#Nopucpagar !

Més enllà del ball de xifres habitual, l’èxit de la campanya #novullpagar per la supressió dels peatges està servint per visualitzar el malestar general per la situació de greuge que patim i per demostrar la incapacitat dels polítics de torn per oferir sortides a la crisi i atendre les demandes dels ciutadans.

El que va començar com una espontània expressió d’afartament d’uns ciutadans ha acabat una mica digerit per les maquinàries de partit. No hi tenim res en contra, però ha comportat certa dosi de confusió que no ajuda gaire. Exercir una insubmissió que compartim obertament, resulta interessant, però plantejar l’eliminació de tots els peatges de Catalunya i situar-los com una drecera cap a la independència, -creiem que és un error la implicació de l’ANC en aquest tema- no sabem si qualificar-ho d’il·lús o de temerari. Perquè si el que volem és avançar en aquesta línia, perquè no tirem pel dret amb la insubmissió fiscal contra la Hisenda espanyola?

Una cosa és racionalitzar els peatges existents, eliminant definitivament els més sagnants, com el de Mollet-La Llagosta i acabar d’una vegada per totes amb el greuge comparatiu que patim amb la resta de l’Estat i l’altra fer volar coloms i pensar que en aquest context de crisi, fer taula rassa de les vies de pagament, pugui sortir de gratis.

Independents per Mollet (IxM) podem parlar per pròpia experiència, de la lluita per la supressió del peatge de Mollet-La Llagosta. Sense pecar de falsa modèstia, ningú ha portat a terme tantes accions de denúncia, a peu de barrera com IxM. Però el de l’autopista no és l’únic peatge que pateix Mollet. Hi ha un altre de més sagnant, el de les zones blaves. Aquí directament se’ns privatitza l’espai de tots, no per pagar els costos dels carrers, que ja els hem pagat, sinó per esprémer encara més les butxaques dels ciutadans. Com els qui manen no ens deixen altra alternativa, aparcar a la ciutat resulta un luxe impossible per cada cop més ciutadans. Per això, des de fa dos anys, IxM venim reclamant la gratuïtat de les zones blaves i la seva transformació en zones d’aparcament gratuït amb limitació horària, com tenen moltes altres ciutats.

De vegades resulta més fàcil mirar lluny que veure de prop, però això no canvia el dia a dia. Amb més de cinc mil cinc-centes persones sense feina, moltes d’elles sense cap subsidi i el conjunt dels ciutadans amb cada cop més problemes per arribar a final del mes, l’Ajuntament de Mollet no pot seguir imposant-nos nous peatges, sinó vol que molts passem del #novullpagar de les autopistes, al #nopucpagar de les zones blaves.

A Mollet, fora zones blaves, ja !

El 29 de març, aturem Mollet !

El  proper 29 de març moltes persones anirem a la vaga contra una reforma laboral inútil i injusta, que no soluciona els problemes econòmics i generarà més atur i precarietat. Perquè aquesta reforma laboral, és un autèntic “xanxullo” empresarial. A partir d’ara, tots els acomiadaments seran procedents per norma, es podran fer EROs sense que l’administració els aprovi, l’empresa podrà abaixar -te el sou, desplaçar-te a a una altra localitat, canviar el teu horari i altres condicions a voluntat i fer que una baixa per malaltia sigui motiu d’acomiadament, entre d’altres coses.

Un pas més en una política de retallades als serveis públics i als nostres drets que fa  recaure el pes de la crisi sobre qui menys té, mentre els causants reben milers de milions d’euros en ajudes públiques i mentre a Catalunya seguim condemnats a un etern espoli fiscal.

En aquest context, el naixement de la plataforma Mollet29M, de la que forma part Independents per Mollet (IxM), com a espai unitari de mobilització, ens demostra que podem plantejar alternatives des l’esquerra i que només junts podem vèncer als més poderosos. M’agradaria poder dir el mateix d’altres iniciatives, com la de l’alcalde que ha anunciat que es descomptarà el sou corresponent a aquest dia, però em queda el dubte de si farà el mateix que ha fet amb els descomptes que ha practicat als treballadors municipals per les aturades dels darrers anys, que sembla haver-se gastat, en lloc d’enviar-los a una ONG, com està obligat per conveni.

El proper dijous 29 de març ens afecta a tots. Tant si tenim feina, com si no. Tant si tenim una empresa, com si tenim un negoci, perquè com podrem seguir sent la teva clientela si cada cop tenim menys poder adquisitiu ? Ens cal deixar de treballar un dia, per no deixar de treballar per sempre. Ens cal abaixar per un dia la persiana, per no haver de baixar-la per sempre.

Hem de dir ben alt als nostres governants que aquest no és el camí per sortir de la crisi, que hi ha alternatives sense retallar drets i serveis: amb una fiscalitat progressiva, lluitant contra el frau, amb una reforma financera que garanteixi que el crèdit arriba a famílies i empreses, amb plans per a la reactivació de l’economia i el consum,etc.

El proper 29 de març, pels teus dres, per la teva economia, pel benestar de tots, no obris la persiana, fes vaga. Engegem una esperança, aturem Mollet !

Salvem l'escola pública Nicolás Longarón !

Independents per Mollet (IxM) hem mostrat la nostra oposició al tancament progressiu d’una de les escoles públiques més antigues de la ciutat, la Nicolàs Longarón, sortint així al pas, de l’anunci efectuat pels responsables municipals a la comunitat educativa del centre, sobre la pretensió del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de no acceptar la presinscripció d’infants de tres anys pel proper curs per anar tancant nivells progressivament fins al seu tancament total definitiu als propers anys.

Per IxM aquesta decisió és un nou atac als serveis públics que s’emmarca en la campanya de retallades del Govern de la Generalitat, les raons demogràfiques expressades no se sustenen quan es mantenen concerts amb centres privats a la ciutat que presenten tres i quatre línies de P-3 .

L’Escola Nicolàs Longarón, és tota una institució a la ciutat, sent la segona més antiga i està ubicada a un dels barris més populars, el de l’Estació de França, que no compta amb cap més escola pública. El seu tancament suposaria la desaparició de l’equipament públic més important del barri i augmentaria encara més la mobilitat obligada dels infants per ubicar-los a centres d’altres zones de la ciutat.

Independents per Mollet (IxM) hem fet una crida als pares d’alumnes perquè com a mesura de pressió, segueixin sol.lcitant plaça pels seus fills en aquesta escola al període de preinscripició que s’iniciarà properament, i ha reclamat als responsables municipals que s’impliquin més activament que fins ara per tal de fer possible el manteniment d’aquest històric centre escolar.

IxM donarà suport a totes les iniciatives i mobilitzacions que es convoquin a la ciutat amb aquesta finalitat.

El timbre vermell

Hi ha temes tabú, la prostitució, n’és un d’aquests. Als polítics que ens manen els sobra hipocresia i els falta la valentia necessària per a una legalització i regulació que segurament acabaria amb gran part de les problemàtiques que porta associada.

De timbres vermells hi ha a tot arreu. Mollet no és cap excepció i és públic i notori que a la ciutat hi ha llocs on s’exerceix la prostitució. Atenent a les denúncies que rebem a Independents per Mollet (IxM) sembla que a la ciutat, als darrers anys, ha proliferat el nombre de pisos particulars on s’exerceix aquest tipus d’activitat. No hi ha excuses, si els ciutadans ho sabem, l’administració ho sap encara millor.

Per això resulta ben curiós, que mentre l’Ajuntament dedica tants esforços a intentar acallar les veus crítiques de la ciutat, primer IxM i després els indignats, amb multes desorbitades, miri cap a una altra banda mentre es multipliquen activitats no regulades que ni paguen impostos com qualsevol altre negoci, ni han d’assumir els costos de legalitzar la seva activitat, projectes, adaptacions d’espais, mesures de seguretat, etc.

No tenim res en contra de les persones que s’hi dediquen, molt sovint també víctimes, ni entrarem en consideracions etico-morals que no ens pertoquen. Però els veïns als quals els toca la rifa de tenir un pis d’aquests problemàtics a la seva escala o al seu carrer, han de patir tot un seguit de molèsties provocades per la manca de civisme de la seva clientela, crits, sorolls, trucades intempestives, sensació d’inseguretat creixent, etc, que suposen una notable pèrdua de qualitat de vida.

L’administració i en aquest cas l’Ajuntament, que és qui té les competències, no pot seguir donant llargues, com sembla que ha fet fins ara, a les queixes de molts veïns, com els del carrer Lleida, que fins i tot han motivat alguna pregunta al ple municipal. Ha d’escoltar-los i oferir les solucions que li reclamen. Els forats legals existents no poden ser excusa per condemnar aquests veïns a patir un calvari. Els responsables municipals, amb l’alcalde al seu davant tenen l’obligació d’actuar allà on es detecten els problemes, mirar cap a una altra banda no els soluciona, els agreuja. Hi ha més d’una via. Segur que amb seny i voluntat també hi haurà més ganes.

Spain's secret conflict

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT from Endboard on Vimeo.

Carbó pels qui es rendeixen !!!

L'atur i les Pruneres

Ja està. Felicitats. Amb la inauguració de les Pruneres, s’ha consumat el major “despilfarro” de la història de Mollet. En total uns dotze milions d’euros, és a dir uns 2000 milions de ptes, quasi triplicant el cost oficial del Parc dels Colors, que ja va batre rècords el seu dia. 

La pompa oficial de l’estrena, per partida doble, sessió privada per a la premsa, per evitar molèsties contestatàries, suposo,  i sessió dominical per la resta dels mortals, no ha esvaït ni una mica el munt d’incògnites que encara pesen sobre aquest polèmic projecte. Què va passar amb el projecte inicial, guanyador del concurs d’idees presentat oficialment per l’Ajuntament ? Perquè es va doblar el cost total del projecte definitiu, malgrat el greu deute que arrossega l’Ajuntament ? Perquè es va fer començar les obres en ple dia festiu, dia de la Constitució, malgrat el sobrecost que suposava ? Perquè l’empresa no va rebre els pagaments, en temps i quantitat acordats inicialment ? Perquè no es va reservar un espai per aparcament gratuït com volien milers de ciutadans o perquè es va hipotecar el futur dels propers dotze ajuntaments, privatitzant el subsòl de les Pruneres, per lliurar-lo a una empresa privada, per com a mínim, cinquanta anys ? Són només alguns exemples d’un llarg llistat d’interrogants...

Molt bé, felicitats. Si la instal·lació de la pista de gel a la plaça de Catalunya de Barcelona, ha aixecat polèmica pel seu cost, a les Pruneres ens hem gastat el mateix en una font, dues pantalles i una reproducció. Es veu que la casa –l’Ajuntament- és gran, tant gran com el forat que arrossega …i ara dos anys després tenim quatre-centes places d’aparcament menys, dos-cents arbres arrencats, un deute oficial de 34 milions d’euros- 5.700 milions de ptes-, un 20% de la població activa -5.500 persones- sense feina a Mollet i els mateixos de sempre a l’Ajuntament. 

La qüestió no és si ha quedat més o menys maco. El pla de les Pruneres necessitava una actuació de millora, en això estàvem tots d’acord, però aquesta torradora caríssima, sense una ombra on puguin seure els nostres avis i no agafar una insolació, és una ofensa als milers de famílies molletanes que no reben de l’administració ni les solucions per sortir de l’atur, ni les prestacions socials i econòmiques que necessiten per a subsistir dignament. Un monument ofensiu, a la supèrbia i al “despilfarro” que sembla que no molesta als ciutadans que respectablement van votar l’alcalde i l’ajuntament que tenim. Com tampoc sembla molestar als qui ni tan sols van anar a votar. Cadascú que faci memòria del que va fer aquell dia...És el que hi ha. Tenim el que ens mereixem, que deia aquell. A molts ara els toca callar i empassar. Òbviament, no és el cas d’IxM, ni el de les 8.000 persones rebels que van dir no i a les que el consistori va girar l’esquena. La llavor d'un canvi que tard o d'hora haurà d'arribar a la ciutat.

Andrea Motis i la Sant Andreu Jazz band

Lectura recomenada: HAY ALTERNATIVAS. Propuestas para crear empleo y bienestar en España.

Pel seu interès transcric aquest missatge dels autors, que m'han passat des d'IU d'Àguilas:

Hace un par de meses, la Editorial Aguilar, mostró su interés por publicar nuestro libro HAY ALTERNATIVAS. Propuestas para crear empleo y bienestar en España, que nos prologó Noam Chomsky.

Cuando ya se había concretado como fecha de publicación el libro el 19 de octubre y se había comenzado su promoción en la web de Aguilar y en librerías, los editores nos comunicaron que la empresa deseaba retrasarla sin otra explicación de por medio, lo que nos obligó lamentablemente a desestimar su publicación en esa editorial. Se confirmaba así lo difícil que resulta difundir en España, en los momentos en que son más necesarias que nunca -como ahora en periodo pre-electoral-, ideas alternativas al pensamiento único que predomina en el debate político y social.

Para solventar esta situación hemos optado por ofrecer nuestra obra gratuitamente en formato pdf a través de la red y en una nueva edición impresa en Ediciones Sequitur que, con la colaboración de ATTAC España, se ha arriesgado a publicar rápidamente este libro que estará en librerías al precio de 10 euros a partir del 31de octubre.

Tenemos la firme convicción de que solo haciendo que la ciudadanía sepa lo que de verdad está sucediendo en nuestra economía y divulgando las alternativas que existen a esta aguda crisis del capitalismo podremos salir de ella con más empleo y bienestar social, como demostramos en este libro.

Por eso llamamos a divulgar esta versión en pdf, a estudiarla y difundir sus propuestas y pedimos a todos los lectores que se conviertan ellos y ellas mismas en distribuidores del libro una vez que se encuentre impreso.

Contra la censura de los grandes oligopolios y el pensamiento único que imponen los poderes económicos, financieros y mediáticos defendamos la pluralidad y la libertad de pensamiento conociendo y difundiendo el pensamiento crítico.

Pots decarregar-t'ho gratuïtament de la nostra web:

http://www.independentsxmollet.cat/pdf/hayalternativas.pdf

Salvem la gossera comarcal !

El Consell Comarcal del Vallès Oriental, el govern del qual el formen CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i PP, ha anunciat que vol tancar el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia (CAD) ubicat a Granollers. Diu que per raons econòmiques. Fatídicament, la primera temptació dels polítics es sempre fer pagar els plats trencats de la crisi als més febles. I en aquest cas, els més febles i més indefensos són els animals abandonats, que per la seva desgràcia, no voten.

 
IxM venim denunciant, des de fa anys, que si el CAD peca d’alguna cosa és de ser tan car com insuficient. Però el CAD és l’únic centre d’acollida públic de tota la comarca i tancar-ho seria una irresponsabilitat molt greu, que faria perillar la vida de més de 150 gossos i gats allà acollits i posar en crisi tot el sistema de protecció de la comarca. 

 
Alguns ajuntaments com el Mollet, van preferir sortir per la porta del darrere i abandonar el centre a la seva sort, en lloc de treballar per trobar solucions. Els fets, però, han acabat per donar la raó a Independents per Mollet (IxM) i ara es evident que les dificultats econòmiques són només una conseqüència de l’error, interessat o no, a l’hora de triar un model de gestió, en concessió a una empresa privada. Els costos de manteniment per animal, que ha fet públics el Consell Comarcal – 8 euros per animal i dia-, no se sostenen per enlloc, sobretot si els comparem amb els d’altres centres similars i poden suposar un indici de mala gestió de recursos públics.

 
IxM ens oposem al tancament d’aquest Centre d’Acollida i seguim defensant que el CAD és tan viable com imprescindible. Com es pot plantejar tancar-ho si el que cal és obrir-ne un altre, per exemple a Mollet, per acabar amb la seva massificació ? Reiterem que hi ha altres models de gestió més participatius i sostenibles econòmicament i apostem per la cessió de la seva gestió a entitats protectores de la comarca. Abans que res, però, cal que es presenti una auditoria econòmica que ens expliqui als ciutadans en què s’han gastat els més de 250.000 euros que s’hi han destinat anualment. 

La menjadora que ens preocupa no és la del pinso dels animals. Quants animals podríem salvar amb el que s’embutxacaran en sous i assignacions els sis partits que formen part del govern del Consell Comarcal en aquest mandat ? Però no ens enganyem, tampoc els polítics són els únics responsables, al cap i a la fi, els ciutadans els hem posat allà, uns amb el seu vot i altres no anant a votar. La democràcia no és un xec en blanc, però tampoc està exempta de responsabilitats. Diuen que la intel.ligència diferencia els humans de la resta d’espècies animals. Un comença  tenir dubtes, però potser ara tenim una bona oportunitat per demostrar-ho.

Ia Clua " in memoriam"

La porta estel.lar

Després d’un dels estius més mogudets, dos dels temes més denunciats per IxM als darrers quatre anys, els sous dels polítics i l’endeutament del nostre Ajuntament, s’han convertit finalment en indignació popular i han copat les portades dels mitjans de comunicació, fins i tot a nivell nacional.

La recuperació de l’esperit de lluita i l’abandó de la resignació que han suposat en gran part, els indignats, és potser l’episodi més il.lusionant que ens ha deixat aquest estiu. Però també n’ha deixat d’altres de ben intrigants, com que el mateix alcalde que ha reprimit amb duresa campanyes d’IxM, com la de la gratuïtat de les zones blaves, amb multes de milers d’euros, s’hagi mostrat passiu davant l’ocupació d’un espai públic durant mesos, demostrant que té dues maneres d’aplicar les ordenances segons per a qui, i que quedi ben clar que no volem que multin a ningú per defensar pacíficament les seves idees.

A l’Ajuntament, comença el ball de cadires. Amb tants càrrecs de confiança per col.locar no donen a l’abast. Plega una alt càrrec de l’Ajuntament i sona que els socialistes volen col.locar a l’exalcalde de la Llagosta. Un exregidor del PP molletà canvia el seu escó per un a Parets i una altra de socialista fa el mateix per un a Martorelles. Una regidora d’ICV ha de deixar el seu càrrec perquè el seu partit no li garanteix una feina i la seva a l’Ajuntament és incompatible. Al Consell Comarcal, es reparteixen el poder tots els partits i formen un govern tuttifrutti amb CiU,PSC,ERC, ICV-EUiA, i fins i tot el PP. Qui diu que alguns polítics no es preocupen per la qüestió de la feina? Començant lògicament, per la seva.

D’aquí a poques setmanes s’obre el pla de les Pruneres. Una obra polèmica, amb projectes i pressupostos que es fan i es desfan i es doblen de preu i un aparcament de pagament que està a les portes de la fallida econòmica. La qüestió no és si ha quedat maco o no. La qüestió és si això és el que realment necessita la ciutat i si un Ajuntament amb més de 32 milions d’euros de deute, s’ha de permetre aquestes alegries quan milers de molletans no tenen ni feina, ni cap subsidi i ens apliquen retalls als serveis més essencials. Al menys han tingut el detall d’instal.lar-nos aquella mena de “porta estel.lar”. Després de tot, igual serveix per enviar alguns manaires a l’altra banda de la galàxia a reflexionar sobre el que estan fent a Mollet...

" Toma el dinero y corre ". Dia de glòria de l'Alcalde de Mollet.

Les cartes sobre la taula

Primer de tot, vull agrair en nom propi i de tots els companys i companyes d’Independents per Mollet (IxM), el suport que hem rebut de molts ciutadans i ciutadanes de Mollet. L’objectiu que ens havíem plantejat, tenir veu al nostre Ajuntament, no l’hem assolit. Ens queda molt per aprendre i molt camí per fer. Sabem que és molt difícil treballar, des d’una opció independent, sense cap lligam amb cap gran partit. Però malgrat la proliferació de candidatures, IxM hem aconseguit consolidar un espai independent, que haurà de créixer, per ser més útils a Mollet.

Ara ja tenim les cartes sobre la taula. Tenim un nou consistori i nou govern en minoria del PSC.  I no serà per falta de pretendents, perquè hi ha cua per entrar a la menjadora. Aquesta setmana els han plogut ofertes per pactar de CiU, d’ICV-EUiA i fins i tot d’Ara Mollet-ERC. Un es pregunta si els resultats de les eleccions haurien estat el mateixos si els ciutadans haguessin sabut tot això.

El nou govern minoritari del PSC no ens representa a la majoria dels molletans, però han guanyat les eleccions i és legítim. És un govern que neix de la confiança dels socialistes en la incapacitat de la resta de forces del consistori per a generar-los una mica d’inquietud. Els deixaran que s’estovin una mica a l’oposició, que hagin de recol.locar els càrrecs que fins ara vivien del pressupost municipal i aniran lligant acords puntuals amb uns altres, per mantenir-los dividits i anar fent.

Personalment crec que l’aspiració d’alguns, de ser la crossa dels socialistes per a tocar poder, no és la millor aportació que poden fer a la ciutat. IxM venim defensant que ha arribat ja l’hora de construir una alternativa plural que generi una nova idea de ciutat. Una alternativa des de la base, des del treball quotidià. A Mollet hi ha les energies suficients per a obrir una nova etapa, i caldrà tard o d’hora, que se superin les barreres dels partidismes i aprenem a treballar plegats pel bé de Mollet.

Si algú esperava que Independents per Mollet (IxM) deixés de lluitar, que abandoni tota esperança. Els qui ens coneixeu, ja sabeu que som de pedra picada i que no ens rendim fàcilment. Treballarem per crear una alternativa d'esquerres a Mollet pel 2015 que estigui pel damunt de les sigles. Som els qui tenim més clar que els partits són eines i no finalitats, no renunciarem a ser el que som, una força lliure i rebel, al servei de Mollet, la més petita dels grans, la més gran dels petits.

IxM crida els partits molletans a recuperar els poders del Ple Municipal

La pèrdua de la majoria socialista a Mollet obre una oportunitat d’or per impulsar alguns canvis en el funcionament ordinari de l’Ajuntament de la ciutat. Canvis que es fan encara més necessaris per la regressió imposada per la passada majoria absoluta socialista, que amb la complaença de CiU va propiciar, entre d’altres coses, un descarat buidat de competències del ple municipal i una concentració excessiva del poder municipal en mans de l’Alcalde, que durant bona part del mandat va governar a base de decrets d’alcaldia.

Em consta que aquesta setmana els grups municipals representats al consistori, amb els socialistes esbufegant i agafats a contrapeu, han intentat avançar en un canvi d’escenari, amb un acord de mínims sobre la taula. La realitat és que amb pèrdua de la majoria absoluta socialista, s’ha obert també una altra porta, la d’un possible pacte de govern, per garantir una majoria estable durant  un mandat que es de “vaques flaques” pels ajustos que s’hauran de fer, vulguis o no, a causa de la crisi general i del gravíssim endeutament en que l’anterior govern de PSC i CiU han immers l’Ajuntament.

Amb el mercat persa dels pactes obert, arribar a un acord interpartits, que recuperi una mica els mínims democràtics de l’ajuntament molletà i l’important paper que els partits de la suposada oposició haurien de tenir es veu difícil.  Perquè els socialistes, encara hegemònics a Mollet, malgrat la pèrdua de dos mil vots, voldran fer pagar molt car als partits que apretin el nus de les reformes la seva posició a l’hora d’arribar a un possible acord de govern.

Així que ara, deixant de banda a CiU, que ja ha anunciat que de repetir-se l’acord dels dos mandats anteriors hauria de ser per alguna cosa més que un plat de llenties per a cadascun dels regidors convergents, ICV-EUiA i ERC veuen com les seves aspiracions inicials a “pillar catxo”, no seran tan fàcils com es plantejaven inicialment, a no ser que es venguin a molt baix preu, cosa que em costaria de creure, a aquestes alçades, i amb tot el que ha plogut.

La possibilitat d’un pacte de tots contra Monràs, aritmèticament assolible, resulta irreal veient com els partits de l’Ajuntament, que no són sinó sucursals dels seus partits nacionals, posen vet a qualsevol aventura local, per molt regeneracionista que pugui resultar. Ara per ara, seria possible desbancar els socialistes del govern que ha monopolitzat durant tres dècades i obrir una nova etapa a Mollet, però tots sabem i el primer de tots el mateix Monràs , que això no serà així, per les servituds dels partits que han votat els molletans i perquè molts dels seus líders locals, ja han demostrat ser uns estomacs molt agraïts.

Amb el PP amagat darrera la mata, i oferint un suport des de “el lado oscuro”, que per antiestètic i antielectoralista, no podrà sortir a la llum , i menys ara que s’inicia la cursa per les generals, els socialistes volen garantir que no hi hagi sorpreses l’onze de juny i que el seu candidat pugui resultar escollit alcalde encara que sigui per majoria simple en segona votació. Pel que m’hi arriba, ho tenen força encarat, i per això, si no hi canvis, no tenen presa per tancar cap acord, i preveuen obrir un govern en minoria i anar estovant els pretendents.


Des d’Independents per Mollet (IxM) reclamem als partits institucionals que facin un esforç per arribar a un acord que permeti recuperar pel Ple Municipal les competències que li van ser manllevades per socialistes i convergents el passat mandat. El Ple del consistori, ha de poder debatre i tenir major capacitat de decisió sobre tots els temes de la ciutat, i ha de poder sobre tot, generar les modificacions que calen als reglaments actuals que impedeixen un major grau de participació dels ciutadans i de les entitats molletanes a vida política de la ciutat.

Els ciutadans molletans de totes aquestes coses, no s’assabentaran de res, fins que no estigui ja ben dat i beneït. Amb excepció, és clar dels lectors d’aquest bloc. “Són coses dels polítics” que em diuen alguns, i així la ballen a Mollet. Però la veritat és que les coses no passen per casualitat, i així com si IxM no hagués fet el treball que fet, o hagués renunciat a presentar-se a les eleccions, malgrat no haver assolit representació al consistori, és molt possible que ara tinguéssim un consistori amb representants de la nova ultradreta xenòfoba i amb una majoria absoluta socialista.

Per això, també els dic als qui esperaven que Independents per Mollet (IxM) deixés de lluitar i es dediqués al macramé, que abandonin tota esperança, perquè sense cadira, ni calers, ni sous milionaris, estic segur que tornarem a ser la força més combativa que existeix a Mollet, i com avui em deia una votant d’Independents, veïna de Riera Seca, “la més petita dels grans i la més gran dels petits”.

De pactes i "Pastelejos" a Mollet

Mollet sempre ha estat terra abonada pels "pastelejos". Les majories absolutes no són més que una excepció local puntual, en un panorama polític, que malgrat l'hegemonia socialista, es resiteix a perdre la seva pluralitat. Veieu si no la resistència dels independents -malgrat quedar fora del consistori- . El cas és que els convergents de la ciutat van una mica esbalotats perquè Monràs amaga amb fer-los el salt. Ells que han estat el pacte més rendible i discret de tots els possibles, haguts i per haver, ara es troben a les primeres de canvi, despreciats, com a mínim en primeres noces. 

Em diuen que la mateixa nit de les eleccions, mentre els" indepes" d'IxM es llepàvem les ferides d'uns resultats insatisfactoris segons el treball fet, un dels "pasteleros" oficials, millor dit, el més " oficial " dels iniciatius, ja trucava a cal manaire per demanar converses per "pillar catxo".  Es veu que no era l'únic perquè segons em diuen, hi havia des d'ERC qui esperava torn per entrar a la menjadora. Greu errada, segons el meu parer i estima. Però allà ells que ja són ben granadets. 

La gent d'IxM no hem amagat mai, que la nostra aposta és la de construir una alternativa plural d'esquerres als socialistes de Mollet. El PSC, que ha fet també moltes coses bones, només faltaria, ha completat un cicle que ja s'ha esgotat, i cal que es treballi per crear una alternativa forta, al marge d'interessos partidistes per fer avançar la ciutat i obrir una nova etapa. La majoria socialista obtinguda a les urnes és totalment legítima, i tenen dret a governar, només faltaria, però les crosses gratuïtes que hipotequin un futur que és necessari per obrir una nova etapa a mig termini, es pagaran molt car.

El cas és que mentre la coalició ICV-EUiA, amb la qual ja sabeu que vaig compartir molts anys de la meva vida i per tant no li puc desitjar cap mal, vol i dol.  Els més experimentats "pastissers" de la cort van fent feina. No les tenen totes, però la cosa avança, i total hi ha temps fins l'onze de maig, i als socialistes si la cosa falla, com diuen alguns, sempre els hi quedarà CiU o ERC. 

La gent d'EUiA, ballen amb un peu en fals, amb una mà la cassola i a l'altra el mòbil per pactar, perquè mentre les bases no volen sentir la possibilitat de recolzar el model de ciutat que tant han denostat, dins del grup municipal em diuen que  hi ha qui malda per gastar banda de regidor de govern. Em costa creure-ho, i tant de bo m'equivoqui, i si és aixi, per davant, van les meves disculpes, però és el que m'hi arriba.

El fet que ICV tingui dos regidors molt implicats d'una manera o altra a la plantilla municipal, no juga a favor de la seva llibertat de moviments. Com estan les coses, després de perdre la Diputació,  i molts governs locals, veurem com s'ho fan per col.locar a tants "professionals" com tenen. Entre d'altres a alguns molletans. Tampoc és fàcil que el partit mantingui a sou, com fins ara, a funcionaris municipals ara amb càrrec de regidor que per incompatibilitat no poden tornar a a treballar a l'Ajuntament de Mollet, una altra hipoteca que no s'ha explicat durant la campanya i que també condiciona la política de pactes.

ERC pot veure com la seva política d'oposició tèvia, i de mitges tintes per no fer enfadar els manaires els pot quedar en no res, perquè acabin per patir neteges de professionals municipals vinculats a la candidatura. Ja els vam avisar, però sembla que no va servir de res, i al cap i a la fi, tothom té dret a aprendre dels seus errors. I els pot passar que com sempre, els gats vells de l'ofici dels polítics professionals, aquells qui segueixen gaudint de les seves quotes de poder gràcies als qui els van donar suport, es van abstenir o votar en blanc a les eleccions de diumenge passat, acabin per fer valer les seves qualitats de "pasteleros", en les que honestament, com us dic una cosa, us dic l'altra, no els supera ningú a la comarca.

La mateixa nit de les eleccions, el telèfon del diputat comarcal oficial del PSC, treia fum amb números de referència molletans, i no eren pas socialistes, sinò d'antics companys del Govern del Consell Comarcal. El canvi d'escenari polític a Catalunya pot fer paussible un canvi d'aliances a Mollet, descartat per antiestètc el pacte amb el PP. Monràs, un cop perdut el sou i el càrrec de la Diputació, jugarà a fer-se amb la presidència del Consell Comarcal del Vallès Oriental, atès que la presidència de Rísquez, segurament defenestrat de La Llagosta, ja ha arribat a la seva fi. Temps al temps.

Nosaltres, la gent d'IxM, els més petits de tots, no podem, ni  volem, donar lliçons a ningú. Ens queda molt per  aprendre i molt camí per fer. Però els qui ens coneixeu, ja sabeu que som de pedra picada i que no ens rendim fàcilment. Seguirem treballant per crear una alternativa d'esquerres a Mollet pel 2015 que estigui pel damunt de les sigles. Som els qui tenim més clar que els partits són eines i no finalitats, i som els únics a qui el nostre Codi Ètic ens impedeix col.locar-nos. Què hi farem, així d'utòpics i il.lusos som, i així ens va electoralment, però no renunciarem a ser el que som, lliures i rebels, al servei de Mollet.

El panorama política molletà està obert. Veurem com avança, però un que ja té una mica d'experiència i la vol posar al servei de la ciutat, no pot més que reclamar als polítics oficials que tinguin visió de futur. I Mollet, ja ho vam dir durant la campanya, necessita o mes una oposició combativa com un bon govern. A la primera ens hi trobareu a la gent d'IxM, un altre cop des de fora del consistori, per voluntat de la Llei Electoral, i ens agradaria poder trobar més companys de viatge que aquests passats quatre anys, en els que els partits de la suposada oposició, no van exercir com a tals, segons el nostre entendre, en molts i molts moments importants. 

Però la política local és molt voluble i ja veurem el que dóna de sí. Com deia, si he ofès a algú, des d'aquí li demano disculpes. La meva llibertat com independent, em permet parlar sense embuts, i sense rebre ordres de ningú. Sé que a molts no els agradarà el que dic. Els qui em coneixen sabran però que ho dic a fi de bé. Perquè m'estimo aquesta ciutat, i perquè crec que el millor escenari per Mollet ara, per ara, és que els socialistes governin en solitari. Han guanyat les eleccions i estan legitimats per fer-ho. 

D'igual manera que estan legitimats els indignats que es mobilitzen per canviar les coses i reclamen una democràcia més real. Una democràcia real que, paradoxalment va deixar fora de l'Ajuntament a una de les forces que més defensava honesta i sincerament l'esperança d'aquests canvis. Una esperança a la que no renunciarem ni ara ni mai, perquè aquesta és la nostra raó de ser. Lluitar per una alternativa d'esquerres plural a Mollet. 

En aquestes eleccions no va ser possible, perquè alguns, vam preferir tenir un regidor més que sumar per obrir una nova etapa a Mollet. A les properes, ja veurem, les coses canvien molt ràpidament, i tard o d'hora aquesta necessitat s'imposarà. I allà ens hi trobareu a IxM, lliures i rebels, per donar el nostre suport, amb el nostre compromís de no viure de la política, ni ser polítics professionals, treballant des del nou espai d'una esquerra lliure independent municipal, que tard o d'hora sumarà per obrir una nova etapa a la nostra ciutat.

Video interessant per entendre la crisi

IxM agraeix als ciutadans el suport rebut

Independents per Mollet (IxM) volem agrair el seu suport als ciutadans que van dipositar la seva confiança en la nostra formació independent, a les eleccions municipals d’aquest passat diumenge.

Val a dir que malgrat els resultats obtinguts per IxM, són similars als anteriors, tan sols quaranta-vuit vots de diferència, s’allunyen força de les previsions que teníem inicialment, tant pel treball fet, com per les sensacions que teníem de contacte amb la gent. Malgrat això, sembla que indiquen la consolidació un petit espai electoral, d’esquerra lliure alternativa, que encara està en construcció.

Quan un col.lectiu de gent lliure, treballa tant com ho ha fet IxM, és lògic que sempre esperi més i se senti una mica decebut. Sobretot quan contempla com altres formacions amb missatges tant perillosos per la convivència com simplistes, naveguen a tota vela en les diferents cites electorals. Per això lamentem que els resultats no es corresponguin ni de lluny amb el gran treball desplegat per IxM durant aquests passats quatre anys, que ha estat sens dubte, formidable. Però els resultats són els que són i ara cal  assumir-los i treure’n les conclusions pertinents.

Segurament no hem pogut o no hem sabut, superar les dificultats existents per fer arribar als ciutadans tot el treball fet per IxM així com les nostres propostes de futur. Tampoc ens ho posat gens fàcil. Mollet és una ciutat que ha crescut massa i sense els milionaris recursos dels que disposen els partits institucionals és una feina de gegants. Segurament també, tant la dispersió de vot en multitud de candidatures petites, moltes d'elles sense cap projecte de ciutat i en algun cas impulsades per altres forces de la ciutat per dividir el vot, com el context d'aquestes eleccions que han fet augmentar un vot en blanc que no hem sabut atreure, ens ha perjudicat de manera important.

Ara toca però, analitzar amb calma tant els possibles encerts, com els errors comesos en aquesta campanya. Personalment, crec que hem fet una de les millors campanyes possibles  i potser això ha servit per consolidar encara que lluny de les nostres expectatives, un petit espai electoral que haurà de saber créixer per oferir més a la ciutat.  La veritat és que, tot i que obtenir representació municipal no ha estat mai el principal objectiu d'IxM, podria haver suposat un pas endavant per poder treballar amb més mitjans, tenir més incidiència per millorar la ciutat i per formar nous equips, atès que un dels compromisos que IxM recull al seu Codi Ètic és el de fomentar la rotació dels càrrecs electes.

Una cosa és ben segura, Independents per Mollet (IxM) hem pogut constatar la dificultat de realitzar una campanya electoral en igualtat de condicions a la resta de formacions, tant per la diferència extrastofèrica de recursos econòmics, com per la restricció d’espais electorals – es van atorgar tres fanals i dos plafons a IxM- i de comunicació –no participació al debat de Vallès Visió, etc,-i la repressió exercida pel poder municipal a aquesta veu lliure i rebel que s'ha convertit en la pedra a la sabata dels qui manen.

La gent d'Independents no som de pedra i òbviament no ens sentim satisfets. Però els qui ens coneixen saben que no ens rendim fàcilment. Sempre he cregut que les decisions importants no s'han de prendre en calent. Tenim temps per valorar tot això i ho farem properament, amb calma i sense preses, en una propera assemblea, per veure quins són els canvis i quina és l’estratègia de futur a seguir per IxM, una força que des de la seva modèstia, ha demostrat que és més capaç que d'altres per superar les dificultats i ha provat que també des de l'espai d'una nova esquerra lliure i alternativa municipal que pas a pas, dia a dia, anem construïnt entre tots, és una força útil per millorar la ciutat.

Com deia el poeta, "tot està per fer i tot és possible".

Deu anys sense Urruti

Avui dimarts, 24 de maig, es compleixen deu anys de la mort en accident de trànsit de Francisco Javier González Urruticoechea, conegut per tothom com a Urruti. Aquella matinada a la ronda de Dalt de Barcelona, s’estroncava de manera tràgica la trajectòria vital d’un dels millors porters que han passat mai per Can Barça, i la d’un home estimats com a pocs per l’afició blaugrana i la de la resta d’equips on va deixar un grat record, Lengokoak, Sanse, Real Sociedad i Espanyol.

Algú pot trobar estrany aquesta anotació en aquest blog, però què hi farem, un també té els seus mites, i avui que escric aquestes línies no puc evitar una certa tristesa pensant, com hauria vibrat aquests dies en Xabier, de cor culer i realista, com un servidor, amb les victòries blaugranes i la salvació “in extremis” de la Real, i com hauria sabut transmetre el seu positivisme i la seva alegria de viure enmig d’aquestes darreres celebracions, tan desitjades.

Sempre he sentit a dir que els porters, són els únics veritables especialistes d’un equip de futbol. Sobre ells pesa a més la llegenda urbana que tots estan una mica tocats, a còpia de temperar els nervis per a afrontar els moments més decisius del partit. Possiblement, només els que hem viscut l’experiència, ni que sigui en equipets modestos, podem entreveure la resposta aquesta qüestió, i no seré ara jo qui desvetlli aquest misteri. Sigui o no veritat, no he tornat a veure un porter com en Xabier, capaç de fer-se sentir fins el mig camp amb els seus xiulets, per a ordenar la defensa i situar els seus companys en el lloc adequat, i fer-ho amb aquella mena d’autoritat, assumida de grat per tothom, amb la mateixa amb la que s’escapava, cinquanta metres fins al mig del camp, per anar a defensar un company agredit per un contrincant.

Puyal el va ascendir als altars blaugranes, a la temporada 84-85, després d’aturar aquell penalti mític de Valladolid, al minut 87 del partit, que va valer una lliga. La primera després d’onze anys de sequera, que va bolcar més als carrers de Barcelona, més d’un milió de culers, en una festa que no oblidaré mai. Encara em ressona al cap la seva veu cridant “ Urruti, t’estimo ! “. Després va arribar la final de la copa d’Europa amb l’ Steaua, on malgrat que va parar dos penaltis, no es va poder evitar la derrota, i la seva definitiva retirada dels camps, un any després, amb l’arribada de Zubi.

Però l’Urruti, que es va afincar a Barcelona, sense oblidar la seva Donosti natal, no es va retirar mai dels nostres cors. Allà hi restarà per sempre, en el racó destacat de tots aquells que ens han regalat moments feliços, i ens recorden que la vida és fugaç i juganera, com ho és el futbol, un simple joc.

Mila Esker, Xabier Urruti!

Laster Arte !

120 Propostes per millorar Mollet : Resum del programa municipal d'IxM

Som IxM, portem ja vuit anys treballant per millorar la nostra ciutat. Ens has conegut en moltes lluites i reivindicacions: aconseguint la major recollida de signatures de la història de Mollet, contra l’eliminació de l’aparcament gratuït de les Pruneres, reclamant servei d’oftalmologia d’urgències, l’elecció del Defensor dels ciutadans pels ciutadans, la recuperació dels nostres cinemes, el 4t institut a la Vinyota, denunciant els alts sous que cobren els partits i els polítics  de l´Ajuntament, l’augment de l’atur i moltes coses més.

 

Si aquest proper diumenge 22 de maig, guanyen els de sempre, l’única diferència estarà en saber si tindrem a l´Ajuntament l’oposició crítica i lluitadora que la ciutat necessita tant o més que un bon govern. Per fer el mateix de sempre, ja tens els de sempre. Independents per Mollet (IxM) no et prometem res, tan sols que treballarem tan dur com ho hem fet durant aquests anys. No volem entrar a l´Ajuntament per gestionar-lo, sinó per canviar les coses que no funcionen a la ciutat. A les passades eleccions ens va faltar molt poc, ara ho tenim a tocar. Depèn de tu. 

No podem editar el nostre programa i fer-lo arribar a tots els ciutadans perquè val molts diners. Però ara pots conèixer un resum de les nostres propostes de programa municipal on line, en català o castellà, cliclant als enllaços:

Català:  http://issuu.com/independentsmollet/docs/resumprogmunicipal2011

Castellà: http://issuu.com/independentsmollet/docs/resumprogmunicipal2011cast