dimecres, d’octubre 29, 2008

El cas de l'óssa Hvala

Transcric aquí la carta que el meu company, Albert Vicens, ha fet arribar a diferents mitjans de comunicació, i que reflexiona sobre la polèmica interessada de la presència de l'óssa Hvala al Pirineu. Com bon coneixedor del món de la muntanya i naturalista d'ofici i vocació, l'Albert posa el dit a la nafra sobre aquest tema que ha estat motiu de pàgines i pàgines en molts mitjans. No cal dir que subscric fil per randa, tot el que aquí diu.

Caçadors perillosos

La classe política aranesa sempre s'ha oposat a la reintroducció de l'ós en aquella zona. L'argument que esgrimeixen és el perill que aquesta espècie suposa per a l'ésser humà. Un disbarat sense cap ni peus que no té cap base empírica. La realitat, curosament oculta, és que la presència de l'ós en aquelles muntanyes resulta molesta perquè condiciona la política econòmica de la comarca. La seva presència va lligada a la protecció del medi ambient i, per tant, a la incompatibilitat per tirar endavant determinats projectes agressius amb l'entorn natural. El síndic d'Aran, Francesc Boya, afirma que la seguretat dels habitants és el primer.Fa 30 anys que em dedico a l'excursionisme i no he tingut mai cap problema amb els óssos. És més, ja m'agradaria trobar-me amb algun d'aquests bells animals. Precisament, moltes de les persones que gaudim amb la muntanya hem patit ensurts protagonitzats per caçadors que no tenen clar on és el seu punt de mira. Avui dia, l'animal més perillós a la muntanya no és pas l'ós, sinó alguns (repeteixo, alguns) caçadors sense escrúpols. ¿Haurem de demanar, doncs, l'extermini de tots els caçadors?

Albert Vicens Llauradó