Sobre l'homenatge a l'Anna Bosch

No m'agraden els homenatges. Sóc dels que creuen que els únics que valen, són els que es fan en vida. La resta són molt sovint, auto-homenatges que es fan molts dels que els maneguen, que alhora demostren la seva incapacitat de reconèixer la vàlua o l'estima d'una persona que tenen al costat, molt sovint arraconada i oblidada.

Escrit això, arran de la intenció de l'Ajuntament de Mollet, i d'alguns dels partits allà instal.lats, de celebrar un homenatge a l'ex-alcaldessa de Mollet, Anna Bosch, aprofitant la commemoració dels 30 anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics.

Algú podrà dir que val més tard que mai i potser tingui raó. Però com a ex-regidor de l'Ajuntament, puc donar testimoni d'haver sentit prou declaracions al sí del ple municipal referents a l'ex-alcaldessa recentment desapareguda, fins i tot d'alguns dels seus excompanys de consistori, per saber que hi ha molt poc de sinzer en tot això.

Em consta a més, que alguns dels seus excompanys de Govern, del PSUC d'aquella època, i molt especialment, en Domingo Miguel, al que guardo especial afecte, fa temps que venien treballant per a dedicar-li una acte de caràcter més íntim i sincer, com creuen que li hauria agradat més a l'Anna.

Em consta també que els alguns partits de l'Ajuntament, i en especial Iniciativa, han pastelejat amb l'Alcaldia, l'apropiació d'aquest homenatge, tirant per terra el treball desinteressat que estaven fent, persones com en Domingo. I en sap molt de greu que es facin aquests tripijocs amb els que ja no hi són per defensar-se. Si sabien que s'estava preparant ja un homenatge, no calia entrar en l'absurditat d'una cursa per veure qui era el primer. I si de debó el volien fer, podien haver-se esperat unes setmanes, que tampoc passava res.

Vaig conèixer a l'Anna Bosch, quan vaig arribar a Mollet, a principis dels anys noranta. Vaig tenir la sort de poder compartir algunes tardes a casa seva, xerrant sobre política, sobre el necessari canvi de mentalitat dels partits i de les institucions respecte al medi ambient i sobre la possibilitat que ens aportaven les noves alternatives d'una proposta ecologista llavors en plena efervescència. I val a dir que va ser una de les coneixences que més em van marcar. Em va sobtar llavors, la seva decepció expressa amb el funcionament dels partits clàssics, que acaben per deixar de ser una eina, per a convertir-se en una finalitat per alguns, en sí mateix. Una decepció que temps després vaig comprendre al cent per cent, experimentant-la a les meves pròpies carns. Llavors ella encara tenia esperança de que gent nova i amb noves idees poguessin contribuir a canviar-los des de dins. El temps però, ha demostrat que mentre existeixin determinats taps, i gent col.locada o per col.locar, resulta una tasca quasi impossible.

Vaig perdre el contacte amb l'Anna temps després, quan va marxar a viure al Figueró. I els únics contactes que vam tenir a partir d'aquell moment, van ser quan li van demanar el seu suport per la candidatura de l'Entesa. Em penso que no li van explicar mai les interioritats d'aquella coalició, ni el perquè de la dimonització d'IxM, llavors acabada de néixer, a la que ella també va contribuir, vull creure que influenciada per altres, amb algun article que vaig trobar tan injust com el temps finalment ha demostrat. Una Entesa també desapareguda, en la que com molts va confiar i de la va que tornar a sortir encara més decepcionada, malgrat els avisos de la gent d'Independents per Mollet (IxM), -seguim tan incorregibles com llavors-, fruit de les maniobres interessades dels de sempre.

L'Anna patia una malaltia degenerativa molt greu, que tothom sabia com podia acabar. En tots aquests anys, però, ningú ha mogut un dit per a reconèixer el paper que va tenir en aquells anys tan difícils com a primera alcaldessa de la democràcia recuperada. Ara sembla com si alguns s'haguessin embarcat en una cursa per apropiar-se del seu llegat. No em sembla just, i malgrat les discrepàncies que vam tenir als darrers anys, crec que no s'ho mereix. Com tampoc es mereixen alguns dels seus companys, com en Domingo, que des del poder se'ls vulgui passar la mà per la cara a la gent que l'apreciava sincerament.

Fa molt de temps ja que vaig deixar d'anar a misses de funerals i a homenatges post-mortem. I tampoc ho faré ara. Això no treu, que com ja vam fer des d'Independents per Mollet ( IxM), deixi constància amb aquestes línies del meu reconeixement personal, a l'Anna. I sobretot, que no deixi d'aprofitar també l'avinentesa per a recordar que encara som a temps de no perdre cap altra oportunitat per reconèixer el paper d'altres persones, que afortunadament encara són amb nosaltres, en la transformació i millora de la ciutat que ara tenim. Potser algun dia ens adonarem, que no cal esperar a misses dites. Tant de bo.

Una d'estafotes !

Hi ha estafes de primera i estafes de segona, dedueixo de la lectura de la premsa local i comarcal de la setmana. Les de primera són les que comunica l’Ajuntament, el de Mollet, em refereixo, of course, que per cert ja era que es mullés en aquest tema, amb la que ens està caient a sobre. Les de segona són la resta. És a dir les que l’Ajuntament calla i no denuncia i per exemple, les que venim denunciant des de fa temps, gents incorregibles com Independents per Mollet (IxM). Al menys, això és el que dedueixo de la lectura de la premsa gratuïta de la ciutat –llegeixi’s: Contrapunt, Mollet a mà o Línia Vallès- o de paganini de la comarca –llegeixi’s: El 9 Nou o Revista del Vallès-.

La denuncia de la darrera intentona d’aquests lladres que ens intenten prendre el pèl dels ciutadans incauts, la dels missatges als mòbils indicant que t’han d’entregar un paquet i no t’han localitzat, i que els has de trucar a un número 905, de tarificació especial, és a dir, d’aquells cars, caríssims, dels que et costen un runyó el minut, és tant certa com que jo mateix he rebut el missatge i en sóc testimoni. O sigui que “ al loro”.

Que l’Ajuntament avisi als ciutadans i ho denuncii, no només em sembla de conya, sinò que és el que venim reclamant en aquests casos des d’IxM fa una porrada de temps. Ara bé el que em fa flipar és veure com qui no te padrins no es bateja. Em refereixo al tractament que fan els mitjans, de les notícies segons qui les aporta. Aquesta del missatge del mòbil apareix a totes les edicions dels mitjans que abans he esmentat.

Tanmateix, als darrers mesos des d’IxM, ens hem fet un fart de denunciar la reiteració de fins a quatre vegades d’una altra de les estafes que campen per la nostra ciutat, i em consta que per moltes d’altres. La del papereret pressumtament d’una empresa de missatgeria falsa et deixa a la bústia de casa teva i que t’anuncia que t’ha tocat un premi i et diu que si el vols has de trucar a un numero… i respondre a un qüestionari amb dades personals, bàsicament per saber com vas de pasta.

Aquesta "estafota", com diria en Molina, que no per reiterada és menys greu, sinò al revés, ha estat obviada darrerament per tots els mitjans i el que és més greu, també pel mateix Ajuntament que no ha mogut ni un dit per avisar la població del morro que tenen aquests desaprensius dedicats majoritàriament a la venda sota pressió de multipropietats i d’altres mandangues.

Els periodistes o similars, saben bé què publiquen i perquè. O al menys, això es pot dedudir de fets com aquests. Estan al seu dret i jo ho respecto. Com ho estem nosaltres també de criticar-ho si no ens sembla bé, i posar-ho negre sobre blanc, perquè quedi constància, com acabo de fer amb aquesta nota. Doncs això.

La veritat d'Espanya i Kosovo

Els soldadets espanyols se’n van de Kosovo. Al marge del debat de les formes, que ocupa aquests dies les portades dels diaris, el cert és que el tema essencial és el fons de la qüestió. Que Espanya no ha reconegut la independència d’aquest nou estat europeu.I no l'ha reconeguda, quedant al marge de la resta d’estats europeus, com han fet Sèrbia i Rússia, no per afinitats ideològiques, sinò pensant en Catalunya i Euskal Herria.

Aquesta i no altres mandangues, és la qüestió de fons. La por del govern espanyol a obrir un precedent que es pugui aplicar a casa nostra. La declaració unilateral d’independència d’un poble sobirà que vol ser lliure, no pot ser digerida per l’estat centralista que és avui l’estat espanyol.

Però no hi ha res que aturi el desig d’un poble.Tard o d’hora s’haurà de reconèixer, el que ja recull la carta de les Nacions Unides. Espanya no pot ser una bombolla pel que li convé. Sobretot quan un poble prén consciència de que està lligat a un altre per la força i se l’explota i se l’humilia segrestant-li els seus drets fonamentals, i negant-li el seu dret més fonamental. El dret a ser, el dret a decidir per sí mateix.

Temps al temps.

Prou d'impostos abusius !

L’Equip de Govern de Ajuntament de Mollet, (PSC-CiU), ha tornat a apujar aquest 2009 els impostos que tots paguem, molt per sobre del cost real de vida, el famòs IPC, amb la complicitat incomprensible d’alguns grups de la suposada oposició municipal, com Esquerra Republicana, que ja va donar anteriorment mostres de la seva docilitat donant via lliure als pressupostos i negant-se a donar suport als prop de vuit mil ciutadans que hem reclamat el manteniment de zones d’aparcament gratuït al Pla de les Pruneres.

L’augment mitjà serà de prop d’un 5%, mentre que el l’IPC s’ha situat sobre un 1,4%. Això parlant clar vol dir que aquest Ajuntament ens farà enguany a tots els ciutadans un 3,6% més pobres, ja que els nostres sous, els dels que encara tenim feina, o es congelaran o pujaran com a molt un 1,4%.

Els impostos són necessaris. No descobrim res amb això i ens sembla que tothom pot estar d’acord. Però des d’Independents per Mollet (IxM) ens oposem a que en plena crisi, els impostos pugin per sobre de l’IPC. Diem no a augments com el de la contribució ( IBI ) d’un 5,5 % més el 2 o 3% que aplicarà l’Estat, el 10,5% de la zona blava, que l’any passat ja va pujar un 7,5%, el 10,2% de la grua, o el 20% de la taxa de manteniment d’instal.lacions de l’aigua, per posar només uns exemples, perquè són un abús intolerable i un atracament a les butxaques dels ciutadans.

Els ciutadans ja estem pagant la crisi, no és de rebut que l’Ajuntament ens vulgui passar també factura pel seu dèficit i per la seva mala gestió, perquè a més, amb els nostres impostos s’estan mantenint uns luxes incompresibles, com són els sous dels polítics i els partits de l’Ajuntament.

En aquests primers dinou mesos de mandat municipal, els partits de l’Ajuntament s’han repartit, sense comptar els sous de regidors, assessors i altres càrrecs de confiança, un total de 109 milions de les antigues pessetes, ( 36 pel PSC-PSOE, 19 per CiU, per ICV i EUiA i també pel PP i 16 per ERC), només per a les despeses dels partits. Però quines despeses? Si fins i tot el despatx, el telèfons, els sobres i els segells, els paga també l’Ajuntament, és a dir, tots els ciutadans, amb una altra partida del pressupost municipal ! Resulta realment insultant que mentre als ciutadans ens diuen que ens hem d’apretar el cinturó i ens collen cada cop amb impostos més alts, ells segueixin cobrant una milionada a càrrec de les nostres butxaques. I a sobre tenen la barra de dir que ja s’han congelat el sou aquest any. Però si l’any passat se’l va autoapujar un 37% sense que els hi fes cap mena de vergonya !

Recentment, l’Ajuntament anunciava sense posar-se vermell, que havia augmentat la partida de despesa social en 24.000 euros, o sigui 4 milions de pessetes per afrontar la crisi. Compareu-los amb els 109 milions dels partits en aquests primers dinou mesos de mandat. Quina poca vergonya i quina pressa de pèl. Volem una millor gestió econòmica, i una aposta real amb per fer polítiques socials i de creació d’ocupació per afrontar la crisi i lluitar contra l’atur. Mollet no pot seguir així, perquè no anem pas bé. Cal trencar aquesta majoria absoluta que està ofegant els ciutadans, i cal construir una nova oposició que planti cara i no calli davant de tants abusos. Ja n’hi ha prou d’impostos abusius i ja n’hi ha prou de prepotència!

La notícia de l'any a Mollet

L’Empresa municipal “ Mollet Comunicació”, va lliurar en el decurs de la seva festa anual, el premi a la notícia més destacada de l’any. El guardó en sí, té més de simbòlic que de trascendental, però és un bon indicador de per on apunta el pols de la vida molletana.
Enguany els manaires de l’Ajuntament, responsables de l’empresa, han decidit que el fet més destacable de l’any, és un principi d’acord, pel qual no hi ha finançament, ni data, ni res, de l’hipotètic soterrament d’una part del tram urbà de la via fèrria de la línia Mollet-Puigcerdà.
Així, tenim que la notícia de l’any, és una que ni tan sols arriba a la categoria de notícia, perquè ni ha succeït encara, ni tant sols podem ensumar encara si serà algun dia realitat o quan ho serà si és que es troba la milionada que cal per afrontar-ho. Amb l’actual crisi de sector immobiliari, peça important de l’operació, ja us puc avançar que la cosa va per llarg.
No deixa de ser curiós, que l’Ajuntament de Mollet, de la mà de la seva empresa municipal, Mollet Comunicació, s’autopremii, sense cap mena de vergonya, difressant-se de Màgic Andreu, per penjar-se una medalla pel bé que ho fa tot. Personalment, em quedo amb el Màgic, el seu il.lusionisme és més franc, més autèntic i ens fa molta més gràcia.
Però la veritable intenció dels manaires molletans, amb tot aquest ridícul, ha estat la de “correr un tupido velo”, sobre el que de debó ha impactat sobre la vida quotidiana no només de tots els molletans, sinò també dels habitants de les poblacions veïnes, usuaris també de la nostra ciutat. Em refereixo, és clar, al tancament del Pla de les Pruneres i la supressió de prop de 1000 places d’aparcament gratuït. Aquesta i no altra, ha estat, per la seva transcendència, per la seva significació, i pel que ha afectat i afecta cada dia encara, a la vida quotidiana de milers de persones, la notícia de l’any 2008 a Mollet, sense cap mena de dubtes, com ho demostren les prop de 8000 signatures recollides. La resta, com deia la meia iaia, “ són xuminaes”.
Amb un ajuntament annestesiat i un alcalde que no escolta el seu poble, només ens falta aquesta dosi de prepotència. Vaja, que com diu un company d’IxM, als molletans se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou!

MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS

L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la transposició de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per a l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc.

Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb milers actes de foc anuals, per part de centenars de grups de Diables, besties de foc i colles infantils. Amb la vigència de la Transposició de la Directiva Europea, suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història.

Per tot això el sotasignat, demana:

Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament de les diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.

Contra la crisi, rebaixem els sous dels polítics !

Amb l’inici de l’any, l’Ajuntament sol aprovar els sous dels polítics i dels seus grups municipals. Enguany ho farà aquesta setmana, emmarcat en un context de forta crisi econòmica, mentre segueix imposant nous serveis de pagament, apujant els impostos i demanant cada dia nous esforços econòmics als ciutadans, als treballadors, empreses, comerços i serveis de la ciutat. Per salut democràtica, abans que demanar als ciutadans que s’ apretin més el cinturó, els primers que haurien de donar exemple d’austeritat haurien de ser els polítics de l’Ajuntament. Per això des d’IxM, reclamem que com com a mesura per afrontar la crisi, enguany es retallin els sous i indemnitzacions que cobren tant els polítics, com els partits del consistori de la ciutat.

Per entendre la justícia d’aquesta reclamació, cal recordar que el consistori va autoaprovar-se el 2007 un augment de sous de més d’un 37%, mentre que l’augment als treballadors municipals va ser de només un 3% i que, sense comptar els augments anuals, les arques municipals suportaran aquests quatre anys de mandat, una llosa de més de 716 milions de les antigues pessetes, (4.312.640 €) en dotacions als partits, que només per “despeses de funcionament” es repartiran, 278 milions de ptes (1.675.440€): El PSC, 92.755.488 ptes (558.768 €), CiU, ICV-EUiA i PP, 48.198.432 ptes (290.352€) cadascun d’ells, i ERC, 40.772.256 de ptes. Els 13 regidors a sou de l’Equip de Govern, ens costaran 394 milions (2.374.400€) i els seus possibles assessors, 43.624.800 ptes.(262.800€).

A l’hora d’escriure aquesta columna no sabem pas quina serà la proposta de sous que els nostre manaires s’autoaprovaran al ple d’aquesta setmana. Amb aquests sous privilegiats, aplicar només una congelació, seria una autèntica burlar als ciutadans i als treballadors municipals. Per això reclamem que com a mesura de xoc, aquest 2009, es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament l’augment corresponent de l’IPC.

Els ciutadans tenim dret a saber en què se’n van els diners que paguem, i encara hi ha moltes despeses sobre les quals no es dóna cap informació accessible. Per això IxM proposem que es creï un registre trimestral de les despeses a càrrec del pressupost municipal, de l’alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança, que reculli conceptes com àpats, transports i telefonia mòbil, entre d’altres i que aquest sigui publicat al web municipal i al tauló d’anuncis dels edificis municipals, per a que els ciutadans ho puguin consultar.Tenim dret a saber-ho i ells l’obligació d’explicar-ho. Ho faran ?

Per la pau i el diàleg

La guerra entre Hamas i Israel, ha posat sobre la taula la tragèdia que suposa que encara avui al segle XXI, no hàgim après a solucionar les nostres diferències per la via del diàleg i no de la violència.

Em dolen tots els morts, els palestins i els israelians, i m’agradaria veure un dia en que cadascun d’aquests pobles pugués viure en pau i amb un Estat propi reconegut internacionament, que ofereixi prosperitat als seus ciutadans.

En aquests dies i arran d’aquest conflicte sagnant, s’han fet moltes crides al diàleg, a aturar la violència i a negociar un “alto el foc”. Sense entrar en els detalls del conflicte secular que ocupa ara les portades de tots els mitjans, a mí em fa especialment gràcia que el Govern espanyol faci crides al diàleg, per resoldre el conflicte quan es nega a fer el mateix per a tancar el que ja fa massa dècades que ens sagna a Euskal Herria.

El senyor Rodríguez, que es vanta de no negociar amb els armats del nord peninsular, i no només això, sinò que persegueix i prohibeix qualsevol organització, col.lectiu o empresa que tingui un pèl de semblança amb ells, ens diu ara que cal aturar la violència entre Gaza i Israel. Estem d’acord, però : Manda güevos! Que deia aquell. Perquè el diàleg i la negociació és vàlid pel Pròxim Orient i no pel conflicte basc?

Totes les guerres, encobertes o no, acaben a la taula de negociacions. La diferència és la quantitat de víctimes que deixen pel camí. Palestina té dret a tenir un Estat propi, Israel té dret a viure en pau i Euskal Herria a l’igual que Catalunya, té dret a poder decidir el seu futur.

Perquè seguir allargant els conflictes? A qui interessa més sang? Més víctimes innocents, perquè no ens enganyem a totes les guerres els que pringuem som la gent de a peu, perquè els manaires ja s’ho fan venir bé per quedar-se al marge.

Perquè el senyor Rodríguez té el morro de demanar diàleg per a Gaza i Israel i no en vol parlar per a Euskal Herria? I sobretot, perquè ningú, ni tant sols els benintencionats ciutadans que es concentren i manifesten aquests dies, no en parlen ni gota d’això?

Tan lluny estem de nosaltres mateixos ?

Feliç i Rebel 2009 !!

Les Pruneres: Lluita o paga

Missatge urgent a la població de Mollet. Stop.

La lluita per salvar l’aparcament gratuït al Pla de les Pruneres continua. Stop. Les obres, malgrat el que diguin, ni han començat, ni tenen encara data per començar. Stop. Independents per Mollet (IxM) seguim treballant. Stop. Aquesta setmana hem portat al Síndic de Greuges de Catalunya còpies de les 7000 signatures lliurades a l’Ajuntament. Stop. Hem denunciat que l’Ajuntament, a banda de la desqualificació i l’insult via premsa, es fa el sord i no ha respost. Stop. Hem denunciat que el projecte de pàrking de pagament incompleix la memòria del Pla General d’Ordenació Urbanística municipal, que diu que en aquella zona no es poden perdre places. Stop. Hem denunciat que no s’han fet els estudis d’impacte ambiental, de mobilitat, de sostenibilitat econòmica, etc, que calien per un projecte tant important. Stop. Hem denunciat que s’està arravassant als ciutadans el seu dret a aparcar, amb el Pla de les Pruneres tancat durant quasi tres mesos sense cap motiu, només per interessos polítics i per intentar acallar la campanya de protesta. Stop. Però no ho aconseguiran. Stop.

El petit comerç està en perill. Stop. A més de la crisi econòmica, només els faltava la supressió de l’aparcament gratuït. Stop. Alguns negocis ja estan en traspàs. Stop. Altres estan acomiadant gent. Stop. L’Ajuntament segueix sagnant-los amb impostos per tot i no es gasta un duro en promoció. Stop. I les grans superfícies i les grans cadenes segueixen creixent amb suport municipal. Stop. Quina pressa de pèl! Stop. Tenen por, però cal un dia de vaga del petit comerç. Stop.

Mentrestant, per fer veure que fan alguna cosa, l’Ajuntament s’ha carregat una seixantena d’arbres de les Pruneres. Stop. I això que el projecte, es deia “Entre els arbres”…Stop. Serà “Entre els arbres talats…”, perquè hi ha prop de dos-cents amenaçats i no en quedarà ni un. Stop. El que diem. Mollet “capital de la serra mecànica”.Stop. Milers de persones reclamem que ens escolti l’Ajuntament i s’aturi el pàrking de pagament a les Pruneres. Stop. Que el reobrin, sobretot per la campanya de Nadal. No cal ni que el comencin. Stop. Volem que s’arreglin les Pruneres. Stop. Podem tenir espai pels diferents usos, de zona verda, de passeig, de mercat, de festes, i d’aparcament. Stop. Sí que podem. Stop. No és cap luxe, com diuen alguns. Stop. El luxe són els sous que els paguem amb els nostres impostos. Stop. Moltes ciutats i pobles tenen zones d’aparcament gratuïtes, ni que sigui per un temps limitat. Stop. Ells podem, nosaltres també podem. Stop. Fa uns dies, l’Atmella del Vallès inaugurava un zona d’aparcament gratuït. Stop. Aquesta setmana Cardedeu n’ha inaugurat una altra. Stop.

Per això cal seguir lluitant. Stop. Deixaràs que t’atraquin sense dir res? Des del sofà no ho arreglarem. Stop. Aixeca el cul. Stop. Tu tries: lluitar i exigir els teus drets, o callar i pagar per sempre més. Stop. Vine a la manifestació que convocarem properament. Stop. Podem salvar l’aparcament gratuït a les Pruneres. Amb tu, podem. És clar que podem! Yes, we can! Fi del missatge.

Mollet "capital de la serra mecànica"

Ser arbre a Mollet és una feina de risc. No és una afirmació gratuïta a la llum de l’actitud que l’Ajuntament de la ciutat gasta amb aquests altres “conciutadans”.
I és que els nostres “ manaires “ són el "xerrac més ràpid a aquesta banda del riu Besòs".

Serà per això que des d’Independents per Mollet (IxM) venim denunciant des de fa temps, la poca estima que té l’administració municipal als arbres que conformen el nostre paisatge urbà.

Només de memòria, podem apuntar que l’Ajuntament ha executat tales massives, als carrers, Rafael de Casanova, Ambrós i Lloreda, Berenguer III, Pompeu Fabra, Can Fàbregas, i un llarg etcètera…Aquesta setmana mateix, s’han carregat una seixantena d’arbres al Pla de les Pruneres, i el projecte de pàrking de pagament, pot arribar a comprometre l’existència de prop de dos-cents exemplars més. Però és clar, els arbres no es queixen, i el que és més important per alguns, encara no voten…

Molt sovint, l’excusa emprada pels que manen, és que ja en plantarem més. Però està clar que encara que es plantin nous exemplars, no es pot justificar aquesta pràctica, perquè tots aquests arbres talats formaven part ja del paisatge tradicional d’aquest carrer i la seva tala suposa una pèrdua important pel patrimoni natural de la ciutat i de les generacions futures.

Pel govern municipal, aquests altres “ciutadans” de Mollet, no són considerats éssers vius, sinó simples elements decoratius, la pèrdua dels quals és només una qüestió de qualificació econòmica. Ningú no s’explica el perquè d’aquesta excessiva facilitat amb la que s’opta a Mollet, per la tala de l’arbrat urbà, abans d’explorar altres solucions. Si no és perquè l’Equip de Govern municipal ( PSC-CiU) s’hagi proposat convertir Mollet en la "capital de la serra mecànica”, cosa que com podeu imaginar no ens il·lusiona gaire.

A Mollet ens cal una altra sensibilitat ambiental, un canvi de tarannà, com el que apuntàvem quan vam elaborar des de la regidoria de Med Ambient, que vaig tenir l’honor de dirigir, l’Auditoria Ambiental i les bases d’una Agenda 21 local, que ja fa temps semblen haver quedat en un calaix, per tal que l’arbrat públic existent es consideri un bé del patrimoni natural de la ciutat a protegir per les generacions futures, atenent al seu valor ecològic i paisatgístic i la seva contribució a la biodiversitat urbana.

La serra mecànica millor que se la guardin per tallar el “mur de la vergonya” que ens han col.locat al Pla de les Pruneres.

Volem el tren Mollet-Papiol !

Aquesta setmana la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques del Govern de la Generalitat, ha fet públic que a partir de proper mes de gener, començarà a funcionar un autobús que enllaçarà diverses poblacions del Vallès Oriental, com Mollet, i del Baix Llobregat, com Viladecans i Collbató, amb el campus de la Universitat Autònoma. És tracta d’un projecte positiu, inclòs al pla de mobilitat de l’UAB, que millorarà l’accés als estudiants de l’UAB, entre ells dels molts molletans que diàriament s’hi han de desplaçar a les seves facultats i en reclamació del qual, la coalició d’ICV-EUiA de la nostra ciutat, venia efectuant una recollida de signatures.

Tanmateix, l’impacte que tindrà aquesta mesura sobre la mobilitat dels nostres ciutadans, estudiants de l’UAB a banda, serà més aviat nul·la. La reivindicació històrica de la nostra ciutat, la que molts no oblidem, ni podem oblidar, és la de la posada en marxa de la línia de ferrocarril Mollet-Papiol. Cal recordar que després d’anuncis i més anuncis fallits, sobre la seva posada en marxa per a viatgers la ministra de Fomento inaugurava incomprensiblement, un sol tram, el que va de Martorell a Cerdanyola, deixant la resta a expenses de l’arribada del Tren d’Alta Velocitat.

Així és, la Ministra, el Conseller català homòleg del ram, els alcaldes de la zona i els responsables de l’Administrador d’Infrastructures Ferroviàries (ADIF) i de l’empresa RENFE, es van fer la foto tots cofois i escenificant un nou greuge pels ciutadans del Vallès Oriental, i deixant-nos al marge de l’accés per a viatgers d’aquest nou servei de transport. Un greuge que encara avui es manté i que la posada en marxa del bus de l’UAB, lluny de solucionar, evidencia encara més. L’adaptació per a viatgers de la línia Mollet-Papiol ha estat, durant les darreres dècades, una reivindicació prioritària per la nostra comarca.

Durant anys, hem clamat pel que a Mollet anomenàvem el tren de l’Autònoma i hem denunciat el contrasentit que suposava mantenir només per a mercaderies, una línia que fins i tot tenia, ja des de fa anys, construïdes moltes de les seves estacions per a viatgers i a punt per a ser utilitzades. Curiosament, els municipis que més l’hem reclamada, serem ara els únics que no la podrem utilitzar. Durant anys, Mollet ha hagut de suportar el pas de mercaderies i dels anomenats trens nuclears, els que transportaven cap a França els residus radioactius de les centrals nuclears, pel bell mig de la nostra ciutat. Ara després de tot, se’ns torna a deixar de costat. La nova línia serà de viatgers només fins a Cerdanyola. Ens tornen a aplicar la mateixa recepta de sempre, ens omplen el municipi de vies i infrastructures, amb l’impacte que comporten, però ens deixen sense accés a aquests serveis. És la llei de l’embut.

El Pla de Transport de Viatgers 2001-2005, aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat, contemplava una inversió de 5000 milions de ptes per al condicionament de tot el ramal Mollet-Papiol, per al transport de viatgers. D’aquestes inversions, pel que fa al tram de Mollet, la realitat és que no s’ha esmerçat ni un sòl euro. La transformació per a passatgers de tota aquesta línia, no ha estat mai una prioritat pels diferents governs, del signe que fossin, sinó l’anècdota d’una actuació que només perseguia que els trens de mercaderies quan disposessin d’ample internacional, deixessin de passar pels túnels de Barcelona, per no molestar la circulació dels futurs trens d’Alta Velocitat.

En aquests anys, ministres, consellers, delegats del Govern, gerents de RENFE i d’altres personalitats amb carta de naturalesa ferroviària, ens han regalat les oïdes amb promeses i més promeses. Totes elles s’han escolat com l’aigua en un cistell. Ens prenen el pèl, ens tornen a enganyar, un i altre cop. Perquè l’obertura parcial de la línia és una això, una presa de pèl, un pegat més als que ja ens venim acostumant.

Obrir totalment la línia Mollet-Papiol per a viatgers, és de vital importància per a dotar-nos d’un nou corredor ferroviari, millorar les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental i reduir la mobilitat obligada que utilitza el vehicle particular perquè no té alternatives, i col·lapsa sovint infrastructures com l’AP-7.Tots els estudis de mobilitat coincideixen en aquest extrem. Però el Govern i l’Ajuntament, segueixen donant llargues, segueix mirant cap a una altra banda, perquè la seva prioritat és l’AVE d’uns pocs abans que el tren de tots. No hi ha ningú més cec que qui no hi vol veure.

Cassolada Mollet:Les Pruneres aparcament gratuït !

On va ERC de Mollet ?

El darrer gir polític d’ERC de Mollet, evitant votar en contra dels pressupostos municipals, malgrat les seves mancances i renúncies, i sense que se sàpiga que s’hagi acceptat cap mena de paquet de mesures d’acció formulades per aquest partit, resulta més que intrigant.

La votació dels pressupostos, no és cap tonteria. És potser el moment més important del calendari polític anual. En ell es visualitzen majories i minories de govern i es defensen les prioritats d’acció de cada formació. Ni tan sols l’excusa donada sobre la crisi, té un pes polític prou significatiu per a entendre el retrocès que en el seu paper d’oposició municipal està patint aquesta formació. La ja de per sí fluixa oposició a la majoria absoluta del PSC-PSOE, adornada per CiU, es desdibuixa encara més amb aquest canvi de rumb d’ERC a l’espera que passi la tempesta. I creieu-me que em sap greu.

El primer avís d’això, ja el vam tenir amb la seva negativa a donar suport a la reivindicació de milers de ciutadans sobre el manteniment de l’aparcament gratuït de les Pruneres, quan en un principi havíen ofert el seu suport i col.laboració. Tots sabem però, que van pesar més motius partidistes, i una por totalment injustificada a un possible creixement d’Independents per Mollet (IxM) pel treball fet durant aquesta campanya. Dic totalment injustificada, perquè tot i que ja he reiterat moltes vegades que la raó de ser d’IxM, no és aconseguir càrrecs a l’Ajuntament, sinò l’acció a peu de carrer, queda encara massa temps per les eleccions i tot sabem per experiència pròpia. com va l’electorat de memòria…

Així les coses, el panorama dibuixa una ERC, massa preocupada pels seus debats i conflictes interns, massa poruga i acomplexada, per a respondre als reptes que se li van plantejar quan aquesta legislatura va aconseguir per primer cop des de la transició, tenir un regidor a l’Ajuntament amb llista pròpia i pel que sembla, ni tan sols els prop de 10 milions de les antigues pessetes que ha ingressat del pressupost municipal aquest any passat, per a despeses, semblen haver estimulat el seu treball.

ERC té un paper important a complir a la nostra ciutat, si vol consolidar-se com a força municipal i treballar per eixamplar la base social d’un projecte de l’esquerra independentista. De moment, els signes són preocupants, i fins i tot hi ha gent que comença a parlar d’una mena d’acord no escrit amb els manaires, però estic ben segur que només són males llengües i que superaran les temptacions d’adormir-se sota l’ombra de la surera majoritària i recuperaran el seu esperit de lluita i inconformista, pel qual molta gent els va donar la seva confiança.

CASSOLADA contra el pàrking de pagament !

Independents per Mollet (IxM), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) de Mollet, i les més de 7000 persones signants de la campanya "Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït!", us convoquem a la CASSOLADA de protesta contra el pàrking de pagament que tindrà lloc el proper divendres, dia 7 de novembre.

Si ells no et volen escoltar... Fes-te sentir !!!

Us esperem el proper divendres, dia 7 de novembre, a les 19, 45 hores, a la Rambla/Pça de Catalunya de Mollet.

Porteu les vostres olles, cassoles, paelles, plats metàl.lics, xiulets o qualsevol cosa per fer soroll.

Vine a la CASSOLADA !

Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït !

El cas de l'óssa Hvala

Transcric aquí la carta que el meu company, Albert Vicens, ha fet arribar a diferents mitjans de comunicació, i que reflexiona sobre la polèmica interessada de la presència de l'óssa Hvala al Pirineu. Com bon coneixedor del món de la muntanya i naturalista d'ofici i vocació, l'Albert posa el dit a la nafra sobre aquest tema que ha estat motiu de pàgines i pàgines en molts mitjans. No cal dir que subscric fil per randa, tot el que aquí diu.

Caçadors perillosos

La classe política aranesa sempre s'ha oposat a la reintroducció de l'ós en aquella zona. L'argument que esgrimeixen és el perill que aquesta espècie suposa per a l'ésser humà. Un disbarat sense cap ni peus que no té cap base empírica. La realitat, curosament oculta, és que la presència de l'ós en aquelles muntanyes resulta molesta perquè condiciona la política econòmica de la comarca. La seva presència va lligada a la protecció del medi ambient i, per tant, a la incompatibilitat per tirar endavant determinats projectes agressius amb l'entorn natural. El síndic d'Aran, Francesc Boya, afirma que la seguretat dels habitants és el primer.Fa 30 anys que em dedico a l'excursionisme i no he tingut mai cap problema amb els óssos. És més, ja m'agradaria trobar-me amb algun d'aquests bells animals. Precisament, moltes de les persones que gaudim amb la muntanya hem patit ensurts protagonitzats per caçadors que no tenen clar on és el seu punt de mira. Avui dia, l'animal més perillós a la muntanya no és pas l'ós, sinó alguns (repeteixo, alguns) caçadors sense escrúpols. ¿Haurem de demanar, doncs, l'extermini de tots els caçadors?

Albert Vicens Llauradó

Zapatero i la broma dels Pressupostos

Diuen que la realitat supera de vegades la ficció, i la veritat és que de vegades, és ben bé així. L’última ocurrència del president espanyol, Rodríguez Zapatero, d’anunciar que el PSOE votarà a favor de tots els projectes de pressupostos que presentin els respectius governs de Comunitats Autònomes i Municipis, és francament una broma de mal gust.

Els pressupostos de les administracions públiques són la plasmació quantificada dels projectes que els governs responsables volen portar a terme durant el decurs de l’any. No són documents asseptics, sinò que són la concreció de les prioritats polítiques que orienten el treball que ha estat encomanat pels electors. Simplificant, no haurien de ser el mateix els pressupostos d’un govern d’esquerres que els d’un govern de dretes, tot i que més vegades de les que voldríem ho semblin.

De pressupostos n’hi ha de bons, de regulars i de dolents, i els grups polítics representats a les instititucions tenen el dret i també l’obligació, de defensar allò que creuen millor per a l a població del seu àmbit competencial. Fins i tot, sabent que no tindran majoria per aprovar-ho.

Rodríguez Zapatero, no ens pot vendre la moto ara, que amb excusa de la crisi, cal “arrimar el hombro” i aprovar tots els presssupostos de Comunitats Autònomes i Ajutnaments, diguin el que diguin aquests, i els presenti qui els presenti. Això és una pressa de pèl, que només s’entén pels interessos partidistes del PSOE per intentar deixar al PP sense estratègia d’oposició. Però no és més que una burda falàcia. Perquè per afrontar la crisi no totes les polítiques serveixen igual. No totes les polítiques s’orienten igual, ni s’adrecen a tots els sectors per igual, ni parteixen de les mateixes prioritats programàtiques. Vaja, que no és el mateix, repartir milers de milions als bancs per a que superin les seves dificultats que fer-ho entre els ciutadans amb menys poder adquisitiu.

El PSOE amb aquesta enganyifa s’apunta al carro de la mort de la ideologia. Les idees ja no importen, només importa el poder, qui mana i com s’ho fa per mantenir-se en ell, malgrat la tempesta. I només se m’acuden dues coses, o Zapatero es passa les reunions del seu partit fent la migdiada, i no s’entera dels gols que li marquen, o pitjor encara, pensa que els que no ens enterem som nosaltres…Sigui com sigui, no anem pas bé.

Mollet: El dia que els ciutadans van reokupar les Pruneres com aparcament gratuït

Fira Mollet ( FIMO) 68.000 què ?

No em deixa mai de sorprendre la capacitat dels manaires de torn de Mollet, per maquillar la realitat als seus interessos. Si és qüestió de manifestants crítics, les xifres s’encongeixen màgicament. Cap quantitat és prou significativa als ulls dels que tenen por de perdre les poltrones.

Ara bé, si és qüestió d’apuntar-se un tanto, llavors les matemàtiques s’estiren com si fossin de goma, per beneir el seu talent prodigiós i els seus èxits espatarrants.

Un bon exemple de tot això, el tenim amb les dades que ha donat l’Ajuntament de Mollet sobre els visitants de la passada edició de Fira Mollet (FIMO). Ja he explicat en un altre post, quina és la posició d’IxM sobre l’actual model de fira i em sembla que no cal tornar-hi a entrar en el tema. Ara bé, el que un tampoc està disposat a empassar-se és que ens prenguin a tots per babaus, a la primera de canvi. I això és precísament el que ha pretés l’Ajuntament, amb les xifres de visitants de Fira Mollet, que ha fet públiques recentment.

Per entendre’ns, algú es creu això dels 68.000 visitants? Perquè tenint en compte que va durar tres dies i que el primer va caure una tempesta de tres parells de nassos…els comptes no surten per enlloc.

A veure, si el primer dia, divendres, posem per cas, que tot i la tempesta, els llamps i els trons, s’haguessin acostat unes 8000 persones, que és per flipar com dic, ens quedarien unes 60.000 més per repartir entre dissabte i diumenge. Això voldria dir que, fent una mitjana, haurien visitat la fira 30.000 persones cada dia….

És clar, que si un té en compte les hores diàries d’obertura de la fira i sobretot, les hores realment “útils”, perquè ja sabem que les masses no matinen gaire, i que fan unes pauses, perquè també s’ha de dinar, sopar, etc, com a poc ens surt una mitjana de 4000 visites cada hora!!

Això vol dir que si tenim en compte que hi ha gent que entra i gent que surt, i suposant que la gent fés una visita de només una hora, que és molt de suposar, hi hauria hagut moments a la fira en que s’haurien acumulat , 8000 o més persones…Vinga ja!!

Independents per Mollet (IxM) vam estar recollint signatures contra la supressió de l’aparcament gratuït del Pla de les Pruneres, durant el cap de setmana i us puc ben assegurar que un tràfic constant de 8.000 persones o més, no ens hauria passat pas desapercebut. Ni de conya!

Una afluència tal de visitants, voldria dir que s’hauria passat per allà tota la població activa, no només de Mollet, sinò també de molts municipis veïns. I quan dic tota, vull dir tota ,fins i tot els que passen el cap de setmana fora, els que treballen, els que estan malalts i els que els importa tres raves això de les fires i firetes…I això sense parlar de la impossibilitat de trobar lloc on aparcar, que aquesta n’és una altra.

Si recordem que el dia que més gent hem vist pel centre de Mollet en aquestes setmanes, va ser el vespre de la caminada nocturna a Gallecs, i segons les dades del Centre Muntanyenc hi havia apuntades unes 2000 persones , i val a dir, que pràcticament no s’hi podia ni caminar pel centre, imagineu-vos el que hauria estat un “ tràfic” de més de 8.000 persones, cada hora, durant tot el dia. Un TIMO, una autèntica falàcia i un absolut engany a la població. Això és el que són les dades que ha donat l’Equip de Govern sobre les visites a Fira Mollet ( FIMO).

El més collonut del tema, no és que tinguin el morro de vendre’ns la moto de tot aquest conte xinès al butlletí municipal, sinò la manca de visió crítica dels mitjans locals i comarcals, que s’ho han empassat sense dir ni “ mu” com si es pogués ni tan sols acostar a la realitat. Sobretot tenint en compte, que alguns d’ells eren presents a la fira amb un estand….

Cal demanar una mica més de seriositat i independència als mitjans, per favor…que no acabem de nèixer i la gent no es mama el dit. No ens féu combregar amb rodes de molí, que això ja hi fan els manaires!

Au vinga! 68.000 persones, ni de conya!

Però què s’han pensat aquesta gent, que tots plegats som una colla de babaus?
A mí, que m’esborrin.

7000 signatures per Salvar les Pruneres !

Més de tres-centes persones han acompanyat a Independents per Mollet (IxM) en el lliurament al registre municipal de l’ Ajuntament de la ciutat, de les 7000 signatures recollides en el marc de la seva campanya “Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït”, la campanya més important i amb més suport de tota la història de la ciutat. Aquí us transcrit, un resum del document que vam llegir, en finalitzar l'acte:

Amics i amigues, ciutadans. Molt bona nit!

Som aquí per a que se senti la veu de milers de persones que ja han dit “NO a la supressió de l’aparcament gratuït del Pla de les Pruneres”. Som aquí perquè els polítics que manen, escoltin la veu d’un poble que diu prou de prepotència i prou d’imposicions.

Alguns, com els que manen, els dirigents del PSC, i CiU, i també d’altres que no manen, com ERC o ICV, diuen que no tenim dret a aparcar gratis a la nostra ciutat. Diuen que tenir un espai d’aparcament gratuït a les Pruneres és un luxe. El luxe és el sou que s’han aprovat ells, apujant-se un 37% mentre als treballadors els aplicaven un 2%. El luxe són els 23 milions dels nostres impostos, que ha ingressat aquest any el PSC, només per a sobres i segells, o els 15 i els 10 milions que han ingressat d’altres com CiU, ICV i ERC. I a sobre tenen el morro de dir-nos als treballadors, que aparcar sense pagar, encara més del que ja paguem, és un luxe que no ens poden permetre !

El luxe, és que ells vulguin obligar a pagar a una família amb dos cotxes, com hi ha moltes a Mollet, més de 220 euros al mes per llogar l’aparcament de 8 del vespre a 8 del matí. Aquest sí que és un luxe que no ens podem permetre els treballadors.Uns treballadors que estem ja pagant la part més dura de la crisi.

Entenem que s’han de pagar impostos. Però ja paguem l’impost de circulació, ja paguem les zones blaves, que cada dia hi ha més. Ja paguem la benzina més cara de tot l’Estat. I ja estem farts de pagar per tot.

Aquest Ajuntament que tant li agrada parlar de que som la capital del Baix Vallès, vol condemnar el nostre petit comerç, el que dóna vida a la ciutat, a morir-se de gana. Diuen a la gent que ve d’altres municipis veïns a comprar aquí, que si no volen pagar per aparcar, que no vinguin. Aquest Govern municipal, que va tancar els darrers pressupostos amb un forat de prop de 3 milions d’euros i de 12 d’incobrats, ha de demanar diners a la Generalitat, per a arreglar alguns problemes d’alguns barris, i ara vol gastar-se més de 2000 milions de les antigues pessetes en una obra faraònica a les Pruneres.

Les Pruneres no poden continuar com estaven, s’han d’arreglar, sempre ho hem dit, però estem segurs que no cal un nou Parc dels Colors. S’ha d’arreglar amb “austeritat” , perquè les Pruneres puguin seguir acollint aparcament públic i gratuït, perquè hi hagi espai per les persones, i per acollir el mercat dels dimarts, i les celebracions de la ciutat. No cal gastar tant.

Si els hi sobren els diners, que facin una ullada als barris de la ciutat, que tenen moltes coses per arreglar, voreres intransitables, clavegueres que s’inunden cada cop que plou i un llarg etcètera. Si els hi sobre els diners, que es deixin de pagar empreses de fora per fer estudis que acaben en un calaix i ajudin de debó als nostres comerciants.

Avui hem vingut aquí a portar la veu de milers de ciutadans. I hem entregat al registre de l’Ajuntament, les signatures de prop de 7000 persones que han dit ben alt, NO AL PÀRKING DE PAGAMENT DEL PLA DE LES PRUNERES!

Ha estat la major recollida de signatures de la història de Mollet. I des d’aquí i en nom d’Independents per Mollet ( IxM) vull donar les gràcies a totes les persones, amics, companys, voluntaris, comerciants i ciutadans en general, sense la col.laboració dels quals hauria estat impossible aconseguir aquest rècord històric.També vull agrair als companys d’EUiA de Mollet que avui ens acompanyen i ens honoren, el seu suport valent a aquesta convocatòria. I com, no la presència de tots vosaltres, cadascú amb les seves idees, però units per defensar els nostres drets. L’Ajuntament no pot seguir mirant cap a una altra banda, ni practicar l’insult i la desqualificació a les veus que no pensen com ells, perquè això només demostra que no tenen arguments. L’Ajuntament ha d’escoltar la veu del poble.

Avui hem plantat a les seves orelles, 7000 veus, 7000 crits que recorden que els que manen han de deixar de fer-ho d’esquenes als ciutadans, i han de solucionar els problemes que tenim, enlloc d’augmentar-los. I Mollet té avui un greu problema d’aparcament, que s’agreujarà encara més si suprimeixen aquestes 1000 places gratuïtes de les Pruneres.

Aquesta nit, hem sortit al carrer per a defensar el nostre dret a tenir una ciutat per VIURE i no una ciutat només per VEURE, com ells ens volen imposar. Hem sortit al carrer per a reclamar que S’ATURI el PROJECTE de PÀRKING de PAGAMENT i es REOBRIN les PRUNERES com aparcament gratuït.

Avui és un GRAN dia. És el dia de la DIGNITAT. Desitgem i esperem que els que manen també siguin dignes dels càrrecs que els hi hem confiat temporalment. Que rectifiquin i que vegin que rectificar no els fa més febles, sino més sabis.

Però us puc ben assegurar, que no serà fàcil. Per això vull acabarr convidant-vos a estar ALERTA. Alerta a la resposta de l’Ajuntament. Perquè si ens donen l’esquena, HAUREM de tornar a SORTIR al carrer. Que sàpiguen que ara marxem, però si ens obliguen, tornarem, i poden estar ben segurs que en serem molts més.

NO al Pàrking de pagament a les Pruneres!

Molt bona nit, i moltes gràcies !