Defensem les nostres ràdios i televisions en català

Enguany es compleixen trenta anys de les primeres emissions en català de Ràdio 4. Aquesta emissora pública i el centre territorial de TVE a Sant Cugat, han jugat des de la recuperació de la democràcia, un paper fonamental en la normalització de la llengua i cultura catalanes, com a serveis públics pioners en aquest compromís, i han contribuint de manera important a la recuperació i promoció de la riquesa cultural i lingüística del nostre país.

Coincidint amb aquesta celebració i a manera de pervers regal, els responsables de la SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales) i de RTVE, han presentat un pla de sanejament que preveu el tancament de Ràdio 4 i la reducció substancial de la programació i la informació en català, al centre de TVE de Sant Cugat del Vallès, mantenint només una minsa i testimonial desconnexió de 20 minuts diaris. Aquesta decisió comporta també la pèrdua de tots els programes i informatius en català que actualment, s’emeten cada vespre per TVE2 i transformarà totes les emissores de RNE en simples delegacions, suprimint fins i tot les desconnexions que venia fent Ràdio 5 a Lleida, Tarragona i Girona.

Decisions com aquestes, nascudes des del més tronat uniformisme centralista, no fan més que accentuar una pèrdua de pes substancial de l’ús del català en el marc audiovisual de Catalunya que ve de lluny, si observem per exemple, com la programació de TVE en la nostra llengua, ha anat passant les 1340 hores l’any 1998 a les 903 de l’any 2003, com han desaparegut sense rastre, les desconnexions en català dels informatius de cadenes privades com Antena 3 i Tele 5 o com amb l’entrada de la TDT, la proporció de l’oferta en català, ha quedat de nou relegada a la categoria de fet testimonial.

No deixa de ser curiós que d’una banda, aquest Govern de l’Estat tan abanderat de l’Espanya plural, opti per renunciar a garantir i promoure el pluralisme lingüístic en les emissions dels mitjans públics, obviant un dels drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya i que de l’altra, els profetes de l’apocalipsi del bilingüisme a casa nostra, la pijo-intelectualitat exsocialista o para-pepera, mantinguin un silenci tan sepulcral en aquest tema.

La proposta de la SEPI i de la direcció de RTVE ignora descaradament, la recomanació de l'informe del comitè d'experts per a la reforma dels mitjans públics estatals, que no tan sols no apuntava de cap manera el tancament de Ràdio 4 o la miniaturització de TVE- Catalunya, sinó que apostava per la seva continuïtat i potenciació. Es fonamenta en criteris econòmics i d’audiència molt qüestionables, ignora que Ràdio 4 emet sense publicitat i obvia que a més de la rendibilitat econòmica, cal també contemplar el criteri de rendibilitat social quan es parla d’un servei públic.

Així, mentre es mantenen sense que es ruboritzi ningú, sous milionaris per programes escombraria a megastars, l’estela dels quals sovint no dura ni quatre programes, o mentre es contracten programes a productores privades, pel triple del que costaria la realització amb mitjans propis, prop de 400 professionals, malgrat el seu esforç i la seva capacitat, es veuen abocats a la regulació d’ocupació, a la mobilitat geogràfica forçosa o directament a l’atur.

RTVE necessita un pla de sanejament per a tallar el dèficit que arrossega per la desastrosa gestió del seus responsables. Però la solució no és tancar Ràdio 4 o callar el català a TVE-Catalunya, com tampoc ho és passar la pilota a la Corporació Catalana de RTV, per a que ho paguin els pressupostos catalans.

Ja estan fent tard els polítics catalans, bastant descol·locats darrerament amb tot el que està caient, per mullar-se, donar la talla i oposar-se davant del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Govern de l’Estat, al tancament de Ràdio 4, a la reducció de les emissions en català de TVE de Sant Cugat, o a qualsevol mesura que limiti la seva capacitat per acomplir la seva funció de servei públic, la de poder oferir la programació de qualitat plural i en català que volem els ciutadans de Catalunya. Haurem de tornar a sortir al carrer ? Ja cal que s’afanyin !