12 d’octubre, cap a la feina

No és que un sigui un maníac de la feina. Més aviat sempre he pensat que hom treballa per viure i no pas a l’inrevés, però tinc el privilegi de tenir una feina que m’agrada, i treballar amb un grup de persones, a la majoria de les quals aprecio força, cosa que malauradament no pot dir tothom.

Aquesta setmana ens l’han escurçat amb l’excusa d’un 12 d’octubre, diada no sé si dir de la hispanitat o de la españolidáz. Tant se val, la veritat és que sempre m’ha fet una mica de pal aquest dia. El descobriment d’Amèrica ? Però si en Colom era català ! Ens han segrestat la història ! Pocasoltes....

De nano, li’n deien el dia de la Raza. Per cagar-s’hi. De quina raça, pensava jo ? Perquè amb això i amb la diada del Domund, se’m feia un embolic de tres parells de mitjons.

Si és per celebrar, endavant. Suposo que tothom pot celebrar el que li vingui de gust, amb l’única limitació del respecte als drets, la integritat i el respecte a la dignitat dels altres. Tenia dubtes raonables, sobre si aquest 12 d’octubre, aspectes religiosos a banda, s’ajustava a aquests principis, però ara, gràcies a Mariano, he vist la llum.

Gràcies Mariano, no podia esperar menysel nou “ vigia d’occidente”. Amb el seu video-missatge cridant a l’españolidáz, m’ha acabat d’aclarir els pocs dubtes que em quedaven. Sí és d’això que tu dius del que va aquest 12 d’octubre, em sembla que m’estimo més anar a treballar, alguna feina faré, que serà de més profit, que veure per la tele com es gasten els calers que no ens tornen, en fer desfilar els soldadets de plom, entre els quals m’hi vaig deixar la pell i els genolls, amb dos anys de segrest oficial, de servei d’armes, a un pais i una bandera, que mai van gosar de preguntar-me si eren els meus. Ara que acabo de fer els 44, potser ha arribat ja l’hora de no regalar-vos ni un dia més. O sigui que avui 12 d’octubre, jo cap a la feina.
Perdonin les molèsties.