15.000 visites !!

El Pont de la mandra, aquesta mena de quadern o bloc personal, ha arribat aquest mes a les quinze mil visites, des que va ser parit a la xarxa, el mes de febrer de l’any passat. La veritat és que no m’ho pensava pas que aquesta proposta que començava a les palpentes, una mica a mena d’experiència, pogués arribar a aquesta fita.

A tots i totes els que us heu acostat en un moment o altre a aquesta plana, us vull agrair la vostra atenció. Ja us deia jo al primer article del bloc, que aquí van coses molt a flor de pell, i que de vegades, potser hi haurà gent, a la que no li agradarà alguna de les coses sobre les que hi reflexiono. Em mantinc ferm a la meva idea inicial, i si algú se sent molest, li demano com feia el primer dia, que “molesteu per les disculpes”.

El pont de la mandra, és el primer blog a la xarxa dels que alguns anomenen, “líders polítics molletans”, no és que m’agradi gaire el títol, però vés que hi farem. Personalment no puc més que valorat molt positivament l’acollida d’aquesta experiència, a la que s’ha anat sumant més recentment, algun altre polític de la ciutat.

15000 visites és ja un volum prou important i significatiu que demostra que hem aconseguit obrir una nova forma de comunicació lliure i tranquil·la, sobre temàtiques variades, però especialment molletanes, aprofitant les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Això ja no ens ho treu ningú. Això és el que té Internet. Aquí no hi ha les censures o les pressions polítiques o econòmiques que pateix la premsa tradicional, la de Mollet, la de la comarca o la nacional, així que igual com passa a la nostra pàgina web d’Independents per Mollet ( IxM), podem explicar coses que la premsa calla, volguda o involgudament i això és una mostra de llibertat.

A les darreres setmanes he rebut alguns emails que preguntaven el perquè d’aquest nom per al meu bloc. Ja ho explicava al primer article, però no em costa gens de recordar que aquest ha estat un nom clarament intencionat. No té res a veure amb la mandra personal que tots patim un cop o altre. El nom de “El Pont de la mandra“, ha volgut ser una mena de petit homenatge al pontet que travessava el torrent Caganell, al bell mig de Mollet, perquè era un lloc de trobada de la gent del poble, on es feia petar la xerrada, sense pretensions i sense pressa. Quan jo vaig arribar a Mollet, el pont ja no hi era, però sempre m’ha cridat l’atenció el perquè una ciutat com la nostra no ha sabut conservar un patrimoni com aquest, més enllà del patètic monòlit a la rambla que tots coneixeu.

Ara que s’acosten eleccions el bloc va una mica més carregat, és una mica lògic, però mirant aquests mesos enrera puc assegurar-vos que l’experiència s’ha demostrat una eina molt útil per fer arribar als ciutadans les meves reflexions i un breu tast de part del treball que fem dia a dia Independents per Mollet (IxM), tot recollint opinions i propostes que ens han estat de gran utilitat en el nostre treball quotidià per millorar Mollet. Ha pagat la pena. De veritat.

Llarga vida al Pont de la Mandra i moltes gràcies !

Mulla’t ara, o després no et queixis...

Ara s’acosta ja el moment de mullar-se. Vols seguir queixant-te que els polítics als que vas votar fa quatre anys no “foten un brot” per complir el que van prometre ? Ets dels que passa de tot i el dia 27 de maig, preferirà passar el dia a la platja ? Doncs després no et queixis. Ets dels qui prefereixen una marca electoral perquè surt per la tele, encara que no hagi fet res més que posar un tipus despullat en un cartell ? Estàs en el teu dret, però després no et queixis. Si les coses no van com haurien d’anar, no et queixis. Si cada dia veus els mateixos problemes al teu carrer, no et queixis. Si cada any pagues més d’impostos, però la ciutat no funciona com caldria, no et queixis. Si els de l’Ajuntament no et “foten ni cas”, no et queixis...

Si et queda un gram de llibertat i de rebel·lia, planta’ls-hi cara ! El dia 27 de maig ves a votar i vota pensant en Mollet, pensant en qui ha treballat de valent per Mollet en aquests 4 anys. Fes-ho per Mollet. Fes-ho per tu !

Annaïs Garcia i Solé
Independents per Mollet ( IxM)

L'Esplai Xivarri no podrà fer el casal d'estiu per manca de local

L'Esplai Xivarri ha hagut de suspendre l'organització del seu casal d'estiu Assís, per manca d'un espai adequat per a poder dur-lo a terme. L'Ajuntament s'ha tancat en banda a l'hora de cedir alguns espais d'una de els escoles de la ciutat i sense una ubicació adient, el casal és inviable.

És una autèntica llàstima que l'equip de monitors del Xivarri hagin de plegar veles i renunciar a posar a l'abast de la canalla molletana aquesta possibilitat d'emprar unes setmanes del seu temps vacional, per a comprovar que es pot fer del lleure una alternativa formadora i divertida.

Creieu-me, he passat mitja vida entre esplais, moviments escoltes, colònies i casals, i ha estat per mí una experiència innoblidable.Tant per les persones que vaig anar coneixent i em vam formar en alguns dels aspectes importants, com per totes aquelles a les que jo mateix vaig ajudar formar-se, uns quants anys després. L'educació en el lleure, de tradició pionera al nostre pais, ha estat per a molts, i en certa manera, ho continua sent encara, una finestra oberta a nous espais, de llibertat, de compromís social, d'autonomia personal i valors humans. Però, el treball que fan els diferents equips de monitors no és encara, malgrat dècades de travesia, prou valorat per unes institucions massa tancades al resultadisme electoral, per a mantenir-se al poder.

El fet que l'Ajuntament de Mollet no hagi volgut arribar a un acord amb l'Esplai Xivarri per a cedir un espai a alguna de els escoles públiques de la ciutat per ubicar el seu casal d'estiu, és una mala notícia. Entenc la decepció de monitors, de pares i canalla. Iniciatives com aquesta cal protegir-les com un bé social. Que un grup de joves decideixin dedicar una part de les seves vancances oferint una alternativa creativa al lleure dels nanos de la ciutat, és una espurna d'esperança, que ens diu que no tot està perdut, que encara hi ha espai per l'utopia, pel compromís per fer una societat millor, sigui des d'una convicció confesional o laica. Que els politics de torn els hi tanquin la porta, és una decepció, però també una bona prova del nou, per a saber quines són les prioritats que manen en aquesta ciutat nostra i em referma més en la idea de que a Mollet, malgrat el que alguns ens volen vendre, hi ha molta feina a fer.

Ànims xivarrencs !!

Els aparcaments de Mollet han de cobrar només pel temps real d'estacionament

Independents per Mollet (IxM) hem reclamat avui que els pàrkings municipals abandonin l’actual fórmula de cobrament per hora/ fracció i cobrin només pel temps real d’estacionament.

En l'actualitat, les tarifes d'aquests aparcaments estableixen “pagar per hora o per fraccions d'hora d'estacionament” i han assenyalat que això contravé la “Ley 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris”, que assenyala que “los aparcamientos deberán por su parte cobrar el precio determinado en función del tiempo real de prestación del servicio, es decir, el precio se pactará por minuto de estacionamiento, sin posibilidad de redondeos a unidades de tiempo no efectivamente consumidas o utilizadas”.

A Mollet, els pàrkings municipals segueixen cobrant per hora o fraccions d’hora. Es tracta d'una pràctica desproporcionada, abusiva i inacceptable, en un servei públic sota concessió municipal perquè obliga els usuaris a pagar per més temps del que han aparcat.

IxM, venim denunciant en solitari aquest frau des de fa més de tres anys i ni tan sols ara, malgrat l’aprovació d’aquesta llei, l’Equip de Govern municipal ( PSC-CiU), no ha fet res per acabar amb aquest abús i segueix beneint el que és un autèntic frau als ciutadans, perquè les empreses concessionàries obliguen a pagar per un servei que no hem rebut i ens cobren, amb el beneplàcit de l’Ajuntament, per un servei que no han prestat.

Cada dia que passa sense solucionar-se aquesta injustícia, és una pressa de pèl als molletans, per això reclamem a l’Equip de Govern municipal que revisi les concessions dels pàrkings de la ciutat que gaudeixen de concessió municipal, perquè s’adaptin de manera immediata a la nova llei i apliquin el sistema de cobrament pel temps real.

Pedres i més pedres...

Això del nou Hospital de Mollet, va de camí de convertir-se en un autèntic "catxondeo". Primer va ser el tema del projecte, després el tema dels calendaris i els successius aplaçaments, i ara és amb el tema de les inauguracions.
Resulta que aquest dissabte hi ha cerimònia, una altra ! de col·locació de "primera pedra". Serà al ronyó ? Després de tot el reguitzell de presentacions, excursions i propaganda, després d'haver promès per activa i per passiva, que amb això ja no caldria fer el paperina amb cerimònies electoralistes com aquesta, ara se'ns despenja el Departament de Salut a fer-se la foto. No dic que no estiguin en el seu dret, però a quatre setmanes de les eleccions municipals fa una mica de tuf, no ?
Dic jo que els manaires que tenim, deuen pensar-se que el personal és tonto del tot. S'ho deuen pensar sincerament, perquè si no , és que no s'entén. No s'entén perquè van tan afamats per "pillar plano" i apuntar-se tots els tantos de la partida. De cartes vull dir.

Així que dissabte tindrem més cerimònies, més parlaments, més cofoïsme, més pedres...

Mentrestant l'atenció primària de Mollet va com va. Les llistes d'espera van com van. I Independents per Mollet ( IxM) seguim recordant que aquesta és la principal batalla, i que no val a badar. Ens calen moltes millores, per a donar als ciutadans l'atenció sanitària de qualitat que ens mereixem. Recentment, per exemple, IxM endegàvem una campanya per a reclamar un servei d'assistència oftalmològica d'urgències a la ciutat. La miopia va per barris, i per partits, també, es veu. I ens segueixen obligant a anar d'excursió a Barcelona o Granollers, quan hi ha alguna urgència d'aquest tipus... És només un exemple, però prou il·lustratiu...

La fal·lera de les pedres, arrasa quan s'acosten eleccions. Vés per on, l'única pedra amb la que alguns no conten és la que se'ls hi ficarà a la sabata. Perquè Independents, serem el proper mes de maig, la pedra a la sabata dels "apoltronats". Dels que posen pel davant els seus interessos que els de la ciutat. Dels que han buscat en la política una manera còmoda de col·locar-se. Aquesta serà una bona pedra. La que pot canviar les coses, la que pot fer que aquesta ciutat es tregui la són de les orelles i comenci a endevinar que vol ser quan sigui gran. Una ciutat que funcioni. Que es reconegui a sí mateixa i als seus ciutadans, sense complexos, amb identitat i tolerància.

Som els de l’estrella !

El proper maig hi haurà eleccions municipals i els molletans decidirem la composició d’un nou consistori, per primer cop amb vint-i-cinc regidors i regidores. El meu company, Pere Pujol, diu que els polítics de la ciutat fan com alguns animals, que dormen tot l’hivern esperant la primavera, només que aquests ho fan durant quatre anys, tot esperant la música d’anar a votar. Té força raó en Pere, vistes les presses d’alguns per prometre el que no han fet fins ara, o d’altres per escurar el que queda de calaix: canviant jocs infantils, incorporant nova maquinària, etc, o bé per omplir-nos alguns barris d’obres a punt per tallar les cintes, un es pregunta si no seria millor que hi hagués eleccions cada any... Com a electors seria esgotador, però com a ciutadans ben segur que en sortiríem guanyant tots plegats.

Em trobo cada cop més gent que ens desitja a Independents per Mollet (IxM) que tinguem molta sort a les eleccions. Jo sempre dic que la sort està bé, però que millor és tenir bona memòria. Memòria del bon treball que hem fet i seguim fent, malgrat sovint i sobretot els darrers mesos, alguns mitjans no arribin mai a explicar-ne ni gota, i memòria sobretot pel dia de les eleccions, per encertar a posar la papereta pensant en Mollet.

Ja n’estem farts dels que no peguen un pal a l’aigua durant quatre anys i es presenten abans de les eleccions com a salvadors. Dels que fan de la política una còmoda col·locació i no pensen tornar a la seva feina. Dels que busquen una poltrona més que treballar pels solucionar els problemes que tenim els molletans.

La gent d’Independents per Mollet (IxM) sabem que no vivim en una ciutat perfecta i no tenim cap vareta màgica, ni prometem coses que no podem complir, només treball. Tenim experiència i la capacitat de decidir pensant només en Mollet, en tots els que hi vivim, estimem i formem la nostra ciutat. Així som, els de l’estrella, lliures i rebels. Qui vulgui col·locar-se que truqui a una altra porta. Qui vulgui treballar per millorar Mollet, ens tindrà sempre al seu costat. Imagina’t les que podem aconseguir amb tu !

Jesús M. Carrasco
Candidat a l'Alcaldia de Mollet del Vallès
d’Independents per Mollet (IxM)

“De porc i de senyor"

Us presento aquí l’obra guanyadora del Premi de Novel·la VII Certamen Joan Arús, “De porc i de senyor”, amb la que l’Albert Vicens, ens ofereix una ullada crítica al nostre capficament per destrossar les contrades que ens envolten. Ecologia, humor i un toc d’atenció, amb un llenguatge àgil d’agradable lectura, que ens guia a través dels ulls d’en Gruny, un porc senglar, per la desfeta del paisatge vallesà.

“Què se n’ha fet del Vallès d’en Pere Quart, aquell dels tres turons, quatre pins i cinc quarteres ? On abans- no fa gaires anys- hi havia camps de blat, pinedes i masies centenàries, avui hi trobem carreteres i autopistes, urbanitzacions i àrees lúdiques, camps de golf i zones industrials...Tal vegada pensareu que aquesta transformació del paisatge és lògica i inevitable, una mena d’impost que ens veiem obligats a desembutxacar en nom de l’anomenat “progrés”. Però realment val la pena pagar un preu tan elevat ?

El protagonista d’aquesta història, en Gruny, està convençut que els humans hem perdut l’oremus. Per a ell la civilització no és sinònim de tecnologia, sinó de respecte envers l’entorn natural. És clar que només és un senglar, i la vida dels humans vista a través dels seus ulls no és ben bé allò que es diu exemplar. En qualsevol cas, en Gruny ho té ben clar.

“En ma terra del Vallès
els turons són plens de merda
Quatre pins ? Ja s’han encès !
Cinc quarteres ? Fem “vivenda” ! "

Editat per Farell Editors. Col·lecció Narrativa 1.

Si us interessa fer una presentació del llibre, feu-me arribar un e-mail.
Segur que ho podrem lligar amb l’autor

Sant Tornem'hi !

Ei, primer de tot, disculpeu-me per haver desatès el blog, durant tant de temps. La veritat és que ha estat una temporada amb molta feina, i un no es pot multiplicar, al menys de moment... o sigui que hem hagut de triar i arribar allà on hem pogut.

La preparació de la candidatura d’Independents per Mollet (IxM) a les properes eleccions municipals, ens ha portat molta feina. Sembla mentida, la quantitat de temps que et fa perdre la burocràcia, per coses que haurien de ser molt senzilles. No parlem tant de fomentar la participació ? Afortunadament, ara ja està tot en marxa i resulta molt gratificant veure com dia a dia, s’han anat incorporant nous companys, a aquest projecte lliure i rebel que representa IxM a la nostra ciutat.

La veritat és que m’honora molt el fet que els meus companys hagin confiat en mi per encapçalar la nostra candidatura, tot i que jo crec que aquest és un fet una mica anecdòtic, perquè l’important són els equips i el col·lectiu. Algú ha d’anar al davant i és clar que defensar el projecte d’Independents per fer una ciutat millor, i fer-ho des de la primera línia, és un autèntic privilegi per qualsevol persona que s’estimi una mica aquesta ciutat nostra.

Ara ens queda l’últim tram d’aquest viatge, que no és un destí final, sinó tan sols una estació més, però cada cop pinta millor i cada cop ens referma més en l’encert que vam tenir fa ara quatre anys, quan vam decidir obrir una porta a d’altres maneres de fer política, per a traduir en propostes, les coses que tots veiem que s’han d’anar millorant de la nostra ciutat.

Dit i fet. Benvinguts de nou i ben retrobats tots i a totes. Aquí em teniu, pel que calgui.

Ja ho sabeu. Per canviar les coses, per intentar fer-les millor, que per fer el mateix, ja en teniu un bon grapat.

Salut i força !