Els polígons industrials de Mollet suspenen. L'Ajuntament també.

Des de l'any 2004, Independents per Mollet (IxM) venim denunciant que la situació dels polígons industrials de Mollet, és alarmant. Ho venim fent des llavors i no hem parat cada any d'alertar que el problema lluny de solucionar-se ha anat agreujant-se cada cop més.

Recentment, un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, encarregat per la seva delegació local, Antena Mollet, ha certificat la justícia de les denúncies d'IxM. L'estudi, que tant l'Ajuntament, com alguns mitjans masells, han volgut suavitzar, suspén els polígons molletans en aspectes fonamentals per al seu funcionament i per la seva imatge i capacitat d'atracció.

La manca d’inversions municipals i d’inexistència d’un manteniment adequat, deixen les nostres zones industrials en una situació injustificable, perquè la manca de neteja, d’il•luminació, senyalització, i de serveis bàsics com la recollida de residus, resulta molt negativa per la ciutat, perjudica la seva imatge i com deia abans, allunya la possibilitat d'atraure noves activitats empresarials, que generin ocupació pels molletans.

Si a això li sumem una pressió fiscal al màxim del que permet la llei, i una actitud municipal del conegut " ja s'ho faran !", tenim un panorama ben fosc.

Val la pena recordar que a la campanya de les eleccions municipals del 2003, CiU va presentar un video de propaganda en el que es veia a alguns convergents, amb monos blancs, recollint la brossa acumulada en dels carrers d'un polígon molletà. Asseguraven llavors que calia solucionar aquest tema. Les paradoxes de la política va fer, que aquell mateix any, i a resultes de les matemàtiques electorals, CiU entrés a formar govern amb el PSC-PSOE, i assumís, vés per on, les regidories de Manteniment de la Via Pública i Promoció Industrial.

Independents per Mollet (IxM) vam deixar llavors un any de coll, esperant veure resultats. Però els resultats no van arribar. Al 2004, ja vam denunciar que els polígons es marcien per la deixadesa municipal, curiositats de la vida, ara protagonitzada pels mateixos actors del video esmentat. Mentre als carrers de les zones industrials, s'acumulava la brutrícia, els ferms es defeien i les voreres es tornaven intransitables pels matolls i les males herbes, l'única iniciativa del govern de CiU i PSC-PSOE, va ser l'edició d'una guia. La realitat supera a vegades la ficció.

Ara ja al 2009, la situació no ha canviat, o millor dit, si que ho fet, però per empitjorar. Els mateixos partits que segueixen compartint el govern molletà, segueixen mirant cap a una altra banda, mentre les empreses, tanquen o marxen i l'atur assola ja més de 5.000 molletans, un 17,5% de la població activa de la nostra ciutat.

El balanç dels sis anys de govern de l’alcalde Monràs, en aquest tema, és tan nefast, que té fins i tot el mèrit d'haver aconseguit col.locar els polígons industrials de Mollet entre els pitjors de Catalunya.

En qualsevol país democràtic, un balanç així, hagués comportat cessaments, dimissions o com a mínim canvis d'àrea dels polítics responsables d'aquesta situació. A Mollet ja sabem que això de la democràcia els nostres manaires la treuen a passetjar només cada quatre anys, per assegurar-se la cadira.

Aquest Govern municipal no pot seguir amb els seus discursos trtiomfalistes amb la que ens està caient a sobre. Comença a ser hora que s'assumeixin responsabilitats davant dels ciutadans. Pel bé dels molletans, aquest ajuntament ha de fer autocrítica abans sigui massa tard i posar-se a treballar. Mollet necessita un pla de xoc urgent per afrontar les mancances que actualment pateixen les àrees industrials del municipi i garantir un manteniment de qualitat. Seguir com fins ara, és seguir abonats a la destrucció d'ocupació i la dependència econòmica dels impostots procedents d'un sector, el de la construcció, ara també en situació de fallida. Com la credibilitat dels nostres manaires.

On seran aquells monos blancs del video de CiU ?

The Crusaders & Randy Crawford - Street Life

Mollet Solar

Actualment, el 65% de l’energia que consumim, procedeix de combustibles fòssils -petroli, gas natural i carbó-, un altre 30% prové de fonts nuclear i només un 5% prové de fonts d'energia que podríem qualificar de renovables. Aquesta dependència energètica ens fa còmplices del cicle suïcida que està generant l’augment de la temperatura global de la Terra, per l'efecte hivernacle generat per les emissions de CO2, derivades de la crema de combustibles fòssils i segueix abocant emissions de radioactivitat, en forma líquida i gasosa i en forma de residus, per l’activitat de les centrals nuclears en funcionament .

Així les coses, la necessitat de reduir el nostre consum energètic i d’anar abandonant el que procedeix de fonts més contaminants, esdevé una acció prioritària per a una gestió més ecològica de l'energia. Necessitem energia per produir i per viure, però si volem preservar la natura i la salut de les persones, es fa necessari un canvi de model energètic. Actualment, això passa per superar la retòrica que sovint adorna els programes d’alguns partits polítics i mostrar una clara voluntat política i inversora per canviar de model.

Des d’Independents per Mollet (IxM) creiem que això vol dir, entre d’altres coses, potenciar l’estalvi i la reducció del consum energètic, apostar per l’extensió de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, promoure la producció particular d’aquestes formes d’energia i adoptar les experiències de l’arquitectura bioclimàtica.

En algun d’aquests camps, Mollet ja ha començat a donar els primers passos, amb la realització de campanyes d’eficiència i estalvi energètic, la introducció de beneficis als impostos i taxes per l’estalvi i l’ús d’energies renovables i amb la introducció de captadors solars en alguns dels nous equipaments públics més emblemàtics.

Però per IxM, cal anar més enllà. L’elaboració d'un pla integral de gestió energètica que marqui les línies principals d’actuació en aquest camp i la creació d’un servei o agència local de l’energia, poden ser dues eines efectives per a dotar-se de les estratègies, del suport i dels recursos tècnics i econòmics necessaris per a les actuacions que cal emprendre.

Però, millorar l'eficiència energètica de la nostra ciutat passa també per generalitzar en els usuaris l’efecte positiu, real i palpable de l'ús de les fonts renovables i per fer possible que els ciutadans es puguin convertir en productors d’energia neta per al seu ús i puguin amortitzar les seves inversions venent a la xarxa la que es generi quan la no necessitin.

Per això Independents per Mollet (IxM) vam proposar en la passada campanya electoral que Mollet es doti d’una empresa de generació d’energia solar. L’empresa Mollet Solar, tindria la finalitat de promoure la producció d’energia solar tant per l’administració com pels particulars, així com de la tecnologia associada.

Mollet Solar es configuraria com una empresa mixta, amb majoria de participació municipal i la resta dels usuaris privats que instal•lessin panells solars a les seves vivendes. Aquesta seria una bona manera de facilitar l’extensió de l’energia solar a la ciutat, perquè els ciutadans interessats podrien, a més d’obtenir energia pel seu ús, vendre la restant a la xarxa elèctrica per amortitzar més ràpidament la seva inversió, actuant com a diferents punts de producció d’una mateixa empresa, amb una sola llicència fiscal, i sense haver de patir els greus entrebancs econòmics i de gestió que actualment l’imposa la normativa legal.

Mollet pot convertir-se en una ciutat capdavantera en polítiques d’estalvi energètic i foment de les energies renovables, estem en les millors condicions per fer-ho possible. Aquesta és una de les característiques del model de ciutat que IxM volem, per anar fent, pas a pas, un Mollet més amable, més just i més ecològic.

Maneres d'enganyar la gent

Hi ha moltes maneres d’enganyar la gent. Segrestar una part de la veritat, n’és una d’elles, sobretot quan es fa a consciència i al servei de no se sap quins interessos. Quan determinada premsa amaga el que passa, i n’explica només el que li manen els que la controlen, o el que l’interessa per estar bé amb el poder, està enganyant la gent. Val a dir que no tota la premsa és així, però cadascú sabrà si s’ha n’ha de sentir al.ludit o no.

Mai no m’ha agradat la vella pràctica de matar al missatger quan el missatge no és del gust d’un. Tothom fa la seva feina i crec que cal respectar-la, malgrat hom no pugui estar d’acord. Ara bé, això no vol dir, mamar-se el dit o combregar amb pedres de molí. Això la gent d’Independents per ollet (IxM) no ho farem mai.

La importància del paper que té la premsa, està sempre en relació amb la seva responsabilitat com a servei als ciutadans, no és quelcom regalat gratuïtament.No és cosa d’ara. Ja fa alguns anys que anem veient com alguns mitjans, llencen a la paperera les denúncies o propostes d’IxM, o s’obliden misteriosament d’esmentar ni una sola línia, simplement perquè les fa aquesta formació incòmoda i rebel, i en canvi publiquen a tota pàgina les mateixes informacions, quan són els partits del sistema, els que que opinen dels temes que els independents hem posat sobre la taula. Creieu-me, d’exemples en podria esmentar a desenes i desenes.

També ens trobem amb una variant d’aquesta manera d’enganyar a la gent, que jo anomeno, “la increible notícia mengüante”. Llavors es tracta que la mateixa notícia es desplega amb més o menys espai i columnes, depenent de qui la genera. No cal dir, que llavors IxM ens portem la palma, sent els autèntics “reis del mini breu”. Nosaltres agraïm, encara que sigui modest aquest petit espai. Però llavors flipem, quan veiem com setmanes després, a la mateixa notícia, sota les sigles d’una de les formacions a sou de l’Ajuntament, li regalen mitja pàgina ben il.lustrada.

La tercera variant d’aquest “mercat persa” és la més descarada. Es produeix quan la premsa local, comarcal, o nacional, agafa una nota de premsa d’IxM, la utiltiza per a redactar una notícia sobre el tema, i en dona el titular, sense ni tant sols esmentar la font d’aquesta primera informació, a l'Ajuntament o a un altre partit, dels que tenen prou pasta per anunciar-se al seu mitjà o dels que toquen poder i cal estar-hi a bé per les subvencions. Aquí la presa de pèl ja és majúscula, i el ciutadà de peu, és enganyat de totes a totes, perquè se li fa creure que els autors de la informació generada, són uns altres, que vés per on s’acaben de caure del llit, amb aquest tema.

Ja sabem que els mitjans no poden encavir tota la informació que col.lectius de gent lliutadora com Independents per Mollet (IxM) generem setmanalment. Sobretot, quan cada cop els mitjans destinen menys espai a la informació política i és més fàcil, trobar estenses cròniques sobre un torneig de petanca,- amb tots els respectes pels petancaires- que sobre el que es mou al debat polític de la ciutat.Tampoc es tracta d’això. No som tan il.lusos. Es tracta de ser justos i com dèiem al principi de no voler enganyar la gent.

De tot això que esmento, en podríem fer un rànking amb exemples ben sucosos. Podríem també posar nom als mitjans que ho perpetren. Però no ho farem. Els ciutadans poden anar descobrint-ho per sí sols a poc que estiguin una mica atents cada setmana, tinguin una mica de memòria o simplement vagin fent alguna visita a la nostra pàgina web. Alguns ja ens ho han fet saber. Ells no ho entenen i nosaltres tampoc. O potser sí, i fins i tot massa?

El Defensor dels ciutadans ha de ser elegit pels ciutadans

L’Ajuntament de Mollet ha perdut aquesta setmana una nova oportunitat per avançar cap a una democràcia més participativa. Com un “Juan Palomo” qualsevol, ha optat de la mà de la majoria absoluta socialista, adornada per CiU, per imposar-nos a tots el molletans el nou Síndic Personer, el nostre defensor dels ciutadans.

Vagi per endavant, que no tenim res en contra de la persona triada per l’Ajuntament. Però la imposició del nou Síndic, és una bona mostra de la idea de democràcia i participació que té l’actual consistori. Als ciutadans que hem de ser defensats, se’ns ha furtat un debat d’importància transcendental pels nostres interessos. Ningú ens ha explicat d’on ha sortit la quinzena de noms que l’Equip de Govern ha considerat com a candidats, ni quins eren aquests, ni perquè s’han considerat aquests noms i no d’altres, ni quins han estat els criteris que s’han fet servir per a la “ordenació” final. Tot plegat, ha sobrat secretisme, interessos electorals i por de perdre el control de la defensa ciutadana, i ha faltat transparència i confiança.

Després de l’experiència del primer mandat, el reglament de funcionament i elecció del Síndic, excessivament poruc, que podia tenir una lògica pel caràcter inicial de provatura, ha quedat ja totalment desfasat. Cinc anys després, aquesta institució compta ja amb prou rodatge i coneixement per part de la ciutadania, per poder fer un pas més endavant que enforteixi la democràcia local i la independència de la institució.

Si la institució del Síndic Personer és l' encarregada de defensar els drets dels veïns i veïnes de Mollet davant dels actes de l’administració local, no és lògic que els encarregats de nomenar-lo siguin precisament, els mateixos regidors municipals l’actuació dels quals ha de ser controlada pel Síndic elegit, perquè això suposa una contradicció democràtica, una anomalia injustificable, que compromet la independència i l’objectivitat imprescindibles per a la seva tasca.

El Defensor dels ciutadans ha de ser elegit pels ciutadans. Per això, Independents per Mollet (IxM) apostem per un model de participació real i vinculant, perquè s’endegui un procés obert pel que qualsevol veí o veïna de Mollet que ho vulgui, i reuneixi les condicions bàsiques, pugui presentar-se a l’elecció com a Síndic Personer, perquè siguin els mateixos ciutadans, els que triïn el seu defensor, en un procés obert de consulta popular, que és la base de la democràcia. Caldria també aprofitar la necessària modificació del reglament de funcionament del Síndic per a evitar, que usuaris de la nostra ciutat, però no residents, quedin indefensos davant l’actuació de l’Ajuntament, ja que fins ara, només poden presentar queixes els residents al municipi.

No al nou peatge de la carretera B-500

Independents per Mollet (IxM) hem reiterat la nostra “total oposició” a la intenció de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques ( DPTOP) del Govern català, de “fer de peatge el nou túnel contemplat al projecte de reforma de la carretera B-500”, entre Badalona i Mollet del Vallès.

No és res de nou, de fet vam ser IxM, els primers que vam denunciar la pretensió del Govern anterior de CiU de convertir aquesta carretera en una nova autovia, i també vam ser els primers en alertar que el Govern Tripartit actual, ens la volia col.locar, però de peatge i gestionada per TABASA.

El Secretari General de Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal, argumentava recentement aquesta decisió del Govern, assegurant que “s’incorporarà un nou peatge en aquest nou túnel, per evitar col•lapses”. Pensava que era un acudit, però no, ho deia seriosament, com si res, i aixecava així un autèntic monument a l'estultícia que ens governa. Potser caldria recordar-li a Nadal, germaníssim del Conseller, per cert, que a la nostra comarca el túnel gratuït de Parpers, a la C-60, que uneix el Vallès Oriental amb el Maresme, demostra cada dia que aquesta afirmació, és una solemne tonteria. Per no parlar de Bracons... que ens queda més lluny. Té peatge Bracons, senyor Nadal ??

L’anunci d’aquesta reserva per a peatge, fins i tot deixa sense credibilitat als dirigents del PSC de la zona, que fins i tot des d’una de les poblacions més afectades, Sant Fost de Campsentelles, havia assegurat públicament, que la reforma de la B-500 no seria de peatge, com podeu veure clicant aquí.

I torna a deixar també en calces, a ERC i ICV-EUiA, que callen i atorguen i tornen a enganyar la gent, incomplint les seves promeses electorals. Ara resultarà que com deia ahir mateix a l'informatiu de TV Canal Català del Vallès Oriental, no només no ens han tret el peatge de Mollet, si no que ara ens volen imposar un altre per decret. Per cagar-s'hi.

Independents per Mollet (IxM) hem iniciat contactes amb entitats i forces polítiques de les poblacions afectades més directament, per tal d’articular accions contra la imposició, per part del Govern català, d’una B-500 de peatge. El camí serà llarg i hi ha molta feina a fer, sobretot perquè tenim un panorama polític ple d'estòmacs agraïts i ben col.locats, als que ja els va bé no bellugar-s'hi gaire, no sigui que perilli la cadira. Per això, ja estem els rebels, amb causa o sense, però amb prou convicció per a seguir denunciar les barrabassades que ens fan, cada dia que passa.

Seguirem sent lliures i rebels al servei d'aquest poble.

Video de l'Acció de protesta d'IxM per a reclamar l'Aparador del Museu pels artistes molletans

L'Aparador

Mollet és un calvari d’obres. La majoria d’aquestes obres no eren prioritàries per a la ciutat. Voleu dir que calia gastar prop de 170 milions de les antigues pessetes en canviar la tanca del Parc de Can Mulà, quan hi ha coses molt més urgents que segueixen esperant? El pla FEIL, o l’operació del Govern Rodríguez per a reactivar el sector de la construcció, no funciona. Mollet torna a ser la capital de l’atur a la comarca i el nombre de contractats per aquest pla, sobre una bossa de més de cinc mil molletans aturats, és simplement anecdòtic. Els socialistes estan contents pensant en els vots que els cauran quan tallin les cintes. Confien que la gent s’empassarà la pastanaga. Tot plegat és un bon exemple del que diem “polítiques d’aparador”.

Parlant d’aparadors. Fa massa temps que els molletans ens esgarrifem amb l’ús que fa l’Ajuntament de l’aparador del Museu Abelló. Francament, això és una presa de pèl. Una innocentada permanent. Els artistes que col•loca l’Ajuntament a l’aparador no tenen la culpa. Des d’ Independents per Mollet venim reclamant que aquest espai sigui per tots aquells molletans i molletanes que es dediquen, sovint de manera amateur, al món de la pintura, l’escultura, la ceràmica, les arts audiovisuals, etc, i no poden exposar les seves obres, perquè no hi ha espais gratuïts on fer-ho. IxM volem un aparador que també aculli les mostres que molt sovint les entitats també preparen, per a donar a conèixer el seu treball i la seva història de servei a la ciutat. Per posar un exemple, l’exposició dels 25 anys de la colla del Ball de Diables de Mollet, es mereixia, per la seva qualitat, haver pogut disposat d’aquest espai i ben segur que hi ha moltes més.

Hi ha qui no vol que les coses canviïn. Però amb treball i constància les coses canvien. Quan IxM reclamàvem que s’obrís el Museu el mes d’agost, ens deien que no podia ser. I ho vam aconseguir. Ara, entre tots, podem aconseguir que l’Aparador canviï i sigui la finestra real que els artistes molletans necessiten. Deixarem que ens segueixin prenent el pèl?

IxM destapa el primer cas de Grip Nova o Grip "A" a Mollet

Independents per Mollet (IxM) hem alertat aquesta setmana que la grip “A” o grip “nova”, ha començat definitivament a arribar a la ciutat baixvallesana. El primer cas confirmat a la ciutat, és el d’un monitor d’activitats de les instal•lacions municipals del Centre Esportiu de Ca n’Arimon, que va començar a sentir-se malament aquest divendres passat.

Des d'IxM hem denunciat l’actitud “passiva i irresponsable” de l’Ajuntament que ha mantingut el tema censurat durant dies i no ha informat a la població malgrat la gravetat del tema. Per això hem reclamat als responsables municipals que en lloc d’abonar-se a la censura, actuïn amb urgència per a evitar que la malaltia es propagui per tota la població, dictant un tancament preventiu del Centre Esportiu que és utilitzat diàriament per milers de persones, de totes les edats.

De moment, ja hem aconseguit que l'Ajuntament surti del seu mutisme i doni explicacions del que passa, perquè segons em diuen, avui mateix ja ha convocat una roda de premsa a l'efecte. Això hauria estat impossible sense la pressió d'aquesta modesta formació que és IxM. A l'entorn d'això és també molt curiós el paper que alguns mitjans estan jugant com a " correveydile" del poder, molts d'ells ja fa temps que tenen coneixement del tema perquè IxM els va fer arribar la informació, tanmateix, com el curiós cas de l'Agència ACN, que dirigeix en Saül Gordillo, han preferit amagar la nostra denuncia dos dies i avui recollir només la informació de l'Ajuntament, que val a dir, és del tot incompleta. Com sempre, els mitjans al servei dels poderosos.Visca la independència.

Però el que ens importa de veritat, és que ara l’Ajuntament faci els deures, que actuï davant la Conselleria de Salut de la Generalitat per a que es doti la ciutat de les vacunes necessàries per a protegir tota la població que potencialment pot resultar afectada i que deixi de marejar la perdiu i endegui immediatament una campanya informativa sobre les mesures bàsiques per a protegir-se contra el contagi d’aquesta grip, utilitzant la ràdio i la televisió municipals, així com tota la resta de mitjans disponibles a l’abast.

L'almoina del finançament

S’ha acabat la comèdia i comença la tragèdia. Amb gran desplegament mediàtic els entorns del poder ens volen vendre la misèria del finançament com el gran triomf d’aquesta legislatura. Res més lluny de la veritat.

Aquests dies, sovintegen als mitjans politics amb càrrec i cotxe oficial intentant vendre’ns la moto amb l’almoina que han pactat a Madrid. Però no han pactat un finançament just per Catalunya. Han pactat tranquil•litat parlamentària a Madrid i un final de legislatura del tripartit a casa nostra.

És molt penós veure a polítics de talla mentir com a “bellacos” per a justificar aquest nou atracament contra els interessos del poble de Catalunya, amb el beneplàcit d’una gran part de mitjans informatius que en depenen de les seves subvencions. També és molt penós veure la reacció de la dreta neofranquista “mesetària” aprofitant l’avinentesa per a endegar una nova campanya anticatalana. I tampoc ens podem oblidar del paper de CiU que després de pactar amb nocturnitat a la Moncloa de ZP els retalls de l’estatutet ara es remouen a la cadira esperant millorar la collita a les properes eleccions.

A mi, com ja heu pogut deduir, aquesta història del finançament em sembla més del mateix. Més del “ peix al cove” convergent, que tant havíem criticat, sobretot els que ara estan al Govern. Un finançament que com deia molt encertadament el President del FC Barcelona, Jan Laporta, -per cert contra qui els mitjans oficials del poder s’ha acarnissat per atrevir-se a parlar de política- ens tracta com una Diputació provincial més, com una simple província de l’imperi al servei de la metròpoli.

Tenim un nou sistema de finançament. És veritat. I és millor que el que hi havia. Només faltaria! Però no compleix l’estatutet ni de lluny i no resol per res els greuges pendents de dècades d’espoli fiscal. Més aviat se’ns tornen a cagar a la cara amb la complicitat de la colla d’ineptes que tenim per polítics manaires sota les franquícies de les seves marques, digui’s PSC, ICV, EuiA o ERC.

Només una dada per començar. El dèficit del 2008 de la Generalitat és d’uns 4800 milions d’euros. Amb el nou sistema de finançament, ni tan sols en la previsió més alta altíssima de la mort no ens servirà ni per tapar aquest forat.

L’espoli fiscal de Catalunya, és a dir la diferència del que s’emporta Espanya dels nostres impostos i el que ens retorna és el 10% del nostre PIB, és a dir uns 22.000 milions a l’any. Vaja, que cada dia del món enviem a Madrid una transferència de 60 milions d’euros que ja no torna. “By the face”. Amb el nou sistema i tenint en compte les millors previsions que ja veurem si es compleixen, el dèficit passaria de 22.000 milions anuals a 18.500 milions, i cada dia del món seguirem enviant una transferència a la Moncloa de més de 50 milions d’euros “ para sus gastos”. Aquesta és la realitat de l’almoina que han pactat. Per posar-se a plorar si no fos que el que cal és més rebel•lia.

La manca de transparència del Govern espanyol i del Govern de la Generalitat que es nega a fer públics els números oficials, és una mostra clara que aquí ens enganyen un altre cop. Si sumes el que cada comunitat diu que obtindrà aquí no surten els números ni de conya. La mateixa ERC ha hagut d’inventar-se unes projeccions a mida per a treure’s del barret una xifra que li donés coartada per a seguir xuclant de la mamella, tot negant-se a fer un referèndum intern per a validar el seu acord. Quina vergonya d’independentistes…Anem ben servits.

En parlarem més, perquè el tema no s’acaba aquí. Només un darrer apunt. Alguns diuen que no ens podem queixar, que això és el màxim que Madrid estava disposat a donar. Si es així un es pregunta. De què ens serveix aquest Govern ? De què ens serveixen aquests polítics? I sobretot, de què ens serveix seguir a Espanya?

Que algú m’ho expliqui.

A la Festa Major, volem pregoners molletans !

Mollet necessita un nou model de Festa Major. El model actual, que es manté gairebé igual que fa dues dècades, actualment ja està esgotat. Per començar pel principi, una de les primeres coses cal modificar amb urgència, és el primer acte, el pregó inicial de la Festa Major.

El pregó s’ha convertit els darrers anys, en una mena d’espectacle de varietats, totalment mancat de “molletanitat”, amb pregoners forans, que no coneixen Mollet ni hi han estat mai, que cobren una pasta per sortir a l’Ajuntament, llegir una xuleta amanida amb un o dos acudits de poca gràcia i marxar. El de l’any passat d’en Latre, ens va costar pel cap baix, 6000 euros de les butxaques de tots els molletans.

Des d’Independents per Mollet (IxM) estem reclamant que el pregó de la Festa el faci una persona de Mollet, que donaria testimoni de la vida i la història d’una ciutat o de la seva integració i estima a la mateixa i a més ho faria gratis.

L’espectacle d’humor, si es vol muntar, es pot fer després, a peu de plaça, o instal•lant un escenari a l’efecte, però separant ambdues coses, i si el que passa és que hi ha polítics que volen fer-se la foto amb el “famoset” de torn, que se la paguin de la seva butxaca.

A la Festa Major de Mollet, volem pregoners molletans !

Mollet necessita un servei d'urgències d'oftalmologia

La construcció del nou hospital a Mollet, no ens ha de fer oblidar la realitat actual de les nostres necessitats d’atenció sanitària. El nou hospital serà una peça important, però no serà, ni de bon tros, una vareta màgica que acabi amb tots els nostres mals.

Mollet necessita un servei que atengui les urgències d’oftalmologia que es produeixen a la ciutat. El servei actual, ubicat a l’Hospital de Mollet, està molt saturat i només cobreix les visites ordinàries prèvia demanda d’hora, mentre que deixa sense cobertura a la sanitat pública de la ciutat, els ciutadans que necessiten l’atenció urgent d’un especialista en oftalmologia.

Actualment les persones que s’adrecen a l’Hospital de Mollet amb una urgència oftalmològica són sistemàticament derivats a Granollers o a la Vall d’Hebrón, el que retarda perillosament la seva atenció i la dificulta, perquè moltes d’elles com és lògic, amb un problema de visió, no estan en les condicions més idònies per a traslladar-se per sí soles, a un altre centre hospitalari.

Per aquest motiu, IxM venim reclamant en solitari, mentre d’altres miren cap a una altra banda, l’obertura d’un servei d’urgències oftalmològiques a l’Hospital de Mollet. Volem que les persones que ho necessitin puguin ser ateses a la ciutat, garantint el seu dret a una atenció urgent de qualitat, sense haver de desplaçar-se a d’altres centres sanitaris, pagant-se a més el trasllat, de la seva butxaca.

Es tracta d’una proposta, realista, possible i sobretot, necessària. Per això Independents per Mollet (IxM) hem proposat, que s’ampliï el conveni que l’Hospital de Mollet manté amb el Servei Català de Salut, com a centre de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP), per a dotar el centre d’especialistes en oftalmologia que cobreixin aquest nou servei de la sanitat pública de la ciutat, o que es busqui qualsevol altra fórmula àgil i alternativa.

Fem sentir la nostra veu als qui manen. IxM ho seguirem fent i amb el vostre suport tindrem més força.

Des d'Andalusia amb moooolta calor ...

Torno després d’un volt per motius de feina per Sevilla i Granada. Precioses ciutats i bona gent. Si no fos per "la caló "… Allà vaig ensopegar amb la campanya de Turisme de la Junta de Andalucía. Em va enganxar el tema de Tucara que utilitzen de fons. Una versió del “ Can’t take my eyes off you” de Frank Valli (1967), superversionat i ara recuinat per l’Andreas Lutz, ex.O’funk’illo i l’Alba Molina, la filla dels cantaors Lole i Manuel… Uf, una central solar ella soleta.

Aquí us el deixo, perquè feu un tast, tot i que suposo que sonarà i molt aquest estiu, sobretot tenint en compte com van de sobrats de calers aquests de la Junta. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

La crisi i el xollo del sou dels Eurodiputats

Les eleccions al Parlament Europeu del proper dia 7 de juny, tenen una de les previsions de participació més baixa dels darrers anys. Alguns calculen que estarà al voltant del 30 % del conjunt dels electors.

La previsió expressa quina és la desafecció dels europeus vers el que es cou a les sessions polítiques de la Unió Europea, motivada en gran part per la manca de transparència i per la manca de pedagogia que expliqui als ciutadans, a què es dediquen aquesta gent des dels seus despatxos de Brusel.les.

Una altra qüestió molt llaminera i que sovint genera baralles de galls als partits majoritaris són els sucosos sous dels eurodiputats. Els eurodiputats que siguin elegits el proper dia 7, cobraran 7.665 euros mensuals, el que multiplicat per 12 comporta un sou de 91.980 euros anuals. Però això només els sou base, no patiu que aquests pobrets no passen gana, no.

"Si ets un diputat llest, ordenat i una mica organitzat, et pots treure fins a 20.000 euros al mes, entre sou i dietes per assistència a sessions i comissions", explicava recentment un bon coneixedor de la casa. "Tot perfectament legal" i a disposició dels 729 diputats del Parlament.

Cada eurodiputat disposa a més de 17.000 euros mensuals per a contractar ajudants, i 3000 € més cada mes, per a material d’oficina !

A més, tenen tots els vols d’anada i tornada pagats en classe Business, i si viatgen en classe turista, se’ls s’hi abona la diferència. Poden convidar les persones que vulguin a Brusel.les, amb els vols pagats, i reben una bossa a banda en concepte d’allotllament i dietes...

Cada eurodiputat disposa d'un petit apartament-oficina, adjunt al Parlament amb bany i un llit per descansar i com que molts d'ells passen algunes nits en ell s'acaben embutxacant també el que els costaria l'hotel.

Per més “catxondeig”, amb el amb el nou Estatut dels Diputats al Parlament Europeu, els eurodiputats s'han assegurat una pensió que es podrà cobrar als 63 anys i que serà un 3,5% del salari per cada any que s'ha treballat com a diputat a l'Eurocambra.

Ara ja podeu engegar la tele i sentir com estan de preocupats alguns per perdre les seves poltrones milionàries. Ara ja podeu mirar-los a la cara i veure com els preocupa deixar de gaudir del seu xollo. La crisi que patim tots els treballadors, sembla que a ells no els hi afecta.

Però quin morro !

La xiulada

A Madrid treuen fum pels queixals per la xiulada del públic de la final de la Copa del Rei a l'himne espanyol. Se senten ofesos i animen a que catalans i bascos no hi participin en aquest torneig. Vés per on, " no me toques el pito que me irrito".

Però no havíem quedat que els nacionalistes érem els bascos i catalans ? És clar que qui té un Estat propi que li guarda l'esquena, no ha de preocupar-se per " veleidades identitarias", com diuen alguns, però amb "ramalassos" com aquest de la xiulada a tota aquesta gent els hi surt la seva veritable identitat.

Els mitjans de comunicació espanyolistes en van plens avui de la xiulada. Alguns fins i tot n'han fet notícia de portada. Encara però, no tinca massa clar si els va molestar més això o que guanyés el Barça...

Diuen que el futbol ha de ser només un esport i que els nacionalistes, els altres, és clar, sempre s'entesten en polititzar-lo. Seria bonic que el futbol fos només un esport. Però no el polititzen ells quan pressionen i subornen federacions internacionals per a impedir que catalans i bascos tinguem seleccions nacionals, amb dret a competir arreu del món ? No el politizen ells quan impedeixen l'entrada d'estelades als estadis ?

S'han preguntat perquè va xiular la gent que era present a Mestalla ? Serà perquè sentien que aquell era un himne amb el que no s'identificaven ? Cal respectar els simbols, els propis i els dels altres. Però quan els simbols són imposats per la força, i sovint per la força de les armes, potser és totalment comprensible que la gent es reboti. Què esperaven, que quan et neguen el dret més bàsic, el de ser i decidir per tu mateix, a sobre els hi riguis les gràcies ? Va home, va.

He sentit avui també les opinions d'alguns polítics catalans a sou de les seves centrals espanyoles. M'ha cridat especialment la d'en Zaragoza del PSC-PSOE, dient que "coses com aquestes no ajuden a la convivència" i fer-nos espanyols per decret, negar el dret a autodeterminar-se d'un poble, expoliar els seus recursos, torejar-lo com fan amb el tema de l'Estatut i el finançament, etc, això ajuda molt a la convivència ? Va home va !

Els espanyols tenen dret a demanar tot el respecte del món al seus simbols. Però fer-ho mentre neguen el dret a ser d'altres pobles, no és de rebut. No poden pretendre que a sobre els hi riguin les gràcies. Excepte els "mitgestites" de molts dels nostres polítics, que així ens llueix el pèl als catalans.

I per a colmo dels ridículs, la censura de la Televisió Espanyola. Es va lluïr tallant la retransimissió al moment de l'himne per a que la xiulada no es veiés arreu l'Estat. De peli del Berlanga. I la posterior emissió a la mitja part i al final del partit, quan ja van veure que l'havien cagada, va ser precísament per això, per cagar-s'hi. Sobretot perquè a sobre van trucar el tall i van apujar el volum del so de l'himne perquè la xiulada semblés només cosa de quatre. Quins pebrots !

I amb aquestes xapusses volen que ens sentim identificats ?
Va home, va !

Pintades contra l'alcalde

Darrerament, estan apareixent a Mollet, unes pintades amb insults contra l'alcalde. Pel que em diuen, totes elles tenen un mateix missatge al.lusiu: " Monràs c......". I pel que sembla totes elles han estat ràpidament tapades per ordre municipal.

No cal ni dir que rebutjo fermament aquest tipus de conductes, però el fet que s'hagi de recòrrer a l'insult, curt i ras, per a expressar el que sigui, a més de ser intol.lerable, no diu gaire a favor dels vents que bufen a la ciutat.

Perquè una cosa és la crítica política, encertada o no, això va segons els gustos, però amb arguments, sobre les actuacions o decisions que pren un determinat govern o càrrec públic. I altra ben diferent, és entrar a l'insult personal, rebutjable de totes totes, emparat a més, amb el benefici de l'anonimat.

Que la "democràcia" a Mollet, de la mà de la majoria absoluta del PSC-PSOE amb el suport tant agraït com innecessari de CiU éstà sota mínims, és quelcom que venim denunciant des d'Independents per Mollet ( IxM) des de fa temps. Ningú com nosaltres pot posar tants exemples dels abusos del poder municipal autoritari que s'ha implantat a Mollet sota el mandat de l'actual alcalde, i també sovint amb el silenci còmplice dels partits de la suposada oposició.

IxM ha estat exclosa per ordre de l'Equip de Govern, de debats públics a mitjans municipals, a l'entorn de campanyes com la de les Pruneres, de la que el principal impulsor ha estat precísament IxM,.Ha estat exclosa de formar part dels treballs del 2n Pla Estratègic de la ciutat, precísament pel seu treball i la seva visió crítica.Ha estat sotmesa a diferents formes " d'assetjament " policial, pel simple fet de demanar als ciutadans la seva signatura de suport .Ha estat vetada i ho segueix estant des de fa mesos, a la televisió municipal,- algú s'ha preguntat quants mesos fa que no surt cap notícia del treball que fem a la ciutat ?-. Ha estat ignorada, i ho continua estant, sense tenir resposta a les nostres instàncies i ni tan sols el lliurament de prop de 7000 signatures contra el projecte del pàrking de pagament de les Pruneres ha merescut una resposta escrita del Govern municipal. Ha hagut de suportar campanyes d'intoxicació i manipulació impròpies, etc,etc, i això només per posar alguns exemples, que poden demostrar de primera mà que parlem amb coneixement de causa.

Em preocupa que tot el "mal rotllo" que s'està sembrant a Mollet, s'estigui sortint del cistell, perquè no sabem cap on pot derivar. El tema de les pintades, més enllà de la bretolada, és també una mostra de que les coses no van bé. No s'estan fent bé les coses.

Quan la ràbia i la impotència es converteixen en pintades contra l'alcade, és hora de que algú reflexioni. Tant de bo, fos només cosa d'uns pocs brètols. Però m'ensumo, pel que veig dia a dia i pel que em diu la gent, que hi ha molt d'emprenyat al carrer. Ja se sap que mai no es pot tenir a tothom content, però quan el dit assenyala la lluna no et pots quedar mirant el dit... I tant els que manen, com els que no fan sinò una oposició tova i difuminada, com els mitjans d'informació que callen i atorguen i amaguen diàriament aquesta realitat, haurien de començar a pensar on pot acabar tot això.

Fins i tot el tema de l'eliminació de les pintades s'està fent malament. La majoria de les pintades sembla que han aparegut a parets d'edificis que ja estaven cobertes d'altres pintades i grafitis. La brigada municipal enviada a l'efecte s'ha dedicat només a eliminar les al.lusives a l'alcalde, deixant la resta intacta amb el "cabreig" dels veïns que no entenen que hi hagin pintades de primera i de segona. L'excusa municipal és que són edificis privats i se les han de netejar ells mateixos. Si l'única manera possible de que les netegi l'Ajuntament és que insultin a l'alcalde, igual estan estenent el mal, sense saber-ho, en lloc d'acabar amb ell, a més d'augmentar el número d'emprenyats a la ciutat, que puja com l'escuma.

A Mollet hem de canviar les coses. Cal més diàl.leg i menys imposicions. Més participació real i no de disseny i menys ordeno i mano. Menys panxes agraïdes amb alts sous i més atendre els problemes de la gent. Menys insults i també menys prepotència. No anem pas bé.

Sense paraules

La informació política i la premsa local gratuïta

Des de fa uns mesos, contemplo els canvis que s’estan produint al panorama de la premsa local gratuïta de la ciutat. És obvi que la crisi també ha arribat als mitjans gratuïts i els anunciants que abans eren generosos contractants, ara s’ho repensen més en funció de les dificultats per quadrar balanços que ja fa temps que es fan notar.

Tanmateix, i a banda de la reducció del nombre de mitjans, que va comportar la desaparició de la si més no, peculiar “Tribuna Vallesana” hi ha un altre fenomen especial que vinc contemplant amb un cert estupor. Es tracta de la pràctica desaparició de la informació política a la majoria dels mitjans que encara resisteixen a nivell local, em refereixo sobretot als setmanaris “Contrapunt” i “ Mollet a mà”, els quals algunes setmanes, no arriben a dedicar a la mateixa, ni tan sols mitja plana.

Que la gent passa bastant de la política, és un fet força constatable per a qualsevol observador. Només cal veure les dades d’abstenció i les migradesa de les militàncies reals de les agrupacions de tots els partits molletans. Avui dia, és més còmode i rendible, fer treball a una entitat esportiva, cultural, solidària, veïnal, etc, que fer el pas al compromís polític per defensar unes idees i unes propostes per la teva ciutat. No és que la vida al món associatiu no polític sigui un camí de roses, que ja les passen magres també, és simplement que a banda de la percepció social condicionada pel mal exemple d’uns quants, la majoria dels que manen i molts dels que no ho fan, la receptivitat del seu treball i de les seves propostes és meridianament diferent.

Sembla com si quan un partit desplega el seu treball, les seves campanyes reivindicatives, etc, ho faci només amb l’afany d’aconseguir poder institucional o vots electorals. Sembla com si tot el treball que es fa des de la política local, hagués d’estar prèviament marcat, amb una mena de perversitat sospitosa, que s’esvaeix de manera miraculosa, quan l’agent implicat és un altre tipus d’associació. És com si treballar perquè el teu equip de futbol, per exemple i amb tots els respectes, guanyi la lliga o pugi de categoria, fos més legítim i necessari per la ciutat, que reclamar , per exemple la rebaixa dels seus dels polítics de l’Ajuntament o una millor gestió municipal.

Aquesta mena de democràcia que tenim, democràcia “ involutiva”, com deia l’Eugeni Rius, molt encertadament, s’empobreix encara més quan s’oblida que millorar-la i reivindicar la seva regeneració, és una feina de tots, i també dels mitjans de comunicació que traslladen la informació política als ciutadans.

Controlats els mitjans públics de manera antidemocràtica per l’Alcaldia,- mireu si no el cas de Canal Mollet TV, convertit en una mera plataforma electoral del PSC-, els mitjans privats afamats per la necessitat d’ingressos fixes, sembla com si haguessin apostat des de fa un temps, per reduir la informació política a les seves planes a la propaganda institucional del consistori, contractada amb els diners de tots o directament regalada, o a les planes que només els partits amb ingressos milionaris de l’Ajuntament, poden pagar-se.

D’aquesta manera els mitjans, contribueixen encara més a la perversitat del sistema, a la perpetuació de les mateixes forces, idees i valors als ressorts del poder i impedeixen la seva regeneració. Cap vent nou pot entrar per la finestra, en aquesta mena de búnquer mediàtic que s’està construint i el principi pedagògic de formar ciutadans lliures i crítics, s’allunya a passes de gegant a cada plana que passem.

No es tracta ara de marejar la gent amb discursos i baralles de polítics.Tampoc es tracta, i no perquè ens faltin raons, de reivindicar el treball que fem des d’Independents per Mollet (IxM) cada setmana i que en la majoria dels casos no veu la llum a les planes dels nostres mitjans locals.

Es tracta de garantir espais de debat i confrontació de les idees per a millorar la nostra ciutat. Es tracta de no seguir alimentant aquesta tendència a la professionalització de la política i els polítics, que només porta a més desafecció, rebuig i indiferència social. Es tracta també de la que, a banda dels afanys de quedar bé amb els que manen, no tot es mesura pels diners que ingresses cada mes, o ni tan sols per la importància electoral que les diferents formacions polítics poden tenir. I es tracta sobretot de trencar aquesta espiral i no allunyar encara més als ciutadans de la política que afecta molts dels àmbits de la seva vida diària, per no convertir els ciutadans en “ zombies”, no perdre l’esperança en que les coses poden canviar per millorar, i no haver de tornar-nos a lamentar en un futur, un altre cop i cada cop més.

"Clam per la unitat i resposta sectària" per Reagrupament.cat.

Reprodueixo aquí, per la seva significació, l’editorial que ha fet pública avui la gent de Reagrupament.cat

“L’article “Patriotisme i dignitat” de Joan Carretero és un clam per respondre units contra l'ofensiva de l'Estat espanyol. Un clam per a unir a les eleccions de 2010 les personalitats emergents que es declaren per la independència, per aplegar les plataformes sobiranistes i la gent que pateix l'asfíxia econòmica i el procés de minorització lingüística i cultural a què ens sotmet el Regne d'Espanya.

És una crida als centenars de milers de persones que es van manifestar el 2007 contra el col•lapse de les infraestructures a no abstenir-se com el març de 2008; a posar punt i final a la crisi econòmica agreujada a casa nostra per l'espoli fiscal. La manera és iniciar el camí que ha de portar Catalunya a esdevenir un Estat membre de la Unió Europea.

És una convocatòria a contestar un Tribunal Constitucional que es creu legitimat a alterar la voluntat del poble català expressada en referèndum, plantejant el plet català a nivell internacional, de manera que deixi de ser un afer intern espanyol. En definitiva constatar el cul-de-sac de l'autonomisme i encetar el full de ruta que han seguit més de cent nacions des de 1945: la declaració unilateral d'independència.

Davant de la proposta oberta de Carretero, la direcció d'Esquerra ha tingut una resposta sectària. Vol imposar el centralisme democràtic en un partit assembleari. En ple segle XXI, han recuperat els expedients d'expulsió. Què farien si es trobessin en la situació de Tony Blair amb més de 100 diputats que voten contra la Guerra de l'Iraq? Potser, Consells de Guerra sumaríssims per traïció? Ara, a Esquerra, ja no n'hi ha prou amb compartir la Declaració Ideològica; cal seguir i obeir cegament l'estratègia de la direcció.

Cal preguntar als defensors de mantenir-se al poder a qualsevol preu: quina proposta de futur penseu oferir el 2010? Voleu quedar-vos sense fer res mentre l'espoli fiscal provoca els increments d'atur més alts de l'Estat espanyol? Proposeu una altra legislatura aliats amb els socialistes sense cap resultat social tangible? Oferiu quatre anys més de Govern tripartit per acabar de desnacionalitzar Catalunya Ràdio i incrementar les hores d'espanyol a l'ensenyament? No us adoneu del fracàs electoral al qual us esteu abocant? Només l'obcecació per mantenir-se uns mesos més en el poder explica tanta ceguesa.

En contrast, les propostes de Joan Carretero han fet esclatar l'esperança de milers i milers de catalans. Des del Pirineu, una ventada de paraules planeres i clares ha oxigenat els obscurs cenacles de la política catalana. Per això, REAGRUPAMENT manté la crida a la unitat de tot l'entorn sobiranista per posar en marxa, des d'ara, l'estratègia vers la proclamació de la República Catalana.”

La "Pedra de Mollet"

La sorpresa que ja anunciàvem alguns, ha saltat aquests dies amb la trobada de restes arqueològiques a l’espai del Pla de les Pruneres, on s’hi fan les obres de construcció d’un aparcament subterrani de pagament, que va generar la campanya de contestació veïnal més important de la història de la ciutat.

Ja sé que sembla una broma del destí, i de fet alguns s'ho van prendre a conya, quan Independents per Mollet (IxM) , durant la llarga campanya “Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït”, vam denunciar que aquestes obres imposades per l’Ajuntament, no comptaven amb tots els estudis tècnics previs desitjables i vam avançar que segurament s’haurien d’aturar, perquè aquesta era una zona sensible, a la que la tradició oral atribuïa l’existència de restes antigues. Arran d’això, fins i tot “Contrapunt”, va dedicar la seva pàgina anual del dia dels innocents, a la descoberta ficticia de restes antigues a la zona i feia aparèixer vestigis d'uns ancestres nostres anomenats " Independentus per Moledo", o alguna cosa així.

No és que siguem vidents, és que la tradició oral molletana és molt rica i parlem amb la gent. Així, ara hem vist com irónicament i com en una mena de maledicció faraònica, la història s'ha revelat també contra aquest projecte que ja van rebutjar prop de 8.000 persones. I la trobada del ja famós menhir estelat, de l’època neolítica, ha acabat demostrant que la gent d'IxM , teníem raó en la nostra denúncia, tal i com vam comunicar al Síndic de Greuges de Catalunya.

Més enllà de l’intent de l’Ajuntament d’amagar la descoberta durant setmanes, i del sarcasme de l'alcalde afirmant que gràcies a les obres s'ha descobert el menhir, la veritat és que si la troballa s’ha salvat de la destrucció total, tot i les mossegades parcials de les excavadores, ha estat únicament, gràcies al seu gran tamany. Per això els ciutadans tenim tot el dret a preocupar-nos pensant que l’Equip de Govern, pot haver actuat negligentment permetent que durant mesos, centenars de trailers hagin anat buidant de terres l’espai del Pla de les Pruneres enviant així a l’abocador altres possibles restes, no per menors en tamany, menys importants, del patrimoni cultural més antic de la ciutat.

Malgrat tot, encara hi som temps d’evitar mals majors si els que manen són capaços de rectificar Per això cal que s’aturin definitivament les obres d’aquest aparcament. Cal que es declari el Pla de les Pruneres com a "Espai de Protecció Arquelògica", i el menhir trobat, al que seria bo començar a anomenar, en benefici de la nostra ciutat, “La Pedra de Mollet” , sigui declarat "Bé Cultural d’Interés Nacional" (BCIN). A partir d’aquí, caldria ser valents i repensar el projecte d’urbanització, aprofitant per retrobar el consens social que ha faltat i concretar una nova proposta més compatible amb el seu ús públic per part dels ciutadans.

Si desaprofiten l’ocasió, vagin a saber si la “maledicció” de les Pruneres no caurà sobre ells.

"Democràcia" imperfecta

Extreure frases de context, és una de les aficions més comunes dels mitjans de comunicació. Molt sovint, la voluntat legítima de recollir un moment puntual d’un discurs o d’unes declaracions, xoca amb el sentit global del que el personatge en qüestió ha volgut dir. De vegades també, l’inconscient és traïdor i es rebel.la contra les barreres de la correció política que ens imposem.

Escrit això, en relació a les paraules d’un regidor molletà, que recull el setmanari Contrapunt en contraportada, a la seva edició d’aquesta setmana. “Estem en una democràcia quasi perfecta, només falta la República”, Antonio López dixit. Conec bé l’Antonio López i intueixo que això no pot ser realment el que volia dir, però com que em dona peu a escriure aprofitaré l'avinentesa per dir-vos que a mí, que voleu que us digui, no em sembla gens perfecta aquesta democràcia i veient el que ens està caient a sobre, no puc més que refermar-me en aquesta tesitura.

Quan després de trenta anys de la recuperació dels ajuntament “democràtics”, encara no s’ha solucionat el problema del seu finançament, quan la separació de poders, i sobretot entre l’executiu i el judicial, molt sovint és un miratge, quan el mateix partit del Govern de l’Estat es permet el luxe de marejar la perdiu per no complir les lleis que ha refrendat, quan s’il.legalitzen partits o s’empresona persones pel simple fet de la seva militància, quan el dret d’autodeterminació dels pobles és ignorat xulescament pels poders centralistes, quan els mitjans públics de comunicació es converteixen en una màquina electoral al servei del que mana,i els partits deixen de ser eines al servei de la gent i es converteixen en engendres amb l’única finalitat de perpetuar-se, quan l’abstenció i la desafecció augmenten a cada convocatòria electoral, quan voler consultar el parer d’un poble esdevé un delicte, i molts altres “ quans” que seria molt llarg d’enumerar, que voleu que us digui, a mí, personalment, no em sembla gens perfecta aquesta “ democràcia”. Més aviat crec que ens queda molt camí encara per fer .

Que només ens falta la República ? No, ens falten moltes més coses, però si es tracta de començar per començar, jo em demanaria una. Una de catalana.

El Lehendakari i el Parlament de Gasteiz: legítims?

El PP i el franquisme

Figueres ha aprovat avui retirar el títol d’alcalde honorífic al dictador Francisco Franco, concedit l’any 1964. Ho ha fet amb el vot a favor de totes les forces polítiques de l’Ajuntament, menys el PP, que ha votat en contra.

Al 2001 Mollet va ser una de les primeres ciutats catalanes, que van retirar les distincions i càrrecs honorífics atorgats al dictador durant la llarga nit del feixisme, a proposta d’un servidor, llavors regidor de l’Ajuntament, dins del grup municipal d’IC-V. Recordo les dificultats que vaig tenir per a aconseguir la documentació, les dates i els detalls que havien de servir per a acompanyar aquesta proposta, que em semblava de justícia i les cares d’extranyesa d’alguns, fins i tot dins de la mateixa formació en la que jo militava, que ignoraven aquestes qüestions.

Les quatre dècades de dictadura van deixar molt afectada la memòria comuna de molts ciutadans. Davant el patiment, molts van optar per l’amnèsia com a estratègia de defensa. Altres van optar per oblidar per tapar les seves pròpies vergonyes. Però tots sabem prou que allò que no es recorda, corre el risc de tornar-se a repetir. Mesos després de la proposta aprovada a Mollet, molts ajuntaments catalans van seguir la línia que vam marcar i van aprovar mocions similars. Encara queden alguns que no ho van fer, mai és tard, però. Com el cas de Figueres, al qual felicito des d’aquestes línies.

En la majoria dels casos, es va aconseguir un consens ple de totes les forces polítiques sobre aquesta qüestió. Un consens que només va trencar el PP, com ho ha tornat a fer ara, a Figueres, i que és molt significatiu.

Molts pensàvem que al PP, al cap dels anys, no li quedaria cap més remei que evolucionar cap a un partit de dretes a imatge dels europeus. L’innvolució cap al nacionalisme espanyol més reclacitrant, que comparteix amb Ciutadans, UpyD i de vegades també amb el PSOE, ens transporta a temps passats. Com ho fa la seva resistència a allunyar-se de la nostàlgia del franquisme, del qual històricament són hereus.

La recent amenaça de suspensió al regidor del PP de Cardedeu que havia anunciat el seu suport a una moció per a que els catalans es poguessin pronunciar sobre el dret a decidir de Catalunya, va ser també molt significativa. La negativa de Figueres a retirar les medalles i càrrecs al dictador ho és més encara.

El regidor popular de Figueres, argumentava el seu vot contrari dient que “'calia respectar les decisions preses en plenari per part dels regidors d'anteriors mandats si es volia que els següents respectessin les nostres”. Intentar situar en pla d’igualtat les decissions d’aquells ajuntament franquistes, triats a dit per la dictadura, amb els ajutaments surgits de la voluntat popular, no és tans sols prendre el pèl a la gent, és manipular a la veritat i jugar a reinventar la història com si la dictadura, la repressió i la manca absoluta de llibertats, no haguessin existit.

Per molt que ho vulgui dissimular el PP, a la que es mouen els papers, els hi surt la vena franquista. Il.legalitzar partits a Euskal Herria, per no acatar la constitució o no denunciar l´ús de la violència, resulta encara més sagnant quan veiem com d’altres que s’autonomenen “constitucionalistes” perquè els fa vergonya dir-se una altra cosa, es neguen reiteradament a condemnar la dictadura o com el cas de Figueres, a restituir la sobirania del seu consistori municipal, revocant uns acords aprovats per ordre del governador civil de l’epoca i basats en la força de les armes i la repressió policial.

Serà veritat que com es diu en castellà, “ aunque la mona se vista de seda, mona se queda”.

Moció d’Independents per Mollet ( IxM) per demanar la dimissió dels Consellers d'Interior i d'Universitats per la violenta repressió als estudiants

Independents per Mollet (IxM) hem entrat al registre de l’Ajuntament una proposta de moció sobre l’actuació de les forces anti-avalots del cos dels Mossos d’Esquadra, en el desallotjament i posterior dispersió dels estudiants contraris al Pla de Bolonya, ocupants del rectorat de la Universitat de Barcelona.

El passat 18 de març, les violentes càrregues policials indiscriminades que van provocar més de trenta ferits, entre els manifestants i van afectar també a nens, famílies i periodistes i a molts estudiants que protestaven pacíficament.

Els independents molletans hem expressat la nostra solidaritat amb els estudiants, informadors i amb les desenes de ciutadans anònims que van patir la violència de les càrregues policials realitzades a la Gran Via de les Corts Catalanes, de la capital catalana.

La moció d'Independents per Mollet (IxM) denuncia “el recurs a la violència emprat pels cossos de seguretat, que per primer cop des del franquisme van entrar al rectorat de la Universitat”, i demana “la dimissió dels dos màxims responsables polítics de les conselleries del Govern de la Generalitat amb responsabilitats sobre el conflicte, el conseller d’Interior, Joan Saura i el d’Universitats, Josep Huguet”.

Independents per Mollet (IxM) reiterem el nostre suport a les demandes del moviment estudiantil i a la seva lluita contra la imposició d’un Pla de Bolonya, sense el necessari debat i consens amb la comunitat universitària catalana.

Sobre l'homenatge a l'Anna Bosch

No m'agraden els homenatges. Sóc dels que creuen que els únics que valen, són els que es fan en vida. La resta són molt sovint, auto-homenatges que es fan molts dels que els maneguen, que alhora demostren la seva incapacitat de reconèixer la vàlua o l'estima d'una persona que tenen al costat, molt sovint arraconada i oblidada.

Escrit això, arran de la intenció de l'Ajuntament de Mollet, i d'alguns dels partits allà instal.lats, de celebrar un homenatge a l'ex-alcaldessa de Mollet, Anna Bosch, aprofitant la commemoració dels 30 anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics.

Algú podrà dir que val més tard que mai i potser tingui raó. Però com a ex-regidor de l'Ajuntament, puc donar testimoni d'haver sentit prou declaracions al sí del ple municipal referents a l'ex-alcaldessa recentment desapareguda, fins i tot d'alguns dels seus excompanys de consistori, per saber que hi ha molt poc de sinzer en tot això.

Em consta a més, que alguns dels seus excompanys de Govern, del PSUC d'aquella època, i molt especialment, en Domingo Miguel, al que guardo especial afecte, fa temps que venien treballant per a dedicar-li una acte de caràcter més íntim i sincer, com creuen que li hauria agradat més a l'Anna.

Em consta també que els alguns partits de l'Ajuntament, i en especial Iniciativa, han pastelejat amb l'Alcaldia, l'apropiació d'aquest homenatge, tirant per terra el treball desinteressat que estaven fent, persones com en Domingo. I en sap molt de greu que es facin aquests tripijocs amb els que ja no hi són per defensar-se. Si sabien que s'estava preparant ja un homenatge, no calia entrar en l'absurditat d'una cursa per veure qui era el primer. I si de debó el volien fer, podien haver-se esperat unes setmanes, que tampoc passava res.

Vaig conèixer a l'Anna Bosch, quan vaig arribar a Mollet, a principis dels anys noranta. Vaig tenir la sort de poder compartir algunes tardes a casa seva, xerrant sobre política, sobre el necessari canvi de mentalitat dels partits i de les institucions respecte al medi ambient i sobre la possibilitat que ens aportaven les noves alternatives d'una proposta ecologista llavors en plena efervescència. I val a dir que va ser una de les coneixences que més em van marcar. Em va sobtar llavors, la seva decepció expressa amb el funcionament dels partits clàssics, que acaben per deixar de ser una eina, per a convertir-se en una finalitat per alguns, en sí mateix. Una decepció que temps després vaig comprendre al cent per cent, experimentant-la a les meves pròpies carns. Llavors ella encara tenia esperança de que gent nova i amb noves idees poguessin contribuir a canviar-los des de dins. El temps però, ha demostrat que mentre existeixin determinats taps, i gent col.locada o per col.locar, resulta una tasca quasi impossible.

Vaig perdre el contacte amb l'Anna temps després, quan va marxar a viure al Figueró. I els únics contactes que vam tenir a partir d'aquell moment, van ser quan li van demanar el seu suport per la candidatura de l'Entesa. Em penso que no li van explicar mai les interioritats d'aquella coalició, ni el perquè de la dimonització d'IxM, llavors acabada de néixer, a la que ella també va contribuir, vull creure que influenciada per altres, amb algun article que vaig trobar tan injust com el temps finalment ha demostrat. Una Entesa també desapareguda, en la que com molts va confiar i de la va que tornar a sortir encara més decepcionada, malgrat els avisos de la gent d'Independents per Mollet (IxM), -seguim tan incorregibles com llavors-, fruit de les maniobres interessades dels de sempre.

L'Anna patia una malaltia degenerativa molt greu, que tothom sabia com podia acabar. En tots aquests anys, però, ningú ha mogut un dit per a reconèixer el paper que va tenir en aquells anys tan difícils com a primera alcaldessa de la democràcia recuperada. Ara sembla com si alguns s'haguessin embarcat en una cursa per apropiar-se del seu llegat. No em sembla just, i malgrat les discrepàncies que vam tenir als darrers anys, crec que no s'ho mereix. Com tampoc es mereixen alguns dels seus companys, com en Domingo, que des del poder se'ls vulgui passar la mà per la cara a la gent que l'apreciava sincerament.

Fa molt de temps ja que vaig deixar d'anar a misses de funerals i a homenatges post-mortem. I tampoc ho faré ara. Això no treu, que com ja vam fer des d'Independents per Mollet ( IxM), deixi constància amb aquestes línies del meu reconeixement personal, a l'Anna. I sobretot, que no deixi d'aprofitar també l'avinentesa per a recordar que encara som a temps de no perdre cap altra oportunitat per reconèixer el paper d'altres persones, que afortunadament encara són amb nosaltres, en la transformació i millora de la ciutat que ara tenim. Potser algun dia ens adonarem, que no cal esperar a misses dites. Tant de bo.

Una d'estafotes !

Hi ha estafes de primera i estafes de segona, dedueixo de la lectura de la premsa local i comarcal de la setmana. Les de primera són les que comunica l’Ajuntament, el de Mollet, em refereixo, of course, que per cert ja era que es mullés en aquest tema, amb la que ens està caient a sobre. Les de segona són la resta. És a dir les que l’Ajuntament calla i no denuncia i per exemple, les que venim denunciant des de fa temps, gents incorregibles com Independents per Mollet (IxM). Al menys, això és el que dedueixo de la lectura de la premsa gratuïta de la ciutat –llegeixi’s: Contrapunt, Mollet a mà o Línia Vallès- o de paganini de la comarca –llegeixi’s: El 9 Nou o Revista del Vallès-.

La denuncia de la darrera intentona d’aquests lladres que ens intenten prendre el pèl dels ciutadans incauts, la dels missatges als mòbils indicant que t’han d’entregar un paquet i no t’han localitzat, i que els has de trucar a un número 905, de tarificació especial, és a dir, d’aquells cars, caríssims, dels que et costen un runyó el minut, és tant certa com que jo mateix he rebut el missatge i en sóc testimoni. O sigui que “ al loro”.

Que l’Ajuntament avisi als ciutadans i ho denuncii, no només em sembla de conya, sinò que és el que venim reclamant en aquests casos des d’IxM fa una porrada de temps. Ara bé el que em fa flipar és veure com qui no te padrins no es bateja. Em refereixo al tractament que fan els mitjans, de les notícies segons qui les aporta. Aquesta del missatge del mòbil apareix a totes les edicions dels mitjans que abans he esmentat.

Tanmateix, als darrers mesos des d’IxM, ens hem fet un fart de denunciar la reiteració de fins a quatre vegades d’una altra de les estafes que campen per la nostra ciutat, i em consta que per moltes d’altres. La del papereret pressumtament d’una empresa de missatgeria falsa et deixa a la bústia de casa teva i que t’anuncia que t’ha tocat un premi i et diu que si el vols has de trucar a un numero… i respondre a un qüestionari amb dades personals, bàsicament per saber com vas de pasta.

Aquesta "estafota", com diria en Molina, que no per reiterada és menys greu, sinò al revés, ha estat obviada darrerament per tots els mitjans i el que és més greu, també pel mateix Ajuntament que no ha mogut ni un dit per avisar la població del morro que tenen aquests desaprensius dedicats majoritàriament a la venda sota pressió de multipropietats i d’altres mandangues.

Els periodistes o similars, saben bé què publiquen i perquè. O al menys, això es pot dedudir de fets com aquests. Estan al seu dret i jo ho respecto. Com ho estem nosaltres també de criticar-ho si no ens sembla bé, i posar-ho negre sobre blanc, perquè quedi constància, com acabo de fer amb aquesta nota. Doncs això.

La veritat d'Espanya i Kosovo

Els soldadets espanyols se’n van de Kosovo. Al marge del debat de les formes, que ocupa aquests dies les portades dels diaris, el cert és que el tema essencial és el fons de la qüestió. Que Espanya no ha reconegut la independència d’aquest nou estat europeu.I no l'ha reconeguda, quedant al marge de la resta d’estats europeus, com han fet Sèrbia i Rússia, no per afinitats ideològiques, sinò pensant en Catalunya i Euskal Herria.

Aquesta i no altres mandangues, és la qüestió de fons. La por del govern espanyol a obrir un precedent que es pugui aplicar a casa nostra. La declaració unilateral d’independència d’un poble sobirà que vol ser lliure, no pot ser digerida per l’estat centralista que és avui l’estat espanyol.

Però no hi ha res que aturi el desig d’un poble.Tard o d’hora s’haurà de reconèixer, el que ja recull la carta de les Nacions Unides. Espanya no pot ser una bombolla pel que li convé. Sobretot quan un poble prén consciència de que està lligat a un altre per la força i se l’explota i se l’humilia segrestant-li els seus drets fonamentals, i negant-li el seu dret més fonamental. El dret a ser, el dret a decidir per sí mateix.

Temps al temps.

Prou d'impostos abusius !

L’Equip de Govern de Ajuntament de Mollet, (PSC-CiU), ha tornat a apujar aquest 2009 els impostos que tots paguem, molt per sobre del cost real de vida, el famòs IPC, amb la complicitat incomprensible d’alguns grups de la suposada oposició municipal, com Esquerra Republicana, que ja va donar anteriorment mostres de la seva docilitat donant via lliure als pressupostos i negant-se a donar suport als prop de vuit mil ciutadans que hem reclamat el manteniment de zones d’aparcament gratuït al Pla de les Pruneres.

L’augment mitjà serà de prop d’un 5%, mentre que el l’IPC s’ha situat sobre un 1,4%. Això parlant clar vol dir que aquest Ajuntament ens farà enguany a tots els ciutadans un 3,6% més pobres, ja que els nostres sous, els dels que encara tenim feina, o es congelaran o pujaran com a molt un 1,4%.

Els impostos són necessaris. No descobrim res amb això i ens sembla que tothom pot estar d’acord. Però des d’Independents per Mollet (IxM) ens oposem a que en plena crisi, els impostos pugin per sobre de l’IPC. Diem no a augments com el de la contribució ( IBI ) d’un 5,5 % més el 2 o 3% que aplicarà l’Estat, el 10,5% de la zona blava, que l’any passat ja va pujar un 7,5%, el 10,2% de la grua, o el 20% de la taxa de manteniment d’instal.lacions de l’aigua, per posar només uns exemples, perquè són un abús intolerable i un atracament a les butxaques dels ciutadans.

Els ciutadans ja estem pagant la crisi, no és de rebut que l’Ajuntament ens vulgui passar també factura pel seu dèficit i per la seva mala gestió, perquè a més, amb els nostres impostos s’estan mantenint uns luxes incompresibles, com són els sous dels polítics i els partits de l’Ajuntament.

En aquests primers dinou mesos de mandat municipal, els partits de l’Ajuntament s’han repartit, sense comptar els sous de regidors, assessors i altres càrrecs de confiança, un total de 109 milions de les antigues pessetes, ( 36 pel PSC-PSOE, 19 per CiU, per ICV i EUiA i també pel PP i 16 per ERC), només per a les despeses dels partits. Però quines despeses? Si fins i tot el despatx, el telèfons, els sobres i els segells, els paga també l’Ajuntament, és a dir, tots els ciutadans, amb una altra partida del pressupost municipal ! Resulta realment insultant que mentre als ciutadans ens diuen que ens hem d’apretar el cinturó i ens collen cada cop amb impostos més alts, ells segueixin cobrant una milionada a càrrec de les nostres butxaques. I a sobre tenen la barra de dir que ja s’han congelat el sou aquest any. Però si l’any passat se’l va autoapujar un 37% sense que els hi fes cap mena de vergonya !

Recentment, l’Ajuntament anunciava sense posar-se vermell, que havia augmentat la partida de despesa social en 24.000 euros, o sigui 4 milions de pessetes per afrontar la crisi. Compareu-los amb els 109 milions dels partits en aquests primers dinou mesos de mandat. Quina poca vergonya i quina pressa de pèl. Volem una millor gestió econòmica, i una aposta real amb per fer polítiques socials i de creació d’ocupació per afrontar la crisi i lluitar contra l’atur. Mollet no pot seguir així, perquè no anem pas bé. Cal trencar aquesta majoria absoluta que està ofegant els ciutadans, i cal construir una nova oposició que planti cara i no calli davant de tants abusos. Ja n’hi ha prou d’impostos abusius i ja n’hi ha prou de prepotència!