En record de l’Amèlia Puente.
No és just Amèlia. Ja sé que entre la vida i la mort, la justícia és sovint un bé escàs. Però no és just. El més formós ens costa la vida, el més terrible s’aprèn en un instant, cantava el cubà. Et vam dir un adéu amarg i incrèdul, enmig la calidesa i l’estima, de tants i tants companys, amics i familiars, benvinguts pel teu comiat.
Ja sé que no s’escau, però no m’hi puc estar. De què ha servit la mesquinesa d’aquells que us han fet mal ? Dels qui idolatren la mentida, ebris de gestos banals, dels qui proclamen uns valors en els que no ha cregut mai, que diuen defensar idees, que traeixen cada instant. On són els perdona vides, on els salva-ciutats, abonats a la poltrona del fi de la humanitat. Un mal roí se’ls emporti. Tal faran, tal trobaran. No els hem trobat a faltar.
No enfilaràs més el camí de Gallecs, ni els teus ulls veuran més aquests teus camps, la dansa dels gegants de la verneda, els boscos per tu tan estimats... Trobarem a faltar el teu somriure, però tu hi seràs a cada pam, a cada quartera de terra que els teus peus han trepitjat, en cada fulla que el vent gira i enlaira, en cada capvespre rogenc a Can Mulà, la llar per la que tant vas lluitar.
Hi serà sempre amb nosaltres la llavor que ens has deixat, a l’Associació de Veïns de Gallecs, als teus menjadors escolars, entre els companys d’IxM i entre tantes entitats, entre tots aquells i aquelles que no et podrem oblidar. Amèlia, estimada amiga i companya, lluitadora incansable i propera. No és un adéu. Tan sols és, fins demà.
Jesús M. Carrasco
En nom dels companys i companyes
d’Independents per Mollet ( IxM).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada