dimecres, de maig 31, 2006

Per dignitat, diguem NO !

S’acosta l’hora de la veritat i els partits submisos al govern espanyol, ja han endegat les seves maquinàries per a idiotitzar el personal i fer-li creure que l’Estatut que ens presenten, és allò que hem estat esperant els darrers vint-i-sis anys. Catalunya no mereix aquest Estatuet. Com a mínim, mereixia alguna cosa semblant al que el va aprovar el noranta per cent del Parlament català. Però els dirigents d’aquests partits deuen pensar que els ciutadans som tontos com una sabata. Perquè enaltir les bondats d’aquest text, comparant-lo amb l’Estatut de Sau del 79, farcit de renúncies i negociat amb pors, amb la pressió dels militars, és tenir molta barra, i voler fer-nos por dient que el PP, votarà que no, és pensar que el personal és estúpid.

Afirmar que reconeix Catalunya com a nació, quan només es fa una menció indirecta al preàmbul i quan a la comissió del Congrés, molts es van afartar de negar-ho, és per trencar-se de riure. Com dir que s’equipara el català al castellà, quan continuarà sent folklòric a l’etiquetatge i inexistent a la justícia. I recordar com alguns juraven que no votarien un Estatut que no suposés un concert econòmic similar al basc i una agència tributària pròpia i després s’empassaven a la Moncloa tot el que havien jurat, és simplement patètic. Sobretot sabent que amb la xavalla que ens arribarà, seguirem com ara, patint un dèficit fiscal monumental, sense poder pagar el deute sanitari, acabar amb les llistes d’espera, millorar l’ensenyament públic o rescatar els nostres peatges.

Dir no a l’Estatut de la Moncloa, no és el final, sinó el principi de moltes coses. Si no s’aprova, no passarà res, com tampoc ha passat res amb el no a la Constitució europea. Continuarà vigent l’actual i s’obrirà una nova oportunitat per arribar més lluny, per recordar que som una nació i tenim el dret de decidir. El proper dia 18 de juny hi ha en joc la dignitat d’un país. Demostrar si volem seguir sent masells agraïts perquè ens estirin mig metre la cadena, o si volem ser amos del nostre futur. El proper dia 18 de juny cal ser valents i recordar a aquests polítics nostres que estem decepcionats amb les renúncies que han acceptat. Ser covard és condemnar a aquesta generació i a la propera a patir les mateixes mancances que hem patit nosaltres. Només ens queda una alternativa.
Per dignitat, diguem No !