Ser arbre a Mollet és una feina de risc. No és una afirmació gratuïta a la llum de l’actitud que l’Ajuntament de la ciutat gasta amb aquests altres “conciutadans”.I és que els nostres “ manaires “ són el "xerrac més ràpid a aquesta banda del riu Besòs".
Serà per això que des d’Independents per Mollet (IxM) venim denunciant des de fa temps, la poca estima que té l’administració municipal als arbres que conformen el nostre paisatge urbà.
Només de memòria, podem apuntar que l’Ajuntament ha executat tales massives, als carrers, Rafael de Casanova, Ambrós i Lloreda, Berenguer III, Pompeu Fabra, Can Fàbregas, i un llarg etcètera…Aquesta setmana mateix, s’han carregat una seixantena d’arbres al Pla de les Pruneres, i el projecte de pàrking de pagament, pot arribar a comprometre l’existència de prop de dos-cents exemplars més. Però és clar, els arbres no es queixen, i el que és més important per alguns, encara no voten…
Molt sovint, l’excusa emprada pels que manen, és que ja en plantarem més. Però està clar que encara que es plantin nous exemplars, no es pot justificar aquesta pràctica, perquè tots aquests arbres talats formaven part ja del paisatge tradicional d’aquest carrer i la seva tala suposa una pèrdua important pel patrimoni natural de la ciutat i de les generacions futures.
Pel govern municipal, aquests altres “ciutadans” de Mollet, no són considerats éssers vius, sinó simples elements decoratius, la pèrdua dels quals és només una qüestió de qualificació econòmica. Ningú no s’explica el perquè d’aquesta excessiva facilitat amb la que s’opta a Mollet, per la tala de l’arbrat urbà, abans d’explorar altres solucions. Si no és perquè l’Equip de Govern municipal ( PSC-CiU) s’hagi proposat convertir Mollet en la "capital de la serra mecànica”, cosa que com podeu imaginar no ens il·lusiona gaire.
A Mollet ens cal una altra sensibilitat ambiental, un canvi de tarannà, com el que apuntàvem quan vam elaborar des de la regidoria de Med Ambient, que vaig tenir l’honor de dirigir, l’Auditoria Ambiental i les bases d’una Agenda 21 local, que ja fa temps semblen haver quedat en un calaix, per tal que l’arbrat públic existent es consideri un bé del patrimoni natural de la ciutat a protegir per les generacions futures, atenent al seu valor ecològic i paisatgístic i la seva contribució a la biodiversitat urbana.
La serra mecànica millor que se la guardin per tallar el “mur de la vergonya” que ens han col.locat al Pla de les Pruneres.
