Contra el sectarisme de "El 9 Nou del Vallès Oriental"

Adjunto aquí la carta que el meu company Àdam López ha adreçat a la direcció de "El 9 Nou" del Vallès Oriental", després de quatre anys de continuades mostres de sectarisme i discriminació injustificada. Una carta que no ha vist la llum a les planes de " El 9 Nou", ni segurament la veurà mai. Ja se sap, si cou....En fí, com a mínim, aspirem a que algun dia, algun responsable de Premsa d'Osona, ens expliqui el perquè de tants anys de marginació injustificada. No s'hi val anar de "progre" i després aplicar la censura a aquelles veus independents i rebels, que no tenen ni calers per anunciar-se , ni poder polític per acontentar els interessos d'alguns. Malgrat això, sovint són aquestes veus, les que a petita escala, van canviant les coses i mantenen encesa la flama de la rebel.lia davant els poders de sempre.

Molt bé, Àdam !

Carta al director de l'edició de " El 9 Nou " del Vallès Oriental :

No sabem que té "El 9 Nou" en contra d’una formació local com Independents per Mollet (IxM), perquè després de més de cinc anys de treball a nivell local i amb més de quatre-centes propostes, denuncies i accions, aquest mitjà no hagi considerat mai adequat fer-se ressò de ni tan sols una d’elles. Després de tot aquest treball desplegat, si més no, tenim el dret a preguntar-nos què té "El 9 Nou" en contra d’IxM per condemnar-la d’aquesta manera a similar ostracisme.

El motiu d’aquest carta però, és ben bé un altre. No és ja que "El 9 Nou" ignori sistemàticament totes les accions, notícies i denúncies que genera IxM, sinó que ara reblant el clau publiqui informacions obviant una part essencial d’aquestes, el seu origen, el seus antecedents i els seus protagonistes. Crec sincerament que això va molt en perjudici dels seus lectors, que es mereixen sempre el respecte a la veritat completa, per sobre dels “vets” que incomprensiblement s’hagin instaurat.

El motiu essencial d’aquesta carta, és que recentment el seu mitjà va publicar una notícia sobre el problema que hem patit a Mollet amb l’històric campanar de la nostra ciutat, les finestres del qual els responsables de la parròquia, havien cegat amb planxes metàl·liques, per ocultar la instal·lació d’unes antenes de telefonia mòbil a l’espai interior de les campanes. La crònica, inexplicablement, relatava aquesta qüestió i assenyalava finalment, com quasi per art de màgia, sense intervenció de ningú més, tot havia estat resolt i el campanar havia recuperat la seva imatge original.

El fet és que, com gran part de la població de la nostra ciutat coneix sobradament, això no és així. I obviar-ho, no és informar, sinó seccionar la realitat, contra els mateixos principis bàsics del codi deontològic de la professió periodística. Aquest tema, com han recollit altres mitjans i agències a les que tenen accés, va sortir a la llum pública arran de la denúncia que va fer Independents per Mollet (IxM), que és l’ única formació que ha treballat per la solució d’aquest problema i ha mantingut en marxa una campanya específica fins a la seva positiva resolució. –poden fer un seguiment de tot això a la nostra web : http://www.independentsxmollet.cat/-.

La qüestió és que el treball fet per IxM ha aconseguit finalment el que reclamava, que el consistori molletà s’impliqués en aquest tema. El campanar de la ciutat ha recuperat l’aspecte tradicional i s’ha aconseguit aturar el projecte d’instal·lar-hi antenes de telefonia mòbil al seu interior. Amb aquest balanç IxM, hem pogut donar per finalitzada la nostra campanya, amb el convenciment que és una excel·lent notícia per la ciutat. Aquesta i no el fet de sortir més o menys a la premsa, és la nostra motivació més important. Cadascú que en tregui les seves pròpies conclusions. Nosaltres com sempre, restem a la seva disposició, per qualsevol aclariment, com sempre ho hem estat en aquests darrers cinc anys de silenci informatiu, que potser algun dia algú podrà explicar.

Àdam López
Independents per Mollet ( IxM)

Per salvar Les Pruneres, ja som més de 5000 !

La campanya “Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït”, que estem duent a terme des d’ Independents per Mollet (IxM) és tot un èxit ciutadà, que està superant totes les expectatives.

Des que van posar en marxa aquesta campanya, el passat mes de juny i malgrat les incomprensibles traves posades per alguns mitjans per fer el seguiment d’aquesta campanya, IxM ha trobat alternatives per assolir l’objectiu d’informar i sensibilitzar la població sobre la problemàtica de la manca d’aparcament a la ciutat.

Ara, un cop hem superat de llarg les 5000 signatures de suport per salvar les Pruneres com aparcament gratuït, podem afirmar que estem davant de la campanya més important i amb més suport de la història de la ciutat.

Tot i que la recollida de signatures segueix en marxa i augmentarà encara sensiblement el número d’adhesions, les més de 5000 aconseguides fins el moment, són una clara mostra de que Mollet està dient amb veu alta i clara, No al pàrking de pagament a les Pruneres !

El Govern municipal no pot actuar per la via dels fets consumats, sense donar alternatives i ha d’escoltar la veu del poble i paralitzar la supressió de l’aparcament gratuït a Les Pruneres, perquè rectificar un projecte que el poble no vol, no pot ser mai vist com una mostra de feblesa, sinó de maduresa democràtica.

Ara ha arribat ja el moment, de sortir al carrer, per això fem una crida a tot els ciutadans, entitats i partits de la ciutat, a sumar-se a la campanya i assistir a la concentració que IxM hem convocat pel proper divendres dia 10 d’octubre a les 19 hores, davant del nou l’Ajuntament..

Independents per Mollet (IxM), mantindrem encara activa la recollida de signatures, mantenint una taula a la Rambla- Plaça de Catalunya de Mollet, cada divendres. Els ciutadans que encara no ho hagin fet podran aportar la seva signatura i recollir de manera gratuïta pancartes, cartells, adhesius i resta de material de suport que IxM ha elaborat a l’efecte, gràcies a la col·laboració de molts ciutadans de manera desinteressada. També podran trobar informació puntual a la nostra web “http://www.independentsxmollet.cat/”.

ENSORREM MOLLET !

La gran riquesa comercial de qualsevol població o ciutat d’arreu de Catalunya, d’Espanya i de tot Europa són les clienteles foranies., fent factible el fàcil accés i la disposició de pàrquings gratuïts davant els de pagament.

Girona capital, en la part del centre, concretament a 100 metres de la plaça de la Independència, on hi ha els dos grans edificis de Correus i Jutjats, disposa d’unes 1250 places de pàrquing gratuïtes, les 24 hores, els 365 dies de l’any, degudament asfaltades, senyalitzades i enllumenades ( dades confirmades per l’Ajuntament de Girona mateix).

Granollers, per part del seu Ajuntament, disposa de diferents pàrquings municipals, totalment gratuïts i senyalitzats. Vic, disposa de diversos pàrquings gratuïts a les entrades de la població, com també en la nova urbanització de l’estació de Renfe, com també en el recinte firal del Sucre, on s’ubiquen entre d’altres les administracions d’Hisenda i les multisales de cinema El Sucre, on més del 60% dels seus espectadors són forans.

Figueres disposa de múltiples aparcaments gratuïts. A més, en la temporada d’estiu disposa del recinte firal, un gran aparcament amb servei d’autobús cap al centre on passen autobusos cada quinze minuts de dilluns a dissabte entre les 9 i les 21 hores.

Aquí a Mollet, aquells qui deien que el peatge de la Llagosta era un atracament i pitaven com desesperats i deien les mil pestes de la Generalitat, són els mateixos “ actors” que per reials pebrots, volen imposar el pagament a l’aparcament al Pla de les Pruneres sense donar cap més alternativa. O caixa o faixa.

Granollers, Sabadell, Manresa, Vic, Figueres, Barcelona i d’altres poblacions importants comercialment no són autosuficients i sort en tenen dels clients forans. Aquí a Mollet ploren i bramen des de l’ajuntament perquè molta gent compra a fora de la població i al mateix temps no volen que la gent de fora del municipi vingui a comprar a Mollet amb cotxe. Tot al contrari , dificulten al màxim la circulació de vehicles i estrenyen al mínim tant els carrers com les places.
Faran tots vostès una edició especial del popular TBO? Diuen que som la capital del Baix Vallès quan no tenim ni estació central d’autobusos, ni delegació d’Hisenda, ni moll de càrrega i descàrrega de Renfe, ni tenen parada a Mollet els trens directes, així com també els semidirectes.

Per tot això, volem fora la imposició de pagament a l’aparcament del Pla de les Pruneres. Fora castigar les classes treballadores. Fora aquesta persecució endimoniada de tot vehicle que vingui a la nostra localitat. Senyors, deixin d’ensorrar comercialment tot Mollet !

Tots com vostès són tan i tan entesos en matèria comercial com un servidor en matèria d’energia nuclear. Per tant, i de tot cor, els demano que dimiteixin perquè la situació és més que gravíssima. Està en joc la vida de tot el comerç de Mollet, el present i el futur.

Lluís Bonal
Botiguer del centre de Mollet

( Agraeixo des d'aquí, la col.laboració de'n Lluís Bonal i la seva autorització per a fer difusió del seu article d'opinió en aquest blog)

Manifestació 11 de setembre 2008 a Barcelona

A la Festa Major de Mollet, volem pregoners molletans !

Quan va costar a la ciutat el pregó de l’actor i humorista Carlos Latre ? No és que un tingui res en contra d’aquest noi, ans al contrari, però crec que els molletans tenim dret a saber quan diners de tots es gasta el nostre Ajuntament, en el caprici de portar un personatge mediàtic per fer el pregó de la nostra Festa Major.

Per això Independents per Mollet (IxM) presentarem aquesta setmana al registre d’entrada de l’Ajuntament una instància per a que l’ Equip de Govern informi del cost exacte que va suposar per les arques municipals la contractació de l’artista, per a fer el pregó de la Festa Major d’ enguany.

La qüestió és que després de fer alguns contactes, i fer algunes trucades a gent relacionada amb diferents empreses productores que ofereixen personatges per als pregons de les festes majors, un no pot deixar de “flipar” de com estar el mercat. Segons em comenten, les tarifes d’enguany per aquest servei, van dels 4000 a més de 6000 €, un milió de les antigues pessetes, per una intervenció, que en cap cas supera els trenta minuts.

El pregó inicial de la Festa Major de Mollet, s’ha convertit en els darrers anys en una mena d’espectacle de varietats, totalment mancat de “molletanitat”, amb pregoners forans que cobren molts diners per llegir una “xuleta” amanida amb algun acudit de poca gràcia, i marxar.

En un context on els recursos per a les colles, vritable ànima de la festa i per a les contractacions d’actuacions de la festa són insuficients, crec que és un luxe innecessari, gastar tants diners de tots en un pregoner de fora, sobretot quan un sempre ha pensat que ser pregoner de la nostra Festa, hauria de representar un honor sense cap remuneració econòmica i no un “bolo” més per a omplir el compte corrent dels famosos televisius del moment.

Si algú li fa il·lusió fer col·lecció de fotos amb famosets, hi ha altres maneres, dic jo. No és de rebut que s’emprin calers públics per a pagar pregoners de fora, a la majoria dels quals cal preparar-los el discurs, perquè no coneixen Mollet o ni tan sols hi han estat mai.

Ja és hora, com venint reclamant des d’Independents per Mollet (IxM) als darrers anys, que el pregó de la nostra Festa Major, el faci una persona de Mollet. Una ciutadà que doni testimoni del seu treball, de la vida i la història d’una ciutat o de la seva integració i estima a la mateixa. Ben segur se sentiria honorada i a més ho faria gratis.

A la Festa Major de Mollet, volem pregoners molletans !

Els ciutadans " reocupen" temporalment el Pla de les Pruneres com a espai d'aparcament gratuït

Centenars de ciutadans han “reocupat” avui a la tarda, per unes hores, l’espai del Pla de les Pruneres com aparcament gratuït.

Independents per Mollet (IxM) vam denunciar aquesta setmana, que el tancament del Pla de les Pruneres decretat l’Equip de Govern aquesta setmana, amb l’excusa de preparar l’espai per a la celebració de Fira Mollet, quan encara falta tot un mes, és actuació “precipitada, innecessària i mancada de motivacions tècniques reals”.

Els ciutadans han pogut corroborar "in situ", la justícia d’aquesta denúncia, veient com malgrat les presses de l’Ajuntament per tancar l’espai, després de quatre dies, no s’ha fet pràcticament res d’aquests treballs tan urgents.

L’acció, ha començat poc després de les sis de la tarda, davant la impossibilitat de molts ciutadans de trobar aparcament i del col·lapse de la zona asfaltada del pla, que estava ja totalment ocupada.

Ha estat llavors quan uns “ciutadans anònims”, en una acció espontània de desobediència pacífica, han obert algunes de les tanques que barraven el pas a l’espai i han començat a estacionar els seus vehicles, que han arribat ràpidament a ser prop de tres-cents.

Aquest fet, prova de manera clara que l’Equip de Govern, s’ha equivocat tancant precipitadament el Pla de les Pruneres, per més temps del estrictament necessari per adequar-lo per la Fira, i que és imprescindible per la ciutat mantenir-lo, com espai d’aparcament gratuït pels ciutadans, tal i com IxM venim reclamant amb la recollida de signatures en marxa, que ja ha rebut el suport de milers de ciutadans.

Independents per Mollet ( IxM) hem reprès aquesta setmana, la nostra campanya “Salvem el Pla de les Pruneres”, i seguirem desplegant el nostre treball, amb la recollida de signatures en marxa, i d’altres accions reivindicatives, per tal de reclamar que aquest espai es millori i es preservi, com a espai d’aparcament gratuït al servei dels ciutadans.

Perdoni, sap com s’arriba a l’Escola de Policia ?

A Independents per Mollet (IxM) ens estan arribant queixes de persones que intentant arribar a les instal·lacions de l'Escola de Policia de Catalunya, -ara dita Institut de Seguretat Pública de Catalunya- ubicades al nostre estimadíssim municipi de Mollet del Vallès, acaben per veure's obligades a efectuar tot un raid turístic per aquesta zona del Vallès Oriental.

No és que un tingui res en contra del foment de l' activitat turística per aquestes contrades, ans al contrari, però comença a clamar al cel que després de "mogolló" d' anys de la seva entrada en funcionament, arribar fins a aquesta Escola de Policia, sigui una aventura pròpia d' una etapa del Camel Trophy.

El tema és que l'Escola de Policia de Catalunya, és alguna cosa com el " cel", que tothom en parla d'ell, però ningú no sap com s'hi arriba. Fins fa uns mesos la sortida per la C-17 per arribar a l’Escola estava senyalitzada, com a mínim en sentit Granollers, a l’alçada de Parets. Val a dir, encara que faci lleig, que va ser a iniciativa d’un servidor, que va endegar una proposició no de llei, que va acceptar el llavors Govern convergent de la nostra Generalitat. Però sigui com sigui, allà hi era la senyalització, i encara que petita i modesta, la seva bona funció feia.

Temps després i amb resultes de les obres de millora de la C-17, reasfaltat i tot això, la senyalització va desaparèixer, i ningú més s’ha preocupat. Serà cosa de mantenir-ho en secret ? No ho crec pas, perquè no es tracta d’un edifici que pugui passar desapercebut, amb les seves dimensions, les seves banderetes i tota la parafernàlia. Més aviat és qüestió del mal que més ens afecta a les nostres contrades, la deixadesa.

La culpa de tot això, la tenen els de dalt, que diuen alguns dels més companys. Ep! no em refereixo a Sant Pere i a la seva cort, els que guarda les claus i juguen partides de botifarra amb el "jefe", sinó als nostres manaires de la Gene.... I és que la Direcció General de Carreteres que depèn de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques -que no té gaire de celestial- no ha mogut un dit per a tornar a situar al seu lloc la senyalització desapareguda i donar així una pista als centenars de persones que volen arribar a entrar per la porta d' aquest " cel " de mossos i municipals i que es troben condemnats a vagar quilòmetres i quilòmetres per la laberíntica xarxa de carreteres de la que gaudim en aquest purgatori tan particular que és el Baix Vallès- On el Vallès Oriental per el seu nom-.

O sigui, que això falla com sempre, en la cosa de la senyalització. Amb tot el merder d'entrades i sortides, enllaços i desenllaços de camins, carreteres i autopistes que ens adornen no hi ha ni un indicador, que ni que sigui els més purs de cor puguin aspirar a veure. Molts són els cridats però menys encara els elegits.

D'aquí que preocupats, com sempre estem la gent d'IxM, per ajudar als nostres estimats consellers de la Generalitat, a expiar els seus pecats terrenals, per a que puguin guanyar-se el que es mereixen,- l’absolució total, la penitència benigna o la requalificació divina d'una finca d'allà dalt, a l'altra vida-, em pregunto ......si seria massa demanar que d'una vegada per totes, els responsables de Carreteres fessin, el que cal, un pla de millores per senyalitzar com cal i ubicar al mapa l'Escola de Policia de Catalunya,i aclarir als pecadors com s’hi arriba, sense gaires purgatoris més que els ja han de patir amb la crisi, el mal govern i les misèries quotidianes, a aquesta institució que ens va tocar a Mollet, que tan poc la disfrutem els molletans, però per la qual, vés per on, què en som de “masoques”, ens fa gràcia, només de pensar que algú, algun dia, se’n va recordar de nosaltres...

Go Jimmy Go- "Set me free"

A favor de la consulta a Euskadi

Abans de parlar de l'expoli fiscal que la publicació de les balances " a la carta" a fet públic aquests dies, vull dedicar un espai a la consulta dels ciutadans bascos prevista pel mes d'octubre.

D'entrada m'emprenya molt el paper de "mitgestites" que sempre fem els catalans, quan veiem com a d'altres territoris germans pinten bastos. No em refereixo als ciutadans, que ja hem demostrat la nostra simpatia i la nostra solidaritat de manera sobrera. Em refereixo als nostres polítics manaires, cagadubtes i apalancats com ells sols, que veuen el que està passant a Euskadi des de la comoditat del seu cotxe oficial i callen i atorguen, més preocupats per mantenir el seu estatus que per a solidaritzar-se amb el dret d'un poble que vol expressar la seva voluntat.

El Govern espanyol ha suprimit de facto l'autonomia d'Euskadi, en plantejar un conflicte al Constitucional, sense esperar que aquest es pronuncïi. Ha vingut a dir que allò que ha aprovat la majoria del Parlament basc, s'ho passen pel forro, perquè aquí manen ells i la sacrosanta Constitución, que precísament no van votar els bascos, la imposen i la interpreten segons els seus interessos, poseu-li els adjectius que vulgueu: partidistes, espanyolistes, centralistes, i en tots els casos autoritaris.

Els conflictes polítics s'han de solucionar amb el diàleg. No és això el que critiquen als que utilitzen la violència ? Però el Govern espanyol, sigui del PSOE o sigui del PP, es nega ni tan sols a dialogar. És un exemple d'hipocresia que fa un escàs favor a la democràcia i alimenta als que creuen que no hi ha espai de negociació per a solucionar les discrepàncies. Diuen que la consulta no és possible perquè divideix als ciutadans. Però no hi ha cosa que més uneixi un poble que la mateixa democràcia i el respecte al parer dels altres. La societat no es divideix cada cop que votem per diferents opcions, sinò que s'enforteix el nostre dret a triar i dir la nostra. Així que la consulta a Euskadi, tampoc ha de ser un element de divisió sinò una manera de copsar el parer de la gent, i d'apuntar sortides a un conflicte sangnant en el que s'ha vessat massa sang, -i alguna molt propera- i en el que els polítics espanyols i bascos han mostrat sovint la seva incapacitat de posar-hi un punt i final.

Què és això que els bascos han de ser consultats ? Aquí no hi ha més consultes que les que vulgui Madriz. I què és això del dret a decidir dels pobles de l'Estat. Els nacionalistes espanyols, curiosament els que sempre obvien aquest adjectiu que ens col.loquen a tots els altres, asseguren que com que només hi ha una nació, la seva, la resta de pobles no són més que un gra al cul, extensió colonial del territori mesetari. Així les coses, no és d'estranyar que assegurin que el dret de decidir de bascos i catalans no existeix, perquè en qualsevol cas, són els ciutadans de Valladolid i Albacete, de Segovia i Badajoz, i per extensió els d'aquest Estat que mai ens ha entès ni estimat, els únics legitimats per decidir sobre el nostre present i el nostre futur. Digueu-me si no hi ha per cridar un "mecangoncony ! ".

Però al que anàvem. La parafernàlia muntada pels espanyolistes de dretes i d'esquerres, -carai com s'assemblen !-, no té base legal, sinò únicament política. Reconèixer el dret a ser consultat del poble basc, és reconèixer la seva pròpia existència. I això no ho poden permetre, perquè se'ls hi desmunta el xiringuito.Per això intoxiquen i meteixen, amb la col.laboració de molts mitjans de comunicació, reiterant que la consulta és un referèndum i que els referèndum només els pot convocar el Govern de l'Estat...

Però resulta que ni tan sols en això tenen raó, perquè la consulta, és això una consulta, i no un referèndum. Veieu si no, l'informe de Lokarri, -Xarxa ciutadana per l'acord i la consulta- l'enllaç del qual us adjunto aquí i veureu com el Parlament basc està prou legitimat per a preguntar que en pensen els ciutadans del seu país. És més, i encara que no hi haguès base legal, què hi ha més democràtic que preguntar als ciutadans el seu parer ??

Però aquesta democràcia espanyola és una democràcia només per uns quants, aquells que tenen tots els drets per ells, però ens neguen els drets als altres. Fins i tot el més bàsic de tots. El propi dret a existir.

Abans de pair la "pornointoxicació" que escampen els mitjans, llegiu aquest informe i treieu les vostres pròpies conclusions. És un petit esforç que val la pena. I recordeu, quan vegis les barbes del teu veí....

I aixequeu la veu "pontaires", que ja n'hi ha prou d'estar callats !

Suspenen

Amb el final de curs, arriben les notes. A Mollet, el consistori s’ha guanyat moltes carabasses. L’Equip de Govern, amb majoria absoluta socialista i una presència testimonial de CiU, malviu de la inèrcia d’anys passats i mostra l’esgotament del seu projecte. Suspenen perquè ens han portat massa males noticies. L’apujada del sou dels polítics d’un 35%, l’augment dels impostos i de les multes de trànsit, el tancament dels pressupostos amb un dèficit “oficial” de dos milions d’euros, l’incompliment de la promesa d’incloure Gallecs al PEIN, un urbanisme costós i d’aparador, un comerç local en recessió, una autèntica “fuga” de tècnics municipals tècnics d’alt nivell, etc, que mostren un Govern municipal que no ha fet els deures i necessita millorar.

Lamentablement l’oposició municipal també suspén. Tenim una oposició feble, que no compleix amb l’important paper que té, desdibuixada i insolidària. Que es queda sense arguments cada cop que el Govern municipal li recorda el que fa el Govern de la Generalitat, del qual els seus partits en formen part. Que s’autoenganya i està massa còmoda a la poltrona. Una oposició que ha de reflexionar i decidir què vol ser quan sigui gran. Les coses no van pas bé i això no és bo per Mollet.

Perquè aquest primer any, a més de carabasses, ha portat molts milions de tots els ciutadans a les butxaques d’uns pocs. Durant aquest any, sense comptar amb sous de regidors i assessors i només “per a despeses de funcionament”, han sortit de les arques municipals, 23 milions de les antigues pessetes pel PSC, 12 milions per a CiU, 12 milions per a ICV-EUiA i PP i 10 milionets més per a ERC. Algú em pot dir en què s’ho han gastat ? Algú pot explicar en què ha repercutit això pel bé de Mollet? Massa calers de tots per a tan poca feina.

Mentrestant, Independents per Mollet (IxM) hem complert els nostres primers cinc anys de vida. I tot i les dificultats de treballar des de fora de l’Ajuntament, lluny d’arrugar-nos, ens arremanguem cada dia i ens posem a la feina, denunciant les coses que no van bé i proposant les solucions que creiem millor per Mollet. Sabem que això de vegades molesta a alguns, vés què hi farem! Potser per això, som l’única força a la que han exclòs del nou Pla Estratègic. Però no era per fomentar la participació? Potser per això, som l’única força política de la ciutat que surt a la televisió municipal un cop cada sis mesos…o potser per això, som els únics als que “visita” la policia municipal quan informem als ciutadans.

No us preocupeu. Malgrat tot, no ens callaran. Hi ha molta feina a fer, i també té conya que amb els calers que cobren d’altres, hàgim de ser aquest col.lectiu de ciutadans normals, sense el pedigrí “pijo” d’altres, plural i mestís, lliure i rebel, qui la faci. Però aquest és el compromís d’IxM, la nostra raó de ser. Ens estimem Mollet i lluitem per millorar-lo.

Vídeo de la campanya " Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït"

L'Ajuntament de Mollet rebutja per cinquè any consecutiu que la senyera arc-iris onegi el 28 de juny

Tindrem altres defectes, la gent d'Independents per Mollet (IxM), no us dic que no. Però no serà un d'ells la manca de perseverància, podeu creure-ho. Cinc anys portem reclamant que onegi la bandera arc-iris a l'Ajuntament de la nostra ciutat durant el 28 de juny per commemorar la diada internacional per l'alliberament de Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals. Cinc cops que l'Equip de Govern municipal ( PSC-CiU ) es nega en rodó a fer-ho.

La cita anual del 28 de juny, commemora la revolta iniciada en “Stonewall”, un bar gai de Nova York, que patia continuades ràzzies policials. Aquell 28 de juny de 1969, clients i treballadors es van fer forts al local per a defensar el seus drets i respondre l’agressió policial. L’enfrontament es va estendre per tot el Greenwich Village. Aquells fets van sacsejar els principis morals i sexistes de les societats occidentals, per això cada 28 de juny commemorem aquella diada de lluita, i recordem a tots els que han perdut la vida per la seva orientació sexual o han patit la més dura repressió.

És cert que als darrers anys s'han produït avenços importants a l'Estat espanyol, bàsicament a nivell legislatiu. Però també és cert que queda encara molt camí per fer i molts motius per seguir lluitant perquè hi ha molts drets dels quals aquest col·lectiu no gaudeix, i encara existeixen molts perjudicis i exemples de marginació amb els que cal acabar.

Alguns polítics, entre ells molts dels que manen, voldrien donar " carpetasso " al tema. Ens volen vendre que ja està tot el peix venut. Què més voldrien ! Per això s'oposen a fer un senzill gest de solidaritat, com és penjar la bandera que simbolitza aquesta lluita de la balconada de la Casa Consistorial.

És ben curiós que no hi hagin reserves per a penjar les senyeres andaluses, galegues o extremenyes, en les seves respectives diades, i tan mateix, resulti impossible fer onejar la bandera arc-iris a la casa de tots els molletans.

Que no ens vinguin amb troles de protocols i qüestions institucionals ! Però si aquest any, fins i tot el Govern de la Generalitat, presidit per un company de partit de l'alcalde, recomenava als municipis que fessin aquest gest i pengessin la multicolor. Com em consta que aquesta recomanació s'ha tramés per escrit a tots els ajuntaments, i que l'Ajuntament de Mollet també l'ha rebuda, he de deduir per força, que han decidit passar totalment d'ella. Serà que pels socialistes hi ha recomanacions de Palau que valen i d'altres que no ? Umm... interessant.

Em sap greu, per l'oportunitat perduda. I em sap greu també no haver-me equivocat, quan fan uns mesos durant la passada campanya electoral de les eleccions espanyoles, un ja pronosticava que seria així i convidava en Feliu Guillaumes, llavors candidat al Senat, que semblava que s'engrescava per moments en la defensa dels drets del col.lectiu, a fer possible aquest senzill gest per visualitzar la commemoració també a Mollet, d'aquesta data.

Ja veus Feliu, com seguim igual. Igual de malament, vull dir. Ja sé que només és una qüestió simbòlica. Però tu ja saps que els símbols i més quan es tracta dels símbols d'una llarga lluita, són importants. No t'ho recrimino a tu, ni al teu grup, que ja sé que pinteu ben poquet a l'Equip de Govern, amb la llarga majoria absoluta socialista que patim. En fí, em sembla que aquest petit exemple no cal afegir res més.

Sigui com sigui, no patiu. Independents per Mollet (IxM) seguirem insistint. Som ben tossuts nosaltres, vés que hi farem. I podeu estar ben segurs que tard o d'hora ho aconseguirem. Després ja sortiran d'altres a apuntar-s'ho, com sempre. Però ens és ben igual. Nosaltres anem per feina. I de veritat, que amb el que està caient, no ens falta.

Au, salut pontaires !

I una abraçada a tota la gent del col.lectiu.

Amb els "Torrats" !

La Festa Major de Mollet s’acosta i les colles ja tenen molt avançades les seves propostes. Tot i el desgast dels darrers anys, lògic d’altra banda, les colles segueixen sent l’autèntic motor participatiu d’una Festa que encara té moltes coses a millorar. Però d’això en parlarem un altre dia…

El suport municipal a les colles ha estat als darrers temps força millorable, comprometent fins i tot algunes vegades una continuïtat que només ha trobat la sortida de la seva pròpia creativitat i en la incorporació de molta gent jove de Mollet que les ha fet seves.

Em satisfà enormement que aquesta proposta d’animació festiva que vaig veure nèixer quan ningú no en donava un duro, i per la que em vaig mullar per facilitar el primer espai de trobada i treball, s’hagi arrelat i i hagi fet tot aquest trajecte fins avui. Ara ja són patrimoni de la ciutat i de tots aquells i aquelles que les han fetes viure amb el seu esforç i treball.

Totes dues colles molletanes, tant els “Torrats” com els “Morats”, mereixen una menció i una consideració destacable de la seva tasca. Però, com a mí, mai m’ha agradat això que feien alguns companys quan era regidor, de portar els dos mocadors per no haver-se de mullar, puc dir que al meu calaix només hi ha mocadors torrats. Tot i que, tenint una significació política a la ciutat, he preferit sovint evitar implicar-me activament, més que res pels tòtils que no entenen que un pot estar en una entitat simplement perquè li agrada, i no per fer “política”. Ha estat una mania meva; ara que, també us puc dir que amb el pas del temps, i veient el poc que s’han tallat d’altres, és una mania que crec un s’hauria de replantejar.

Al que anàvem, enguany els previs dels “ Torrats” pinten bé. La diversificació de propostes amb diferents accents, és un senyal de maduresa i de creixement positiu que farà que tothom es pugui sentir a gust. Fins i tot la tria dels grups que portaran pels seus actes, -Hierbabuena, Gertrudis i Strombers, entre d’altres- em sembla ha estat molt reeixida. No sé que em dóna que enguany la Festa tornarà a tenir color “torrat”.

A tots i totes,
Bona Festa Major !!

Serà que Déu s'ha quedat "sense cobertura" a Mollet ?

Des d’Independents per Mollet (IxM) hem posat en marxa una campanya per a reclamar que l’històric campanar de la ciutat recuperi el seu aspecte tradicional i que s’aturi el projecte d’instal.lar-hi antenes de telefonia mòbil al seu interior.

El campanar, construït en tres etapes històriques diferents, des del segle XI fins el s.XX, amb vestigis romànics, gòtics i modernistes, ha viscut vicissituds de tota mena, fins i tot la de convertir-se en presó a l’època medieval, i tot i estar ubicat al conjunt constructiu de l’Església de Sant Vicenç, té caracter civil, pertany a la ciutat i és de propietat municipal, i per tant qualsevol actuació necessitaria el vist-i-plau del consistori de la ciutat.

Ara bé, el que està passant amb el campanar és una de les coses que fan de Mollet una ciutat “surrealista,” on la realitat supera la ficció. I de què va el tema ? Doncs resulta que els responsables de la Parròquia molletana s’han passat tres pobles i han actuat de manera il.legal, cegant amb planxes metàl.liques les finestres del campanar, per ocultar la instal.lació d’unes antenes de telefonia mòbil, a l’espai interior on s’ubiquen les campanes. Com sona. Tan surrealista com veritat.

Jo que creia que Déu era “inalàmbric“ i funcionava en pla tecnologia wi-fi, d’abast universal, sense cables, ni antenes, ara em pregunto si no és que anava ben errat i resulta que a Mollet, Déu s’ha quedat sense cobertura.

El que està clar és que si la parròquia buscava noves fonts d’ingressos, per les comissions que les empreses de telefonia solen prometre per la instal.lació d’antenes, s’ha equivocat de mig a mig. I no només han comès un greu atemptat contra la imatge d’un dels símbols de Mollet, sinò que ho han fet, de manera triplement il.legal, actuant sobre un bé al.lié, patrimoni històric de la ciutat, i fent-ho sense autorització i amb afany d’ocultació.

La campanya d’IxM, es mantindrà activa mentre no es restitueixi la imatge normal del campanar de la ciutat. Ja fa dies d’això i encara esperem que l’Ajuntament es tregui la son de les orelles, reaccioni, suposo que també es deuen haver quedat a quadres, faci retirar de manera immediata els portons instal.lats il.legalment que xapen les finestres i aturi la instal.lació d’unes antenes tan terrenals i tan poc divines. Toca exigir explicacions als responsables de la parròquia molletana, ni que sigui a “ misses dites” i obrir un expedient sancionador a l’empresa de telefonia responsable de la “fetxoria”. Ho faran ?

VIIè Festival musical “ Al Ras”

Torna “ Al Ras “ a Mollet. Enguany amb la seva setena edició. Per segon any consecutiu se celebrarà al Parc de Can Mulà, al centre de la ciutat, el proper dissabte dia 14 de juny.

El programa d’aquesta setena edició ve farcidet de les músiques del pioners del bluegrass i l’old time. Pels amants de les cordes, hi haurà workshops de mandolina, a càrrec d’una de les figures més destacades d’aquest instrument, en Tom Corbett, i de Banjo Old Time, amb Sedo Garcai, Garbriel Ramíerez i David Prat.

Entre els concerts podrem fer-ne un bon tast amb Gabe amb Kathy, Tin Horn Hank, Lluís Gómez Bluegrass Band, Autopista 6, Barcelona Ceilidh Band, Sedo I Adrià García, i E.C Borthers.

I a sobre, tot això és gratis !

Què espereu?

Ens veiem aquest proper dissabte al Parc de Can Mulà.

Israel compleix 60 anys com a Estat independent.

Enguany es compleixen 60 anys, des que el 1948, les Nacions Unides aprovessin la creació d’una pàtria per tots els jueus dispersats pel món, durant segles, en el marc del procès de descolonització dels territoris ocupats pels britànics al proper orient.

Han estat seixanta anys marcats per la il.lusió de fer realitat un somni, però també per la cruesa de la guerra, les morts d’innocents, la violència i la incapacitat dels implicats per a assolir un acord de pau que acabi amb el patiment dels pobles israelià i palestí i permeti l’establiment de dos estats que es reconeguin mútuament, es respectin i visquin en pau i llibertat.

Tant de bo no hagin de passar seixanta anys més.

Des de Sepharad,
Shalom a tothom !

Am Israel jai !

Sant Tornem-hi !

Un viatge a Itàlia per qüestions de feina m’ha obligat a deixar-vos durant algun temps. Després de la reubicació, i de pair els macarrons diaris de prescripció facultativa, tornem a la lluita diària. Se m’ha acumulat la feina, però no patiu que em posaré al dia ràpidament.

Ha estat un parèntesi esgotador, però fructífer. A més, he tingut la sort de poder compartir-ho amb dos companys molt ferms. El Ferran i la Fàtima. Molt bona gent. Ni tan sols totes les tempestes del món que ens han caigut a sobre. – De vegades penso que ens perseguien-, han pogut amb la nostra moral. Una abraçada molt forta per a tots dos, des d’aquí, i per tota la " companyia".

Mecagoncony !

Tretze anys esperant que acabin la rambla Pompeu Fabra i ara resulta que l’Ajuntament ens fa un “ jardí botànic”. Mecagoncony, quina enganyifa ! Després de tants anys d’espera pacient dels veïns, suportant les molèsties que suposava aquest eix sense urbanitzar, amb fang, inseguretat, problemes d’accessibilitat, etc, ara ens han deixat sense rambla. Ens han imposat un “viver de la Srta Pepis”, per decret i sense consulta. Dic jo que després de tretze anys esperant, com a mínim podrien haver preguntat. No serà per manca de temps, oi?

No és que no ens agradin les plantes, que ens agraden. Però cada cosa al seu lloc. Sobretot quan gastem els calers dels altres. El que ha fet l’Ajuntament en aquest tram de la rambla Pompeu Fabra, entre la plaça St Vicenç i la rotonda de Can Pantiquet, és una jardinera gegant de míra’m i no em toquis. Un exemple de política d’aparador, que ignora els problemes reals de la gent dels barris de Riera Seca i de Can Pantiquet.

L’Ajuntament ens ha imposat una nova barrera que separa, en lloc d’unir els dos barris, que és intransitable, que ha costat molts diners de tots i que costarà més de mantenir i que a sobre, augmentarà la despesa d’aigua de rec, que tampoc és poca broma tal i com està el panorama. Això, per no recordar que als veïns i botiguers de la vorera de Can Pantiquet, se’ls hi seguiran inundant les porteries i els locals, perquè la vorera està mal feta i les clavegueres no funcionen prou bé. O el tema de la circulació i les caravanes que cada dia s’hi formen, o el de l’aparcament, que cada dia està pitjor, perquè s’han eliminat moltes places sense aportar cap solució alternativa.

Amb l’espai que hi ha a la vorera de la banda de la Vinyota es podia haver guanyat amplada per la rambla central. Es podien haver fet altres coses. Una rambla per caminar, amb zones d’ombra i bancs per seure i deixar passar l’estona, com la que tenen la resta dels veïns del carrer. Tampoc demanàvem tant! No calia gastar tants diners. Tot és més senzill. No volem un “plantoretum” per VEURE. Volem una rambla per VIURE !

( Publicat a " Mollet a mà" 2/5/08 )

Aturem l'empresonament d'en Franki !

El 2004 en Francesc, "Franki", un jove de Terrassa de 28 anys, era acusat d'ultratges a la bandera espanyola, d'atemptat a l'autoritat i de desordre públic. Va ser sentenciar a dos anys i set mesos de presó.

Em faig ressó de la campanya que s'ha posat en marxa per aturar el seu empresonament, perquè crec que aquest és un dels exemples que ens mostren com grinyola aquest suposat " Estat de dret", i com s'acarnissa contra els joves que afortunadament, encara mantenen viu el seu esperit rebel. Ningú no mereix anar a presó per despenjar o per cremar una bandera, i menys encara si és una bandera imposada. Us recomano que cliqueu l'enllaç i feu una ullada al vídeo de VilawebTV i us adjunto el missatge que he rebut avui.

"Segurament també ja t'haurà arribat la notícia de que és a poques setmanes de ser empresonat... si encara no saps de què et parlem, et demanem 3 minuts per veure el vídeo de VilawebTV.Si no tens ni 3 minuts, només cal que recordis i t'organitzis per tal que el proper dissabte 10 de maig a les 18h a Barcelona et sumis a la MANIFESTACIÓ que sortirà de la plaça Universitat. ... i si tens més de 3 minuts... què pots fer per sumar-te a la campanya?

1. Difondre la notícia.

2. Difondre el manifest.

3. Fer córrer la graella de signatures per tot arreu.

4. Preparar accions de denúncia i solidaritat i...

5. Estigues alerta a les notícies!"

ATUREM L'EMPRESONAMENT D'EN FRANKI!!

MANIFESTACIÓ, DISSABTE 10 DE MAIG
18 HORES, PLAÇA UNIVERSITAT, BARCELONA

Tura, ministra

La nova composició del Govern de les Espanyes, ha donat de sí moltes lectures polítiques diferents. Particularment, la composició del Consell de Ministres espanyol no em treu gaire la son. No sé què em dona que als catalans ens tocarà patir fet i fet, governi qui ens governi, fins que ens treiem la son de les orelles i assumim que hem arribat a la majoria d’edat i volem ser un poble lliure.

De totes maneres, i com algunes persones m’ho han demanat, no em puc estar de fer alguns comentaris al respecte. Ja sabeu que em costa poc. La primera cosa que em ve al cap és que en ZP s’ha passat pel folre el suport que la majoria dels catalans van donar a les llistes socialistes a Catalunya. Un suport que va ser decissiu i que va propiciar el coixí suficient de diputats per a que ara, fos investit president en segona volta i amb la majoria simple de la càmera.

Dos ministeris, en el conjunt del Govern, no es corresponen amb el paper que ha jugat el PSC-PSOE a les darreres eleccions. Això està ben clar. I les àrees atorgades pel senyor Rodríguez, la de Defensa i la de Treball, en el context actual, són un regal més aviat enverinat, que apunta alguns indicis sobre el que ens espera aquesta legislatura. Vaja, que el PSOE deriva cap a la dreta per situar-se més al centre, que la proposta federalista i de l’Espanya plural és definitivament arraconada i que els catalans ho tenim magre, perquè sembla que som més útils per a esgarrapar vots a les Espanyes, a base de putejar-nos per lluir el seu espanyolisme, que pel paper que podem jugar com a motor d’un canvi de concepció de l’Estat.

En ZP ha fet la tria d’aquests dos ministeris més pensant en les seves lleialtats personals que en l’experiència de gestió. D’això se’n diu pensar abans en ell mateix que en el bé comú. Vaja, tot el contrari del que se suposa que hauria de fer el responsable d’un govern. La Carme Chacón i el Celestino Corbacho, estan més a prop d’un PSOE català que d’un PSC independent. I tot i que caldrà veure com s’ho maneguen en aquests ministeris, no semblen tenir, fora de la propaganda de la potenciació del paper de les dones i tota aquesta història, el perfil més adequat per afrontar possibles situacions de crisi. Sobretot pel que fa a la titular de Defensa.

A mí, que el responsable d’enviar-nos els tancs a Catalunya en cas que un dia ens despertem sobiranistes, sigui una dona, més ben igual. Estèticament, pot estar bé, però us asseguro que si es cau en excessos autoritaris per a vèncer la tentació de fer sentir qui mana, pot ser fins i tot pitjor. Recordeu si no, a Mrs Tatcher.

Ja sabeu que jo sóc dels que sommia per a Catalunya un Estat propi. En aquesta línia podria estalviar-me tota aquesta reflexió i deixar anar un “Ja s’ho faran !”. Però posats a jugar, juguem-hi. Posats a triar, hi ha a Catalunya moltes més dones amb capacitat de gestió i habilitats per a la gestió d’àrees difícils i de situacions de crisi. Jo ho tinc molt clar. Posats a triar i pensant en la gestió i no en la gesticulació, hauria apostat per la Montserrat Tura. El seu paper a una Conselleria de segona filera no la fa “justícia”, enteneu-me el doble sentit. I tot i que em sembla una putada haver de cedir un membre del Govern català a un Govern espanyol que ja ha demostrat que no ens estima gaire, crec que la seva capacitat experiència i capacitat de treball l’avalen sobradament. No és que no hagi tingut i tingui diferències amb la seva manera de fer i amb les decissions que ha hagut de prendre, que les tinc. Però, creiu-me, posades als dos plats de la balança, entre la Chacón i la Tura, no hi ha color.

Les lluites internes dels partits són cainites. Ho sé per experiència pròpia i ho he patit en les meves carns. Els partits tradicionals no posen en primer lloc el bé del pais, sinò allò que permet perpetuar-se al poder a determinades èlits apoltronades. L’ostracisme que està patint la Montse Tura al sí del Govern català no està justificat. És com quan el Cruyff s’entestava en fer jugar al seu fill en lloc de donar minuts a d’altres promeses de la pedrera. Jo sempre he estat un “cruffista” malaltís, però no patiu, encara no he perdut del tot el senderi.

La Montserrat Tura es mereix ser ministra. Mantenir-la aquí enllaunada esperant que s’avorreixi, és un luxe que un govern com el de la Moncloa, no s’hauria de permetre. Digueu-li passió molletana, però és així, perquè com diuen en castellà, “lo cortés no quita lo valiente”.