Els polígons industrials de Mollet es marceixen

Fer una volta pels polígons industrials de Mollet és una experiència cada cop més colpidora. A la malura de la deslocalització d’empreses i els tancaments que està comportant, se suma una imatge força negativa de manca de manteniment dels vials, voreres, arbrat i vegetació en general.

Les àrees industrial, d’igual manera que el tramat urbà residencial, també formen part del municipi i els serveis bàsics de manteniment municipals han d’arribar-hi periòdicament per tal de garantir el seu correcte estat i funcionament. Perquè se’ls oblida i se’ls deixa de banda ?

En aquest mandat i a partir del pacte de govern subscrit entre PSC i CiU, les àrees de Manteniment de la Via Pública i de Promoció Industrial, van quedar sota responsabilitat de la formació convergent, que a més, disposa de dues assessories a dedicació, per a la seva gestió. Però els convergents no han fet els deures. Només cal fer un simple passeig pels polígons per a comprovar-ho. Encara recordo el seu vídeo de campanya, en el que es veia als que ara són els regidors convergents responsables del tema amb uns “monos” blancs, recollint la brossa dels polígons...Ara la mateixa realitat que criticaven se’ls ha tornat en contra.

L’estat dels carrers de la majoria dels polígons industrials és molt deficient, i que alguns d’ells, com el de Can Magarola, es fa quasi impossible transitar-hi per algunes voreres, perquè la vegetació ha acabat envaint tot l’espai disponible, per manca de manteniment –mireu la foto d’una de les voreres-, i en molts punts les males herbes han crescut tant que arriben quasi a ocultar la senyalització dels carrers.

El manteniment d’un teixit industrial dinàmic i sostenible és fonamental per a garantir l’equilibri socio-econòmic de la ciutat, i la manca de qualitat en el manteniment de les zones industrials, com d’altres factors específics, desincentiva la implantació de noves activitats econòmiques que generin ocupació .

Independents per Mollet (IxM) hem reclamat als responsables de les àrees de Manteniment de la Via Pública i de Promoció Industrial, que endeguin un pla de xoc urgent per a subsanar les mancances que actualment pateixen les àrees industrials del municipi i garantir un manteniment de qualitat.

Campanya per l'Estalvi d'Aigua

La calor sufocant que estem patint aquests dies és només un petit indicador, de que malgrat els esforços de molts per desmentir-ho, comencem a ressentir-nos de les malifetes que li fem al planeta, i que ell ens retorna en forma de canvi climàtic. L’altra cara de la moneda del rescalfament, és la sequera.

Així les coses, avançar cap a una nova cultura de l’aigua, com a bé escàs, hauria de ser una de les nostres prioritats com a ciutat. Dic això arran de la campanya que ha posat en marxa el nostre Ajuntament, per a distribuir kits d’estalvi d’aigua, a les llars molletanes.

Em sembla que és una iniciativa positiva, però que peca, al meu entendre, d’excessiva gasiveria. A veure, limitar la campanya a 2500 llars, quan a Mollet, en tenim prop de 18.000, és apostar per una acció més testimonial que efectiva.

Si volem avançar de debò en aquesta línia, l’Equip de Govern s’ho ha de creure i ha de posar els recursos necessaris. Acontentar-se només amb arribar com a molt a un 14% de les llars, palesa que els que manen tampoc s’acaben de creure del tot el tema.

Per això, des d’Independents per Mollet (IxM), hem reclamat al nostre consistori, que es grati una mica la butxaca i faci l’esforç necessari per a que els kits d’estalvi d’aigua puguin arribar a totes les llars molletanes, o com a mínim a totes les que ho desitgin.

La ciutat gasta diners en altres coses que no són tan prioritàries, i aquesta és, creieu-me, una opció de futur que no podem obviar, i que haurem d’afrontar, si no ho fem ja, més d’hora que tard.

El Pont de la mandra : Cinc mil gràcies !

Aquesta petita finestra de comunicació que ens ofereixen les noves tecnologies, es va fent de mica en mica entre totes i tots. El Pont de la mandra, aquest blog que naixia una mica a les palpentes, ara fa sis mesos, ha assolit ja les seves primeres 5000 visites.

Ja sé que en aquest mon d’internet, aquesta és un xifra modesta, però més enllà de l’anècdota, crec que aquest pont que bastim entre tots, va camí de fer bona la pretensió del seu nom, aquell pontet que travessava el torrent Caganell, al bell mig de Mollet, de camí cap el Besòs i que era un lloc de trobada de la gent del poble, on es feia petar la xerrada, sense pretensions i sense pressa.

A mi, particularment, tot i la dificultat d’observar una certa disciplina, necessària per a mantenir una certa regularitat en l’actualització del blog, enmig dels tragins de la feina diària, m’ha suposat una experiència nova i engrescadora. No sé ben bé si ha estat la meva fòbia als telèfons que m’ha esperonat a provar noves fórmules de comunicació, o la meva devoció a Santa Tecla, que m’ha aplanat una mica el camí, el que ha fet possible que “El Pont de la mandra”, pugui celebrar aquests primers sis mesos, sense acabar com la majoria de blogs que es fan i desfan, aparcats i oblidats en un racó de la xarxa. Sigui pel que sigui, aquesta pàgina m’ha permès airejar de manera lliure, algunes reflexions sobre temes ben diversos, al temps que oferir-vos un breu tast de la feina que anem fent, dia a dia, la gent d’Independents per Mollet ( IxM).

En aquest temps, ens ha visitat molta gent. Suposo que la majoria dels “pontaires” deuen ser gent de Mollet, o de l’entorn proper. A títol de curiositat us diré però que també rebem visites de llocs molt distants, com Brasil, Canadà, Holanda, Alemanya, Bèlgica, Gran Bretanya, Itàlia, Estats Units, Mèxic, Argentina, entre d’altres. No sé ben bé si hi ha molt de molletà a la diàspora, si és una simple casualitat, o una cosa d’aquestes dels robots que rebusquen a la xarxa a veure què troben, però no deixa de ser ben curiós. Sigui quin sigui el motiu, si ha servit per acostar algú a la nostra ciutat, encara que sigui des de molts quilòmetres de distància, benvingut sigui l’invent.

Deia jo al primer post que inaugurava el blog, que ”Si passeu per aquest pont, espero que hi trobeu alguna cosa que us interessi. No puc prometre, ni vull, que sigui a gust de tothom...És el que hi ha, tal com raja”. Doncs això, que si alguns us heu sentits al·ludits : espero per endavant que “molesteu les disculpes”.

La lucidesa porta al desengany, però assenyala l’únic camí possible.

Hem fet els deures !

És grat acabar el curs amb la tranquil·litat d’haver fet els deures. No tothom pot dir el mateix, i si mirem el conjunt de forces polítiques de la ciutat i la quantitat de diners que ingressen a càrrec de l’Ajuntament, la veritat és que enguany hauríem de repartir moltes carabasses.

Independents per Mollet (IxM), ja ho vam dir, des de fora de l’Ajuntament, anem fent pas a pas. No tenim presses, ni urgències històriques. Fem treball de formigueta, seguint la quotidianeïtat de la ciutat. Perquè per a nosaltres, les coses petites són importants. Cada denúncia, cada proposta, cada millora aconseguida ens motiva per a seguir treballant per a fer de Mollet una ciutat millor. M’estic referint a temes com la reforma de les plataformes elevades del carrer Borrell, la neteja de la plaça Joan Miró, el tancament del centre d’acollida comarcal d’animals de companyia, la ubicació de la nova Escola Oficial d’Idiomes a l’edifici de l’antiga escola de medi ambient, l’alerta del perill de foc a les vies per manca de manteniment dels marges, el compromís de l’Ajuntament d’utilitzar només fusta certificada, o la reclamació d’un servei d’urgències oftalmològiques a l’Hospital de Mollet, per esmentar només alguns dels temes que Independents per Mollet venim treballant aquestes darreres setmanes.

Potser si alguns dediquessin menys temps a mirar-se el melic i una mica més a treballar per solucionar els problemes de la ciutat, Mollet aniria millor i no es faria tant evident, que com deia al principi, s’estan guanyant les carabasses a pols.

És una veritable llàstima que, a la llum de les seves manifestacions públiques, l’únic objectiu d’aquests partits sigui renovar o aconseguir un pacte amb els socialistes, per a tocar poder, ni que sigui testimonialment. Així no anem pas bé. Però ja s’ho faran ! Independents per Mollet (IxM) no entrarà en aquest joc de mercadeig, perquè francament, no ens interessa gens. Nosaltres anem per feina, i els pactes els deixem per a la resta ja que tant els interessen. Aquí hi ha molta feina a fer. Des de fora de l’Ajuntament estant, IxM, està demostrant que és una realitat positiva, independent i necessària per a la ciutat. Això només és una petita mostra. Ajudan’s a entrar al proper Ajuntament i et sorprendràs !

Matrícula curs 2006-2007 a Escola Idiomes Mollet ( EOI)

Ep, sembla que la cosa va endavant i els que manen van fent els deures. Com sigui que aquest tema ja ha motivat més de 200 entrades en aquest blog i és obvi que interessa a molta gent, us adjunto aquí la darrera informació que fonts municipals han fet pública sobre les condicions per a matricular-se a l’EOI de Mollet.

“L'Escola Oficinal d'Idiomes de Mollet (EOI) ha fet públiques les condicions d'accés per al curs 2006-2007 en els nivells primer i segon d'anglès i francès. Amb el recent nomenament de la directora, Carme Roig, l'Escola ja està a punt per iniciar les activitats a les aules del Centre Tecnològic GIRO (rbla. Pompeu Fabra, 1), on tindrà la seu provisional fins a la construcció d'un nou edifici.

El període de preinscripcions serà del 5 al 8 de setembre (ambdós inclosos), de 15 a 19 h. Per formalitzar la preinscripció només caldrà presentar el DNI i podrà fer-la una tercera persona si l’interessat no pot venir personalment. En aquest cas, haurà de dur el DNI de l’interessat (o una fotocòpia) i conèixer les dades personals per omplir la sol·licitud. Un mateix sol·licitant es pot preinscriure de dos idiomes.

En aquest primer any de funcionament, a l’EOI de Mollet del Vallès es podrà cursar el primer i segon nivells d’anglès i francès. Les franges horàries disponibles enguany seran:

dilluns i dimecres, i divendres alterns / dimarts i dijous, i divendres alterns de 16 a 18 h

dilluns i dimecres, i divendres alterns / dimarts i dijous, i divendres alterns de 19 a 21 h

No tots els idiomes i nivells estan disponibles a totes les franges horàries. Caldrà consultar l’horari de grups per conèixer més detalls.

Les llistes definitives de preinscrits que es publicaran el dia 20 de setembre. En cas que hi hagi més preinscrits que places ofereix l’escola es farà un sorteig públic el dia 21 de setembre a les 11 h per a francès i a les 12 h per a anglès. El dia 21 a les 16 h es publicaran les llistes definitives de l'alumnat admès i en llista d’espera.

L'import de la matrícula és de 144,75 € anuals, amb reduccions per a famílies nombroses”

Si voleu més informació, podeu descarregar-vos un full informatiu a www.xtec.cat/centres/a8066851
(De moment no més hi ha un correu al que podeu demanar informació, però ens han promès que estarà en funcionament ben aviat).

Com proposàvem IxM, l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Mollet s’ubicarà a l’edifici del GIRO ( antiga EUPMA)

L’Ajuntament ha acceptat la proposta d’Independents per Mollet ( IxM), d’ubicar la nova Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat a l’edifici del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics), antiga Escola Universitària Politècnica del Medi Ambient (EUPMA).

IxM vam fer pública aquesta proposta, el passat mes d’abril, després del compromís assumit pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, de posar en marxa, a partir del proper curs, una Escola Oficial d’Idiomes (EOI) a la ciutat. Llavors ja vam apuntar que l’edifici de l’antiga Escola de Medi Ambient, una part de la qual acull ara les instal·lacions del GIRO, era la millor opció, perquè està ideat per la docència i reuneix les condicions més adequades per a la seva pràctica, aules, espais d’estudi, biblioteca, despatxos, dotació informàtica, etc, i a més, es troba en un espai accessible i ben comunicat.

Després de més de tres anys de reclamació de l’obertura d’una Escola Oficial d’idiomes a Mollet, per tal de cobrir amb oferta pública, la demanda de formació en idiomes que hi ha a la ciutat i a l’àmbit del Baix Vallès, els independents molletans anem veient que s’acosta el moment de veure aquesta reivindicació convertida en realitat.

És un bon exemple, pels “trepes”, per aquells que només creuen en els poderosos i per aquells que només s’apunten a cavalls guanyadors, que es pot millorar la ciutat des del treball diari i constant. A mitjans i calers, segur que molts ens guanyaran ara i sempre. En il·lusió, convicció i capacitat de proposta i de treball, us ben asseguro que no. La millor prova és recordar ara que falten pocs mesos per a que comenci a funcionar, que Independents per Mollet era l’única força municipal que incloïa aquesta reclamació al seu programa electoral.

Però no avancem esdeveniments, encara queden molts serrells per concretar i ens queda feina per fer. I aquí ens trobareu sempre als “indepes”, d’IxM, picant pedra. Les cintes ja les tallaran altres...

Els telèfons sanitaris de Mollet estan malalts

Independents per Mollet (IxM) hem denunciat aquesta setmana el mal funcionament dels telèfons d’atenció a l’usuari dels diferents serveis sanitaris de la ciutat.

Durant els darrers dies, hem vingut recollint les queixes de diferents usuaris, que assenyalen la que contactar per telèfon amb qualsevol dels dos ambulatoris o amb l’Hospital de Mollet resulta en molts moments del dia, quasi impossible.

La qüestió és que els usuaris que truquen per a sol·licitar hora de visita o per fer una consulta als centres sanitaris molt sovint han de desistir perquè es troben sempre amb la barrera d’un contestador o se’ls fa esperar llarga estona, sense que ningú respongui al telèfon.

IxM hem alertat de la gravetat que suposa el mal funcionament d’aquest servei d’atenció telefònica, perquè la necessitat de comunicació amb els CAP’s o amb l’Hospital de la ciutat, pot ser vital en determinats casos per a molts usuaris, i la manca de resposta posa en perill la salut de moltes persones que en depenen.

Independents per Mollet (IxM) hem reclamat als responsables dels centres sanitaris molletans que facin els deures i garanteixin l’adequada cobertura, amb el personal necessari per a atendre les centraletes, d’acord amb el volum de demanda actual, per tal d’acabar amb aquesta situació i fer que els ciutadans que s’hi adrecen puguin ser atesos com es mereixen.

Mollet utilitzarà fusta certificada

El ple de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, va aprovar a la darrera sessió, una declaració institucional que recull la proposta d’ Independents per Mollet (IxM) perquè la ciutat utilitzi només fusta certificada, a les obres i espais públics que urbanitzi i al mobiliari que adquireixi per les instal·lacions municipals.

El mercat català i la seva indústria de transformació, produeixen un impacte negatiu sobre els boscos del planeta per la importació, sense comptar la fusta tropical que s’adquireix a d’altres comunitats de l’Estat, de més de 15.000 Tones anuals de fusta il·legal i les autoritats locals tenen també responsabilitat en la introducció de sistemes i productes més respectuosos amb el medi ambient.

Una forma de lluitar contra la tala il·legal i destructiva dels boscos primaris és realitzant adquisicions públiques amb criteris ecològics, com és el cas de la fusta certificada pel Consell d'Administració Forestal (Forest Stewardship Council, FSC), organització internacional no governamental i sense ànim de lucre, fundada el 1993 i formada per 500 representants dels sectors ambientals, socials i econòmics, ONG’s (WWF, Rainforest Alliance), silvicultors i comerciants, amb l’objectiu de millorar la gestió del boscos de tot el món.

La declaració aprovada, basada en la moció que Independents per Mollet (IxM) vam presentar el juny de l’any passat, suposa entre d’altres coses, que l’Ajuntament assumirà el compromís de promoure l’ús de fusta, o derivats, amb la certificació FSC (Forest Stewardship Council) o d’altres de similars a les obres i espais públics que urbanitzi i al mobiliari que adquireixi per les instal·lacions municipals i incorporarà als Plecs de Condicions Tècniques dels contractes d’obres i subministraments, els criteris tècnics que siguin necessaris.

La utilització de fusta certificada a les actuacions municipals, és una contribució solidària per evitar la sobreexplotació i la tala il·legal i garantir unes condicions laborals dignes a les explotacions forestals, ja que el control del FSC, garanteix que prové d’un bon model de gestió dels boscos què augmenta la biodiversitat i la participació de les comunitats locals, compleix la legislació internacional i evita la tala i el comerç il·legal.

Es tracta sense dubte d’un compromís significatiu, que fa avançar Mollet en la línia d’una major sensibilitat ambiental i solidària. Des d’IxM lamentem però, que malgrat el treball fet, l’Equip de Govern municipal (PSC-CiU) no hagi fet en cap moment, cap al·lusió a l’autoria de la nostra proposta, que va donar lloc a l’aprovació d’aquesta declaració. Ara que ja s’acaba el mandat i s’albiren les properes eleccions municipals, sembla que els gestos de cortesia política, van clarament de baixa. Serà que alguns no les tenen totes. O que tenen por de no sé ben bé què.

Nosaltres, mentrestant, seguirem fent la nostra feina. Ho reconeguin o no, des del poder o des dels mitjans, seguirem aportant les nostres propostes per a millorar la ciutat. A qui li agradi, benvingut sia, i a qui no, pitjor per ell. Som de bona fusta i ho demostrem dia a dia.

Montilla

El nomenament d’en Josep Montilla com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ha aixecat tota mena de comentaris, tant a favor, com en contra. Personalment crec que és una qüestió que incumbeix preferentment als socialistes i als seus electors. Val a dir però, que em semblen fora de lloc les crítiques que ha rebut pel seu origen cordovès. A mi em sembla que lluny de ser una pega és un atractiu més. Els ciutadans catalans, tenim uns orígens ben diversos. L’important al cap i a la fi., és estimar-se aquesta terra i voler treballar per millora-la dia a dia. Aquesta és l’arrel de la qüestió i creieu-me, tampoc anem tan sobrats.

Recentment m’han fet arribar una "oda" que reprodueixo a continuació. La signa un membre o ex-membre, del partit d’en Montilla, en Jaume Valls, que com veureu ràpidament no està gaire content amb la decisió presa per la direcció del PSC. Feu-li una ullada i ja em direu.

“(J) ODA AL MONTILLA

Cordovès “ desaborío”
No té empenta ni “ brío”,
Capità de Cornellà
Sense suc ni tarannà.

Per gràcia de l’aparell
És ara el cap de cartell:
És a dir, el candidat
Per Mas a la Generalitat

I vaja desastre anunciat !
Ministre d’en ZP
Tanca indústries quan convé.
El càrrec se li travessa
Liat amb l’OPA d’ENDESA,
Puix per negociar amb La Caixa
Cal més d’un roc a la faixa.
( Ja ho deia na Filomena:
que de porc i de senyor
se n’ha de venir de mena)

Això no acabarà bé:
És la fi del PSC
Que esdevé Federació
D’un PSOE amo i senyor
Per la gràcia d’en Montilla
I llurs sergents de pacotilla.

Un català socialista
Que no és militarista
Al candidat li diu: Adéu !
Amb Montilla us ho fareu.

N’està fart de capitans
D’un aparell de bergants,
Que ens fan beure a galet
Un Montilla tan justet
( tenim vi del Priorat
i aromes de Montserrat )

L’ha escrit en Jaume Valls, fundador del PSC
Esperant per aquesta oda, que el fotin al carrer.”

Mollet necessita un nou model de Festa Major

L’Ajuntament ha presentat el programa festiu d’enguany. Més del mateix. El model actual, es manté gairebé igual que fa dues dècades, i actualment ja està esgotat. La Festa Major de Mollet es troba al final d’un camí, encrostada entre la por d’apostar per un canvi radical de format i l’estretor pressupostària dels governants municipals. Mollet no té encara la Festa Major que li escau, a la seva nova realitat de ciutat.

Els programes dels darrers anys i els d’altres poblacions veïnes, semblen com fotocopiats. És com si es muntessin a base de packs, d’actuacions pactades, fins on el pressupost arriba, com una mena de menú del dia, o de pack de comiats de solteres i ens arriben a Mollet, quan ja fa anys, que estan ben passadetes.

Tampoc en el tema dels pregons la cosa rutlla bé. La majoria del pregoners cobren sucoses quantitats per sortir a la balconada de l’Ajuntament. Són pregoners passavolants. Venen, llegeixen la xuleta i se’n van. Enguany tindrem a la Bet. No hi tinc res en contra d’ella, ans al contrari, però a molts ens agradaria més veure a la balconada, dient el pregó, a gent que ha donat testimoni d’una vida de treball per la ciutat i se l’estima, com per exemple la Conxita Manils...

Cal trobar un nou model de Festa Major, que ens faci sentir orgullosos de viure-la, potenciï el sentiment col·lectiu dels molletans, vells i nous i esdevingui la celebració festiva d’un poble que es passa tot l’any treballant i mereix divertir-se tant com ha treballat.

28 de juny: Un arc iris a Mollet

El proper 28 de juny, celebrarem el Dia Internacional per l’Alliberament de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals.

La cita anual del 28 de juny, commemora la revolta iniciada en “Stonewall”, un bar gai de Nova York, que patia continuades ràzzies policials. Aquell 28 de juny de 1969, clients i treballadors es van fer forts al local per a defensar el seus drets i respondre l’agressió policial. L’enfrontament es va estendre per tot el Greenwich Village. Aquells fets van sacsejar els principis morals i sexistes de les societats occidentals.

Resulta clar que malgrat els avanços aconseguits, cal seguir lluitant, perquè hi ha molts drets dels quals aquest col·lectiu no gaudeix, i encara existeixen molts perjudicis i exemples de marginació amb els que cal acabar.

La diada d’enguany estarà centrada al lema “En la diversitat GLT ens fem grans”. Cal recordar que l’envelliment afecta especialment a la qualitat de vida de les persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals, que sumen a les dificultats que encara pateix aquest col·lectiu, altres específiques de la gent d’edat avançada.

Independents per Mollet (IxM) hem reclamat a l’Ajuntament que impulsi polítiques específiques per aquest col·lectiu, que passin per facilitar l’accés d’aquestes persones a unes pensions dignes, promoure polítiques de benestar i oci on es reculli la diversitat de GLT explícitament, normalitzar el seu accés a centres públics residencials i assistencials, sense por de ser rebutjats o rebutjades, i potenciar les relacions intergeneracionals per evitar l’aïllament.

Per aquest motiu, hem proposat que el proper dia 28 de juny onegi a l’Ajuntament de la ciutat, la bandera amb l’Arc de Sant Martí, com a expressió de solidaritat amb la llarga lluita del col·lectiu de GLBT pel reconeixement dels seus drets.

El proper dissabte dia 1 de juliol, tindrà lloc a Barcelona la manifestació anual que convoca la “Coordinadora 28 de juny”. Les persones compromeses amb la defensa dels drets socials tenen una bona oportunitat per assistir-hi.

Han tancat el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia del Vallès Oriental

Ja ho han fet. Aquesta setmana ha tancat el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia del Vallès Oriental, situat a Granollers. S’ha consumat una de les presses de pèl més importants dels darrers anys a la nostra comarca.

Des d’aquí, vull expressar la meva solidaritat i la del conjunt de companys i companyes d’Independents per Mollet (IxM) amb la quarantena de treballadors i voluntaris, que han quedat al carrer, sense cap mena d’explicació raonable i raonada.

Dimarts passat ens vam concentrar a les portes del centre, al carrer Severo Ochoa del Polígon Coll de la Manya, a Granollers. Hi érem una cinquantena de persones, per a expressar el nostre rebuig al tancament d’aquest centre. Els encarregats d’oficialitzar el tancament no es van presentar...

La poca vergonya d’alguns contrasta molt amb la convicció de totes aquelles persones que han col·laborat amb l’adopció dels prop de 150 animals que acollia el centre. Unes adopcions que ha estat possibles gràcies al treball i l’esforç dels treballadors i voluntaris del centre, perquè el que és el Consell Comarcal no ha mogut ni un dit, ni s’ha gastat ni un euro en fer-ho possible.

Finalment només quedaven tres gossos. El més gran dels tres, i el més veterà, el Thor, va trobar una família, aquella mateixa tarda. Feia goig veure els seus primers passos fora del centre, entre porucs i il·lusionats, després de més d’un any d’acolliment. Els altres dos els va venir a buscar una protectora de Vallirana, que se’n farà càrrec d’ells.

Aquesta era sense dubte la preocupació més important. Salvar els animals. Però a banda d’això, i malgrat l’intent d’alguns mitjans de comunicació de tapar tota la resta -menció especial pel 9 Nou, cada dia més penós- i emmudir qualsevol veu crítica, no es pot deixar el calaix tot el merder que envolta el tancament d’aquest centre, el que suposa pel conjunt dels municipis de la comarca i pel tractament que aquests en faran dels centenars de gossos que necessitaran ser acollits els propers mesos.

Les presumptes obres de millora a la depuradora que apuntaven els responsables del Consell Comarcal com a causa del tancament, no són més que una excusa, perquè la depuradora en qüestió no ha funcionat mai, des del primer dia. A més, les millores de les instal·lacions que deien, les podien fer perfectament, sense necessitat de tancar el centre, com ho han fet d’altres en condicions similars.

Els responsables polítics del Consell Comarcal, han actuat amb una passivitat vergonyosa i amb una manca total de transparència, amagant els veritables motius del tancament, econòmics i de gestió. Comptant amb els costos de construcció, en aquest centre s’han esmerçat més d’un milió d’euros en els darrers dos anys. Uns calers públics, aportats per la Diputació de Barcelona i pels ajuntaments adherits al projecte, que ara cauen en un pou per la incapacitat de gestió i la poca voluntat de trobar fórmules alternatives per a potenciar-ho.

Això no pot quedar així. En qualsevol país europeu, s’haurien assumit responsabilitat polítiques per aquest autèntic fiasco. Començant per la dimissió de la Consellera responsable del tema. Rentant-se les mans, el que fan és només soscavar la confiança de la gent al sistema actual de partits, i demostrar que els seves preteses idees de defensa dels drets dels animals són només paper mullat.

150 GOSSOS amenaçats de mort per l’estupidesa humana

El Consell Comarcal del Vallès Oriental vol tancar el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia de la comarca, situat a Granollers, amb que acull prop de 150 gossos i una vintena de gats.

L’excusa són unes presumptes obres de reforma d’aquestes instal·lacions que francament, no ens creiem per a res. El Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia de la comarca, va ser inaugurat el juliol del 2004, encara no fa ni dos anys. S’hi van invertir més de 600.000 euros, en la seva construcció. Com és possible que un centre on s’hi va invertir un pressupost tan alt i que no té ni dos anys, ara calgui reformar-ho ? Això és una autèntica pressa de pèl i alguna cosa fa pudor a socarrimat en aquest tema.

Malgrat les nostres protestes i les de molts ciutadans, amb la seva posada en marxa es van tancar altres centres que funcionaven amb l’esforç d’entitats proteccionistes i els seus voluntaris, com el de Mollet, que gestionava “ Vallès Natura”. Llavors Independents per Mollet (IxM) ja vam denunciar que les 150 places que oferiria el centre comarcal, serien totalment insuficients per a cobrir les necessitats de 31 municipis adherits a aquest servei. Si amb prou penes tocaven a cinc gossos per localitat! Els partits “moquetaires” del Consell Comarcal, especialment ICV-EUiA responsable de l’àrea, es van l’orni amb aquest tema.

Diuen que el tancament és temporal, i que només seran quatre mesos. Això no s’ho creuen ni ells!. La veritat creiem que està en el tema econòmic i en la mala gestió que han fet els responsables polítics del tema, que després tant s’omplen la boca amb els drets dels animals. A més, per a fer reformes no cal tancar tot el centre, perquè no les fan per fases ?

Tancar aquest centre durant tot l’estiu, precisament els mesos on es produeixen més abandonaments d’animals, és una absoluta negligència, que posarà en perill la vida, tant dels animals acollits, com dels que ho puguin necessitar en els propers mesos, i el conjunt dels 31 municipis de la comarca acollits a aquest servei i que no tenen cap altra servei alternatiu, poden quedar en poc temps en situació de col·lapse. Per aquest motiu, Independents per Mollet (IxM) hem reclamat, la dimissió immediata de la Consellera Comarcal de Sanitat, Rosa Mª Esteve, (ICV-EUiA), per la seva incompetència i la del seu grup, en la planificació, gestió, seguiment i control d’aquest servei. Cruella de Vil no hauria fet pitjor.

Ens preocupa molt el futur del centenar llarg d’animals del centre, perquè ens ensumem que si no troben on col·locar-los els acabaran matant. Si no ha estat capaços de fer possible l’adopció d’aquests gossos en tot aquest temps, com és possible que ens vulguin vendre que ho aconseguiran en 15 dies ?

Des d’aquí fem una crida a totes les persones que estimen els animals, per tal que difonguin aquesta informació, per aconseguir que no es sacrifiqui cap animal i que el centri continuï obert. Aquest animals no tenen cap culpa de la inutilitat d’alguns humans, alguns dels quals mereixerien estar menjant pinso una bona temporada.

Cruella De Vil, DIMISIÓ !!

No ens callaran !

Dijous, només quatre hores abans de l’inici de la campanya del referèndum sobre la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va tenir lloc un debat al Mercat vell de Mollet. A l’acte, organitzat per Federació d’Associacions de Veïns (FAVM), van ser convidades totes les forces polítiques de la ciutat, amb l’excepció d’un sola. Endevineu quina ? Independents per Mollet ( IxM).

La decisió de la FAVM de censurar, precisament la formació local que més clarament s’ha posicionat sobre la proposta de nou estatut que serà votada el proper 18 de juny i que forma part des de la seva creació de les plataformes Diguem NO i Pel Dret de Decidir, és d’un sectarisme que tira enrera. Ja sé que els partits tradicionals no acostumen a atrevir-se a qüestionar el paper dels responsables d’algunes entitats veïnals per por a perdre vots, però ja us ben asseguro que no és el nostre cas.

D’entrada, seria lògic pensar que la FAVM no hauria de tenir cap mena de preferència sobre la participació d’uns partits o d’altres, i que el seu paper s’hauria de limitar a posar a l’abast dels ciutadans un fòrum on es pogués debatre i contrastar opinions sobre les molles que han quedat de la proposta d’estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, després de ser esmicolat a la Moncloa i raspallat a la comissió del Congrés.

Però no ha estat així. Han vedat la participació a Independents per Mollet ( IxM) i d’aquesta decisió pressa unilateralment per la cúpula d’aquesta entitat veïnal, sense cap mena de consulta a les Associacions de Veïns de la ciutat, es dedueix la seva submissió als interessos d’alguns partits tradicionals, bàsicament els sectors d’EUiA i ICV del més recalcitrant “poltronisme espanyolista”, tan democràtics ells i d’esquerres de debò, que han volgut negar la veu, des del seu naixement, ara fa tres anys, a l’única força lliure que els fa ombra a la ciutat.

Serà que ens tenen por, que tenen por de perdre els seus privilegis, o simplement que amb el nostre treball de formigueta, evidenciem la seva esclerosi i les seves renúncies. Però la veritat és que ni és la primera vegada, ni tampoc segurament, serà l’ última.

No és sobrer recordar que IxM també va ser l’única formació marginada, per la pressió d’aquests partits, mentre ERC callava i atorgava, en un debat públic a la ciutat en la darrera campanya municipal, organitzat pels partits de la difunta Entesa per Mollet (R.I.P), sobre temes de joventut, malgrat presentar la candidatura més jove de la ciutat.

Caldrà prendre bona nota d’aquesta maniobra, així com del fet que d’altres partits tampoc no hagin mogut ni un sol dit per tal d’evitar aquesta marginació incomprensible. Ja poden tenir ben clar que sabrem actuar en conseqüència en el proper esdevenir polític de la ciutat i que facin el que facin, no ens callaran !

Per dignitat, diguem NO !

S’acosta l’hora de la veritat i els partits submisos al govern espanyol, ja han endegat les seves maquinàries per a idiotitzar el personal i fer-li creure que l’Estatut que ens presenten, és allò que hem estat esperant els darrers vint-i-sis anys. Catalunya no mereix aquest Estatuet. Com a mínim, mereixia alguna cosa semblant al que el va aprovar el noranta per cent del Parlament català. Però els dirigents d’aquests partits deuen pensar que els ciutadans som tontos com una sabata. Perquè enaltir les bondats d’aquest text, comparant-lo amb l’Estatut de Sau del 79, farcit de renúncies i negociat amb pors, amb la pressió dels militars, és tenir molta barra, i voler fer-nos por dient que el PP, votarà que no, és pensar que el personal és estúpid.

Afirmar que reconeix Catalunya com a nació, quan només es fa una menció indirecta al preàmbul i quan a la comissió del Congrés, molts es van afartar de negar-ho, és per trencar-se de riure. Com dir que s’equipara el català al castellà, quan continuarà sent folklòric a l’etiquetatge i inexistent a la justícia. I recordar com alguns juraven que no votarien un Estatut que no suposés un concert econòmic similar al basc i una agència tributària pròpia i després s’empassaven a la Moncloa tot el que havien jurat, és simplement patètic. Sobretot sabent que amb la xavalla que ens arribarà, seguirem com ara, patint un dèficit fiscal monumental, sense poder pagar el deute sanitari, acabar amb les llistes d’espera, millorar l’ensenyament públic o rescatar els nostres peatges.

Dir no a l’Estatut de la Moncloa, no és el final, sinó el principi de moltes coses. Si no s’aprova, no passarà res, com tampoc ha passat res amb el no a la Constitució europea. Continuarà vigent l’actual i s’obrirà una nova oportunitat per arribar més lluny, per recordar que som una nació i tenim el dret de decidir. El proper dia 18 de juny hi ha en joc la dignitat d’un país. Demostrar si volem seguir sent masells agraïts perquè ens estirin mig metre la cadena, o si volem ser amos del nostre futur. El proper dia 18 de juny cal ser valents i recordar a aquests polítics nostres que estem decepcionats amb les renúncies que han acceptat. Ser covard és condemnar a aquesta generació i a la propera a patir les mateixes mancances que hem patit nosaltres. Només ens queda una alternativa.
Per dignitat, diguem No !

5 anys sense Urruti

Dimecres 24 de maig, es compliran cinc anys, de la mort en accident de trànsit de Francisco Javier González Urruticoechea, conegut per tothom com a Urruti. Aquella matinada d’ara farà cinc anys, a la ronda de Dalt de Barcelona, s’estroncava de manera tràgica la trajectòria vital d’un dels millors porters que han passat mai per Can Barça, i la d’un home estimats com a pocs per l’afició blaugrana i la de la resta d’equips on va deixar un grat record, Lengo Koak, Sanse, Real Sociedad i Espanyol.

Algú pot trobar estrany aquesta anotació en aquest blog, però què hi farem, un també té els seus mites, i avui que escric aquestes línies no puc evitar una certa tristesa pensant, com hauria vibrat aquests dies en Xabier, de cor culer i realista, com un servidor, amb les victòries blaugranes i la salvació “in extremis” de la Real, i com hauria sabut transmetre el seu positivisme i la seva alegria de viure enmig d’aquestes darreres celebracions, tan desitjades.

Sempre he sentit a dir que els porters, són els únics veritables especialistes d’un equip de futbol. Sobre ells pesa a més la llegenda urbana que tots estan una mica tocats, a còpia de temperar els nervis per a afrontar els moments més decisius del partit. Possiblement, només els que hem viscut l’experiència, ni que sigui en equipets modestos, podem entreveure la resposta aquesta qüestió, i no seré ara jo qui desvetlli aquest misteri. Sigui o no veritat, no he tornat a veure un porter com en Xabier, capaç de fer-se sentir fins el mig camp amb els seus xiulets, per a ordenar la defensa i situar els seus companys en el lloc adequat, i fer-ho amb aquella mena d’autoritat, assumida de grat per tothom, amb la mateixa amb la que s’escapava, cinquanta metres fins al mig del camp, per anar a defensar un company agredit per un contrincant.

Puyal el va ascendir als altars blaugranes, a la temporada 84-85, després d’aturar aquell penalti mític de Valladolid, al minut 87 del partit, que va valer una lliga. La primera després d’onze anys de sequera, que va bolcar més als carrers de Barcelona, més d’un milió de culers, en una festa que no oblidaré mai. Encara em ressona al cap la seva veu cridant “ Urruti, t’estimo ! “. Després va arribar la final de la copa d’Europa amb l’ Steaua, on malgrat que va parar dos penaltis, no es va poder evitar la derrota, i la seva definitiva retirada dels camps, un any després, amb l’arribada de Zubi.

Però l’Urruti, que es va afincar a Barcelona, sense oblidar la seva Donosti natal, no es va retirar mai dels nostres cors. Allà hi restarà per sempre, en el racó destacat de tots aquells que ens han regalat moments feliços, i ens recorden que la vida és fugaç i juganera, com ho és el futbol, un simple joc.

Mila Esker, Xabier Urruti!

Laster Arte !

L'Agència Tirbutària i el català

Independents per Mollet (IxM) hem denunciat aquesta setmana que el servei d’assessorament que s’ofereix des de l’Ajuntament, en col·laboració amb l’Agència Tributària per ajudar als ciutadans a fer les declaracions de la renda, no permet fer-les en català.

Aquesta setmana hem rebut la queixa de diversos ciutadans que han utilitzat aquest servei per a complimentar la seva declaració i que han mostrat la seva sorpresa en comprovar com el sistema informàtic emprat, segons se’ls ha informat in situ, “no permetia redactar-les en català”.

Em sembla que hores d’ara, adduir motius tècnics, quan tot els programes d’ajut (Programa PADRE), contemplen la possibilitat d’utilitzar diferents llengües de l’Estat, és una excusa molt pobre i molt poc creïble i un exemple de manca d’interès que no necessita més qualificatius.

Creiem que és positiu, que des de l’Ajuntament s’ofereixi com ja es ve fent des de fa alguns anys, aquest servei d’assessorament en col·laboració amb l’Agència Tributària, tot i que ja ens agradaria fer-ho a una Agència Nacional pròpia, però crec que tant aquest organisme autònom depenent del Ministerio de Hacienda, com el propi Ajuntament de la ciutat, haurien de vetllar i tenir més cura per que es respectin el dret dels ciutadans a fer us de la llengua catalana per a complir amb els seus deures tributaris obligatoris, ja de per sí força penosos si recordem l’espoli fiscal al que estem sotmesos els catalans.

Independents per Mollet (IxM) hem instat a l’Equip de Govern municipal, que reclami als responsables de l’Agència Tributària que introdueixin les modificacions necessàries en el servei que es presta a Mollet, per tal que els ciutadans que ho desitgin puguin presentar la seva declaració en la llengua pròpia del nostre país. És el mínim que poden fer, o és que això també s’ho van carregar al nou Estatut de rebaixes, que es volen encolomar des de la Moncloa ?

La nova Escola Oficial d’Idiomes de Mollet s’ha d’ubicar a l’edifici de l’EUPMA

Independents per Mollet (IxM) hem proposat que la nova Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, que començarà a funcionar el proper curs, segons el compromís assumit pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, tingui la seva seu a l’edifici de l’antiga Escola Universitària Politècnica del Medi Ambient (EUPMA) a la rambla de Pompeu Fabra, 1.

Ja vaig explicar en un altre input que IxM, hem vingut reivindicant reiteradament, la necessitat d’obrir un d’aquests centres a Mollet, des del setembre de 2003, per tal de cobrir amb oferta pública, l’actual demanda de formació en idiomes que hi ha a la ciutat i a l’àmbit del Baix Vallès.

L’edifici de l’antiga Escola de Medi Ambient, una part de la qual acull ara les instal·lacions del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics), és la millor opció, perquè està ideat per la docència i reuneix les condicions més adequades per a la seva pràctica, aules, espais d’estudi, biblioteca, despatxos, dotació informàtica, etc, i a més, es troba en un espai accessible i ben comunicat.

Les activitats del GIRO es podrien reubicar sense cap problema, en una de les diverses plantes de l’edifici, al marge de l’activitat docent, i dedicar les inferiors a les activitats de la nova Escola Oficial d’Idiomes ( EOI) de Mollet.

Ara és ja el moment d’avançar en la concreció de la seva ubicació, per tal que les classes puguin començar amb normalitat el proper curs, i aquesta crec que és, hores d’ara, la millor opció, per això hem instat l’Equip de Govern municipal, a recollir aquesta proposta i a començar a estudiar els canvis necessaris que s’haurien de fer per a endegar aquest nou servei. Són moltes les persones que ens demanen informació sobre això. No podem defraudar-les. I si s’adormen massa, correm el perill de no ser-hi a temps.

Innocentada avançada a la senyalització dels carrers de Can Fàbregas nou

Sembla com si algú hagués volgut gastar una innocentada avançada al Govern de la ciutat, i el més greu és que ho ha aconseguit. Per fer-se una idea només cal fer una volta per un dels espais més nous de Mollet, la zona de Can Fàbregas, on abans hi havia la fàbrica tèxtil “Sedunion”, coneguda antigament com a “Can Fàbregas”, i veure la col·lecció d’errors que podem trobar a les plaques d’identificació dels seus carrers recentment inaugurats.

Hi trobarem un autèntic desgavell. D’entrada, cap de les plaques d’identificació dels nous carrers allà instal·lades no respecta el model homologat per l’Ajuntament, ni en format, colors, ni tipografies. Això seria només una anècdota més si no fos perquè un quaranta per cent presenten el símbol oficial de la ciutat, l’escut municipal de cap per avall, amb la corona al peu de l’escut i el nostre moll ben marejat, que ara mira a la dreta i no a l’esquerra com és de tradició. No sé si serà alguna mena d’auguri del futur polític de la ciutat, espero que no, però el que és clar és que el que segur no representa és un exemple de bona gestió del detalls que emmarquen un gran projecte.

Per si això fos poc, la innocentada en qüestió tampoc ha deixat immune l’ortografia. Així trobem que el nou carrer dedicat a les “ Llevadores”, les dones que tradicionalment ajudaven les mares al part, presenta en totes les plaques faltes d’ortografia, ja que el que es pot llegir en elles ara és “Carrer de les Llavadores”. Si a casa nostra parléssim la varietat del català present al País Valencià, hom podria pensar que parlem de les dones que rentaven la roba, però lamentablement, no és aquest el cas.

El cas és que estem davant d’una autèntica “xapussa”, més pròpia de les historietes de Pepe Gotera i Otilio, que d’una ciutat moderna que vol fer les coses com cal. L’empresa constructora que ha senyalitzat els nous carrers és òbviament la primera responsable, però l’Ajuntament també ha badat, perquè hauria d’haver realitzat un seguiment més de prop d’aquests detalls. Perquè com ens agrada dir, els petits detalls, també són importants.

De moment, i des que Independents per Mollet ( IxM) vam denunciar fa algunes setmanes aquesta qüestió, no s’ha mogut res i la cosa segueix igual. L’Equip de Govern municipal s’hauria de posar les piles per a solucionar aquest desgavell, retirar aquestes plaques errònies i substituir-les per altres del model homologat a Mollet, que respectin l’escut de la ciutat, i dit ja de pas, les normes ortogràfiques. No sé si és molt demanar...

CAMPIOOONS ! Ja la tenim aquí, la 18a Lliga del Barça !!

Serà perquè els culers som patidors de mena que tot i tenir-ho coll avall des de fa temps, encara no ens crèiem. Enguany, que hem tornat a gaudir de debò amb el joc dels xicots de’n Rijkaard, pot ser un any antològic si fem doblet. Ara queda el millor, la final de la Xampinyons a París. Tant si es guanya com si no, que es guanyarà, el que està clar és que aquest equip, a poc que es facin les coses amb cap i sense urgències històriques, té corda per a estona. Fustes en té. De moment, en Rijkaard, és el tercer entrenador en els darrers vint anys que guanya dues lligues seguides. És ben curiós que tots tres siguin holandesos, els altres dos són en Cruyff i l’innombrable mister amb cara de totxana.

No m’agrada gaire la tendència que hi ha de comparar aquest equip amb el Dream Team de Johan Cruyff. No seré jo qui amagui el meu cruyffisme militant, però els temps han canviat i el futbol també, i no crec que sigui just posar-los a la mateixa balança. Precisament el gran capità del Dream Team, en Jose Mari Bakero, mana ara a la banqueta de l’altre equip que més m’estimo, la Real Sociedad. Dec tenir una vena masoca, però mira que també ens ha tocat patir aquest any, amb la permanència penjant d’un fil... En Bakero sembla que està començant a treballar bé i a obtenir bons resultats i estic segur que l’any vinent podrem tornar molts molletans, com enguany, a gaudir d’un Real-Barça a Anoeta.

Força Barça i Aupa Errala !!