dimarts, d’abril 28, 2009

La informació política i la premsa local gratuïta

Des de fa uns mesos, contemplo els canvis que s’estan produint al panorama de la premsa local gratuïta de la ciutat. És obvi que la crisi també ha arribat als mitjans gratuïts i els anunciants que abans eren generosos contractants, ara s’ho repensen més en funció de les dificultats per quadrar balanços que ja fa temps que es fan notar.

Tanmateix, i a banda de la reducció del nombre de mitjans, que va comportar la desaparició de la si més no, peculiar “Tribuna Vallesana” hi ha un altre fenomen especial que vinc contemplant amb un cert estupor. Es tracta de la pràctica desaparició de la informació política a la majoria dels mitjans que encara resisteixen a nivell local, em refereixo sobretot als setmanaris “Contrapunt” i “ Mollet a mà”, els quals algunes setmanes, no arriben a dedicar a la mateixa, ni tan sols mitja plana.

Que la gent passa bastant de la política, és un fet força constatable per a qualsevol observador. Només cal veure les dades d’abstenció i les migradesa de les militàncies reals de les agrupacions de tots els partits molletans. Avui dia, és més còmode i rendible, fer treball a una entitat esportiva, cultural, solidària, veïnal, etc, que fer el pas al compromís polític per defensar unes idees i unes propostes per la teva ciutat. No és que la vida al món associatiu no polític sigui un camí de roses, que ja les passen magres també, és simplement que a banda de la percepció social condicionada pel mal exemple d’uns quants, la majoria dels que manen i molts dels que no ho fan, la receptivitat del seu treball i de les seves propostes és meridianament diferent.


Sembla com si quan un partit desplega el seu treball, les seves campanyes reivindicatives, etc, ho faci només amb l’afany d’aconseguir poder institucional o vots electorals. Sembla com si tot el treball que es fa des de la política local, hagués d’estar prèviament marcat, amb una mena de perversitat sospitosa, que s’esvaeix de manera miraculosa, quan l’agent implicat és un altre tipus d’associació. És com si treballar perquè el teu equip de futbol, per exemple i amb tots els respectes, guanyi la lliga o pugi de categoria, fos més legítim i necessari per la ciutat, que reclamar , per exemple la rebaixa dels seus dels polítics de l’Ajuntament o una millor gestió municipal.

Aquesta mena de democràcia que tenim, democràcia “ involutiva”, com deia l’Eugeni Rius, molt encertadament, s’empobreix encara més quan s’oblida que millorar-la i reivindicar la seva regeneració, és una feina de tots, i també dels mitjans de comunicació que traslladen la informació política als ciutadans.

Controlats els mitjans públics de manera antidemocràtica per l’Alcaldia,- mireu si no el cas de Canal Mollet TV, convertit en una mera plataforma electoral del PSC-, els mitjans privats afamats per la necessitat d’ingressos fixes, sembla com si haguessin apostat des de fa un temps, per reduir la informació política a les seves planes a la propaganda institucional del consistori, contractada amb els diners de tots o directament regalada, o a les planes que només els partits amb ingressos milionaris de l’Ajuntament, poden pagar-se.

D’aquesta manera els mitjans, contribueixen encara més a la perversitat del sistema, a la perpetuació de les mateixes forces, idees i valors als ressorts del poder i impedeixen la seva regeneració. Cap vent nou pot entrar per la finestra, en aquesta mena de búnquer mediàtic que s’està construint i el principi pedagògic de formar ciutadans lliures i crítics, s’allunya a passes de gegant a cada plana que passem.

No es tracta ara de marejar la gent amb discursos i baralles de polítics.Tampoc es tracta, i no perquè ens faltin raons, de reivindicar el treball que fem des d’Independents per Mollet (IxM) cada setmana i que en la majoria dels casos no veu la llum a les planes dels nostres mitjans locals.


Es tracta de garantir espais de debat i confrontació de les idees per a millorar la nostra ciutat. Es tracta de no seguir alimentant aquesta tendència a la professionalització de la política i els polítics, que només porta a més desafecció, rebuig i indiferència social. Es tracta també de la que, a banda dels afanys de quedar bé amb els que manen, no tot es mesura pels diners que ingresses cada mes, o ni tan sols per la importància electoral que les diferents formacions polítics poden tenir. I es tracta sobretot de trencar aquesta espiral i no allunyar encara més als ciutadans de la política que afecta molts dels àmbits de la seva vida diària, per no convertir els ciutadans en “ zombies”, no perdre l’esperança en que les coses poden canviar per millorar, i no haver de tornar-nos a lamentar en un futur, un altre cop i cada cop més.

"Clam per la unitat i resposta sectària" per Reagrupament.cat.

Reprodueixo aquí, per la seva significació, l’editorial que ha fet pública avui la gent de Reagrupament.cat

“L’article “Patriotisme i dignitat de Joan Carretero és un clam per respondre units contra l'ofensiva de l'Estat espanyol. Un clam per a unir a les eleccions de 2010 les personalitats emergents que es declaren per la independència, per aplegar les plataformes sobiranistes i la gent que pateix l'asfíxia econòmica i el procés de minorització lingüística i cultural a què ens sotmet el Regne d'Espanya.

És una crida als centenars de milers de persones que es van manifestar el 2007 contra el col•lapse de les infraestructures a no abstenir-se com el març de 2008; a posar punt i final a la crisi econòmica agreujada a casa nostra per l'espoli fiscal. La manera és iniciar el camí que ha de portar Catalunya a esdevenir un Estat membre de la Unió Europea.

És una convocatòria a contestar un Tribunal Constitucional que es creu legitimat a alterar la voluntat del poble català expressada en referèndum, plantejant el plet català a nivell internacional, de manera que deixi de ser un afer intern espanyol. En definitiva constatar el cul-de-sac de l'autonomisme i encetar el full de ruta que han seguit més de cent nacions des de 1945: la declaració unilateral d'independència.


Davant de la proposta oberta de Carretero, la direcció d'Esquerra ha tingut una resposta sectària. Vol imposar el centralisme democràtic en un partit assembleari. En ple segle XXI, han recuperat els expedients d'expulsió. Què farien si es trobessin en la situació de Tony Blair amb més de 100 diputats que voten contra la Guerra de l'Iraq? Potser, Consells de Guerra sumaríssims per traïció? Ara, a Esquerra, ja no n'hi ha prou amb compartir la Declaració Ideològica; cal seguir i obeir cegament l'estratègia de la direcció.

Cal preguntar als defensors de mantenir-se al poder a qualsevol preu: quina proposta de futur penseu oferir el 2010? Voleu quedar-vos sense fer res mentre l'espoli fiscal provoca els increments d'atur més alts de l'Estat espanyol? Proposeu una altra legislatura aliats amb els socialistes sense cap resultat social tangible? Oferiu quatre anys més de Govern tripartit per acabar de desnacionalitzar Catalunya Ràdio i incrementar les hores d'espanyol a l'ensenyament? No us adoneu del fracàs electoral al qual us esteu abocant? Només l'obcecació per mantenir-se uns mesos més en el poder explica tanta ceguesa.

En contrast, les propostes de Joan Carretero han fet esclatar l'esperança de milers i milers de catalans. Des del Pirineu, una ventada de paraules planeres i clares ha oxigenat els obscurs cenacles de la política catalana. Per això, REAGRUPAMENT manté la crida a la unitat de tot l'entorn sobiranista per posar en marxa, des d'ara, l'estratègia vers la proclamació de la República Catalana.”

dilluns, d’abril 27, 2009

La "Pedra de Mollet"

La sorpresa que ja anunciàvem alguns, ha saltat aquests dies amb la trobada de restes arqueològiques a l’espai del Pla de les Pruneres, on s’hi fan les obres de construcció d’un aparcament subterrani de pagament, que va generar la campanya de contestació veïnal més important de la història de la ciutat.

Ja sé que sembla una broma del destí, i de fet alguns s'ho van prendre a conya, quan Independents per Mollet (IxM) , durant la llarga campanya “Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït”, vam denunciar que aquestes obres imposades per l’Ajuntament, no comptaven amb tots els estudis tècnics previs desitjables i vam avançar que segurament s’haurien d’aturar, perquè aquesta era una zona sensible, a la que la tradició oral atribuïa l’existència de restes antigues. Arran d’això, fins i tot “Contrapunt”, va dedicar la seva pàgina anual del dia dels innocents, a la descoberta ficticia de restes antigues a la zona i feia aparèixer vestigis d'uns ancestres nostres anomenats " Independentus per Moledo", o alguna cosa així.

No és que siguem vidents, és que la tradició oral molletana és molt rica i parlem amb la gent. Així, ara hem vist com irónicament i com en una mena de maledicció faraònica, la història s'ha revelat també contra aquest projecte que ja van rebutjar prop de 8.000 persones. I la trobada del ja famós menhir estelat, de l’època neolítica, ha acabat demostrant que la gent d'IxM , teníem raó en la nostra denúncia, tal i com vam comunicar al Síndic de Greuges de Catalunya.

Més enllà de l’intent de l’Ajuntament d’amagar la descoberta durant setmanes, i del sarcasme de l'alcalde afirmant que gràcies a les obres s'ha descobert el menhir, la veritat és que si la troballa s’ha salvat de la destrucció total, tot i les mossegades parcials de les excavadores, ha estat únicament, gràcies al seu gran tamany. Per això els ciutadans tenim tot el dret a preocupar-nos pensant que l’Equip de Govern, pot haver actuat negligentment permetent que durant mesos, centenars de trailers hagin anat buidant de terres l’espai del Pla de les Pruneres enviant així a l’abocador altres possibles restes, no per menors en tamany, menys importants, del patrimoni cultural més antic de la ciutat.

Malgrat tot, encara hi som temps d’evitar mals majors si els que manen són capaços de rectificar Per això cal que s’aturin definitivament les obres d’aquest aparcament. Cal que es declari el Pla de les Pruneres com a "Espai de Protecció Arquelògica", i el menhir trobat, al que seria bo començar a anomenar, en benefici de la nostra ciutat, “La Pedra de Mollet” , sigui declarat "Bé Cultural d’Interés Nacional" (BCIN). A partir d’aquí, caldria ser valents i repensar el projecte d’urbanització, aprofitant per retrobar el consens social que ha faltat i concretar una nova proposta més compatible amb el seu ús públic per part dels ciutadans.

Si desaprofiten l’ocasió, vagin a saber si la “maledicció” de les Pruneres no caurà sobre ells.

dimarts, d’abril 21, 2009

"Democràcia" imperfecta

Extreure frases de context, és una de les aficions més comunes dels mitjans de comunicació. Molt sovint, la voluntat legítima de recollir un moment puntual d’un discurs o d’unes declaracions, xoca amb el sentit global del que el personatge en qüestió ha volgut dir. De vegades també, l’inconscient és traïdor i es rebel.la contra les barreres de la correció política que ens imposem.

Escrit això, en relació a les paraules d’un regidor molletà, que recull el setmanari Contrapunt en contraportada, a la seva edició d’aquesta setmana. “Estem en una democràcia quasi perfecta, només falta la República”, Antonio López dixit. Conec bé l’Antonio López i intueixo que això no pot ser realment el que volia dir, però com que em dona peu a escriure aprofitaré l'avinentesa per dir-vos que a mí, que voleu que us digui, no em sembla gens perfecta aquesta democràcia i veient el que ens està caient a sobre, no puc més que refermar-me en aquesta tesitura.

Quan després de trenta anys de la recuperació dels ajuntament “democràtics”, encara no s’ha solucionat el problema del seu finançament, quan la separació de poders, i sobretot entre l’executiu i el judicial, molt sovint és un miratge, quan el mateix partit del Govern de l’Estat es permet el luxe de marejar la perdiu per no complir les lleis que ha refrendat, quan s’il.legalitzen partits o s’empresona persones pel simple fet de la seva militància, quan el dret d’autodeterminació dels pobles és ignorat xulescament pels poders centralistes, quan els mitjans públics de comunicació es converteixen en una màquina electoral al servei del que mana,i els partits deixen de ser eines al servei de la gent i es converteixen en engendres amb l’única finalitat de perpetuar-se, quan l’abstenció i la desafecció augmenten a cada convocatòria electoral, quan voler consultar el parer d’un poble esdevé un delicte, i molts altres “ quans” que seria molt llarg d’enumerar, que voleu que us digui, a mí, personalment, no em sembla gens perfecta aquesta “ democràcia”. Més aviat crec que ens queda molt camí encara per fer .

Que només ens falta la República ? No, ens falten moltes més coses, però si es tracta de començar per començar, jo em demanaria una. Una de catalana.

dijous, d’abril 02, 2009

El PP i el franquisme

Figueres ha aprovat avui retirar el títol d’alcalde honorífic al dictador Francisco Franco, concedit l’any 1964. Ho ha fet amb el vot a favor de totes les forces polítiques de l’Ajuntament, menys el PP, que ha votat en contra.

Al 2001 Mollet va ser una de les primeres ciutats catalanes, que van retirar les distincions i càrrecs honorífics atorgats al dictador durant la llarga nit del feixisme, a proposta d’un servidor, llavors regidor de l’Ajuntament, dins del grup municipal d’IC-V. Recordo les dificultats que vaig tenir per a aconseguir la documentació, les dates i els detalls que havien de servir per a acompanyar aquesta proposta, que em semblava de justícia i les cares d’extranyesa d’alguns, fins i tot dins de la mateixa formació en la que jo militava, que ignoraven aquestes qüestions.

Les quatre dècades de dictadura van deixar molt afectada la memòria comuna de molts ciutadans. Davant el patiment, molts van optar per l’amnèsia com a estratègia de defensa. Altres van optar per oblidar per tapar les seves pròpies vergonyes. Però tots sabem prou que allò que no es recorda, corre el risc de tornar-se a repetir. Mesos després de la proposta aprovada a Mollet, molts ajuntaments catalans van seguir la línia que vam marcar i van aprovar mocions similars. Encara queden alguns que no ho van fer, mai és tard, però. Com el cas de Figueres, al qual felicito des d’aquestes línies.

En la majoria dels casos, es va aconseguir un consens ple de totes les forces polítiques sobre aquesta qüestió. Un consens que només va trencar el PP, com ho ha tornat a fer ara, a Figueres, i que és molt significatiu.

Molts pensàvem que al PP, al cap dels anys, no li quedaria cap més remei que evolucionar cap a un partit de dretes a imatge dels europeus. L’innvolució cap al nacionalisme espanyol més reclacitrant, que comparteix amb Ciutadans, UpyD i de vegades també amb el PSOE, ens transporta a temps passats. Com ho fa la seva resistència a allunyar-se de la nostàlgia del franquisme, del qual històricament són hereus.

La recent amenaça de suspensió al regidor del PP de Cardedeu que havia anunciat el seu suport a una moció per a que els catalans es poguessin pronunciar sobre el dret a decidir de Catalunya, va ser també molt significativa. La negativa de Figueres a retirar les medalles i càrrecs al dictador ho és més encara.

El regidor popular de Figueres, argumentava el seu vot contrari dient que “'calia respectar les decisions preses en plenari per part dels regidors d'anteriors mandats si es volia que els següents respectessin les nostres”. Intentar situar en pla d’igualtat les decissions d’aquells ajuntament franquistes, triats a dit per la dictadura, amb els ajutaments surgits de la voluntat popular, no és tans sols prendre el pèl a la gent, és manipular a la veritat i jugar a reinventar la història com si la dictadura, la repressió i la manca absoluta de llibertats, no haguessin existit.

Per molt que ho vulgui dissimular el PP, a la que es mouen els papers, els hi surt la vena franquista. Il.legalitzar partits a Euskal Herria, per no acatar la constitució o no denunciar l´ús de la violència, resulta encara més sagnant quan veiem com d’altres que s’autonomenen “constitucionalistes” perquè els fa vergonya dir-se una altra cosa, es neguen reiteradament a condemnar la dictadura o com el cas de Figueres, a restituir la sobirania del seu consistori municipal, revocant uns acords aprovats per ordre del governador civil de l’epoca i basats en la força de les armes i la repressió policial.

Serà veritat que com es diu en castellà, “ aunque la mona se vista de seda, mona se queda”.

dimecres, d’abril 01, 2009

Moció d’Independents per Mollet ( IxM) per demanar la dimissió dels Consellers d'Interior i d'Universitats per la violenta repressió als estudiants

Independents per Mollet (IxM) hem entrat al registre de l’Ajuntament una proposta de moció sobre l’actuació de les forces anti-avalots del cos dels Mossos d’Esquadra, en el desallotjament i posterior dispersió dels estudiants contraris al Pla de Bolonya, ocupants del rectorat de la Universitat de Barcelona.

El passat 18 de març, les violentes càrregues policials indiscriminades que van provocar més de trenta ferits, entre els manifestants i van afectar també a nens, famílies i periodistes i a molts estudiants que protestaven pacíficament.

Els independents molletans hem expressat la nostra solidaritat amb els estudiants, informadors i amb les desenes de ciutadans anònims que van patir la violència de les càrregues policials realitzades a la Gran Via de les Corts Catalanes, de la capital catalana.

La moció d'Independents per Mollet (IxM) denuncia “el recurs a la violència emprat pels cossos de seguretat, que per primer cop des del franquisme van entrar al rectorat de la Universitat”, i demana “la dimissió dels dos màxims responsables polítics de les conselleries del Govern de la Generalitat amb responsabilitats sobre el conflicte, el conseller d’Interior, Joan Saura i el d’Universitats, Josep Huguet”.

Independents per Mollet (IxM) reiterem el nostre suport a les demandes del moviment estudiantil i a la seva lluita contra la imposició d’un Pla de Bolonya, sense el necessari debat i consens amb la comunitat universitària catalana.