Martí i Pol i l'esnobisme poètic

Josep Serra i Busquets, Jaume Creus, Enric Casassas, Gaspar Jaén i Urban, Maria Mercè Marçal, Marc Granell, David Jou, Josep Plana i Aspachs, Eduard Sanahuja, Salvador Jàfer, Vinyet Panyella, Antoni Puigverd, Cèlia Sànchez-Mústic, Josep Ramon Guillén, Ponç Pons, Antoni Tàpies Barba, Perejaume, Manel Rodríguez-Castelló, Enric Sòria, Manuel Castaño, Ramon Dachs, Carles Duarte, Ramon Guillem, Albert Roig, Encarna Sant-Celoni, Carles Sanuy, Andreu Vidal, Xavier Lloveras, Victor Obiols, Rafael Vallbona, Josep Ballester, David Castillo, Jordi Cornudella, Susanna Rafart, Jaume Subirana, Carles Torner, Isidre Martínez, Francesc Rodrigo, Vicenç Llorca, Arnau Pons, Margalida Pons, Pau Joan Hernández, Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Carles Camps Mundó, Josep Civit, Lluís Figuerola, Carles Hac Mor, Jordi Julià, Carme Meix, Albert Mestres, Dolors Miquel, Josep Ramon Roig, Ramon Trias, Jordi Xandri, Alfons Garcia...

Sense necessitat de rescatar antologies, el panorama català s’enriqueix magníficament, dia a dia amb l’aparició de nous valors poètics. Tanmateix, sembla un malson veure com alguns volen esprémer i instrumentalitzar Martí i Pol, fins l’esgotament.

Te’l fan sortir als discursos oficials d’institucions, partits i sindicats, concerts, felicitacions de Nadal, -enguany n’he rebut vuit amb poemes de MiP-, discos, dedicatòries de llibres, premis literaris, bodes, batejos i comunions, fins i tot als sepelis...

No tinc res en contra del mestre de Roda. Ans al contrari, m’encanta l’obra de Martí i Pol, però en fastigueja aquesta monomania amb la que particulars i sobretot institucions l’utilitzen com a fetitxe d’un nou esnobisme cultural, com si fos el cocodril d’ d’una coneguda marca comercial. Obrim les finestres, respirem la nova poesia !
Segur que en Miquel estaria d'acord.