'estultícia que ens governa. Potser caldria recordar-li a Nadal, germaníssim del Conseller, per cert, que a la nostra comarca el túnel gratuït de Parpers, a la C-60, que uneix el Vallès Oriental amb el Maresme, demostra cada dia que aquesta afirmació, és una solemne tonteria. Per no parlar de Bracons... que ens queda més lluny. Té peatge Bracons, senyor Nadal ??

L’anunci d’aquesta reserva per a peatge, fins i tot deixa sense credibilitat als dirigents del PSC de la zona, que fins i tot des d’una de les poblacions més afectades, Sant Fost de Campsentelles, havia assegurat públicament, que la reforma de la B-500 no seria de peatge, com podeu veure clicant aquí.

I torna a deixar també en calces, a ERC i ICV-EUiA, que callen i atorguen i tornen a enganyar la gent, incomplint les seves promeses electorals. Ara resultarà que com deia ahir mateix a l'informatiu de TV Canal Català del Vallès Oriental, no només no ens han tret el peatge de Mollet, si no que ara ens volen imposar un altre per decret. Per cagar-s'hi.

Independents per Mollet (IxM) hem iniciat contactes amb entitats i forces polítiques de les poblacions afectades més directament, per tal d’articular accions contra la imposició, per part del Govern català, d’una B-500 de peatge. El camí serà llarg i hi ha molta feina a fer, sobretot perquè tenim un panorama polític ple d'estòmacs agraïts i ben col.locats, als que ja els va bé no bellugar-s'hi gaire, no sigui que perilli la cadira. Per això, ja estem els rebels, amb causa o sense, però amb prou convicció per a seguir denunciar les barrabassades que ens fan, cada dia que passa.

Seguirem sent lliures i rebels al servei d'aquest poble.

Video de l'Acció de protesta d'IxM per a reclamar l'Aparador del Museu pels artistes molletans

L'Aparador

Mollet és un calvari d’obres. La majoria d’aquestes obres no eren prioritàries per a la ciutat. Voleu dir que calia gastar prop de 170 milions de les antigues pessetes en canviar la tanca del Parc de Can Mulà, quan hi ha coses molt més urgents que segueixen esperant? El pla FEIL, o l’operació del Govern Rodríguez per a reactivar el sector de la construcció, no funciona. Mollet torna a ser la capital de l’atur a la comarca i el nombre de contractats per aquest pla, sobre una bossa de més de cinc mil molletans aturats, és simplement anecdòtic. Els socialistes estan contents pensant en els vots que els cauran quan tallin les cintes. Confien que la gent s’empassarà la pastanaga. Tot plegat és un bon exemple del que diem “polítiques d’aparador”.

Parlant d’aparadors. Fa massa temps que els molletans ens esgarrifem amb l’ús que fa l’Ajuntament de l’aparador del Museu Abelló. Francament, això és una presa de pèl. Una innocentada permanent. Els artistes que col•loca l’Ajuntament a l’aparador no tenen la culpa. Des d’ Independents per Mollet venim reclamant que aquest espai sigui per tots aquells molletans i molletanes que es dediquen, sovint de manera amateur, al món de la pintura, l’escultura, la ceràmica, les arts audiovisuals, etc, i no poden exposar les seves obres, perquè no hi ha espais gratuïts on fer-ho. IxM volem un aparador que també aculli les mostres que molt sovint les entitats també preparen, per a donar a conèixer el seu treball i la seva història de servei a la ciutat. Per posar un exemple, l’exposició dels 25 anys de la colla del Ball de Diables de Mollet, es mereixia, per la seva qualitat, haver pogut disposat d’aquest espai i ben segur que hi ha moltes més.

Hi ha qui no vol que les coses canviïn. Però amb treball i constància les coses canvien. Quan IxM reclamàvem que s’obrís el Museu el mes d’agost, ens deien que no podia ser. I ho vam aconseguir. Ara, entre tots, podem aconseguir que l’Aparador canviï i sigui la finestra real que els artistes molletans necessiten. Deixarem que ens segueixin prenent el pèl?

IxM destapa el primer cas de Grip Nova o Grip "A" a Mollet

Independents per Mollet (IxM) hem alertat aquesta setmana que la grip “A” o grip “nova”, ha començat definitivament a arribar a la ciutat baixvallesana. El primer cas confirmat a la ciutat, és el d’un monitor d’activitats de les instal•lacions municipals del Centre Esportiu de Ca n’Arimon, que va començar a sentir-se malament aquest divendres passat.

Des d'IxM hem denunciat l’actitud “passiva i irresponsable” de l’Ajuntament que ha mantingut el tema censurat durant dies i no ha informat a la població malgrat la gravetat del tema. Per això hem reclamat als responsables municipals que en lloc d’abonar-se a la censura, actuïn amb urgència per a evitar que la malaltia es propagui per tota la població, dictant un tancament preventiu del Centre Esportiu que és utilitzat diàriament per milers de persones, de totes les edats.

De moment, ja hem aconseguit que l'Ajuntament surti del seu mutisme i doni explicacions del que passa, perquè segons em diuen, avui mateix ja ha convocat una roda de premsa a l'efecte. Això hauria estat impossible sense la pressió d'aquesta modesta formació que és IxM. A l'entorn d'això és també molt curiós el paper que alguns mitjans estan jugant com a " correveydile" del poder, molts d'ells ja fa temps que tenen coneixement del tema perquè IxM els va fer arribar la informació, tanmateix, com el curiós cas de l'Agència ACN, que dirigeix en Saül Gordillo, han preferit amagar la nostra denuncia dos dies i avui recollir només la informació de l'Ajuntament, que val a dir, és del tot incompleta. Com sempre, els mitjans al servei dels poderosos.Visca la independència.

Però el que ens importa de veritat, és que ara l’Ajuntament faci els deures, que actuï davant la Conselleria de Salut de la Generalitat per a que es doti la ciutat de les vacunes necessàries per a protegir tota la població que potencialment pot resultar afectada i que deixi de marejar la perdiu i endegui immediatament una campanya informativa sobre les mesures bàsiques per a protegir-se contra el contagi d’aquesta grip, utilitzant la ràdio i la televisió municipals, així com tota la resta de mitjans disponibles a l’abast.

L'almoina del finançament

S’ha acabat la comèdia i comença la tragèdia. Amb gran desplegament mediàtic els entorns del poder ens volen vendre la misèria del finançament com el gran triomf d’aquesta legislatura. Res més lluny de la veritat.

Aquests dies, sovintegen als mitjans politics amb càrrec i cotxe oficial intentant vendre’ns la moto amb l’almoina que han pactat a Madrid. Però no han pactat un finançament just per Catalunya. Han pactat tranquil•litat parlamentària a Madrid i un final de legislatura del tripartit a casa nostra.

És molt penós veure a polítics de talla mentir com a “bellacos” per a justificar aquest nou atracament contra els interessos del poble de Catalunya, amb el beneplàcit d’una gran part de mitjans informatius que en depenen de les seves subvencions. També és molt penós veure la reacció de la dreta neofranquista “mesetària” aprofitant l’avinentesa per a endegar una nova campanya anticatalana. I tampoc ens podem oblidar del paper de CiU que després de pactar amb nocturnitat a la Moncloa de ZP els retalls de l’estatutet ara es remouen a la cadira esperant millorar la collita a les properes eleccions.

A mi, com ja heu pogut deduir, aquesta història del finançament em sembla més del mateix. Més del “ peix al cove” convergent, que tant havíem criticat, sobretot els que ara estan al Govern. Un finançament que com deia molt encertadament el President del FC Barcelona, Jan Laporta, -per cert contra qui els mitjans oficials del poder s’ha acarnissat per atrevir-se a parlar de política- ens tracta com una Diputació provincial més, com una simple província de l’imperi al servei de la metròpoli.

Tenim un nou sistema de finançament. És veritat. I és millor que el que hi havia. Només faltaria! Però no compleix l’estatutet ni de lluny i no resol per res els greuges pendents de dècades d’espoli fiscal. Més aviat se’ns tornen a cagar a la cara amb la complicitat de la colla d’ineptes que tenim per polítics manaires sota les franquícies de les seves marques, digui’s PSC, ICV, EuiA o ERC.

Només una dada per començar. El dèficit del 2008 de la Generalitat és d’uns 4800 milions d’euros. Amb el nou sistema de finançament, ni tan sols en la previsió més alta altíssima de la mort no ens servirà ni per tapar aquest forat.

L’espoli fiscal de Catalunya, és a dir la diferència del que s’emporta Espanya dels nostres impostos i el que ens retorna és el 10% del nostre PIB, és a dir uns 22.000 milions a l’any. Vaja, que cada dia del món enviem a Madrid una transferència de 60 milions d’euros que ja no torna. “By the face”. Amb el nou sistema i tenint en compte les millors previsions que ja veurem si es compleixen, el dèficit passaria de 22.000 milions anuals a 18.500 milions, i cada dia del món seguirem enviant una transferència a la Moncloa de més de 50 milions d’euros “ para sus gastos”. Aquesta és la realitat de l’almoina que han pactat. Per posar-se a plorar si no fos que el que cal és més rebel•lia.

La manca de transparència del Govern espanyol i del Govern de la Generalitat que es nega a fer públics els números oficials, és una mostra clara que aquí ens enganyen un altre cop. Si sumes el que cada comunitat diu que obtindrà aquí no surten els números ni de conya. La mateixa ERC ha hagut d’inventar-se unes projeccions a mida per a treure’s del barret una xifra que li donés coartada per a seguir xuclant de la mamella, tot negant-se a fer un referèndum intern per a validar el seu acord. Quina vergonya d’independentistes…Anem ben servits.

En parlarem més, perquè el tema no s’acaba aquí. Només un darrer apunt. Alguns diuen que no ens podem queixar, que això és el màxim que Madrid estava disposat a donar. Si es així un es pregunta. De què ens serveix aquest Govern ? De què ens serveixen aquests polítics? I sobretot, de què ens serveix seguir a Espanya?

Que algú m’ho expliqui.

A la Festa Major, volem pregoners molletans !

Mollet necessita un nou model de Festa Major. El model actual, que es manté gairebé igual que fa dues dècades, actualment ja està esgotat. Per començar pel principi, una de les primeres coses cal modificar amb urgència, és el primer acte, el pregó inicial de la Festa Major.

El pregó s’ha convertit els darrers anys, en una mena d’espectacle de varietats, totalment mancat de “molletanitat”, amb pregoners forans, que no coneixen Mollet ni hi han estat mai, que cobren una pasta per sortir a l’Ajuntament, llegir una xuleta amanida amb un o dos acudits de poca gràcia i marxar. El de l’any passat d’en Latre, ens va costar pel cap baix, 6000 euros de les butxaques de tots els molletans.

Des d’Independents per Mollet (IxM) estem reclamant que el pregó de la Festa el faci una persona de Mollet, que donaria testimoni de la vida i la història d’una ciutat o de la seva integració i estima a la mateixa i a més ho faria gratis.

L’espectacle d’humor, si es vol muntar, es pot fer després, a peu de plaça, o instal•lant un escenari a l’efecte, però separant ambdues coses, i si el que passa és que hi ha polítics que volen fer-se la foto amb el “famoset” de torn, que se la paguin de la seva butxaca.

A la Festa Major de Mollet, volem pregoners molletans !

Mollet necessita un servei d'urgències d'oftalmologia

La construcció del nou hospital a Mollet, no ens ha de fer oblidar la realitat actual de les nostres necessitats d’atenció sanitària. El nou hospital serà una peça important, però no serà, ni de bon tros, una vareta màgica que acabi amb tots els nostres mals.

Mollet necessita un servei que atengui les urgències d’oftalmologia que es produeixen a la ciutat. El servei actual, ubicat a l’Hospital de Mollet, està molt saturat i només cobreix les visites ordinàries prèvia demanda d’hora, mentre que deixa sense cobertura a la sanitat pública de la ciutat, els ciutadans que necessiten l’atenció urgent d’un especialista en oftalmologia.

Actualment les persones que s’adrecen a l’Hospital de Mollet amb una urgència oftalmològica són sistemàticament derivats a Granollers o a la Vall d’Hebrón, el que retarda perillosament la seva atenció i la dificulta, perquè moltes d’elles com és lògic, amb un problema de visió, no estan en les condicions més idònies per a traslladar-se per sí soles, a un altre centre hospitalari.

Per aquest motiu, IxM venim reclamant en solitari, mentre d’altres miren cap a una altra banda, l’obertura d’un servei d’urgències oftalmològiques a l’Hospital de Mollet. Volem que les persones que ho necessitin puguin ser ateses a la ciutat, garantint el seu dret a una atenció urgent de qualitat, sense haver de desplaçar-se a d’altres centres sanitaris, pagant-se a més el trasllat, de la seva butxaca.

Es tracta d’una proposta, realista, possible i sobretot, necessària. Per això Independents per Mollet (IxM) hem proposat, que s’ampliï el conveni que l’Hospital de Mollet manté amb el Servei Català de Salut, com a centre de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP), per a dotar el centre d’especialistes en oftalmologia que cobreixin aquest nou servei de la sanitat pública de la ciutat, o que es busqui qualsevol altra fórmula àgil i alternativa.

Fem sentir la nostra veu als qui manen. IxM ho seguirem fent i amb el vostre suport tindrem més força.

Des d'Andalusia amb moooolta calor ...

Torno després d’un volt per motius de feina per Sevilla i Granada. Precioses ciutats i bona gent. Si no fos per "la caló "… Allà vaig ensopegar amb la campanya de Turisme de la Junta de Andalucía. Em va enganxar el tema de Tucara que utilitzen de fons. Una versió del “ Can’t take my eyes off you” de Frank Valli (1967), superversionat i ara recuinat per l’Andreas Lutz, ex.O’funk’illo i l’Alba Molina, la filla dels cantaors Lole i Manuel… Uf, una central solar ella soleta.

Aquí us el deixo, perquè feu un tast, tot i que suposo que sonarà i molt aquest estiu, sobretot tenint en compte com van de sobrats de calers aquests de la Junta. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

La crisi i el xollo del sou dels Eurodiputats

Les eleccions al Parlament Europeu del proper dia 7 de juny, tenen una de les previsions de participació més baixa dels darrers anys. Alguns calculen que estarà al voltant del 30 % del conjunt dels electors.

La previsió expressa quina és la desafecció dels europeus vers el que es cou a les sessions polítiques de la Unió Europea, motivada en gran part per la manca de transparència i per la manca de pedagogia que expliqui als ciutadans, a què es dediquen aquesta gent des dels seus despatxos de Brusel.les.

Una altra qüestió molt llaminera i que sovint genera baralles de galls als partits majoritaris són els sucosos sous dels eurodiputats. Els eurodiputats que siguin elegits el proper dia 7, cobraran 7.665 euros mensuals, el que multiplicat per 12 comporta un sou de 91.980 euros anuals. Però això només els sou base, no patiu que aquests pobrets no passen gana, no.

"Si ets un diputat llest, ordenat i una mica organitzat, et pots treure fins a 20.000 euros al mes, entre sou i dietes per assistència a sessions i comissions", explicava recentment un bon coneixedor de la casa. "Tot perfectament legal" i a disposició dels 729 diputats del Parlament.

Cada eurodiputat disposa a més de 17.000 euros mensuals per a contractar ajudants, i 3000 € més cada mes, per a material d’oficina !

A més, tenen tots els vols d’anada i tornada pagats en classe Business, i si viatgen en classe turista, se’ls s’hi abona la diferència. Poden convidar les persones que vulguin a Brusel.les, amb els vols pagats, i reben una bossa a banda en concepte d’allotllament i dietes...

Cada eurodiputat disposa d'un petit apartament-oficina, adjunt al Parlament amb bany i un llit per descansar i com que molts d'ells passen algunes nits en ell s'acaben embutxacant també el que els costaria l'hotel.

Per més “catxondeig”, amb el amb el nou Estatut dels Diputats al Parlament Europeu, els eurodiputats s'han assegurat una pensió que es podrà cobrar als 63 anys i que serà un 3,5% del salari per cada any que s'ha treballat com a diputat a l'Eurocambra.

Ara ja podeu engegar la tele i sentir com estan de preocupats alguns per perdre les seves poltrones milionàries. Ara ja podeu mirar-los a la cara i veure com els preocupa deixar de gaudir del seu xollo. La crisi que patim tots els treballadors, sembla que a ells no els hi afecta.

Però quin morro !

La xiulada

A Madrid treuen fum pels queixals per la xiulada del públic de la final de la Copa del Rei a l'himne espanyol. Se senten ofesos i animen a que catalans i bascos no hi participin en aquest torneig. Vés per on, " no me toques el pito que me irrito".

Però no havíem quedat que els nacionalistes érem els bascos i catalans ? És clar que qui té un Estat propi que li guarda l'esquena, no ha de preocupar-se per " veleidades identitarias", com diuen alguns, però amb "ramalassos" com aquest de la xiulada a tota aquesta gent els hi surt la seva veritable identitat.

Els mitjans de comunicació espanyolistes en van plens avui de la xiulada. Alguns fins i tot n'han fet notícia de portada. Encara però, no tinca massa clar si els va molestar més això o que guanyés el Barça...

Diuen que el futbol ha de ser només un esport i que els nacionalistes, els altres, és clar, sempre s'entesten en polititzar-lo. Seria bonic que el futbol fos només un esport. Però no el polititzen ells quan pressionen i subornen federacions internacionals per a impedir que catalans i bascos tinguem seleccions nacionals, amb dret a competir arreu del món ? No el politizen ells quan impedeixen l'entrada d'estelades als estadis ?

S'han preguntat perquè va xiular la gent que era present a Mestalla ? Serà perquè sentien que aquell era un himne amb el que no s'identificaven ? Cal respectar els simbols, els propis i els dels altres. Però quan els simbols són imposats per la força, i sovint per la força de les armes, potser és totalment comprensible que la gent es reboti. Què esperaven, que quan et neguen el dret més bàsic, el de ser i decidir per tu mateix, a sobre els hi riguis les gràcies ? Va home, va.

He sentit avui també les opinions d'alguns polítics catalans a sou de les seves centrals espanyoles. M'ha cridat especialment la d'en Zaragoza del PSC-PSOE, dient que "coses com aquestes no ajuden a la convivència" i fer-nos espanyols per decret, negar el dret a autodeterminar-se d'un poble, expoliar els seus recursos, torejar-lo com fan amb el tema de l'Estatut i el finançament, etc, això ajuda molt a la convivència ? Va home va !

Els espanyols tenen dret a demanar tot el respecte del món al seus simbols. Però fer-ho mentre neguen el dret a ser d'altres pobles, no és de rebut. No poden pretendre que a sobre els hi riguin les gràcies. Excepte els "mitgestites" de molts dels nostres polítics, que així ens llueix el pèl als catalans.

I per a colmo dels ridículs, la censura de la Televisió Espanyola. Es va lluïr tallant la retransimissió al moment de l'himne per a que la xiulada no es veiés arreu l'Estat. De peli del Berlanga. I la posterior emissió a la mitja part i al final del partit, quan ja van veure que l'havien cagada, va ser precísament per això, per cagar-s'hi. Sobretot perquè a sobre van trucar el tall i van apujar el volum del so de l'himne perquè la xiulada semblés només cosa de quatre. Quins pebrots !

I amb aquestes xapusses volen que ens sentim identificats ?
Va home, va !