Recollida de signatures per reclamar la Festa Major al parc de Can Mulà

La recollida de signatures avança, mentre l'Ajuntament segueix marejant la perdiu, i intenta enredar les colles i l'opinió pública fent ús de tots els ressorts del poder al seu abast. Diguem-li clarament a l'Ajuntament que VOLEM LA FESTA MAJOR al parc de CAN MULÀ !

Baixa't els fulls de recollida de signatures de la nostra web. Ho pots fer des d'aquests enllaços:

http://www.independentsxmollet.cat/pdf/SignaturesFMAJOR1.pdf

http://www.independentsxmollet.cat/pdf/SignaturesFMAJOR2.pdf

Entre tots ho aconseguirem !!

Un "pilotassu" al Pla de les Pruneres ?

Independents per Mollet (IxM) hem reiterat la nostra oposició frontal a la decisió de l’Equip de Govern de l’Ajuntament (PSC-CiU) de doblar el cost previst per a la realització del projecte d’urbanització del Pla de les Pruneres, vinculat a la construcció i privatització d’un pàrquing soterrani de pagament i a la urbanització de l’espai exterior.

El projecte inicial estava pressupostat en 3 milions d’euros, mentre que el que va es va aprovar a la darrera sessió plenària de l’Ajuntament superarà amb escreix els 6 milions, és a dir un 100% d’augment.

Doblar el cost d’aquest projecte suposa un augment tan “sospitós" com innecessari, que no afavoreix gens la confiança dels ciutadans, que estan veient com apareixen casos de mala gestió dels recursos econòmics de molts ajuntaments, vinculats a milionaris projectes urbanístics, quan no directament de corrupció.

Resulta “increible” que l’Ajuntament presenti aquest “despilfarro” a costa de les butxaques dels molletans, com una iniciativa per crear ocupació, perquè ja s’ha vist que les inversions dels plans del Govern de l’Estat a Mollet, no ha aconseguit més que omplir els comptes corrents d’alguns i la ciutat segueix sent líder en atur a la nostra comarca.

Amb aquest projecte el Govern municipal ha actuat com si fos una mena de “tril.ler”, dividint el projecte en tres parts, cadascuna en un cubilet diferent per marejar el personal, intentant amagar la boleta de la realitat, que és la seva decisió de doblar el cost de les obres, en uns moments de greu crisi financera de l’Ajuntament.

Estem davant del segon capítol de la seva concepció faraònica de ciutat, és com si cada alcalde s’hagués de fer la seva piràmide abans de plegar. Només que en costos totals la “piràmide” del “faraó” actual, superarà amb escreix els del polèmic “Parc dels Colors”, que va primar un disseny allunyat de les necessitats dels ciutadans i ha resultat un espai poc reeixit per l’ús social a més d’una sagnia pels seus elevats costos de manteniment.

La maniobra de l’Equip de Govern doblant el cost d’aquest projecte d’urbanització, a més de presentar massa incògnites que no s’han explicat als ciutadans, resulta del tot injustificable en el marc de crisi econòmica que pateixen els ciutadans, als quals no es fa més que pujar-los els impostos, i és una pressa de pèl que precisament ho defensi un Equip de Govern que té dificultats per pagar als proveïdors i és el setè més endeutat de Catalunya.

Independents per Mollet (IxM) refermem la nostra a favor d’avançar en la reurbanització d’aquest espai però amb uns costos ajustats a la realitat de Mollet, dedicant el major espai possible per a ús ciutadà, però mantenint un espai per a encabir les activitats festives, fires, etc que tenen lloc a la ciutat, i reservant una zona adequada per aparcament gratuït al servei dels ciutadans, tal i com van reclamar les 8.000 persones que van donar suport a la recollida de signatures a la campanya “Salvem el Pla de les Pruneres”, que vam dur a terme IxM amb aquesta finalitat.

La revista lliure i rebel de Mollet. L'informatiu d'IxM nº 32

Ja pots baixar-te l'única revista lliure i rebel que s'edita a Mollet. És gratix, irreverent, pica molt als qui manen i als qui els fan la pilota i t'explica les coses que "Tele Monràs" té prohibit que sàpigues, per ordre de l'alcalde. Baixa de la parra i pilla-la per estar informat, per saber que hi ha un altre Mollet, que el que ells volen imposar-te. Rebel.lat amb nosaltres !

La tens en aquest enllaç en format PDF. (Necessites l'Acrobat Reader o similar)

 http://www.independentsxmollet.cat/pdf/InformatiuIxM32.pdf

Volem la Festa Major al Parc de Can Mulà !

A la Festa Major de l’any passat, l’Equip de Govern de l’Ajuntament va decidir traslladar la celebració de la majoria de les actuacions i concerts  al parc de Ca l’Estrada, degut al tancament per obres de l’espai on tradicionalment havien tingut lloc, el parc de Can Mulà.  El trasllat d’aquestes actuacions al parc de Ca l’Estrada, va demostrar la poca adequació d’aquest espai per a la celebració d’aquest tipus d’actes, provocant moltes molèsties als ciutadans que allà s’hi van haver de desplaçar, caigudes i lesions pel mal estat del ferm, i evidenciant una excessiva  llunyania i desconnexió amb la resta d’activitats festives.

Independents per Mollet (IxM) creiem que el Parc de Can Mulà, és l’únic espai cèntric, fàcilment accessible, capaç d’actuar com a vertebrador de les diferents ubicacions de la Festa Major d’estiu de la ciutat i que durant més de dues dècades ha demostrat abastament la seva idoneïtat per encabir les diferents actuacions i concerts, com ho demostra el mateix fet que en aquell espai s’aixequés un escenari específic per aquestes.

Per aquest motiu, i perquè com va quedar palès als actes de cloenda de la  passada Festa, som moltes les persones, entitats i col.lectius, que reclamem que la nostra Festa Major torni a tenir com a espai central el Parc de Can Mulà, des d’IxM posem en marxa avui una recollida de signatures per a que els ciutadans que ho desitgin puguin sumar-s’hi a aquesta demanda, que considerem positiva i necessària per a la nostra Festa. Avui mateix, diada de Sant Jordi, ja podreu signar a la nostra parada a la rambla. 


Diguem-li a l’Ajuntament que volem la nostra Festa Major al parc de Can Mulà !

12 anys, condoms i cadiretes

Recentment, els mitjans de comunicació del nostre país es feien ressò de la iniciativa d’algunes empreses dedicades a la fabricació de profilàctics, altrament dits condoms, d’obrir una nova línia de preservatius adreçats i adequats als nens de 12 anys.

Hom pot deduir de manera raonable, que si els empresaris s’hi ha posat a la feina, deu ser perquè hi ha un mercat potencial estimable, i més encara, perquè hi ha una realitat al darrera que l’avala i l’oferta existent fins ara la mercat, per raons fisiològiques, no en dona satisfacció, sigui dit això sense segones intencions.

Que els hàbits sexuals de la nostra canalla venen experimentant canvis evidents als darrers anys, és quelcom que no pot negar cap observador mínimament atent.
Que el procés maduratiu, s’està allargant amb la mateixa rapidesa, que s’accelera l’inici de les primeres relacions sexuals, i que malgrat disposar cada cop de més informació els nostres nens, palesen una manca més evident de formació, és també quelcom, que no per cridar-nos l’atenció als adults deixar de ser una veritat ben patent.

Aquests temps de canvis tan precipitats que vivim, ens deixen però cada cop més, una incongruència sense resposta a cada cantonada. Un es pregunta si la solució a la possible precocitat sexual dels nostres nanos, és com pensen alguns empresaris, la posada al mercat de preservatius a la mida dels seus dotze anys i no la necessària reflexió, sobre quina mena de formació i d’educació, i no estic parlant de l’àmbit escolar, sinò sobretot familiar i de la societat en general, estem donant a aquests jovenets. Un es pregunta també, si els valors que s’estan convertint en dominants, i que els impulsa a voler ser grans abans d’hora, no són una clara responsabilitat dels adults, una responsabilitat de la que sembla que sovint ens oblidem, o simplement hem dimitit.

Aquesta societat, que bastim dia a dia els adults per a deixar-la en herència als nostres nens, està malalta. Malalta d’apriorismes i de contradiccions, i faltada de valors sòlids que avalin les decisions que prenem en nom dels més joves, pensant en el seu futur.

Als nostres nens de 12 anys, se’ls considera encara infants i se’ls obliga a anar asseguts i lligats en una mena de cadiretes ortopèdiques als seients del darrera dels cotxes dels seus pares, per la seva seguretat, segons es diu a la normativa que hi obliga. Ara resulta que també els proveirem de condoms, per evitar relliscades. Jo ja m’he perdut. Ja no sabré què explicar-los quan parlem d’ aquell existòs eslògan del “ Póntelo, pónselo”. A partir d’ara, estarem parlant del cinturó de seguretat o dels condoms ?

12 anys, condoms i cadiretes. Què n’és de dur ser infant en aquests temps que els ha tocat viure !

Curtmetratge Acte d'Estat (Sabadell, 03/03/2010)

Curtmetratge Acte d'Estat (Sabadell, 03/03/2010) from directe!cat on Vimeo.

Ajuntament: On són els " Tres Tombs " de Mollet ?

D'animals i tota mena de fauna pintoresca a Mollet anem bastant sobradets... Els voltors, les paparres i els insectes xupòpters de tota mena, fa anys que hi fan estada, i fins i tot ocupen cadires de poder. Però avui no us vull parlar d'aquesta mena de fauna, sinò d'una altra molt més noble, la que ens va acompanyar durant segles i ens va fer tota mena de servei, a casa i al camp, abans que la industrialització i la tirania del cotxe ens fés arraconar-la injustament, i fins i tot prohibir-la a les nostres ciutats i pobles, oblidant el seu innestimable servei. Em refereixo als cavalls, rucs, matxos i altres bèsties de càrrega, a l'entorn dels quals gira en gran part la proposta que ara us comento.

Independents per Mollet (IxM) hem presentat una moció a l’Ajuntament per a reclamar que Mollet recuperi la típica celebració de la diada dels Tres Tombs, que tenia lloc tradicionalment a la ciutat a l’entorn de la diada de Sant Antoni Abad, com a record a la tradició agrícola i ramadera entroncada amb l’origen de la ciutat.

Des de fa més d’una dècada, aquesta festa va desaparèixer del calendari de la nostra ciutat, en retirar l’Ajuntament, els suports econòmics i les autoritzacions necessàries per a dur-la a terme, després d’un accident fortuït. Els molletans vam veure així com desapareixia una de les tradicions més antigues, recuperada amb la democràcia gràcies a l’esforç de moltes persones i entitats, com el Casal Cultural i una de les poques que evocava el passat de Mollet com a poble agrícola i ramader.

Com sigui que actualment, la celebració d’aquesta diada és inviable sense el suport econòmic municipal, necessari per a garantir la participació de germandats i muntures d’altres poblacions de la comarca, des d’IxM reclamem a l’Ajuntament que assumeixi la responsabilitat que li correspon per tal d’aconseguir la recuperació dels “Tres Tombs” i la seva consolidació al calendari festiu de la nostra ciutat.

Per recuperar els “Tres Tombs” de Mollet, hem proposat que s’impulsi un acord de col·laboració, que inclogui els recursos tècnics, humans i econòmics necessaris, amb les associacions o entitats, que com el Casal Cultural de Mollet va fer al seu temps, mostrin el seu interès per fer-se càrrec de la represa de l’organització de la celebració dels “Tres Tombs” a la nostra ciutat pel proper any 2011.

Volem un Mollet que miri al futur, sense oblidar el seu passat, perquè qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la i qui perd els seus orígens perd la seva identitat. Recuperem els Tres Tombs de Mollet !

Marisa Monte e Paulinho da Viola: Dança da solidão

Volem cinema en català !

L’anunci de la patronal de sales de cinema de convocar una jornada de vaga contra l’aplicació de la nova llei de cinema, és un anacronisme, que ens transporta a d’altres èpoques que alguns creiem ja extingides.

La foto dels sindicats CCOO i CGT firmant un acord amb la patronal per a oposar-se al doblatge de com a mínim un 50% de les pel.lícules al català, a més de ser també un anacronisme, és la prova del nou que ens demostra en què s’han convertit aquestes centrals sindicals, ara convertides en empreses de serveis domesticades a còpia de subvencions, i en d’altres èpoques a l’avanguarda de la defensa dels drets nacionals.

Que els catalans no puguem veure cinema en la llengua del país, a casa nostra, i que alguns s’escudin encara en una normativa franquista de l’any 41, és una autèntica presa de pèl i una prova ben clara de la tan esbombada persecució del castellà a Catalunya a la que s’abonen diàriament els sectors del nacionalisme espanyolista tant al Principat com al país veí. Si a la patronal i als sindicats no els importen un rave els nostres drets com a ciutadans i com a consumidors, els poders públics tenen no només el dret sinó també el deure de promoure mesures per acabar amb la imposició actual.

L’excusa de que es perdran llocs de treball i es tancaran sales és tan peregrina que no se la creuen ni ells. La realitat actual ens demostra que tan sols un 3% de les pel.lícules en exhibició, es projecten en català. Les dades de rendibilitat d’aquest escàs percentatge no poden ser mai significatives, atès que molt sovint no es trien per a doblar les pel.lícules més taquilleres, sinó d’altres amb moltes menys possibilitats de romandre una bona temporada en cartellera. A tall d’exemple, la pel.lícula més taquillera de tots els temps, “AVATAR”, és impossible veure-la en català, senzillament perquè no hi ha ni una sola còpia doblada. Algú li pot semblar que això és normal ? A Catalunya volem cinema en català. L’objectiu d’arribar a un 50% de pel-lícules doblades, no és tampoc el final del camí, però és un primer pas, per avançar en convertir-nos en un país normal.

La vaga de cinemes, potser l’hauríem de fer els espectadors. Si deixéssim d’anar unes setmanes a les sales, potser aquesta colla de “senyoritus” captarien el missatge de manera tan clara com es mereixen.

Mollet solidari

L'Ajuntament de Mollet encara no ha presentat els comptes del 2007 a la Sindicatura

L’Ajuntament de la ciutat, encara no ha presentat els comptes municipals del 2007 a la Sindicatura de Comptes per la seva tramitació, anàlisi i retiment del Compte General, tal i com es pot comprovar a la mateixa web de la Sindicatura que podeu consultar a l’enllaç:

http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/CARGAWEB/asp/cat/VerEnteLiferay.asp?Codigo=081249000

Els consistoris estan obligats a presentar a la Sindicatura de Comptes el tancament dels exercicis anuals abans del 15 d'octubre de l'any següent (és a dir, per als del 2007 tenien temps fins al 15 d'octubre del 2008. La informació de la Sindicatura, però, demostra que l’Ajuntament ha incomplert la seva obligació legal de fer-li arribar tota la documentació referent als comptes municipals de l’exercici del 2007.

En un context actual, marcat per alguns escàndols recents, i per les pressumptes irregularitats en els comptes d’algunes Corporacions, és indispensable que les ajuntaments extremin els seus esforços per a garantir la transparència i la gestió correcta de les institucions.

Des d’Independents per Mollet (IxM) hem reclamat per això als responsables de l’Equip de Govern municipal que expliquin als ciutadans les raons, que no dubtem han de tenir, per les quals dos anys després de finalitzat l’exercici, encara no s’han tramés aquests comptes a la Sindicatura, així com quines mesures s’han prés per resoldre aquesta situació irregular i retre aquesta informació, encara que sigui ja molt fora de plaç.

Cal tenir en compte que el Codi penal (Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre), en l'article 502, tipifica com a delicte aquelles accions o omissions en què poden incórrer autoritats i funcionaris pel fet d'obstaculitzar les investigacions dels òrgans de control extern, per negar-se a trametre documentació, expedients o informes que els siguin sol·licitats o dilatar-ne indegudament la tramesa.

Carlota

Es diu Carlota. La vaig veure l’altre dia per Can Borrell, quan anava camí de Gallecs. Em va cridar l’atenció la seva manera de caminar. Hi duia un jerseiet blau. Vaig pensar que era sobrer, però potser sí que en feia de fred, aquell matí de diumenge.

L’acompanyava una noia que no conec, de pas més viu i decidit. De tant en tant, la noia s’esperava a que la Carlota, a qui es veu no li venia gaire de gust el passeig matiner, arribés al seu costat, o la cridava perquè s’afanyés. La Carlota se la mirava uns instants i tot seguit s’atansava fent uns saltironets molt simpàtics.

No l’havia vist mai per Mollet i la veritat es que em vaig quedar bocabadat, com crec que ho hagués fet qualsevol, quan la vaig veure passar. De seguida vaig veure que malgrat la diferència d’edat i d’altres coses, teníem quelcom en comú. Ser diferent, sortir del ramat. Pensar diferent, entre tant pensament únic, et converteix sovint en l’ovella negra. No és que em molesti, és el que hi ha. Potser per això, m’agraden tant les ovelles negres. Com tu Carlota, bonica. Com tu.

L’Escola de Policia, per fi senyalitzada

Després de tres anys de treball, Independents per Mollet (IxM) ha aconseguit que s’hagi fet efectiva la instal·lació de rètols senyalitzadors dels accessos de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que és com han rebatejat ara el que coneixíem com Escola de Policia de Catalunya.

IxM havíem denunciat reiteradament els problemes que comportava a moltes persones que intentaven arribar a les instal·lacions de l’ISPC, la inexistència de cap mena de senyalització dels seus accessos, bé des del nucli urbà de Mollet, o bé des de la mateixa carretera nacional C-17, en ambdós sentits.

La instal.lació de la nova senyalització, que ja és visible tant a les sortides del nostre municipi, com als acessos a l’ISPC des de la C-17, és un nou fruit del treball d’IxM per millorar Mollet, que tant incomòda a alguns. Recordo que a les diferents reclamacions que durant aquests tres anys vam adreçar a la Generalitat, es remarcava sempre que era “injustificable” que un centre que acull més de 16.000 alumnes, entre la formació bàsica de mossos d’esquadra, policia local, bombers i tècnics penitenciaris, les especialitzacions i els cursos de promoció, “fos l’únic d’aquesta magnitud a tot Catalunya mancat de cap tipus de senyalització dels seus accessos” .

No és que hagin destacat gaire per la seva rapidesa, però sempre hem cregut que bé està el que bé acaba, si això és positiu per Mollet, i no hi ha dubte que la resolució d’aquesta qüestió, suposarà una bona millora per a totes les persones que hagin d’accedir a les instal.lacions de la institució formativa més important ubicada al nostre municipi.

Feina feta. La senyalització dels accessos de l’antiga Escola de Polícia de Catalunya, aconseguirà per fi que una de de les preguntes més freqüents a Mollet, deixi de ser : “ Perdoni, sap com s’arriba a l’Escola de Policia ?”.

Que tingueu un 2010, feliç, lliure i rebel !

El premi " Caganer de l'any" 2009 atorgat a Canal Mollet TV

El Caganer de l’any, és el premi que Independents per Mollet (IxM) va instaurar ara fa sis anys, per distingir aquelles “actuacions, personalitats, empreses o institucions destacades, pels seus demèrits en afectar els drets i la qualitat de vida dels molletans”.

Enguany, el Caganer del 2009 ha estat atorgat a “Canal Mollet TV”, la televisió pública municipal, per bandejar el respecte al pluralisme polític que tot mitjà públic, ha de tenir com a senya d’identitat i menyspreuar el dret que tenen els ciutadans a ser informats de manera objectiva.

Ja sabem que l’actitud lluitadora i rebel d’IxM resulta molesta als qui manen, però la censura política de la que ha estat objecte Independents per Mollet (IxM) durant tot aquest any 2009, durant el qual s’han vetat totes i cada una de les informacions, accions i denúncies que ha generat la nostra formació, no té precedents i és un exemple irrefutable d’actitud antidemocràtica, que ens transporta als anys de la dictadura franquista.

La nostra televisió està actualment “segrestada” per l’alcalde de la ciutat, Sr Josep Monràs i el seu Equip de Govern, que tot menyspreuant el criteri periodístic dels professionals que hi treballent, als quals IxM expressa la seva solidaritat, l’han convertida en una mena d’instrument publicitari al seu servei i de culte a la seva persona, aplicant el criteri de “contra la discrepància i la lluita ciutadana: censura”.

Canal Mollet TV és la tele de tots i per tant, han de tenir cabuda totes les opinions i estar al servei de tots els molletans.Tots els ciutadans en general i els nostres electors en particular, tenen el dret d’estar informats del treball que fa Independents per Mollet (IxM) per millorar la ciutat.

Aniquilar el pluralisme polític i els valors de la igualtat, en un mitjà públic, que paguem tots de les nostres butxaques, és una qüestió molt greu. No tant sols pel que afecta a IxM, que ja ens busquem alternatives, sinò sobretot, pel que afecta a la mateixa arrel de la democràcia. Perquè qui acaba amb el pluralisme i la llibertat d’expressió, acaba amb la democràcia.

Les Nadales Rebels de Mollet 2009

Ja tenim aquí les Nadales Rebels d'IxM. Perquè creiem que la lluita sense una mica de conya, no és lluita, ni "nà". I perquè creiem que aquest Mollet nostre, li fa falta molta, molta més conya per a sortir de l'estat de zombi en que els nostres manaires ens han ficat, any rera any.

Les Nadales Rebels, són nadales tradicionals que tots coneixem, a les que la gent dels "indepes" els hi canviem la lletra per parlar de coses de Mollet. Ja sabem que cantem com el cul, però el que compta és la intenció.

Podeu baixar les lletres en PDF i les nadales en mp3 per martiritzar el personal, passar-les al mòbil, o el que us roti. Les trobareu a la nostra pàgina web:

http://www.independentsxmollet.cat

Neix l'Oficina Rebel d'Atenció al Ciutadà la nova seu d'Independents per Mollet (IxM)

Independents per Mollet (IxM) va obrir ahir vespre les portes de la seva nova seu a la ciutat, ubicada a l’emblemàtic edifici del Tabaran, al petit Bulevard de l’Avinguda Llibertat 3.

La nova seu d’IxM, funcionarà com una autèntica “Oficina “Rebel” d’Atenció al Ciutadà", per assessorar o atendre les consultes, queixes o propostes que els molletans vulguin fer arribar a la formació independent, i permetrà a més, donar resposta al creixement d’IxM, potenciar encara més el treball de la que ja és la formació més activa de l’oposició molletana, i millorar les seves condicions organitzatives.

La nova seu, d’IxM, serà l’única seu d’una formació política de la ciutat, no sufragada amb diners públics, sinó únicament amb les quotes dels independents. Tot i ser per aquest motiu, de dimensions molt modestes, serà ben segur, gran en il·lusió i capacitat de lluita per a millorar la ciutat.

Els ciutadans que vulguin adreçar-se a la nova seu d’IxM, ho podreu fer de dilluns a divendres, en horari aproximat de 6 de la tarda a 9 del vespre.

Loteria Rebel !

September: Earth, Wind & Fire

30 de novembre: Cassolada popular contra l'apujada d'impostos a Mollet !

Independents per Mollet (IxM) hem anunciat avui la convocatòria d’una concentració-cassolada de protesta contra l’apujada d’impostos que el Govern municipal vol imposar als molletans pel 2010.

Des de l’agrupació dels independents molletans, fem una crida a tots els ciutadans a “expressar la seva disconformitat contra l’augment de la pressió fiscal pel 2010”, el proper dilluns dia 30 de novembre, a partir de les 7 de la tarda, davant el nou edifici de l’Ajuntament .

Ha arribat el moment que els ciutadans sortim al carrer per dir prou, perquè amb la crisi que estem patint, i amb una situació de creixement de l’atur desbocat, amb més d’un 18% a la nostra ciutat, l’Ajuntament no pot seguir exprimint els molletans, amb nous augments d’impostos.

Tal i com estan les coses, em sembla una “broma de mal gust” que l’Equip de Govern municipal (PSC-CiU) vulgui “prendre per tontos als ciutadans” qualificant al butlletí municipal “Quatre Cantons” de “contenció” dels impostos el que és “un augment tant descarat com injustificable”, “com la grua, que ha pujat un 20,16% en dos anys, la contribució urbana, ara IBI, un 7,5% i l’aigua i la zona blava, un 29,70% i un 22,47%, respectivament en els darrers tres anys”,. Mentre això passa, a diferència de Mollet cada cop són més els municipis de tots els colors polítics, entre d’altres els de les quatre capitals catalanes, que, estan optant per la congelació, o fins i tot per la rebaixa dels impostos per l’any vinent, per fer front a la crisi.

Independents per Mollet (IxM) defensem com a única mesura acceptable per afrontar la situació actual, és que es congelin els impostos per l’any vinent i es retalli una part dels sous que cobren polítics i partits de les arques municipals, perquè amb aquests sous, aplicar només una congelació, seria com burlar-se dels ciutadans i dels treballadors municipals. Per això, reclamem que com a mesura per a reduir les despeses, aquest 2010,” es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament el referent de l’IPC “.

Mollet de Gramenet ?

A Mollet, tal i com s’estan posant les coses, només li queda una alternativa per fer neteja i es diu Independents per Mollet (IxM). Modèstia a part, només una formació lliure, combativa i d’esquerres, sense cap dependència externa i compromesa únicament amb la ciutat, pot posar una mica d’ordre en aquest desori.

Mollet és la setena ciutat amb més deute de Catalunya, amb més de 31 milions d’euros de deute reconegut per l’Ajuntament, i una taxa d’un 18% d’atur, la més alta de la comarca. Davant la crisi, l’única resposta del nostre Ajuntament és una nova apujada d’impostos. Impostos i taxes, com la grua, han pujat un 20,16% en dos anys, la contribució urbana, ara IBI, un 7,5% i l’aigua i la zona blava, un 29,70% i un 22,47%, en els darrers tres anys.

Amb l’excepció d’IxM, Mollet s’ha quedat sense oposició. Al darrer ple, ERC que ja va donar suport als que manen, als pressupostos del 2009, no es va oposar a l’apujada d’impostos, com tampoc ho va fer ICV-EUiA. Ambdues forces semblen en una absurda cursa per guanyar-se els favors dels socialistes, en lloc de treballar per a construir una alternativa d’esquerres.

L’allau d’escàndols de corrupció en l’esfera pública fa evident que cal fer dissabte. Que l’Ajuntament de Mollet adjudiqui uns terrenys de la Vinyota, deixant de guanyar 2,3 milions d’euros, i ampliï després els metres quadrats de la botiga, no és gens tranquil•litzador. Que com a mínim una de les empreses implicades al darrer escàndol, hagi estat adjudicatària de promocions d’habitatges a la nostra ciutat, ho és menys encara.

Si no volem convertir-nos en “Mollet de Gramenet” cal fer dissabte. Però no ho farem quedant-nos a casa, ni passant-nos al vot en blanc. Ho farem obrint els ulls i observant qui s’arrisca i treballa amb honestedat i sense prebendes. Preguntant-nos perquè l’única força que ha fet públiques les seves despeses electorals des de la seva creació, ha estat IxM. Preguntant-nos perquè som els únics que hem denunciat els sous milionaris que cobren els partits i els polítics del nostre Ajuntament, mentre la resta callen i cobren… Preguntant-nos perquè IxM és l’única força que té prohibit sortir a la televisió de Mollet que paguem tots. Plantant-los cara i esdevenint “Lliures i rebels” per millorar Mollet.

*Amb tots els respectes per a Gramenet del Besòs, ja sabeu a què ens referim...

Per fi descobrim cap on va Mollet !

Per fi. Ja s'han aclarit.
Ja ho tenen clar.
I ara ho publiquen a tots els mitjans de comunicació.
Independents per Mollet (IxM) teníem raó !
Amb aquest ajuntament i aquest alcalde, Mollet va CAP A LA DRETA !!!

Love of Lesbian - Houston, tenemos un poema

Regerem la política: Cal fer dissabte !

L’allau d’escàndols de corrupció en l’esfera pública que ens assola, ha fet a miques el miratge que els grans partits catalans havien construit a força de tapar-se les vergonyes els uns als altres. L’oasi polític català s’ha demostrat tan podrit com la resta, i això no ha fet més que començar.

El “si tu no dius res d’això, jo no diré res d’allò altre teu”, que ha estat la norma bàsica entre els partits del poder a casa nostra, s’ha demostrat insuficient, quan la merda ha acabat vessant del pou negre, en el que alguns han convertit una de les activitats més nobles, la política i el servei als ciutadans.

La concentració de poders, la transformació dels partits tradicionals en marques amb la finalitat principal de mantenir la cadira, l’absència de limitació de mandats i la manca absoluta de transparència, han acabat creant una crosta de xupòpters que ara amenaça amb enderrocar les seves torres d’ivori.

El que molts veniem denunciant des de fa temps, que casa nostra no era un excepció, i que no es podia seguir actuant amb aquesta impunitat, sense que això fés un pet, ha acabat per sacsejar el pais, de la mà de l’actuació d’alguns pocs jutges i dels mitjans de comunicació. Que l’estela de la corrupció acabés per arribar als ajuntaments ha serveit per acabar de despertar als ciutadans, del seu llarg somni, en veure com alguns ens han estat prenent i ens prenen encara el pèl a tots plegats.

La qüestió és perquè no s’ha fet abans. I perquè si és de domini públic la sospita que això només és la punta de l’iceberg, no actua d’ofici la justicia catalana, per aixecar les catifes pudentes, sobre les que els nostres manaires passegen amb les seves sabates italianes.

Molts opinadors asseguren que tot plegat farà un mal irreversible a la política i contribuirà més encara a la desafecció de la gent, que ja mirava de per sí, prou malament a tot el que es refereix a aquesta i als que fan d’ella pervertint el seu sentit, una professió. Jo prefereixo veure-ho com una oportunitat per a fer neteja, perquè crec en la política ben entesa, i en la necessitat d’una total regeneració. Per això vam crear Independents per Mollet (IxM).

La temptació fàcil de molta gent de dir que tots són iguals, no em preocupa. Conec molta gent honesta de les ideologies més variades. També conec molt bé el funcionament intern dels partits clàssics i creiue-me que són un bon caldo de cultiu per a fabricar aquest virus a dojo.

Cal fer dissabte. La impunitat amb que molts dels nostres manaires han estat actuant durant dècades, s’ha d’acabar. Els ciutadans hem de sacsejar l’arbre, per desfer-nos de les pomes podrides. Però això no ho farem votant als de sempre, ni quedant-nos a casa, ni abstenint-nos, ni passant-nos al vot en blanc.

Ho farem només obrint els ulls i destriant el gra de la palla, observant qui s’arrisca i treballa amb honestitat i sense prevendes, i defugint d’oportunistes i aduladors dels que manen. Preguntant-nos perquè IxM és l’única força a la que es té prohibit, per ordre de l’alcalde, sortir a la televisió de Mollet que paguem tots. Preguntant-nos perquè l’única força que ha fet públiques les seves despeses electorals des de la seva creació ha estat IxM. Preguntant-nos perquè som els únics que hem denunciat els sous milionaris que cobren els partits i els polítics del nostre Ajuntament, mentre la resta callen i cobren… Plantant-los cara i esdevenint “Lliures i rebels” per millorar Mollet.

El plat preferit dels polítics corruptes: " Pollastre a l'Ajuntament"

Preparació:

1. S’agafa un pollastre.
2. Se’l col.loca al millor despatx de l’Ajuntament. Per exemple, el de l’Alcalde
3. Se li dona un sou d’escàndol, cotxe oficial, xòfer i trageta VISA.
4. Se l’acompanya amb uns quants xoriços frescos.
5. Se’l deixa al seu aire durant un quant temps.
6. S’afegeix prepotència i morro a discreció, sense tallar-se.
7. I ja ho tenim! Ell solet es va fent…rico, rico, rico…..

IxM reclama la congelació d'impostos a Mollet

Independents per Mollet (IxM) hem reclamat al consistori molletà que de cara al proper 2010, no s`apugin els impostos i es rebaixin substancialment els sous i indemnitzacions que perceben els polítics municipals i els partits representats.

Cal recordar l’Ajuntament va apujar el 2009 la pressió fiscal quasi un 5% de mitjana, molt per sobre del que marcaven els indicadors econòmics com l’IPC, que a Catalunya va ser d’un 1,6%.

Qualsevol augment de la pressió fiscal sobre els molletans no farà més que retallar el consum, agreujar la crisi, i fer créixer l’atur, que ja arriba al 18% a la ciutat. L’Equip de Govern no hauria de caure a la temptació de fer pagar la crisi i el greu endeutament que pateix l’Ajuntament de Mollet, als ciutadans, perquè aquests ja paguem cada dia a les nostres carns les conseqüències de la crisi econòmica.

L’única mesura acceptable per afrontar la situació actual, és que es congelin els impostos per l’any vinent i es retalli una part dels sous que cobren polítics i partits de les arques municipals, perquè amb aquests sous, aplicar només una congelació, seria com burlar-se dels ciutadans i dels treballadors municipals, per això, com a mesura per a reduir les despeses, aquest 2010, cal que es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament l’augment corresponent de l’IPC.

Independents per Mollet (IxM) hem proposat també, que per millorar la transparència i la informació als ciutadans, es creï un registre trimestral de les despeses a càrrec del pressupost municipal, de l’alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança, que reculli conceptes com àpats, transports i telefonia mòbil, entre d’altres i que aquest sigui publicat al web municipal i al tauló d’anuncis dels edificis municipals, per a que els ciutadans que vulguin ho puguin consultar.

Llibertat Amadeu Casellas !!

Amadeu Casellas Ramón, és un pres anarquista que compleix condemna actualment a la presó Quatre Camins. Vinculat al anarquisme des dels 14 anys, des de 1976 va protagonitzar múltiples atracaments a bancs per finançar les lluites obreres i socials, repartint els diners entre organitzacions i persones que ho necessitaven.

A la primavera i estiu de 2008, sol•licita que se li apliqui el tercer grau penitenciari per haver esgotat ja el màxim d'anys legal d'estada a la presó. Davant la negativa de les institucions penitenciàries, protagonitza una duríssima vaga de fam que dura gairebé 80 dies. Recolzat per col•lectius anarquistes com Creu Negra Anarquista i per la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat al qual pertany, tenen lloc nombroses accions per la seva llibertat aconseguint finalment que les autoritats penitenciàries es comprometin a iniciar els tràmits per a l'aplicació del tercer grau, amb la qual cosa Amadeu va posar fi a la vaga de fam.

El 20 d'abril de 2009 comença una altra vaga de fam, en demorar les institucions la negociació dels seus permisos. La vaga va ser suspesa per motius poc clars per reprendre posteriorment el 24 de maig declarant que no pensa posar fi al dejuni fins que no sigui alliberat.

Aquesta setmana han tingut lloc diferents accions de protesta contra la situació insostenible d’aquest pres i per la informació que m’ha arribat, s’ha endegat també una campanya en forma de carta adreçada a la Consellera de Justícia, Montserrat Tura i al secretari general de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, per a reclamar la “"llibertat immediata per a Amadeu Casellas Ramon, si més no, per raons humanitàries".

La situació en la que es troba Amadeu Casellas Ramon, empresonat al Centre Penitenciari de Quatre Camins i actualment ingressat en l’Unitat Hospitalària Penitenciària de l’Hospital de Terrassa, és molt greu. Porta més de 95 dies en vaga de fam, sol•licitem la seva atenció per a que es produeixi una ràpida sol•lució favorable a la dignitat del pres.

La carta es fa ressó també de les extremes circumstàncies personals en les que actualment es troba Amadeu Casellas, qui sense delictes de sang porta més de 23 anys empresonat i afegeixen que "creiem que és impensable que això pugui estar succeint a Catalunya al segle XXI i no podem permetre una mort indigna sense, al menys, alçar la veu i escriure aquestes paraules. Parlem de vida o mort".

Modestament, i des d’aquest blog, vull sumar-me a la petició de llibertat per Amadeu Casellas . Amb l’espectacle que estem vivim aquests dies, amb el cas Millet, el cas d’en Casellas ens retorna a la negra nit del franquisme.

Si l’Amadeu fos un pres comú, segur que fa molts anys que seria en llibertat. Els qui volen veure raons polítiques darrera d’aquesta severitat aplicada tradicionalment als pressos anarquistes, no deuen anar massa errats. Encara hi som a temps. Abans que sigui massa tard, volem l’Amadeu Casellas en llibertat.

Ilana Yahav: SandFantasy

Ilana Yahav s’ha fet famosa pels seus efímers dibuixos fets amb sorra sobre una pantalla il.luminada per sota. Aquí us en deixo una mostra.

Can Magarola : un pont que és un perill !

La nova passera que connectarà amb el barri de la Casilla de Mollet, ens sortirà per 1.600.000 euros, uns 265 milions de les pessetes d'abans, per entendre'ns, que encara que vinguin via Madriz, per obra i gràcia de la generositat del senyor Rodríguez, no ens enganyem, són diners sortits de tots els ciutadans, i una part molt especial dels catalanets i catalanetes.

La passera, de disseny molt modernet, encarregada a l'empresa "Mecanotubo", com moltes altres obres de les incloses al pla FEIL, és tan blanca com excessiva en el seu cost, ateses les moltes mancances que pateix la nostra ciutat i que també podien haver-se arreglat, al menys un bon grapadet, amb una part d'aquests diners.

Ja sé que com sempre, hi haurà qui voldrà manipular les meves paraules i dir que estic en contra que es faci un pontet que connecti amb aquest barri. Vagi per endavant doncs, que l'erren del tot. El barri de la Casilla, ha estat sempre un dels més oblidats per l'administració molletana. Un nucli petit, amb pocs veïns, pocs vots a pescar, etc, no devien ser prou atractius pels nostres manaires. Fins i tot a les campanyes electorals, i ho dic amb coneixement de causa, excepte Independents per Mollet (IxM) -precísament perquè sempre ens ha merescut el mateix respecte que la resta de barris-, puc dir que la majoria dels partits de la ciutat ni es dignaven d'acostar-se allà per a enganxar un cartell.

No estic discutint, doncs, la justícia que suposa que per fi es faci un pont en condicions, que eviti als ciutadans que allà hi viuen, haver de transitar pels vorals perillosos de l'entramat de carreteres que els ha encerclat definitivament des de fa anys. El pont calia fer-ho, doncs. El que discuteixo, són els costos i crec que estic en el meu dret d'opinar com es poden administrar de manera eficient els calers públics, de manera que, com es fa a casa de cadascú, arribin per a cobrir de manera digna el màxim número de necessitats. Bé, qui ho vulgui entendre, ja ho haurà fet. Qui no, que s'ho faci mirar.

El fet és que tot això té molt a veure amb la denúncia que hem fet aquesta setmana des d'Independents per Mollet (IxM), sobre el perill que suposa la precarietat actual de l'altre pont, el que connecta amb l'enllaç de la C-17 i el polígon de Can Magarola. Al pont en qüestió li manca la preceptiva barana en un dels seus trams. I creieu-me , hi ha un perill real d'estimbar-se. Si encara no ha hagut una desgràcia és simplement perquè l'atzar així ho ha volgut.

Tot i ser un dels ponts més transitats de Mollet, fa molts mesos que està així. L'Ajuntament devia pensar que col.locant un tros de cinta de plàstic ja estava tot fet, però no. L'Equip de Govern del PSC i CiU, sap que està incomplint la normativa de seguretat, que obliga a que en tota obra pública, aquest tipus d'elements estiguin dotats d'una barana de seguretat, d'amplada suficient per a evitar qualsevol accident.

Si l'Ajuntament va acceptar la recepció final d'aquesta obra, de la remodelació de la qual em sembla que es va fer càrrec el Ministerio de Fomento, en el marc dels acords subscrits per la construcció dels enllaços de l'AP7 i la C-17, s'ha de fer responsable de solucionar aquesta qüestió de manera urgent. Temps ha tingut per a fer-ho.

L'actitud passiva dels nostres manaires municipals, fa que les moltes persones que passen cada dia per allà, se la juguin innecessàriament, amb el perill de perdre l'equilibri, caure al buit i a sobre, anar a petar a la C-17, per si encara no s'haguès pres prou mal.

Que el mateix Ajuntament que dedica 1.600.000 euros, 265 milions de pessetes, com dèiem, a fer una passera de disseny uns centenars de metres més endavant, sigui incapaç d'arreglar una qüestió greu com aquesta, diu molt de tipus de manaires que tenim. Des d'Independents per Mollet (IxM) fa molts anys, que cridem l'atenció sobre el fet, que la ciutat es fa primer a partir de les coses petites. I ens n'ocupem més que cap altra formació existent o que hagi existit mai a la ciutat.

Mantenir la precarietat actual del pont de Can Magarola és jugar als daus amb la seguretat dels molletans. Per això, des d'IxM, estem reclamant a l'Ajuntament que acabi d'una vegada amb aquest problema, compleixi la normativa i instal.li la barana de seguretat que falta per no haver de lamentar-nos per cap accident.

Després, si volen anar corrent a fer-se la foto de la inauguració de la bonica i caríssima passera de la Casilla que hi vagin. Que no es preocupin. Nosaltres no els farem ombra. Sobretot tenint en compte la censura que ens apliquen els mitjans de comunicació municipals, per ordre del senyor alcalde ;)

Ets una persona observadora ?

L'àtic d'en Carod

Segons publica l'e-notícies, el vicepresident de la Generalitat, recentment decapitat pel seu partit ERC, s'ha comprat un àtic de 185 metres quadrats a una zona "exclusiva" de Tarragona.

No és que en Carod no tingui dret a viure on vulgui. Ni tampoc és que dubti que ho pugi pagar... Però amb la crisi que patim els treballadors, que el vicepresident del nostre país, que per cert, porta vint anys de diputat.... es compri una vivenda de 100 milions de les antigues pessetes, no sé no diu molt a favor de ser d'esquerres i independentista. Segurament hi haurà qui no hi estigui d'acord. I segurament qui ha filtrat aquest notícia ho està molt a prop d'ell i té les seves intencions. No vol doncs, aquest comentari, apuntar només contra Carod. Personalment crec que en la seva trajectòria ha fet molt bones aportacions al nostre país. És només un exemple.

Estic segur, també, que hi haurà qui recordarà que hi ha molts altres polítics d'esquerres que ha fet fortuna i s'han instal.lat fa temps en vivendes molt cares a Barcelona, Mollet, la Costa Brava o la Cerdanya.... Tant me fa. Que els bombin a tots. Ja va sent hora que els diaris publiquin en primera pàgina, el rànking dels patrimonis directes o indirectes dels polítics que ens manen. Oi que ens expliquen els contractes multimilionaris dels nostres futbolistes ?? Per a mí, i per molta gent, és molt més important la gent que tenim als càrrecs de responsabilitat dels governs, que els pilotaires... Doncs, perquè no ho fan ? Tenim dret a saber-ho.

Aquí teniu el que diu avui l'e-notícies sobre l'àtic d'en Carod. Cadascú que en tregui les seves conclusions. I si algú en té notícies d'altres polítics d'altres partits que ho digui. Carod no és més que un exemple. No és una qüesitó de sigles, sé ben bé que a totes hi ha gent honesta que creu en les seves idees, és una qüestió de fer neteja, collons ! D'una vegada per totes cal regenerar la nostra política.

La hipoteca de Carod puja a 600.000 euros

D’esquerres i independentista, però amb pasta per a pagar-se un pis de 100 milions de les antigues pessetes. (
Això ho dic jo, eh ? )

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha comprat un àtic de 185 metres quadrats en una zona exclusiva de Tarragona. L'habitatge té un rebedor, cuina, sala d'estar, menjador, distribuïdor, dos banys, un lavabo, quatre dormitoris i tres terrasses, dues en la part frontal de l'edifici, i una posterior, de seixanta-tres metres quadrats. L'àtic disposa també de terrassa-solàrium de setanta-vuit metres quadrats en la part de dalt a la que s'accedeix mitjançat una escala de cargol. El vicepresident ha demanat una hipoteca de 625.000 euros a Caixa d'Estalvis de Tarragona a un interès del 3,9% i a un termini de 30 anys. El Departament de Vicepresidència ha evitat fer cap valoració.

Els polígons industrials de Mollet suspenen. L'Ajuntament també.

Des de l'any 2004, Independents per Mollet (IxM) venim denunciant que la situació dels polígons industrials de Mollet, és alarmant. Ho venim fent des llavors i no hem parat cada any d'alertar que el problema lluny de solucionar-se ha anat agreujant-se cada cop més.

Recentment, un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, encarregat per la seva delegació local, Antena Mollet, ha certificat la justícia de les denúncies d'IxM. L'estudi, que tant l'Ajuntament, com alguns mitjans masells, han volgut suavitzar, suspén els polígons molletans en aspectes fonamentals per al seu funcionament i per la seva imatge i capacitat d'atracció.

La manca d’inversions municipals i d’inexistència d’un manteniment adequat, deixen les nostres zones industrials en una situació injustificable, perquè la manca de neteja, d’il•luminació, senyalització, i de serveis bàsics com la recollida de residus, resulta molt negativa per la ciutat, perjudica la seva imatge i com deia abans, allunya la possibilitat d'atraure noves activitats empresarials, que generin ocupació pels molletans.

Si a això li sumem una pressió fiscal al màxim del que permet la llei, i una actitud municipal del conegut " ja s'ho faran !", tenim un panorama ben fosc.

Val la pena recordar que a la campanya de les eleccions municipals del 2003, CiU va presentar un video de propaganda en el que es veia a alguns convergents, amb monos blancs, recollint la brossa acumulada en dels carrers d'un polígon molletà. Asseguraven llavors que calia solucionar aquest tema. Les paradoxes de la política va fer, que aquell mateix any, i a resultes de les matemàtiques electorals, CiU entrés a formar govern amb el PSC-PSOE, i assumís, vés per on, les regidories de Manteniment de la Via Pública i Promoció Industrial.

Independents per Mollet (IxM) vam deixar llavors un any de coll, esperant veure resultats. Però els resultats no van arribar. Al 2004, ja vam denunciar que els polígons es marcien per la deixadesa municipal, curiositats de la vida, ara protagonitzada pels mateixos actors del video esmentat. Mentre als carrers de les zones industrials, s'acumulava la brutrícia, els ferms es defeien i les voreres es tornaven intransitables pels matolls i les males herbes, l'única iniciativa del govern de CiU i PSC-PSOE, va ser l'edició d'una guia. La realitat supera a vegades la ficció.

Ara ja al 2009, la situació no ha canviat, o millor dit, si que ho fet, però per empitjorar. Els mateixos partits que segueixen compartint el govern molletà, segueixen mirant cap a una altra banda, mentre les empreses, tanquen o marxen i l'atur assola ja més de 5.000 molletans, un 17,5% de la població activa de la nostra ciutat.

El balanç dels sis anys de govern de l’alcalde Monràs, en aquest tema, és tan nefast, que té fins i tot el mèrit d'haver aconseguit col.locar els polígons industrials de Mollet entre els pitjors de Catalunya.

En qualsevol país democràtic, un balanç així, hagués comportat cessaments, dimissions o com a mínim canvis d'àrea dels polítics responsables d'aquesta situació. A Mollet ja sabem que això de la democràcia els nostres manaires la treuen a passetjar només cada quatre anys, per assegurar-se la cadira.

Aquest Govern municipal no pot seguir amb els seus discursos trtiomfalistes amb la que ens està caient a sobre. Comença a ser hora que s'assumeixin responsabilitats davant dels ciutadans. Pel bé dels molletans, aquest ajuntament ha de fer autocrítica abans sigui massa tard i posar-se a treballar. Mollet necessita un pla de xoc urgent per afrontar les mancances que actualment pateixen les àrees industrials del municipi i garantir un manteniment de qualitat. Seguir com fins ara, és seguir abonats a la destrucció d'ocupació i la dependència econòmica dels impostots procedents d'un sector, el de la construcció, ara també en situació de fallida. Com la credibilitat dels nostres manaires.

On seran aquells monos blancs del video de CiU ?

The Crusaders & Randy Crawford - Street Life

Mollet Solar

Actualment, el 65% de l’energia que consumim, procedeix de combustibles fòssils -petroli, gas natural i carbó-, un altre 30% prové de fonts nuclear i només un 5% prové de fonts d'energia que podríem qualificar de renovables. Aquesta dependència energètica ens fa còmplices del cicle suïcida que està generant l’augment de la temperatura global de la Terra, per l'efecte hivernacle generat per les emissions de CO2, derivades de la crema de combustibles fòssils i segueix abocant emissions de radioactivitat, en forma líquida i gasosa i en forma de residus, per l’activitat de les centrals nuclears en funcionament .

Així les coses, la necessitat de reduir el nostre consum energètic i d’anar abandonant el que procedeix de fonts més contaminants, esdevé una acció prioritària per a una gestió més ecològica de l'energia. Necessitem energia per produir i per viure, però si volem preservar la natura i la salut de les persones, es fa necessari un canvi de model energètic. Actualment, això passa per superar la retòrica que sovint adorna els programes d’alguns partits polítics i mostrar una clara voluntat política i inversora per canviar de model.

Des d’Independents per Mollet (IxM) creiem que això vol dir, entre d’altres coses, potenciar l’estalvi i la reducció del consum energètic, apostar per l’extensió de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, promoure la producció particular d’aquestes formes d’energia i adoptar les experiències de l’arquitectura bioclimàtica.

En algun d’aquests camps, Mollet ja ha començat a donar els primers passos, amb la realització de campanyes d’eficiència i estalvi energètic, la introducció de beneficis als impostos i taxes per l’estalvi i l’ús d’energies renovables i amb la introducció de captadors solars en alguns dels nous equipaments públics més emblemàtics.

Però per IxM, cal anar més enllà. L’elaboració d'un pla integral de gestió energètica que marqui les línies principals d’actuació en aquest camp i la creació d’un servei o agència local de l’energia, poden ser dues eines efectives per a dotar-se de les estratègies, del suport i dels recursos tècnics i econòmics necessaris per a les actuacions que cal emprendre.

Però, millorar l'eficiència energètica de la nostra ciutat passa també per generalitzar en els usuaris l’efecte positiu, real i palpable de l'ús de les fonts renovables i per fer possible que els ciutadans es puguin convertir en productors d’energia neta per al seu ús i puguin amortitzar les seves inversions venent a la xarxa la que es generi quan la no necessitin.

Per això Independents per Mollet (IxM) vam proposar en la passada campanya electoral que Mollet es doti d’una empresa de generació d’energia solar. L’empresa Mollet Solar, tindria la finalitat de promoure la producció d’energia solar tant per l’administració com pels particulars, així com de la tecnologia associada.

Mollet Solar es configuraria com una empresa mixta, amb majoria de participació municipal i la resta dels usuaris privats que instal•lessin panells solars a les seves vivendes. Aquesta seria una bona manera de facilitar l’extensió de l’energia solar a la ciutat, perquè els ciutadans interessats podrien, a més d’obtenir energia pel seu ús, vendre la restant a la xarxa elèctrica per amortitzar més ràpidament la seva inversió, actuant com a diferents punts de producció d’una mateixa empresa, amb una sola llicència fiscal, i sense haver de patir els greus entrebancs econòmics i de gestió que actualment l’imposa la normativa legal.

Mollet pot convertir-se en una ciutat capdavantera en polítiques d’estalvi energètic i foment de les energies renovables, estem en les millors condicions per fer-ho possible. Aquesta és una de les característiques del model de ciutat que IxM volem, per anar fent, pas a pas, un Mollet més amable, més just i més ecològic.

Maneres d'enganyar la gent

Hi ha moltes maneres d’enganyar la gent. Segrestar una part de la veritat, n’és una d’elles, sobretot quan es fa a consciència i al servei de no se sap quins interessos. Quan determinada premsa amaga el que passa, i n’explica només el que li manen els que la controlen, o el que l’interessa per estar bé amb el poder, està enganyant la gent. Val a dir que no tota la premsa és així, però cadascú sabrà si s’ha n’ha de sentir al.ludit o no.

Mai no m’ha agradat la vella pràctica de matar al missatger quan el missatge no és del gust d’un. Tothom fa la seva feina i crec que cal respectar-la, malgrat hom no pugui estar d’acord. Ara bé, això no vol dir, mamar-se el dit o combregar amb pedres de molí. Això la gent d’Independents per ollet (IxM) no ho farem mai.

La importància del paper que té la premsa, està sempre en relació amb la seva responsabilitat com a servei als ciutadans, no és quelcom regalat gratuïtament.No és cosa d’ara. Ja fa alguns anys que anem veient com alguns mitjans, llencen a la paperera les denúncies o propostes d’IxM, o s’obliden misteriosament d’esmentar ni una sola línia, simplement perquè les fa aquesta formació incòmoda i rebel, i en canvi publiquen a tota pàgina les mateixes informacions, quan són els partits del sistema, els que que opinen dels temes que els independents hem posat sobre la taula. Creieu-me, d’exemples en podria esmentar a desenes i desenes.

També ens trobem amb una variant d’aquesta manera d’enganyar a la gent, que jo anomeno, “la increible notícia mengüante”. Llavors es tracta que la mateixa notícia es desplega amb més o menys espai i columnes, depenent de qui la genera. No cal dir, que llavors IxM ens portem la palma, sent els autèntics “reis del mini breu”. Nosaltres agraïm, encara que sigui modest aquest petit espai. Però llavors flipem, quan veiem com setmanes després, a la mateixa notícia, sota les sigles d’una de les formacions a sou de l’Ajuntament, li regalen mitja pàgina ben il.lustrada.

La tercera variant d’aquest “mercat persa” és la més descarada. Es produeix quan la premsa local, comarcal, o nacional, agafa una nota de premsa d’IxM, la utiltiza per a redactar una notícia sobre el tema, i en dona el titular, sense ni tant sols esmentar la font d’aquesta primera informació, a l'Ajuntament o a un altre partit, dels que tenen prou pasta per anunciar-se al seu mitjà o dels que toquen poder i cal estar-hi a bé per les subvencions. Aquí la presa de pèl ja és majúscula, i el ciutadà de peu, és enganyat de totes a totes, perquè se li fa creure que els autors de la informació generada, són uns altres, que vés per on s’acaben de caure del llit, amb aquest tema.

Ja sabem que els mitjans no poden encavir tota la informació que col.lectius de gent lliutadora com Independents per Mollet (IxM) generem setmanalment. Sobretot, quan cada cop els mitjans destinen menys espai a la informació política i és més fàcil, trobar estenses cròniques sobre un torneig de petanca,- amb tots els respectes pels petancaires- que sobre el que es mou al debat polític de la ciutat.Tampoc es tracta d’això. No som tan il.lusos. Es tracta de ser justos i com dèiem al principi de no voler enganyar la gent.

De tot això que esmento, en podríem fer un rànking amb exemples ben sucosos. Podríem també posar nom als mitjans que ho perpetren. Però no ho farem. Els ciutadans poden anar descobrint-ho per sí sols a poc que estiguin una mica atents cada setmana, tinguin una mica de memòria o simplement vagin fent alguna visita a la nostra pàgina web. Alguns ja ens ho han fet saber. Ells no ho entenen i nosaltres tampoc. O potser sí, i fins i tot massa?