Salvem el Pla de les Pruneres !

El ple municipal ha aprovat carregar-se l’actual zona d’aparcament del Pla de les Pruneres i crear-ne un de subterrani de pagament. Aquesta és una mala notícia per la ciutat, perquè el projecte de l’Equip de Govern (PSC-CIU) comporta la desaparició de més de set-centes places d’aparcament gratuït, i la seva conversió en només unes tres-centes i de pagament.

Independents per Mollet (IxM) hem denunciat moltes vegades, la deixadesa del Govern municipal amb aquest espai, el seu mal estat i la seva manca de manteniment. L’arranjament que defensem requereix pocs diners i permet dignificar aquest espai, amb el seu ús actual, com a espai d’acollida del mercat i d’activitats festives, tot mantenint les places d’aparcament gratuït, que són una peça clau de la mobilitat i de la dinamització comercial de la ciutat. La proposta que han aprovat socialistes i convergents, obligarà als ciutadans a pagar per un servei que ara és de franc i crearà un dèficit de més de quatre-centes places d’aparcament. On se suposa que s’hauran d’aparcar aquests cotxes? Com és que el Govern municipal aprova un projecte que castiga els ciutadans i els provoca més problemes? No se suposa que els polítics han de solucionar-los i no pas crear-ne de nous? Mollet ja és hores d’ara una ciutat que suspèn en aparcament. Pregunteu si no als ciutadans de molts barris, que arriben tard al vespre de la seva jornada laboral, la de voltes que ha de fer per intentar trobar un lloc on aparcar.

El projecte que volen tirar endavant, a més de negatiu, és tant costós que l’Ajuntament no té prou diners per afrontar-ho i ha d’oferir a una empresa una concessió de cinquanta anys, per explotar un aparcament subterrani que ella mateixa haurà d’haver construït i pagat prèviament. Aquesta concessió és una bomba de rellotgeria que socialistes i convergents volen deixar a la ciutat.

Projectes com aquest que suposen “condemnes” per a la ciutat de cinquanta anys, no es poden tirar endavant sense el consens adequat. Ben segur que, ni que sigui per higiene democràtica, els socialistes no governaran sempre aquesta ciutat. Si es tira endavant aquest model de Pla de les Pruneres, els ciutadans perdrem dues vegades, primer el mateix dia de l’ inici de les obres, i després quan un nou govern hagi de refer aquest espai. Perquè rescatar la concessió costarà a la ciutat una milionada d’euros que com sempre, hauran de sortir de les butxaques de tots els ciutadans. No anem pas bé.

La por encara funciona

Dels resultats de les eleccions, el més destacable és l'encert de l'estratègia del PSOE. M'haguès agradat molt més que haguès estat el triomf de la il.lusió, de les propostes, de les idees per millorar les coses i solucionar els problemes. Però no ha estat pas així, els grans partits van renunciar d'entrada a explicar els seus programes i s'hi van llençar a una espiral d'acusacions oferint-nos un espectacle molt poc gratificant.

La crida al vot de la por s'ha demostrat molt rendible en termes electorals i ja avançava jo en aquest bloc que els socialistes apuntaven clarament cap a la majoria absoluta, donada la desastrosa campanya dels "peperos". Els ha anat de poc, tot i que no tindran cap mena de problema per gestionar aquesta legislatura com si de fet la tinguessin.

Sobre el paper, està clar que dormirem més tranquils amb un ZP a la Moncloa que amb un Rajoy. Encara recordo alguns dels crits dels seguidors del PP que esperaven al carrer Génova de Madrid, la nit electoral: "Arriba España y Viva Franco ! " cridaven...Quanta caspa !!

Des de Catalunya estant, encara caldrà posar moltes coses sobre la taula, perquè han estat massa incompliments, com per a oblidar-los d'un dia per l'altre. Els electors catalans han donat un missatge de confiança, malgrat el que ens ha caigut a sobre. No deixa de ser una bona lliçó, digna d'un bon estudi sociològic. Se'n recordaran d'això a l'hora de parlar d'infrastructures, de finançament, del dret a decidir.... Ja ho anirem veient.

El vot útil i els errors propis han deixat les esquerres a l'UVI, i en el cas d'IU, també la llei electoral. No ho havien previst ? Tant de bo la desfeta serveixi per a fer foc nou i renovar un espai polític que ens és molt necessari. No podem resignar-nos a jugar a ser americans i acceptar un bipartidisme que no ens és propi a la nostra cultura política.

Aquestes eleccions han deixat moltes ferides obertes. Per alguns, pel que s'ha deixat pel camí i ja mai no recuperarem, serà una campanya que no podrem oblidar mai. Han estat les eleccions de la por. La por al PP, la por de reconèixer que totes les idees es poden defensar pacíficament i la por dels que s'amaguen darrera dels tancs o darrera de les pistoles.

No es pot construir res que valgui la pena amb por. Potser ja ha arribat l'hora de fer-se gran i de deixar enrera els pànics infantils. De valorar si tenim els manaires que ens mereixem. De decidir el que volem ser quan siguem grans. D'avançar plegats mirant-se menys el melic i construir entre tots el camí per un pais millor, més lliure i en pau.

Aski da !

Ja n'hi ha prou !
Prou de sang,
prou de repressió,
prou de tortures,
prou de morts.
Deixeu que el poble parli i decideixi.
Deixeu que Euskal Herria visqui en llibertat.
Uns i altres, deixeu d'utilitzar els morts.
Aski da !

Monràs, el bipartidisme i el llop

Avui m’ha passat una fotocòpia d’un article que signa aquesta setmana el nostre alcalde, en Josep Monràs, a "El 9 nou". Plana sencera, si descomptem la propaganda. La pagada vull dir. Ja no em sorprenen els favors d’aquest mitjà vers els nostres manaires. Ja n’he parlat d’això en aquest blog en alguna ocasió. Avui no toca.

A l’article, en Monràs demana el vot sense tallar-se, pel seu partit, el PSC-PSOE. Normal. És el que li toca. Ho fa en la línia de la campanya que estan fent els socialistes. La campanya de la por, que ve el llop i tot això. No m’agrada la campanya que estan fent. Esperava un esforç d’imaginació més gran. Se’ls veu massa desesperats per no perdre el poder a Madrid.... i per les conseqüències que podria tenir de retruc a Catalunya. Els socialistes diuen que si hi anem nosaltres, els “altres” no tornaran. Això vol dir que tots els que hi vagin votaran PSOE ??? Deu ser per això l’eslògan de la Catalunya “optimista”....Déu n’hi do, amb la que ens està caient a casa nostra !!!

En Monràs alerta dels perills del PP al Govern i se situa en l’estratègia que han mantingut en tota la seva precampanya i campanya. Bipolaritzar-ho tot que alguna cosa ens queda. O sigui, que aquí només hi ha dos que hi compten i la resta són decoracions sobreres.

M’esgarrifa un nou Govern del PP, però veient com van les coses crec que els peperos s’estan enfonsant ells mateixos amb la campanya tan fatxa que estan fent. Tot i que faríem bé de no menysprear el vot ocult del PP, sembla que el PSOE ara busca ja la majoria absoluta. No sigui que haguessin de contaminar-se pactant amb nacionalistes o independentistes. Si les coses van maldades, com a mal menor, apunten al que queda d’IU i a ICV-EUiA. Creuen que els hi sortiran més baratets i veient com remenen la cua alguns, potser no van tan errats.

Aquesta crida al vot “útil “ que tan bé els hi va als socialistes, pot ser desastrosa pels partits catalans. És un flac favor a la democràcia, i un despropòsit total, pel treball de control i de proposta que fan els partits minoritaris, fins i tot sense tenir representació a les Corts. Si el vot és l’expressió lliure de les aspiracions dels ciutadans, la crida a aquest “fals vot útil" esdevé un autèntic engany. Un atemptat contra la pluralitat política, que caracteritza el nostre país. Aconsegueixin o no representació, el vot als partits petits és també una expressió legítima del sentir dels electors que ells no poden desautoritzar per simple egoisme electoralista. Això és trencar les regles del joc. En lloc d’això farien bé de revisar perquè hi ha gent que tria altres opcions que no són ni PSOE, ni PP. Perquè hi ha tanta gent que no se sent representada ni pels uns ni pels altres...Una mica de memòria...

A mi em passa com a molta gent que em pregunta aquests dies perquè no sap què votar. Ningú parla de Catalunya en aquesta campanya, si no és per utilitzar-la. Els partits catalans amb representació al Congrés ens han deixat orfes. Les aspiracions de llibertat del nostre poble se les van deixar fa temps al pont aeri. I el panorama és d’una grisor que espanta. Alguns fa força temps que vam perdre la por als llops. Al cap i a la fi, hem après a bastonades que també hi ha molts llops, com diuen en castellà, “ con piel de cordero”.

Guanyi qui guanyi, qui ens defensarà a Madrid ? Un PP de bisbes de l'OPUS i franquistes, que ens odia i ens vol esborrar del mapa ? Un PSOE amb Bono de president del Congrès, "antes partío que doblao", que es passa pel folre els compromisos, que entrega Nafarroa al PP, tanca diaris i prohibeix partits a Euskal Herria ? Un PSC que aquí vota una cosa i a Madrid vota contra els interessos catalans ? Una CiU que igual pacta amb uns que amb altres i que se'n fot dels acords del Parlament per vendre’s a la Moncloa per un plat de llenties ? Una ERC que ha tingut la millor oportunitat de la seva història i no ha fet pas els deures ? Una ICV-EUiA que es passa la tarda de compres a Gonzalo Comella, mentre centenars de milers de catalans reclamen al carrer el nostre dret a decidir ??

Els partits de Mollet del Vallès amaguen les seves despeses electorals

Vuit mesos després de les passades eleccions municipals, cap dels partits amb representació a l’Ajuntament de la ciutat ha fet públiques les dades del que van costar les seves respectives campanyes electorals.

De fet, Independents per Mollet (IxM), som l’única formació que va complir dies després dels comicis, amb el seu compromís d’explicar als ciutadans el cost de la nostra campanya.

Els ciutadans tenen dret a saber el que els partits es gasten a les seves campanyes electorals, i com és que uns partits poden regalar motxilles als assistents a un míting i d’altres han de tirar de fotocòpies per fer arribar als ciutadans les seves propostes.

L’actitud dels grups municipals del PSC-PSOE, CiU, ICV-EUiA, PP i ERC, és un mal exemple compartit de manca de transparència i no ajuda gens a recuperar la confiança dels ciutadans en els polítics. Per què no ho expliquen ??? De què tenen por ???

Actualment, els partits funcionen bàsicament a càrrec dels ingressos que els proporcionen la seva presència a les institucions, perquè el tema de les quotes ha passat a tenir només un paper simbòlic, a la vista del que alguns es gasten a les campanyes. Veieu si no, l’article d’aquest blog dedicat als sous dels partits i polítics de l’Ajuntament.

Resulta una absoluta contradicció que ara, a les portes d’unes noves eleccions, es cridi als ciutadans a participar, quan se’ls nega un dret bàsic com és el de conèixer la utilització d’uns diners que provenen majoritàriament dels impostos dels ciutadans.

Independents per Mollet (IxM) no compartim aquesta manera d’entendre la política. Creiem que la confiança dels ciutadans i la mateixa democràcia s’afebleixen quan els partits amaguen qüestions d’interès públic, que haurien d’estar sempre clares com la llum del dia. No fa tant de temps que alguns reclamaven que a la política calia més llum i taquígrafs... quins temps aquells...

En aquesta democràcia d’aparador, no hi ha igualtat d’oportunitats. El sistema premia sempre més als que més tenen, en diners, en temps gratuït de publicitat als mitjans, etc. Tot s’hi val per a perpetuar al poder als que manen. I si algun cop hi ha un petit canvi, ningú gosa de modificar aquesta injustícia per poder seguir aprofitant-se.

Sembla com si l’únic objectiu fos guanyar poder a costa del que sigui. Tota la resta queda en un segon pla. Els partits tradicionals ja no són mitjans per a canviar les coses, són maquinàries destinades a perpetuar-se al poder i a mantenir als manaires en aquest estatuts petit qui peti, durant anys i anys, dècades i dècades....

Per això vam crear Independents per Mollet (IxM). Perquè digueu-nos utòpics, no ens resignem, ni ho farem mai.

Guillaumes, CiU i els drets de les persones homosexuals

Val a dir que me n'alegro que CiU hagi triat en Feliu Guillaumes com a candidat al Senat. M'alegra que la nostra ciutat tingui un candidat valorat suficientment pel seu partit, com per a poder disputar un escó que encara que difícil, ajuda a situar Mollet al mapa polític d'aquestes eleccions. Una altra cosa és que l'elegit en qüestió, sigui actualment tinent d'alcalde de l'Ajuntament, amb un pacte innecessari ( PSC-CiU ), per la majoria absoluta socialista i que encapçalés la candidatura convergent a les darreres eleccions municipals. Però sobre aquest tema em referiré en un article que estic acabant d'enfornar.

El tema és que en Feliu Guillaumes, sembla que com descriu al seu blog, ha vist la llum després d'una reunió pre-electoral amb representants de col.lectius de gais i lesbianes i s'ha compromés a defensar els seus drets si resulta elegit pel Senat. M'estranya molt que hagi tardat tant, tenint en compte com està el percal, però en fí, val més tard que mai.

Ara ja estic convençut que amb ell com a valedor dins de l'Equip de Govern molletà, Independents per Mollet (IxM) aconseguirem una fita simbòlica que venim reclamant reiteradament els darrers quatre anys: que al juny, durant la diada de "l'orgull gai", onegi a la balconada de l'Ajuntament, la senyera arc-iris, com a mostra de solidaritat i reconeixement a la lluita per la igualtat de drets del col.lectiu de persones gais, lesbiabes, bisexuals i transexuals.

Ja sé que es tracta només d'una qüestió simbòlica, però precisament per això els independents no hem entés mai la negativa reiterada de socialistes i convergents a fer aquest gest. És clar que en Guillaumes no havia tingut encara aquesta reunió de campanya...

Ara estem segurs que no hi haurà problema i que utilitzarà les seves millors dots de persuasió per a convèncer a la resta de membres de la Junta de Govern, per a fer-ho una realitat.

Si no ho aconsegueix, cosa que dubto, des d'aquí el convido a fer-la onejar amb Independents per Mollet (IxM), ni que sigui a peu de l'Ajuntament, com hem fet aquests darrers quatre anys, i seguirem fent fins aconseguir-ho. Ben segur que si és el cas, no ens faltarà a la cita.

Oi que no, Feliu ?

Manifestació en defensa dels drets dels animals

Independents per Mollet (IxM) fem una crida a tots els ciutadans amants dels animals a assistir a la concentració que sota el lema “VIDA I DIGNITAT PELS ANIMALS. Administracions feu complir la llei”, han convocat les entitats protectores de Catalunya, per aquest proper dissabte 23 de febrer a Barcelona.

Malgrat que la llei en vigor prohibeix taxativament els sacrificis dels animals abandonats, el Govern de la Generalitat ha tornat a aprovar enguany una nova moratòria, com la del 2007, per a permetre als ajuntaments seguir sacrificant els animals abandonats o perduts i no recuperats que al cap de quinze dies no hagin estat reclamats pels seus amos.

Mentre els animals segueixen morint, ni els ajuntaments, ni el Departament de Medi Ambient del Govern de la Generalitat, no han fet res malgrat disposar d’un any de moratòria per ampliar els centres d’acollida existents o crear-ne de nous per donar resposta a les necessitats actuals.

La manifestació reclama el ple compliment i aplicació de la Llei de Protecció dels Animals, i la dimissió del Conseller de Medi Ambient, per la concessió d’aquesta nova moratòria pel sacrifici d’animals. La concentració tindrà lloc a les 11,00 hores a la plaça de Catalunya de Barcelona.

Kosovo els fa por

L'autoproclamada independència de Kosovo ha disparat els llums d'alarma entre els nacionalistes espanyols, siguin al Govern o a l'oposició, a l'esquerra o a la dreta. Ja ho diuen, que el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d'esquerres. Al PSOE i PP i els seus respectius escolanets, els hi ha faltat temps per a còrrer a llençar la consigna de " Catalunya i Euskal Herria, no són Kosovo". Vés que no fós algun despistat pogués caure a la temptació de pensar que això de l'autodeterminació dels pobles, no és cosa del passat com sempre proclamen, sinò ben actual, quasi d'avui mateix , vaja.

Ja sabem que Catalunya, no és pas Kosovo. Què s'han pensat aquesta tropa, que ens mamem el dit ? Afortunadament, això no és Kosovo. Però ningú ha plantejat cap semblança pel que fa, sobretot a les tragèdies més recents. Em sembla que el que fa por als politiquets de plantilla, és que els ciutadans de peu, sentim parlar com quelcom real i practicable, del dret d'autodeterminació que tenen tots els pobles. El dret de tots els pobles a ser lliures i decidir per ells mateixos.

Vaig sentir un representant del govern serbi, cridant als governs europeus a no reconèixer el nou Estat, suggerint que això que els passava a ells, els podia passar també a d'altres Estats, que una nació decidís marxar-hi. S'agraeix la sinzeritat. La que li falta al ministre "Desatinos", quan treu a passejar la legalitat internacional i tota la pesca, per a justificar el no reconeixement per part espanyola del nou Estat. De quina legalitat ens parla ? D'una Constitució aprovada fa trenta anys, sota el soroll dels sables colpistes, que es neguen a actualitzar, com si fos la Biblia ?

Ja sabem que aquí el més tonto fa rellotges i que a banda del tema nacional i de supervivència humanitària, hi ha també molts interessos particulars i de joc de blocs. Però ni amb tota la campanya de la por d'alguns, no han pogut evitar que més d'un arribi a la conclusió que no deixar decidir el seu futur a una nació, és declarar-la i condemnar-la a ser sempre una nació ocupada.

L'expresident de la República Italiana, Francesco Cossiga ha adreçat dues cartes als presidents basc i català, on reflexiona sobre aquest tema i els insta a ser valents i avançar en el camí del respecte al dret de decidir dels pobles, del dret d'autodeterminar el seu futur. Avui se'n feia ressó aquí "l'enoticies", i a Itàlia el portal "Alice.it". Us adjunto un resum del que deia.

KOSOVO,COSSIGA SCRIVE A BASCHI E CATALANI: ORA TOCCA A VOI

Lettera ai premier.Autodeterminazione un diritto: pieno sostegno

Roma, 19 feb. (Apcom) - Il presidente emerito della Repubblica Francesco Cossiga ha scritto due lettere al presidente del governo basco e al presidente della Generalitat de Catalunya, esprimendo il suo appoggio per la rivendicazione del diritto all'autodeterminazione dei due popoli, a partire dal riconoscimento di quella del Kosovo.
"Esprimo quale rappresentante della Comunità del Popolo Basco nel Regno di Spagna, il mio consenso appassionato alla iniziativa basca - scrive Cossiga a Juan José Ibarretxe Markuartu - di chiedere che il Governo di Madrid riconosca il Kossovo quale Stato indipendente e sovrano e di rivendicare anche in questa occasione il diritto del popolo basco all'autodeterminazione e dunque, ove il Popolo lo voglia, all'indipendenza".
Allo stesso modo al presidente della Generalitat de Catalunya José Montilla i Aguilera Cossiga scrive che "ben sapendo che diversa ed anzi opposta è la posizione del Governo del mio Paese, per intima convinzione ideologica e per solidarietà con il Governo di Madrid esprimo a lei il mio consenso appassionato alla iniziativa del Governo e del Parlamento della Generalita, di chiedere che il Governo di Madrid riconosca il Kossovo quale Stato indipendente e sovrano e di rivendicare quindi anche in questa occasione il diritto del popolo catalano all'autodeterminazione e dunque, ove il Popolo lo voglia, all'indipendenza".

No time for love in the basque country

There is no time for love in the basque country, please extend the solidarity.

Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna.

No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad.

Els sous de partits i polítics de l'Ajuntament de Mollet

Saps quan ens costaran els partits i polítics de l’Ajuntament aquests quatre anys ? Aquesta és una informació d’interès públic que Independents per Mollet (IxM) creiem que han de conèixer tots els molletans. Us demano una mica d’atenció, val la pena.

Comencem pels partits de l’Ajuntament. El que tots els molletans els pagarem per a despeses de funcionament és el següent: Partit Socialista (PSC-PSOE), 92.755.488 ptes (558.768 €). Tenint en compte que els sous, el telèfon, la correspondència i fins i tot moltes altres gestions, les paga a banda l’Ajuntament, em pot dir algú com es justifiquen aquests quasi 93 milions de pessetes de “ funcionament” ? Per fer, què ? Convergència (CiU) cobrarà 48.198.432 ptes (290.352€) igual que Iniciativa i Esquerra Unida (ICV-EUiA) i el Partit Popular que també ingressaran 48 milions cadascun d’ells. Esquerra (ERC) ingressarà per aquest concepte, la quantitat de 40.772.256 de ptes. En total i només per “despeses de funcionament” s’emportaran 278 milions de pessetes dels nostres impostos. Una autèntica passada, sobretot tenint en compte la poca o nul·la feina que fan alguns per la nostra ciutat. Ells s’aproven els sous que volen i es queden tan amples, cobren i callen. Una autèntica pressa de pèl, sobren més qualificatius, però encara quedem els d’IxM per a denunciar-ho i nosaltres no callarem.

Els quatre regidors d’àrea s’emportaran en total 141.830.400 ptes, la resta de regidors a dedicació completa 110.520.000 ptes i els nou regidors amb dedicació parcial, 89.640.000. L’Alcalde, té un sou aprovat per aquests quatre anys de 43.160.000 ptes, però ha assegurat que no el cobrarà perquè ha optat pel sou que li correspon com membre amb dedicació exclusiva de la Diputació de Barcelona, uns 53 milions de ptes, segons fonts d’aquesta administració. Per acabar, els dos assessors aprovats pel ple, cobrarien 43.620.800 ptes.

En total, la factura pública puja a 716 milions de pessetes per mantenir els partits i els polítics de la casa gran. Aquesta sí que és la “grossa” de la loteria de Mollet. Tota una fortuna que pagarem entre tots. Una fortuna que fa vergonya quan la comparem amb el poc que dedicarà l’Ajuntament a molts serveis de la ciutats, quan veiem que moltes entitats estan a punt de plegar per l’escarransit dels convenis i subvencions que dona el Govern municipal, i quan hi ha problemes a la ciutat que s’eternitzen i no es solucionen durant anys, per manca d’inversions i per manca de diners municipals per fer-les.

El PSOE andalús, el català i la notícia a l'inrevés

El PSOE andalús ha aprovat incloure al seu programa electoral, la incorporació de l’ensenyament de les diferents llengües de l’Estat, a l’oferta de les Escoles Oficials d’Idiomes de la seva comunitat autònoma. D’això han fet notícia molts mitjans, no només catalans sinó de tot l’Estat.

No entraré a qualificar la “pataleta” del PP, que s’ha afanyat a criticar la mesura tot defensant que aquí “amb ensenyar el castellà i l’anglès ja n’hi ha prou”, perquè es desqualifica per sí sola i dóna una bona idea del pelatge d’aquests hereus del franquisme.

El que em sembla més destacable és que un altre cop els mitjans i sobretot els catalans, ens expliquin la notícia a l’inrevés. El que resulta destacable no és que el PSOE prometi ara que si guanya inclourà el català i l’euskara a les EOI andaluses. El que hauria de ser notícia i motiu de reflexió general, és el perquè, mentre el català és present a multitud d’universitats no només europees, sinó de tot el món, encara hi ha llocs, universitats i escoles d’idiomes de l’Estat espanyol on a les persones que volen aprendre’l, se’ls nega aquest dret, perquè no hi ha interès governamental en incloure’l als seus plans d’estudis. Perquè avui dia es pot estudiar xinés, japonès, àrab, o rus entre d’altres i no encara no es pot estudiar català en cap Escola Oficial d’Idiomes d’Extremadura, Múrcia, Castella-Lleó, Castella-La Manxa, La Rioja, o Canàries i el que és més sagnant, en cap de Galícia o d’Euskal Herria ?

Aquesta crec jo que hauria de ser la notícia de portada. La proposta dels socialistes andalusos em sembla bé, tot i que francament, arriba una mica tard. Trenta anys després de l’aprovació d’una Constitució a la que alguns equiparen amb la paraula de Déu, ara ens podem preguntar què han fet els successius governs espanyols siguin del PP o del PSOE, per a promoure el coneixement de les llengües que els diuen “espanyoles”, arreu del seu Estat.

Us imagineu el que hagués suposat per les darreres generacions, comptar amb un bagatge de trenta anys d’experiència i acostament a les llengües i les cultures, basca, gallega i catalana. Potser no ens trobaríem on som ara, la percepció dels fets nacionals seria molt diferent a les “espanyes” i les campanyes d’intoxicació i de mentides amb les ara juguen els nacionalistes espanyols, ens sonarien només a disbauxes de carnaval. Però no badem, la realitat és una altra. I ens diu que no ens volen. I dic jo, si no ens volen perquè no s’obliden de nosaltres però, per sempre ?

"Manda güevos" amb El 9 Nou del Vallès Oriental !

Sóc un ferm defensor de la premsa local i comarcal. Crec que fan una tasca impagable i sovint no prou reconeguda. De mitjans locals i comarcals hi ha de tota mena. Al Vallès Oriental i a Mollet més concretament, som molt afortunats de tenir una oferta de mitjans escrits prou diversa, ja siguin gratuïts o de pagament.

Ja se sap que els mitjans viuen com les persones i les entitats cicles vitals de diferent pelatge. Etapes en les que a alguns els hi veus amb una energia positiva engrescadora i etapes a les que veus que van perdent cabells sense solució de continuïtat. No és que sigui dolent fer la muda. Fins i tot és sanitàriament interessant, pero pel que fa als mitjans sovint un es pregunta allò típic del qui t'ha vist i qui et veu ara " .

El cas del 9 Nou del Vallès Oriental, és un d'aquests d'alopècia d'idees lliures molt preocupant. Fa neguit comparar-lo amb el de l'edició d'Osona que segueixo amb força assiduïtat. Des de fa alguns anys, s'ha convertit en un mijtà carrincló, serf de les institucions i dels poders que les substenten i mancat de la rebel.lia i la independència amb la que molts el vam veure nèixer, el vam saludar i hi vam col.laborar. Veure'l ara convertit en una mena de butlletí oficial dels poders fàctics de la comarca i de la pseudo-intel.lectualitat moderneta vallesana, fa una mica de pena.

A Mollet, el 9 Nou, als darrers anys, com a mínim, no ha arribat a vendre de mitjana més d'un centenar d'exemplars. El que per una ciutat de mésde 51.000 habitants declarats no és que sigui per llençar cohets. L'ampla oferta de premsa local gratuïta en té segurament força "culpa " d'això, però també la minsa presència que han tingut les informacions molletanes en aquest mitjà, excessivament centralista, i amb vocació de butlletí oficial, i que no ha fet justícia mai a la segona " capital " de la comarca.

Aquest divendres, tenim un exemple més de tot això que us comento. Podria fer un llistat amplíssim d'exemples similars i fins i tot pitjors, però no paga la pena. Avui ens il.lustra amb una notícia en la que ens diu que l'Ajuntament de Mollet reclama la reactivació de la inclusió de Gallecs al PEIN. "Manda güevos " que deia aquell individu pepero.

Independents per Mollet ( IxM) portem tres anys denunciant la presa de pèl d'aquest procès i la seva paralització.La darrera ara fa uns mesos, al novembre passat, si no recordo malament, aquí teniu un article en aquest mateix blog : http://jesusmcarrasco.blogspot.com/2007/11/volem-gallecs-al-pein-ja-tres-anys.html.

Malgrat això, en aquests tres anys, el 9 Nou no ha tingut a bé, fer cap notícia, cap breu, cap menció a aquest greuge increïcle i vergonyòs, exemple d'un incompliment més dels nostres manaires als que ja ens tenen massa acostumats. Ara que surt el senyor alcalde de Mollet a les portes de les properes eleccions, ells corren a dedicar-li quasi mitja plana. Sospitòs, no ?

D'igual manera podria referir-me a les més de quatre-centes, sí 400 !, informacions, propostes i denúncies que des d'IxM, hem generat en aquests darrers tres anys. Ja sabem que és impossible que cap mitjà les pugui cobrir totes, tampoc es tracta d'això. Moltes d'elles, però, han tingut presència no només a nivell local i comarcal, sinò també a nivell nacional, a televisions com TV3, TVE, TV5, A3, C+ , a diaris com El Periódico, El Punt, La Vanguardia, Avui, Diari de Girona, etc, i a emissores com Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Ràdio 4, Ona Catalana, Onda Rambla, etc. Però voleu saber quantes a cobert el 9 Nou ?????????

- Una ! Sí, una de 400 !!!

- Per què ?.... Resulta del tot incomprensible i fins i tot sospitòs.

Hi ha gent, que ens segueix més o menys regularment i em pregunta sovint sobre això. Sempre els hi dic el mateix. Vosaltres mateixos podeu treure les vostres conclusions. Segur que no l'erreu massa.

Deixant de banda l'acudit i alguna entrevista que crec que ha valgut la pena, una de les seccions més entretingudes d'aquest mitjà havia estat la seva contraportada i sobretot els seus breus. Aquest divendres dediquen dos breus a Mollet. Un qüestionant que el Mollet CF hagi decidit convocar la seva assemblea pel 23 de febrer (?).... i l'altre assenyalant que un redactor, suposo que el cap de notícies, Josep Villarroya, es va trobar al Conseller Joaquim Nadal sortint d'un caixer a Mollet.

" Manda güevos", això sí que són notícies !

Si no en tenen d'idees noves que ens ho facin saber, que a nosaltres ens en sobren... Com a mínim podríen haver explicat si el caixer era de " La Caixa", propietària de la concessionària (ACESA) , i responsable del peatge de Mollet, o si més no, podrien haver-li preguntat perquè malgrat les seves promeses electorats i les resolucions votades per majoria al Parlament aquí seguim pagant peatge, a la barrera, o a la Caixa, que ve ser el mateix, amb la broma del " tele-atrac"...

En fí, vosaltres mateixos ja en treureu les vostres conclusions, segur que no aneu gaire errats.

Amb el 9 Nou del Vallès Oriental, no anem pas bé ...

Una casa de nines

Demà dimarts, CiU de Mollet ha organitzat al Casal Cultural, una taula rodona sota el títol "El futur del catalanisme des de diferents opcions polítiques". Suposo que aquest acte s’emmarca dins de la seva campanya per la “Casa gran del catalanisme”.

Hi participaran per CiU, Àngel Cuní, pel PSC-PSOE, Oriol Fort i per ERC, Jaume Solà i actuarà com a moderador en Francesc Homs, diputat al Parlament de Catalunya per CiU.

Em sembla bé que CiU programi actes de debat com aquest. Qualsevol contribució al debat de les idees és positiva en aquest context en que els polítics professionals s’empenyen en convertir la política en una mena de mercat persa, amb subhastes noves cada dia.

Ara bé, el que no acabo de comprendre és perquè la composició de la taula fa tant la impressió que el catalanisme convergent va només de CiU a ERC passant per un PSC suposo que convidat com a ninot dels cops. No hi ha catalanisme a Iniciativa ? No hi ha catalanisme a l’ecologisme polític ? No hi ha catalanisme també als col·lectius independents i sobiranistes com IxM ? I el que és més important, no hi ha molt més catalanisme als col·lectius socials, com ens ho demostren dia a dia amb el seu treball, que al conjunt de l’arc parlamentari actual, tan cofoi de deixar el país amb les vergonyes a l’aire per quatre rals, o quatre vots ?

Ja sé que hi ha gent que no s’acostaria a una taula com aquesta ni que la convidessin. Però, si els convergents pensen que a la casa gran del catalanisme, no hi caben més visions que les de les tres forces convidades, és la casa no deu ser tan gran. No sé, potser és una casa molt maca, però només una casa de nines.

Fotos correfoc 25 aniversari Ball de Diables Mollet

Aquí teniu algunes fotos pels que no vau podeu disfrutar-ho.

Si algú les necessita amb més deifinició que em tiri un mail.

Ball de Diables de Mollet: 25 anys de foc i de festa!

El Ball de Diables de Mollet fa enguany 25 anys. És un aniversari significatiu per a una entitat de cultura popular arrelada a una ciutat peculiar. Els Diables de Mollet, malgrat haver passat, com totes les entitats per diferents etapes vitals, han aconseguit consolidar-se com un referent important en el panorama festiu molletà. Malgrat els canvis, les dificultats i molt sovint l’escassetat de mitjans, els diables molletans no s’han rendit mai i espero i desitjo que no ho facin mai.

Deu fer uns tretze anys, si la memòria no em falla, des que em vaig vestir de diable per primera vegada i tot i que per diferents motius no he pogut participar tan assíduament com m’hagués agradat, sempre que m’ha estat possible he fet un cop de cap per a sortir amb la colla.

En aquest aniversari però, no ens podem oblidar de tots aquells que han passat per ella i que per raons vitals van haver de deixar el relleu a d’altres, el Francesc, el Dani o el Ferran, són alguns d’ells, però n’hi ha molts més, d'antics i d'actuals: els membres de la junta en actiu i especialment el Mana, el Dídac, el Mark, la Mireia i la Sarai. El grup de tabalers, a càrrec del David, que no per anar sempre al darrera són menys importants, i és clar, tots els diables i diablesses la majoria gent molt jove que deixa les seves coses per deixar-se anar amb aquest vici afortunat que és el culte al foc. Tots ells també han sabut portar la colla fins al dia d'avui. A tots ells és de justícia també fer-los un reconeixement, perquè tots han fet possible que enguany arribem a complir aquests magnífics 25 anys.

Coincidint amb la diada de Sant Vicenç, Festa Major d’hivern de Mollet, va tenir lloc aquesta passada setmana un correfoc molt significatiu. Van acompanyar als diables de Mollet, les colles de Reus i de Montornès, precisament les dues colles padrines del nostre Ball de Diables. Totes tres vam tornar a passar en acabat, per la “ Porta de l’Infern”, simbolitzant el nostre agermanament amb el foc i la festa.

Són 25 anys de foc i de festa. 25 anys “ cremant “ la ciutat. Què en siguin molts més !
Moltes Felicitats “ Ball de Diables de Mollet “ !!

Un diable barbut.

Bad Manners a Barcelona

El concert del passat dia 6 de gener a la “Sala Apolo” de Barcelona, va ser segurament per a molts un dels millors regals de reis que podien somiar. Experiència, qualitat i un directe molt potent que va fer les delícies dels seguidors de la banda, tradicionals o novells. Aquí en teniu un petit tast.

Fins sempre, Ezequiel !

Fa només uns dies que ens deixava l’Ezequiel Martín, ex-regidor socialista de l’Ajuntament de Mollet, ex-company de govern i bon amic. L’Ezequiel va jugar un paper molt important als equips de la Montserrat Tura, fent-se càrrec de les finances de la casa gran. Recordo com eren d’intenses les reunions amb ell per negociar uns pressupostos sempre massa escarransits, per les àrees que ens tocava portar al soci minoritari. Com s’emprenyava quan l’apretàvem una mica perquè afegís algun zero més en alguna partida ! Però al final sempre ens posàvem d’acord. Ningú no en quedava del tot content, però potser també es tractava d’això.

Malgrat les nostres discrepàncies polítiques, els anys que vam compartir dins i fora de l’Ajuntament em van ensenyar un home franc, amb un gran sentit de l’humor, que s’estimava molt als seus, la seva ciutat , els seus ideals, els escacs, les cançons de Victor Manuel –nits memorables de karaoke- i la Nicaragua sandinista.

Calia tenir una gran força de voluntat per tirar endavant cada dia malgrat la seva malaltia i l’Ezequiel la tenia. Sabíem que seria precisament això, la seva malaltia la que un dia més d’hora que tard, ens donaria una mala noticia. I així ha estat finalment.

Un cor massa gran per un cos tan petit.

Et trobaré a faltar.

Fins sempre, Ezequiel !

Volem Gallecs al PEIN, ja ! Tres anys sense fets i farts de paraules

Gallecs, Vallès Oriental. El Govern de la Generalitat porta tres anys marejant la perdiu. Per molt que alguns facin publicitat amb eslògans de disseny, aquí hi ha hagut massa paraules i cap fet, i no ha donat compliment al seu compromís d’incloure l’espai rural de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

Amb l’entrada de les esquerres al Govern molts vam veure una porta oberta per a la solució d’uns dels conflictes territorials més veterans de la nostra comarca. De fet, després de l’aprovació del Pla Director de Gallecs, per part del Govern de la Generalitat a l’octubre del 2004, la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge es va comprometre a donar el pas següent: aprovar la inclusió al PEIN, d’aquestes més de 700 hectàrees, compartides entre els municipis de Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau Solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Polinyà i Montcada, per acabar amb prop de 40 anys d’amenaces urbanístiques sobre una de les darreres planes agrícoles del sud del Vallès, però aquí seguim esperant...

No cal aquí recordar tot el treball que s’ha fet des de diferents sectors socials, ecologistes i polítics, per aturar la macrociutat de 150.000 habitants, que estava programada en aquesta zona i la instrumentalització que d’aquest contenciós s’ha fet com a moneda de canvi per a tot un reguitzell de diferents operacions urbanístiques i d’infrastructures molt variades. Des de diferents visions i diferents estratègies, aquesta lluita, mereix tenir un final que l’honori. Però la realitat és tossuda i ens diu que malgrat el desgast, les promeses i malgrat les acusacions d’uns contra d’altres, amb canvis de Govern a Palau inclosos, aquí ja han passat més de tres anys de l’aprovació del Pla Director i el més calent és a l’aigüera. La protecció de Gallecs, malgrat la constitució d’un Consorci voluntaris amb la implicació dels ajuntaments de Mollet i de Parets, continua en estat precari, pendent de la solució definitiva per la que tant s’ha lluitat des dels col·lectius, socials, veïnals, ambientals i polítics del territori: la seva inclusió al Pla d’Espais d’Interès Natural ( PEIN).

No és estrany, doncs, que em sobti el silenci dels nostres polítics, tant a nivell local com a nivell nacional. Per interessos de partit, tots semblen mirar cap a una altra banda i el que és igualment greu, no aporten cap mena d’arguments de pes per a explicar a la població que és el que està passant. Em sembla del tot injustificable la paralització durant més de tres anys d’aquest tema, del que en època electoral, tots van fer bandera com a qüestió prioritària. On són les prioritats ? Perquè després de tres anys encara no han sabut o no han volgut aprovar la inclusió de Gallecs al PEIN ?

Sembla com si les formacions polítiques del tripartit, un cop instal·lades al poder haguessin tingut un sospitós atac d’amnèsia, oblidant els seus compromisos electorals. Des del Govern estant, Conselleries com les de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial, semblen tant sobrades de mandra com mancades d’eficàcia i de voluntat política, per tancar aquest contenciós històric. Alguns dels ajuntaments de zona, que van córrer per a fer-se la foto davant de l’ermita de Gallecs, no han tingut la mateixa presa per fer els deures: modificació dels seus planejaments, etc. Fins i tot les formacions de l’oposició que semblen haver-se encomanat d’aquest passotisme, i haver caigut a l’autocomplaença, no mouen ni un dit per a apretar als que manen i exigir-los el compliment dels seus compromisos. Quina colla tots plegats !

Des d’Independents per Mollet (IxM) emplacem els responsables als grups polítics del Parlament de Catalunya, als ajuntaments implicats i al Govern català, a tancar i aprovar d’una vegada per totes la inclusió dels terrenys de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural i a garantir el manteniment dels connectors biològics que garanteixin la viabilitat futura d’aquesta zona, com un dels darrers espais naturals, agrícoles i forestals, exemple del que va ser al seu dia la major part de la plana vallesana. No podem esperar més. Les amenaces encara no s’han esvaït del tot.

Una rambla a mitges

Hi havia una vegada una rambla. Havia de ser un dels eixos de vianants més importants, però només van urbanitzar la meitat i a més, la van tallar a trossos. Havia de ser un dels eixos comercials més importants de la ciutat i van deixar que s’omplís d’ETT’s i immobiliàries...convertint als pocs comerços del carrer en uns autèntics resistents. Aquest podria ser el principi d’un conte urbà, però és una història real. La història de la rambla Pompeu Fabra, del barri de Riera Seca. Una història de pedaços i d’oblits, que ja dura més d’un dècada, que ara obre una nova pàgina amb l’inici d’unes obres de remodelació més que discutibles. Però anem a pams.

Al mig de la rambla hi ha un rètol enorme que indica que els “calerons”, provenen dels fons de la Diputació de Barcelona, per a fer front als danys del tornado. És curiós, recordo molt bé, aquell matí del tornado, però no recordo cap dany important a la rambla que hagués de comportar una remodelació completa.

“Cal refer la rambla perquè les arrels dels arbres han fet malbé el paviment del tram central”, diu l’Ajuntament. Ens sobren els diners ? Hi ha carrers de Mollet, molt més afectats on no s’ha plantejat cap actuació. Fem una ullada a alguna de les voreres de Teixidores, per exemple. “L’actuació servirà per a unir tot el tram central i fer-lo més transitable”. Perquè no es va fer quan es va urbanitzar aquest tram ? Mentrestant, ens treuen la meitat dels arbres que s’hi van plantar i la meitat dels fanals que hi van col·locar, es fa impossible l’aparcament i la càrrega i descàrrega i s’engabia a veïns i botiguers durant mesos, darrera d’un tanca metàl·lica.

El tram de la rambla que va des de la plaça Sant Vicenç fins a la rotonda de Can Pantiquet, fa tretze anys que està sense acabar, sense urbanitzar. Per ell circulen cada dia centenars de ciutadans i de nens que enfilen el camí cap a les escoles properes i han de superar una autèntica carrera d’obstacles, entre el fang, els contenidors, i els vehicles mal aparcats. Als veïns i botiguers d’aquest tram se’ls hi inunden les porteries i els locals cada cop que plou fort, perquè la vorera està mal feta i les clavegueres no funcionen prou bé. Si ens sobren els calers, perquè s’ha oblidat i es continua oblidant, aquest tram durant tants anys ? No seria més lògic acabar primer, o fer una urbanització senzilla al tram que ens falta i que ens és més necessari ? Perquè es paga una mateixa obra dos cops, mentre es deixa la rambla a mitges durant tants anys ? Perquè no fem les coses ben fetes, ni que sigui per variar ? No anem pas bé.

Els "Nacionales"

Ara que amb el debat de la nova llei sobre la memòria històrica, ha tornat a la primera línia de molts mitjans de comunicació, el record de la dictadura i la guerra fratricida que la va precedir, em venen basques quan sento anomenar a un dels dos bàndols del conflicte com “els nacionals”.

La meva repulsa no es refereix pas ara, en aquest context al concepte de nació. Tinc molt clar quina és la meva nació i us puc ben assegurar que no és l’espanyola. Sinó a l’ús manipulat i a les subtils connotacions que aporta aquest terme, per part del qui l’utilitza. Utilitzar-lo implica assumir com a propi la denominació que el bàndol feixista es va donar a sí mateix, com a eufemisme del que realment va ser, un moviment colpista, inspirat en els idearis del feixisme, del nacional-socialisme hitlerià, amb la traducció local del nacional-sindicalisme falangista que els hi va donar la cobertura ideològica de la que mancaven aquests xusqueros.

Diu el diccionari que l’adjectiu “nacional”, s’aplica a tot allò relatiu a una nació. Si acceptem aquesta premissa, i recordem que es parla d’una guerra civil, podríem convenir des d’aquesta òptica, que uns i altres podien considerar-se igual de “ nacionals”. O és que els republicans no eren també segons això, espanyols ? A què ve aquesta deferència ? És molt provable que es tracti d’un dels clixés incorporats a l’inconscient col·lectiu per part dels guanyadors, que a còpia de tant repetir-ho durant quatre dècades ha estat, lamentablement, assumit per moltes persones.

En qualsevol cas, i reitero, des d’aquesta òptica, la II República era tan espanyola com ho podia haver estat la monarquia, i els defensors de la legalitat, en el seu conjunt, anomenats “republicans”, no es consideraven pas a ells mateixos, d’una altra galàxia, ni d’un altre planeta, ni, amb excepció potser, d’una bona part de catalans i bascos, d’un altre país o nació.

Si sota l’eufemisme de “ nacionals “ es vol amagar el terme, ara proscrit de “nacionalistes”, i més concretament, nacionalistes espanyols, llavors el debat entra en d’altres vials que aporten noves llums. Sembla com si evitar la utilització del terme “nacionalista” , per a adjectivar al bàndol franquista, suposés topar amb un dels tabús ancestrals de la història peninsular, que encara perdura, reconèixer la mateixa existència d’aquest “nacionalisme espanyol”, el seu pes a la nostra història i el seu paper d’opressor de totes les nacions peninsulars.

Amb la cobertura d’un estat propi i tot el que comporta, els espanyolistes siguin de dretes o d’esquerres, criminalitzen ara més que mai, qualsevol expressió de les nacions peninsulars, perquè no donar-les carta de naturalesa, negar-se a acceptar la seva existència, situant-les com a elements distorsionadors de la per ells inqüestionable unitat nacional, encara que sigui per les força de les armes i de segles de repressió, és la seva millor coartada per a no haver d’acceptar la mateixa existència d’aquest nacionalisme espanyol, perquè de fer-ho, haurien d’assumir que està construït en l’opressió d’altres pobles, i haurien d’acceptar la mateixa legitimitat per defensar els seus interessos, pels seus homòlegs bascos i catalans.

Les paraules poden ser només això, paraules, però configuren i descriuen la nostra visió del món, de les coses i la nostra relació amb elles, i amb nosaltres mateixos. Diguem doncs les coses pel seu nom. Diguem-los feixistes, que és que eren aquells, o diguem-los “nacionalistes espanyols”, que en són ara els seus hereus, disfressats amb diferents colors i sota diferents sigles. Deixem-nos d’eufemismes, i de fer-los el joc. Les primeres batalles es guanyen al cap i al camp de les idees. Perquè seguir fent-los el joc ?