Sigui com sigui, està clar que si Mollet, i la resta de municipis de l’àrea metropolitana haguessin pres mesures llavors per a evitar la proliferació d’aquest insecte, no dic que s’hagués acabat amb aquest problema, perquè no sé que em dona que això és materialment impossible, però ben segur que hauríem contribuït tots plegats a dificultar la seva ràpida expansió.
Ara, pagant la Generalitat, sembla que ja no fa tant de mandra de posar-se a la feina i informar als ciutadans sobre quines mesures han de prendre per a evitar que es reprodueixi fàcilment i es propagui. Vés per on, això és precisament el que veníem reclamant des d’Independents per Mollet (IxM) des de fa dos anys Tant difícil era ?. Llavors algun mitjà de premsa local, es va molestar a fer uns càlculs sobre el nombre de metres que era capaç de recórrer un mosquit en un dia, per després especular sobre el nombre d’anys o dècades que podia trigar en arribar la bestiola al Vallès Oriental. Poca feina.
El cas és que ara a ningú no li sembla cap bajanada prendre unes mesures preventives, que reitero, tenint en compte que són això, preventives i informatives, haurien estat molt més útils dos anys abans. És clar que, en política sempre hi ha el que prefereix girar el cap i mirar cap a una altra banda, com si aquí no passés o no pogués passar mai res. Ja veieu com el temps posa a cadascú al seu lloc.
Si l’articulista de torn reescriurà la seva crònica a la llum de la realitat actual, ja és un altre tema. Jo aposto que no. Al cap i a la fi, la gent té molt poca memòria i l’hàbit de rectificar no és que sobri per aquestes contrades. Dels polítics responsables encara espero menys rectificacions, millor ignorar els petits, com nosaltres, per no donar-los cobertura, no sigui que creixi el suport i perillin les cadires. Mentrestant, només ens queda anar fent com els mosquits, seguir picant, i com diu aquell : si cou ... és que pica i si pica, ja sabeu, a gratar-se, que encara és gratis.
Au, salut !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada