Maragall diu adèu al PSC

Geni i figura. Maragall s’ha despatxat avui a gust a Catalunya Ràdio, explicant la seva sortida del PSC. Declara que no és militant del PSC, des que va deixar de ser-ne President. No és que Maragall hagi sigut mai sant de la meva devoció. Potser és que sóc una mica descregut.

Malgrat això, sempre he tingut una tirada cap a les ments lliures, i una altra cosa se li podrà dir, però sí hi ha una cosa ben clara és que ha anat força a la seva. No sé si tant com hauria volgut, perquè també es va haver de menjar uns bons marrons, especialment després del tema d’en Carod a Perpinyà. En aquell moment i quan Montilla va muntar despatx estable a Palau, sense ser membre del Govern, hauria d’haver-se plantat i no baixar-se les calces després de les trucades de Ferraz i les pressions del capitans. S’ho va empassar.

Els partits, ja se sap, no en volen d’esperits lliures. Els fan més nosa que servei. Els partits volen ànimes presoneres, disciplinades i que combreguin amb el que manen les cúpules. La discrepància, és sempre perseguida com un acte de rebel·lia, com una mena de virus que s’ha de tallar abans que s’estengui i perillin les cadires. Les cadires també són una bona vacuna contra la discrepància i les ments lliures. No hi ha res més presoner que una nòmina a la menjadora i un estómac agraït.

El cas, és que no m’ha sorprès la “rajada” d’avui d’en Maragall. Perquè serà que els presidents “ jubilats” se’ls hi deixa anar la llengua amb tanta facilitat. Perquè no deien aquestes coses quan ocupaven la poltrona ? Ja s’havia despatxat a gust també fa no gaire quan va explicar, el que tots sabíem. Què al vergonyós pacte de la Moncloa entre Mas i Zapatero, a banda de vendre’s la sobirania del que havia decidit el Parlament, s’havia pactat carregar-se al nét del poeta. Poca vergonyes. I encara hi ha alguns que van ara de sobiranistes...estem ben servits entre tant botifler amb corbata de seda italiana.

Que en Maragall recordi que Montilla va votar Bono al congrés del PSOE, i no Zapatero, tampoc em sorprèn. Quan a concepció d’Espanya, sempre han estat de la mateixa corda. No sé si el pas per Palau i les classes de català, hauran fet canviar una mica a Montilla. M’ensumo que no, però aquest és un altre tema.

Així les coses Maragall segueix encaparrat en l’aventura de crear un Partit Democràtic Europeu. Crec que li arriba un pèl tard. Sobretot i malauradament ara que ha tingut el coratge de confesar que pateix un principi d'Alzeimer. Una mala jugada del destí que espero i desitjo pugui afrontar amb l'energia que sempre l'ha caracteritzat i amb un pèl de sort. Malgrat això, no s'ha n'ha estat d'alertar que ja hi ha un bon grapat d’alcaldes interessats en el tema del PDE. Ui, què n’és de bó posant-hi la por al carrer Nicaragua ! Tenint en compte el panorama mogudet que es presenta amb “l’Estatuet” i el Constitucional, intueixo la sotregada que patiran els grans partits serà d’importància, i en Maragall, fins i tot malgrat les seves maragallades i estigui o no al cent per cent, sempre ha sigut un esperit creatiu. Però ja ho deia una altra ment lliure, qui no s'equivoca és que mai no ha intentat fer res de nou. Aquest és potser un dels principals mals dels nostres poítics. Sempre són més del mateix. Ull viu !

12 d’octubre, cap a la feina

No és que un sigui un maníac de la feina. Més aviat sempre he pensat que hom treballa per viure i no pas a l’inrevés, però tinc el privilegi de tenir una feina que m’agrada, i treballar amb un grup de persones, a la majoria de les quals aprecio força, cosa que malauradament no pot dir tothom.

Aquesta setmana ens l’han escurçat amb l’excusa d’un 12 d’octubre, diada no sé si dir de la hispanitat o de la españolidáz. Tant se val, la veritat és que sempre m’ha fet una mica de pal aquest dia. El descobriment d’Amèrica ? Però si en Colom era català ! Ens han segrestat la història ! Pocasoltes....

De nano, li’n deien el dia de la Raza. Per cagar-s’hi. De quina raça, pensava jo ? Perquè amb això i amb la diada del Domund, se’m feia un embolic de tres parells de mitjons.

Si és per celebrar, endavant. Suposo que tothom pot celebrar el que li vingui de gust, amb l’única limitació del respecte als drets, la integritat i el respecte a la dignitat dels altres. Tenia dubtes raonables, sobre si aquest 12 d’octubre, aspectes religiosos a banda, s’ajustava a aquests principis, però ara, gràcies a Mariano, he vist la llum.

Gràcies Mariano, no podia esperar menysel nou “ vigia d’occidente”. Amb el seu video-missatge cridant a l’españolidáz, m’ha acabat d’aclarir els pocs dubtes que em quedaven. Sí és d’això que tu dius del que va aquest 12 d’octubre, em sembla que m’estimo més anar a treballar, alguna feina faré, que serà de més profit, que veure per la tele com es gasten els calers que no ens tornen, en fer desfilar els soldadets de plom, entre els quals m’hi vaig deixar la pell i els genolls, amb dos anys de segrest oficial, de servei d’armes, a un pais i una bandera, que mai van gosar de preguntar-me si eren els meus. Ara que acabo de fer els 44, potser ha arribat ja l’hora de no regalar-vos ni un dia més. O sigui que avui 12 d’octubre, jo cap a la feina.
Perdonin les molèsties.

Una rotonda amb molt perill

Darrerament, la substitució de cruïlles urbanes per rotondes ha esdevingut una mena de moda imparable. Val a dir que, amb mesura, poden resultar una solució útil per ordenar el trànsit, sempre i quan estiguin ben ubicades i s’observin mesures de seguretat. A Mollet, hi ha rotondes a totes les entrades de la ciutat. La majoria d’elles han funcionat prou bé. Però encara hi ha un punt negre : la rotonda de Can Pantiquet. Ja sé que hi ha gent que ha arribat a batejar com “la rotonda d’en Carrasco”, la situada a l’enllaç de la C-17 i el pont de l’Aiguabarreig, per la nostra insistència en denunciar les deficiències d’aquest punt, que s’ha quedat durant dies o setmanes, més de deu cop a les fosques. Ja m’està bé, si amb això hem evitat que es produeixi algun accident.

El cas és que ara estem “patint” les obres de remodelació de la rotonda de Can Pantiquet ubicada davant de la comissaria dels Mossos. Sembla bé que s’hagi suprimit la fossa que l’envoltava, perquè he vist a més d’un conductor en perill per ficar-hi una roda. Però les coses no s’estan fent bé. Aquesta rotonda, tal i com està ara, representa un greu perill d’accident. No s’han previst desguassos suficients i quan plou amb intensitat, com aquests dies, s’acaba convertint en una piscina. S’han col·locat barreres de formigó per tot arreu, sense cap mena de senyalització, i s’ha reduït al mínim l’espai de pas, fins deixar-lo en un passadís molt estret, massa estret pel tot el trànsit que suporta, sobretot a hores punta.

El més greu de tot, però, i el que venim denunciant des d’Independents per Mollet (IxM), és que aquesta rotonda de nit, és una ratonera, una trampa mortal, perquè no disposa de cap mena d’il·luminació i ni tan sols s’han col·locat, les senyals lluminoses obligades per la normativa. Així les coses, intentar trobar el forat per on s’ha de passar la rotonda esdevé una aventura massa perillosa, i només és qüestió de temps que algun conductor s’estavelli i tinguem un disgust. Tant costa fer les coses bé ? Tant l’empresa responsable de les obres, com l’Ajuntament, que hauria de fer observar el compliment de la normativa de seguretat, seran responsables si hi ha un accident. No és de rebut que segueixin mirant cap a una altra banda. No, quan hi ha vides en joc. Que en prenguin nota. Encara hi som a temps.

El Tigre

L’Ajuntament de Mollet del Vallès, s’ha sumat a la campanya de la Generalitat per a informar als ciutadans de les mesures a prendre per a evitar la proliferació del mosquit tigre, altrament conegut com a “Aedes albopictus". És una bona notícia, encara que arriba una mica tard, perquè es fa a final de temporada, quan arriben els freds i és menys problemàtica la seva aparició i sobretot perquè es podria haver fet molt més abans, quan des d’Independents per Mollet (IxM) vam denunciar el primer cas d’un ciutadà afectat per la picada d’un d’aquests mosquits al maig del 2005 i no només es va ignorar el tema, sinó que se’ns va acusar de sembrar l’alarma, dient que era impossible que el mosquit arribés fins Mollet. No us perdeu, perquè per provar que havia estat un mosquit tigre, tal i com se li va dir a l’afectat, van assegurar que calia anar al Clínic amb el mosquit en un flascó, per tal que es reconegués la veracitat de la fiblada. Si no es feia així, no hi havia tigre que valgués.

Sigui com sigui, està clar que si Mollet, i la resta de municipis de l’àrea metropolitana haguessin pres mesures llavors per a evitar la proliferació d’aquest insecte, no dic que s’hagués acabat amb aquest problema, perquè no sé que em dona que això és materialment impossible, però ben segur que hauríem contribuït tots plegats a dificultar la seva ràpida expansió.

Ara, pagant la Generalitat, sembla que ja no fa tant de mandra de posar-se a la feina i informar als ciutadans sobre quines mesures han de prendre per a evitar que es reprodueixi fàcilment i es propagui. Vés per on, això és precisament el que veníem reclamant des d’Independents per Mollet (IxM) des de fa dos anys Tant difícil era ?. Llavors algun mitjà de premsa local, es va molestar a fer uns càlculs sobre el nombre de metres que era capaç de recórrer un mosquit en un dia, per després especular sobre el nombre d’anys o dècades que podia trigar en arribar la bestiola al Vallès Oriental. Poca feina.

El cas és que ara a ningú no li sembla cap bajanada prendre unes mesures preventives, que reitero, tenint en compte que són això, preventives i informatives, haurien estat molt més útils dos anys abans. És clar que, en política sempre hi ha el que prefereix girar el cap i mirar cap a una altra banda, com si aquí no passés o no pogués passar mai res. Ja veieu com el temps posa a cadascú al seu lloc.

Si l’articulista de torn reescriurà la seva crònica a la llum de la realitat actual, ja és un altre tema. Jo aposto que no. Al cap i a la fi, la gent té molt poca memòria i l’hàbit de rectificar no és que sobri per aquestes contrades. Dels polítics responsables encara espero menys rectificacions, millor ignorar els petits, com nosaltres, per no donar-los cobertura, no sigui que creixi el suport i perillin les cadires. Mentrestant, només ens queda anar fent com els mosquits, seguir picant, i com diu aquell : si cou ... és que pica i si pica, ja sabeu, a gratar-se, que encara és gratis.

Au, salut !

Una de maniobres

La setmana passada una unitat especial de l’exèrcit destinada a les instal·lacions del quarter del Bruc, va sortir de maniobres per Collserola. No sé si hi anaven de passeig, o a caçar bolets. El cas és que algú, irresponsablement, els devia enviar a jugar a la guerra per una zona tant freqüentada per molts ciutadans com aquest parc metropolità.

M’imagino la cara de sorpresa de més d’un excursionista o boletaire, en veure aquest grapat de militars amb l’uniforme “mimeta”, reconeixent Collserola. Corren notícies que el Govern ha previst triplicar la dotació existent en aquest quarter reivindicat per la ciutat com a espai públic. El que no sabem pas és la seva finalitat.

També la setmana passada, havia de tenir lloc una de maniobres a les proximitats d’un aeròdrom de Nafarroa, amb la presència del ciutadà Juan Carlos. Sant Pere o el mal temps, com gusteu, va impedir que s’enlairessin els avions i helicòpters que havien de prendre part i dels quals havien de saltar els encarregats de dur-les a terme. Així les coses, tot va quedar en una de xiquitos i pintxos de truita pels manaires de torn.

Serà pura casualitat o tindrà alguna cosa a veure l’escalfor del panorama que s’ensuma a casa nostra i a Euskal Herrria, amb el tema nacional ? No sé, vosaltres mateixos...

Annaïs Garcia i Solé, nº 2 d'IxM, premiada pel Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

Annaïs Garcia i Solé, arquitecta tècnica de 26 anys, membre del secretariat i nº 2 d’IxM a la candidatura d’Independents per Mollet (IxM) a les passades eleccions municipals, ha estat premiada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, pel seu projecte de post-grau basat en la gestió de la coordinació de seguretat i salut en la construcció.

El seu treball es basa en el principi d’anar més enllà de les simples visites de control de les obres, per implicar a la prevenció a tots els actors que participen a la cadena productiva, des dels treballadors, fins al promotor de l’edificació.

La construcció, és un camp”, on segons la número 2 d’IxM, “encara segueix primant més la producció que la seguretat, per això cal fer un esforç per controlar més directament tots els aspectes que envolten la prevenció i el dia a dia de la feina, per tal que tothom se senti implicat i potenciar la supervisió dels aspectes administratius, de documentació i de les condicions de seguretat amb les que són contractats els treballadors, per tal de reduir el risc d’accidents laborals”.

Independents per Mollet (IxM), celebrem aquesta bona notícia com una mostra més del bagatge que aporten els membres de la nostra formació, al seu treball diari i desinteressat per millorar cada dia la nostra ciutat. Ja ho dèiem al nostre eslògan de campanya “ Estem preparats”, i no enganyem a ningú. Els que al passat mes de maig van preferir seguir apostant pels polítics professionals de sempre, estan al seu dret, però no hi ha més cec que qui no vol veure. Ja veieu com tenim l’Ajuntament.

Calen canvis a la celebració de la Diada a Mollet

Independents per Mollet (IxM) no vam prendre part enguany, per tercera vegada des del nostre naixement com a formació política local, a l’acte institucional molletà de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya de l’Onze de setembre.

Els independents molletans, vam realitzar la seva ofrena, dedicada enguany a la memòria d’en Lluís M. Xirinacs, al marge de l’acte institucional, en coherència a la disconformitat que ja vam expressar els dos anys anteriors, sobre com es configura l’ acte i amb les modificacions que es van introduir i que es mantenen enguany.

Creiem que l’actual model de celebració suposa un pas enrera, perquè elimina el caràcter reivindicatiu que ha de tenir el record d’una derrota que va arrabassar, per la força de les armes, els drets i les llibertats de la nació catalana.

Independents per Mollet (IxM), hem mostrat també la nostra disconformitat amb l’eliminació del parlament, que fins ara realitzava tradicionalment l’alcalde en nom de tots els ciutadans, que hauria de recollir el sentir del poble molletà sobre la situació del nostre país i sobre el camí que falta per a la recuperació plena dels nostres drets com a nació sobirana. un parlament de consens, llegit per l’alcalde o per qualsevol altre molletà, s’hauria de mantenir com sempre s’ha fet a Mollet, com a part tradicional essencial de l’acte, suprimir-ho sense més, no és de rebut.

IxM, hem denunciat també que resulta un total contrasentit, que el Partit Popular mantingui la seva participació en aquest acte, mentre s’hi oposa a qualsevol avanç en la recuperació de la nostra sobirania, i mentre s’arrenglera amb les tesis dels que van arrabassar per les armes les llibertats dels catalans i no reconeixen a Catalunya com a una nació.

Un any més lamentem que Mollet segueixi sent un dels pocs municipis del Baix Vallès, on la senyera no pot onejar en solitari a l’Ajuntament, en una data tan significativa per la memòria dels catalans, ja sabem allò que la llei s’ha de complir i tot això, però hi ha tantes lleis i normatives que només es compleixen a gust del qui mana, que en podríem fer un llistat molt llarg.

Finalment, ho hem aconseguit : El Museu Abelló obert a l’agost !

Després de quatre anys de reivindicació continuada i en solitari, el Museu Municipal Joan Abelló, única instal·lació museística de la ciutat, s’ha mantingut també obert enguany durant el mes d’agost, per tal que pogués ser visitat pels ciutadans, tali com reclamàvem des d’Independents per Mollet (IxM). d’èxit molt positiu per a la ciutat.

L’obertura del Museu a l’agost, demostra que des d’Independents per Mollet, fem propostes útils i positives per millorar la ciutat, i aquesta és la raó de ser d’IxM.

No hi ha dubte que es tracta d’una bona notícia, perquè enguany, per primera vegada des de la seva creació, els ciutadans han tingut l’oportunitat de visitar, durant el mes d’agost, una instal·lació que acull a més de les obres del mestre Abelló, un fons d’art de més de 9.000 obres, de pintura, escultura, indumentària, mobiliari, porcellanes o vidre.

L’èxit d’aquesta iniciativa, l’avala el fet que va aconseguir que, només durant els dies de Festa Major, prop d’un miler de persones coneguessin aquest patrimoni molletà, tot i l’escàs esforç que va fer l’Equip de Govern per a donar entre els ciutadans, una difusió massiva a aquesta novetat.

Des d’Independents per Mollet ( IxM), sempre hem tingut clar que disposar d’aquesta instal·lació oberta durant tot l’any, és un pas endavant que cal consolidar, per a reforçar la vocació de centralitat econòmica i cultural de Mollet, en l’àrea del Baix Vallès, i per fer-ho amb fet reals i no només amb boniques paraules.