dijous, de maig 08, 2008

Mecagoncony !

Tretze anys esperant que acabin la rambla Pompeu Fabra i ara resulta que l’Ajuntament ens fa un “ jardí botànic”. Mecagoncony, quina enganyifa ! Després de tants anys d’espera pacient dels veïns, suportant les molèsties que suposava aquest eix sense urbanitzar, amb fang, inseguretat, problemes d’accessibilitat, etc, ara ens han deixat sense rambla. Ens han imposat un “viver de la Srta Pepis”, per decret i sense consulta. Dic jo que després de tretze anys esperant, com a mínim podrien haver preguntat. No serà per manca de temps, oi?

No és que no ens agradin les plantes, que ens agraden. Però cada cosa al seu lloc. Sobretot quan gastem els calers dels altres. El que ha fet l’Ajuntament en aquest tram de la rambla Pompeu Fabra, entre la plaça St Vicenç i la rotonda de Can Pantiquet, és una jardinera gegant de míra’m i no em toquis. Un exemple de política d’aparador, que ignora els problemes reals de la gent dels barris de Riera Seca i de Can Pantiquet.

L’Ajuntament ens ha imposat una nova barrera que separa, en lloc d’unir els dos barris, que és intransitable, que ha costat molts diners de tots i que costarà més de mantenir i que a sobre, augmentarà la despesa d’aigua de rec, que tampoc és poca broma tal i com està el panorama. Això, per no recordar que als veïns i botiguers de la vorera de Can Pantiquet, se’ls hi seguiran inundant les porteries i els locals, perquè la vorera està mal feta i les clavegueres no funcionen prou bé. O el tema de la circulació i les caravanes que cada dia s’hi formen, o el de l’aparcament, que cada dia està pitjor, perquè s’han eliminat moltes places sense aportar cap solució alternativa.

Amb l’espai que hi ha a la vorera de la banda de la Vinyota es podia haver guanyat amplada per la rambla central. Es podien haver fet altres coses. Una rambla per caminar, amb zones d’ombra i bancs per seure i deixar passar l’estona, com la que tenen la resta dels veïns del carrer. Tampoc demanàvem tant! No calia gastar tants diners. Tot és més senzill. No volem un “plantoretum” per VEURE. Volem una rambla per VIURE !
( Publicat a " Mollet a mà" 2/5/08 )