Aquesta setmana la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques del Govern de la Generalitat, ha fet públic que a partir de proper mes de gener, començarà a funcionar un autobús que enllaçarà diverses poblacions del Vallès Oriental, com Mollet, i del Baix Llobregat, com Viladecans i Collbató, amb el campus de la Universitat Autònoma. És tracta d’un projecte positiu, inclòs al pla de mobilitat de l’UAB, que millorarà l’accés als estudiants de l’UAB, entre ells dels molts molletans que diàriament s’hi han de desplaçar a les seves facultats i en reclamació del qual, la coalició d’ICV-EUiA de la nostra ciutat, venia efectuant una recollida de signatures. Tanmateix, l’impacte que tindrà aquesta mesura sobre la mobilitat dels nostres ciutadans, estudiants de l’UAB a banda, serà més aviat nul·la. La reivindicació històrica de la nostra ciutat, la que molts no oblidem, ni podem oblidar, és la de la posada en marxa de la línia de ferrocarril Mollet-Papiol. Cal recordar que després d’anuncis i més anuncis fallits, sobre la seva posada en marxa per a viatgers la ministra de Fomento inaugurava incomprensiblement, un sol tram, el que va de Martorell a Cerdanyola, deixant la resta a expenses de l’arribada del Tren d’Alta Velocitat.
Així és, la Ministra, el Conseller català homòleg del ram, els alcaldes de la zona i els responsables de l’Administrador d’Infrastructures Ferroviàries (ADIF) i de l’empresa RENFE, es van fer la foto tots cofois i escenificant un nou greuge pels ciutadans del Vallès Oriental, i deixant-nos al marge de l’accés per a viatgers d’aquest nou servei de transport. Un greuge que encara avui es manté i que la posada en marxa del bus de l’UAB, lluny de solucionar, evidencia encara més. L’adaptació per a viatgers de la línia Mollet-Papiol ha estat, durant les darreres dècades, una reivindicació prioritària per la nostra comarca.
Durant anys, hem clamat pel que a Mollet anomenàvem el tren de l’Autònoma i hem denunciat el contrasentit que suposava mantenir només per a mercaderies, una línia que fins i tot tenia, ja des de fa anys, construïdes moltes de les seves estacions per a viatgers i a punt per a ser utilitzades. Curiosament, els municipis que més l’hem reclamada, serem ara els únics que no la podrem utilitzar. Durant anys, Mollet ha hagut de suportar el pas de mercaderies i dels anomenats trens nuclears, els que transportaven cap a França els residus radioactius de les centrals nuclears, pel bell mig de la nostra ciutat. Ara després de tot, se’ns torna a deixar de costat. La nova línia serà de viatgers només fins a Cerdanyola. Ens tornen a aplicar la mateixa recepta de sempre, ens omplen el municipi de vies i infrastructures, amb l’impacte que comporten, però ens deixen sense accés a aquests serveis. És la llei de l’embut.
El Pla de Transport de Viatgers 2001-2005, aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat, contemplava una inversió de 5000 milions de ptes per al condicionament de tot el ramal Mollet-Papiol, per al transport de viatgers. D’aquestes inversions, pel que fa al tram de Mollet, la realitat és que no s’ha esmerçat ni un sòl euro. La transformació per a passatgers de tota aquesta línia, no ha estat mai una prioritat pels diferents governs, del signe que fossin, sinó l’anècdota d’una actuació que només perseguia que els trens de mercaderies quan disposessin d’ample internacional, deixessin de passar pels túnels de Barcelona, per no molestar la circulació dels futurs trens d’Alta Velocitat.
En aquests anys, ministres, consellers, delegats del Govern, gerents de RENFE i d’altres personalitats amb carta de naturalesa ferroviària, ens han regalat les oïdes amb promeses i més promeses. Totes elles s’han escolat com l’aigua en un cistell. Ens prenen el pèl, ens tornen a enganyar, un i altre cop. Perquè l’obertura parcial de la línia és una això, una presa de pèl, un pegat més als que ja ens venim acostumant.
Obrir totalment la línia Mollet-Papiol per a viatgers, és de vital importància per a dotar-nos d’un nou corredor ferroviari, millorar les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental i reduir la mobilitat obligada que utilitza el vehicle particular perquè no té alternatives, i col·lapsa sovint infrastructures com l’AP-7.Tots els estudis de mobilitat coincideixen en aquest extrem. Però el Govern i l’Ajuntament, segueixen donant llargues, segueix mirant cap a una altra banda, perquè la seva prioritat és l’AVE d’uns pocs abans que el tren de tots. No hi ha ningú més cec que qui no hi vol veure.
