Els "bons" de la Generalitat

Diuen els mitjans que un sol dia s’han venut bons de la Generalitat per valor de 1000 milions d’euros. Gairebé un 70% del total de l’emissió. Un no pot menys que preguntar-se d’on recollons han sortit tots aquests calers de particulars, en aquests moments de crisi econòmica, i quan la majoria dels ciutadans anem ben escurats.

La primera idea òbviament és que una part molt important dels calers estan sota la rajola, pertanyen al que anomenen economia submergida, o directament de fons no declarada, o no gaire lícita. La compra de bons públics, sembla que ha estat entesa com una bona oportunitat per a blanquejar-los.

La segona idea, està clarament relacionada amb la primera. És a dir, si existeix tota aquesta pila de milions sense control, mentre la nostra economia es marceix per manca d’inversió, perquè els nostres manaires en lloc d’exprèmer els ciutadans, amb retalls de drets, de sous i de prestacions socials, no posen l’accent en lluitar contra el frau fiscal i perquè es moguin per l’interés públic les grans fortunes?

Hisenda diu que té localitzades unes 3000 grans fortunes de l’Estat ubicades  a comptes de Suïssa. Ens podem imaginar que això només és la punta de l’iceberg de les que hi ha a d’altres paradisos fiscals.  Es calcula que el total del frau fiscal puja a uns 245.000 milions d’euros anuals. El 23,3% del PIB espanyol. Una passada. Amb el frau fiscal de tan sols un any, n’hi hauria prou per a pagar totes les pensions de l’Estat durant els propers tres anys.

Perquè no es fa  res? Serà per desidia dels nostres manaires? Serà perquè alguns també estan folrats? Serà per això que els “bons” surten per la finestra, i  els “dolents”, es queden enganxats a la cadira ?

El convidat

Haig de confesar que no miro gaire la televisió. M’aburreix bastant. Però de tant en tant ensopego amb alguna cosa que m’agrada. Per això avui vull destacar la descoberta del nou programa de l’Albert Om, “El convidat”. Em sembla que l’Albert ha sabut trobar el to a aquesta intromissió a l’escot del personatge triat, amb força encert.

Havent sopat, “El convidat” esdevé una mena de postres de músic, entretingut i alimentici, per acostar-nos a la personalitat de l’amfitrió. Aquesta setmana, s’ha lluít amb Mn Ballarín. Amb bon ritme i un estil directe, l’Albert Om ens ha presentat la cara més gamberra i transgressora, però també ferrenya i combativa del Mn rebel ara arrelat a la Cerdanya.

Haig de dir que ideològicament, i a banda del seu compromís pel país i del seu culerisme empedreït, no concideixo gaire amb les idees del Mn, en sóc però un seguidor fidel de la seva prosa, viva, irònica i reconfortant, i de la seva idea de l’espiritualitat, més enllà de la religió tradicional acomodaticia, que ofereix una visió incòmode per alguns, del missatge que el fill del fuster va anar sembrant ara fa més de dos mil anys.

Amb un estil directe i desacomplexat l’Albert i el seu equip, van anar traçant les línies perfectes per a dibuixar la silueta d’un personatge que amaga sota aquesta aparença sorneguera de jovenet nonagenari murri i entremeliat, un pou de saviesa vital, un testimoni peculiar  que es fa estimar i que ens demostra que més enllà dels tòpics, el que importa són les persones, les que ens ensenyen que la vida pot ser viscuda de moltes maneres i que els herois quotidians d’aquesta aventura diària de la supervivència no cal anar a buscar-los a la ficció, perquè ja els tenim entre nosaltres.

Estic segur que d’aquesta bona feina en sortirà un bon llibre que reculli tots aquests retrats que setmanalment ens anirà presentant. Com diu en Puyal, em jugaria un pèsol que per Sant Jordi vinent, podria veure la llum. Si no decau el nivell, jo em demano un per avançat. 

Moltes gràcies per permetre’ns també a nosaltres ser, per una estona, com tu, uns afortunats “convidats”.

Despeses electorals ? Predicant amb l'exemple

Mentre als treballadors ens imposen una reforma laboral que retalla els nostres drets socials i laborals, mentre congelen les nostres pensions i retallen els salaris dels treballadors del sector públic, el Govern català (PSC-ERC-ICV) que es diu “d’esquerres” segueix fidel a l’eslògan “montillà” de “fets i no paraules” i decideix que els partit parlamentaris han rebre més diners per presentar-se a les properes eleccions catalanes. Es veu que els pobrets encara cobren poc.
 
Així és, el Govern de la Generalitat, ha aprovat recentment el decret que regula les subvencions als partits que obtinguin representació parlamentària, i ha decidit augmentar-les un 9,2%, amb l’excusa de sumar l’IPC acumulat a Catalunya des de l'agost del 2006 a l'agost del 2010.

Els partits parlamentaris, només aquests, rebran, 20.700 euros per escó, 0,76 euros per vot per escó aconseguit i 0,25 euros per cada vot. A més per si un cas, rebran un 90% d’aquests dinerets a l’avançada, no fos cas que anessin curts d’efectiu. Una pila de milions, vaja, que sortirà com sempre de les nostres butxaques.

On són les veus d’aquests partits que tant reclamen austeritat, transparència i reducció del dèficit? No se senten per enlloc. S’hauran quedat muts? La premsa tampoc no diu res, no sigui que algú s’emprenyi i perillin les subvencions...

Es veu que això de l’IPC per a congelar pensions i retallar salaris no compta, però per a regalar més calerons a la maquinàries dels partits sí. Després es queixen que la gent parli pestes dels polítics i passi d’anar a votar a les eleccions...

Que vagi aprenent l’Ali Babà.

The Generationals: When they fight they fight 1.1