Volem Gallecs al PEIN, ja ! Tres anys sense fets i farts de paraules

Gallecs, Vallès Oriental. El Govern de la Generalitat porta tres anys marejant la perdiu. Per molt que alguns facin publicitat amb eslògans de disseny, aquí hi ha hagut massa paraules i cap fet, i no ha donat compliment al seu compromís d’incloure l’espai rural de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

Amb l’entrada de les esquerres al Govern molts vam veure una porta oberta per a la solució d’uns dels conflictes territorials més veterans de la nostra comarca. De fet, després de l’aprovació del Pla Director de Gallecs, per part del Govern de la Generalitat a l’octubre del 2004, la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge es va comprometre a donar el pas següent: aprovar la inclusió al PEIN, d’aquestes més de 700 hectàrees, compartides entre els municipis de Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau Solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Polinyà i Montcada, per acabar amb prop de 40 anys d’amenaces urbanístiques sobre una de les darreres planes agrícoles del sud del Vallès, però aquí seguim esperant...

No cal aquí recordar tot el treball que s’ha fet des de diferents sectors socials, ecologistes i polítics, per aturar la macrociutat de 150.000 habitants, que estava programada en aquesta zona i la instrumentalització que d’aquest contenciós s’ha fet com a moneda de canvi per a tot un reguitzell de diferents operacions urbanístiques i d’infrastructures molt variades. Des de diferents visions i diferents estratègies, aquesta lluita, mereix tenir un final que l’honori. Però la realitat és tossuda i ens diu que malgrat el desgast, les promeses i malgrat les acusacions d’uns contra d’altres, amb canvis de Govern a Palau inclosos, aquí ja han passat més de tres anys de l’aprovació del Pla Director i el més calent és a l’aigüera. La protecció de Gallecs, malgrat la constitució d’un Consorci voluntaris amb la implicació dels ajuntaments de Mollet i de Parets, continua en estat precari, pendent de la solució definitiva per la que tant s’ha lluitat des dels col·lectius, socials, veïnals, ambientals i polítics del territori: la seva inclusió al Pla d’Espais d’Interès Natural ( PEIN).

No és estrany, doncs, que em sobti el silenci dels nostres polítics, tant a nivell local com a nivell nacional. Per interessos de partit, tots semblen mirar cap a una altra banda i el que és igualment greu, no aporten cap mena d’arguments de pes per a explicar a la població que és el que està passant. Em sembla del tot injustificable la paralització durant més de tres anys d’aquest tema, del que en època electoral, tots van fer bandera com a qüestió prioritària. On són les prioritats ? Perquè després de tres anys encara no han sabut o no han volgut aprovar la inclusió de Gallecs al PEIN ?

Sembla com si les formacions polítiques del tripartit, un cop instal·lades al poder haguessin tingut un sospitós atac d’amnèsia, oblidant els seus compromisos electorals. Des del Govern estant, Conselleries com les de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial, semblen tant sobrades de mandra com mancades d’eficàcia i de voluntat política, per tancar aquest contenciós històric. Alguns dels ajuntaments de zona, que van córrer per a fer-se la foto davant de l’ermita de Gallecs, no han tingut la mateixa presa per fer els deures: modificació dels seus planejaments, etc. Fins i tot les formacions de l’oposició que semblen haver-se encomanat d’aquest passotisme, i haver caigut a l’autocomplaença, no mouen ni un dit per a apretar als que manen i exigir-los el compliment dels seus compromisos. Quina colla tots plegats !

Des d’Independents per Mollet (IxM) emplacem els responsables als grups polítics del Parlament de Catalunya, als ajuntaments implicats i al Govern català, a tancar i aprovar d’una vegada per totes la inclusió dels terrenys de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural i a garantir el manteniment dels connectors biològics que garanteixin la viabilitat futura d’aquesta zona, com un dels darrers espais naturals, agrícoles i forestals, exemple del que va ser al seu dia la major part de la plana vallesana. No podem esperar més. Les amenaces encara no s’han esvaït del tot.