divendres, de març 31, 2006

Tot esperant el tren de Mollet-El Papiol

Resulta tòpic, però hi ha trens que sempre arriben tard. Alguns fins i tot no arriben mai o ho fan quan ja ningú no espera a l’estació. Després d’anuncis i més anuncis fallits, sobre la posada en marxa per a viatgers de la línia ferroviària Mollet-Papiol, han obert un sol tram, el que va de Martorell a Cerdanyola. Als ciutadans del Vallès Oriental, ens han deixat al marge de l’accés per a viatgers d’aquest nou servei de transport.

L’adaptació per a viatgers de la línia Mollet-Papiol ha estat, durant dècades, una reivindicació prioritària per la nostra comarca. Durant anys, hem clamat pel que a Mollet anomenàvem, el tren de l’Autònoma i hem denunciat el contrasentit que suposava mantenir només per a mercaderies, una línia que fins i tot tenia ja des de fa anys, construïdes moltes de les seves estacions i a punt per a ser utilitzades. Curiosament, els municipis que més l’hem reclamada, som ara els únics que no la podem utilitzar.

Durant anys, a Mollet i d’altres poblacions, hem hagut de suportar el pas de mercaderies i dels anomenats trens nuclears, els que transportaven cap a França els residus radioactius de les centrals nuclears, pel bell mig dels nostres pobles i ciutats. Ara, després de tot, se’ns ha tornat a deixar de costat. La nova línia només és de viatgers només fins a Cerdanyola. Ens tornen a aplicar la mateixa recepta de sempre, ens omplen els municipis de vies i infrastructures, amb l’impacte que comporten, però ens deixen sense accés a aquests serveis. És la llei de l’embut.

El Pla de Transport de Viatgers 2001-2005, aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat, contemplava una inversió de 5000 milions de pessetes per al condicionament de tot el ramal Mollet-Papiol, per al transport de viatgers. Les adaptacions necessàries per fer passar el Tren d’Alta Voracitat, han empescat un munt de milions, encara més frapant. D’aquestes inversions, pel que fa al tram de Mollet, encara no s’hi ha vist ni un sòl euro, així està la línia ferroviària, que se li salten els ploms cada dos per tres.

Obrir totalment la línia Mollet-Papiol per a viatgers, és de vital importància per a dotar-nos d’un nou corredor ferroviari, millorar les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental i reduir la mobilitat obligada que utilitza el vehicle particular perquè no té alternatives i col·lapsa sovint infrastructures com l’AP-7. Tots els estudis de mobilitat coincideixen en aquest extrem. Però el Govern, aquest i l’anterior, segueix mirant cap a una altra banda i ens fa crides a la paciència. No hi ha ningú més cec que qui no hi vol veure.

dilluns, de març 27, 2006

Defensem les nostres ràdios i televisions en català

Enguany es compleixen trenta anys de les primeres emissions en català de Ràdio 4. Aquesta emissora pública i el centre territorial de TVE a Sant Cugat, han jugat des de la recuperació de la democràcia, un paper fonamental en la normalització de la llengua i cultura catalanes, com a serveis públics pioners en aquest compromís, i han contribuint de manera important a la recuperació i promoció de la riquesa cultural i lingüística del nostre país.

Coincidint amb aquesta celebració i a manera de pervers regal, els responsables de la SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales) i de RTVE, han presentat un pla de sanejament que preveu el tancament de Ràdio 4 i la reducció substancial de la programació i la informació en català, al centre de TVE de Sant Cugat del Vallès, mantenint només una minsa i testimonial desconnexió de 20 minuts diaris. Aquesta decisió comporta també la pèrdua de tots els programes i informatius en català que actualment, s’emeten cada vespre per TVE2 i transformarà totes les emissores de RNE en simples delegacions, suprimint fins i tot les desconnexions que venia fent Ràdio 5 a Lleida, Tarragona i Girona.

Decisions com aquestes, nascudes des del més tronat uniformisme centralista, no fan més que accentuar una pèrdua de pes substancial de l’ús del català en el marc audiovisual de Catalunya que ve de lluny, si observem per exemple, com la programació de TVE en la nostra llengua, ha anat passant les 1340 hores l’any 1998 a les 903 de l’any 2003, com han desaparegut sense rastre, les desconnexions en català dels informatius de cadenes privades com Antena 3 i Tele 5 o com amb l’entrada de la TDT, la proporció de l’oferta en català, ha quedat de nou relegada a la categoria de fet testimonial.

No deixa de ser curiós que d’una banda, aquest Govern de l’Estat tan abanderat de l’Espanya plural, opti per renunciar a garantir i promoure el pluralisme lingüístic en les emissions dels mitjans públics, obviant un dels drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya i que de l’altra, els profetes de l’apocalipsi del bilingüisme a casa nostra, la pijo-intelectualitat exsocialista o para-pepera, mantinguin un silenci tan sepulcral en aquest tema.

La proposta de la SEPI i de la direcció de RTVE ignora descaradament, la recomanació de l'informe del comitè d'experts per a la reforma dels mitjans públics estatals, que no tan sols no apuntava de cap manera el tancament de Ràdio 4 o la miniaturització de TVE- Catalunya, sinó que apostava per la seva continuïtat i potenciació. Es fonamenta en criteris econòmics i d’audiència molt qüestionables, ignora que Ràdio 4 emet sense publicitat i obvia que a més de la rendibilitat econòmica, cal també contemplar el criteri de rendibilitat social quan es parla d’un servei públic.

Així, mentre es mantenen sense que es ruboritzi ningú, sous milionaris per programes escombraria a megastars, l’estela dels quals sovint no dura ni quatre programes, o mentre es contracten programes a productores privades, pel triple del que costaria la realització amb mitjans propis, prop de 400 professionals, malgrat el seu esforç i la seva capacitat, es veuen abocats a la regulació d’ocupació, a la mobilitat geogràfica forçosa o directament a l’atur.

RTVE necessita un pla de sanejament per a tallar el dèficit que arrossega per la desastrosa gestió del seus responsables. Però la solució no és tancar Ràdio 4 o callar el català a TVE-Catalunya, com tampoc ho és passar la pilota a la Corporació Catalana de RTV, per a que ho paguin els pressupostos catalans.

Ja estan fent tard els polítics catalans, bastant descol·locats darrerament amb tot el que està caient, per mullar-se, donar la talla i oposar-se davant del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Govern de l’Estat, al tancament de Ràdio 4, a la reducció de les emissions en català de TVE de Sant Cugat, o a qualsevol mesura que limiti la seva capacitat per acomplir la seva funció de servei públic, la de poder oferir la programació de qualitat plural i en català que volem els ciutadans de Catalunya. Haurem de tornar a sortir al carrer ? Ja cal que s’afanyin !



dimecres, de març 15, 2006

Pirula Sindical

L’evolució dels sindicats, antigament anomenats de classe, cap el model que tenim ara, és digne d’un estudi aprofundit. La necessitat de captar fons, per a mantenir les seves macro-estructures, ha disparat el creixement d’una línia de serveis als afiliats de la qual les propostes de formació, en són només una de les parts tan visibles, com sovint polèmiques.

En relació a aquest darrer extrem, aquests dies m’ha arribat la queixa de vàries persones afectades per un curs organitzat per la Federació d’Activitats Diverses de CCOO. Es tracta, encara que sembli sorprenent, d’un curs de preparació per a l’obtenció del permís de conduir tipus B. El carnet de cotxe, dit més entenedorament.

M’expliquen que aquest sindicat, havia realitzat un procés d’inscripció per als afiliats interessats en aquest curs, que a més de la formació teòrica comptava amb vint hores de classes pràctiques.Tot plegat a cost zero. És a dir, per la patilla. Ja em sobta prou que els sindicats es dediquin a fer ara de formadors de conductors. Però què hi farem ! Ja vinc dient que alguns són cada cop més empreses de serveis que organitzacions de lluita per al defensa dels drets laborals...

Ara bé, el que algú hauria d’explicar és perquè, dos mesos després de tancar les inscripcions i de donar diferents dates fallides d’inici de curs, el més calent és a l’aigüera. Ni el curs s’ha portat a terme, ni a l’auto-escola de Mollet on presumptament s’havia de dur a terme la formació, en saben ni un borrall i encara és hora que algú se’ls adreci per a proposar-los la cosa formadora.

Potser és que un amb el temps s’ha tornat massa malfiat dels sindicats. Però no puc deixar de pensar que tot això fa pudor a “ pirula “ sindical. Una d’aquelles per justificar els generosos ajuts a la formació que corren entre les administracions i els més grassos dels agents socials.

Les persones inscrites, reclamen com a mínim una explicació de tot plegat. A mi és que em sembla que estan totalment en el seu dret, i que és el mínim que els haurien d’oferir. Però no sé què em dona que en aquest tema com en molts d’altres, acabarà imposant-se allò tant penós del silenci administratiu...

dilluns, de març 13, 2006

Vomitera feixista

La meva total solidaritat, és avui pel meu ex-company Joan Herrera. Diputat a Corts per ICV. Del Joan Herrera, que alguns hem conegut de ben jovenet, val a dir que està fent un feina prou bona al Congrés, si exceptuem el paperet lamentable de l’Estatut de pa sucat amb oli, que ens volen fer empassar...i alguna altra cosa que ja comentarem.

Malgrat això la proposta de reconvertir el Valle de los Caidos en memorial dels crims del franquisme i de la lluita per la democràcia, que tan incomoda a molts sectors espanyolistes, de dretes i esquerres, em sembla que fa justícia a la memòria de tants i tants homes i dones que van pagar amb la seva vida el seu anhel de llibertat.

Pels ingenus que encara creuen allò de que el franquisme va morir amb el dictador, paga la pena llegir l’e-mail que reprodueixo aquí literalment, recentment rebut a la bústia d’aquest diputat i signat per un ex-militar, segurament un d’aquells homes, com deia el president d’honor del PP, de bona voluntat...

Com veureu , es defineix per sí sol. Sobren comentaris...

“Sobre bobos de babas”

“Joan Herrera, me da la impresión de que una rata se ha metido en la pajarera. Que gentes de su calaña hocen en la charca política muestra hasta qué punto de degradación ha llegado esta pobre España. Lógicamente, la rata Herrera pone firmes al loro Zapatero y le exige no-se-qué sobre el Valle de los Caídos, habla de escudos preconstitucinales, de webs de la Armada que justifican alzamiento del 18 de julio... Lo peor de una rata política como Joan Herrera, no es que sea un imbécil, sino que admeás sea un rufián analfabeto.

El escudo "pre-constitucional" fue "constitucional" durante cuatro años "constitucionales". Pre-constitucional es la bandera de la segunda república, ya sabe, la república del crimen

El Alzamiento se justifica sólo con la idea de que bobos de babas como la rata Herrera o el loro Zapatero no cobren sueldos políticos de infarto de pagados con nuestro bolsillo.

Y, por último, a menos de que, como les digo a otras ratas de su calaña, no quiera acabar corriendo a pelo hacia la frontera francesa, a ser posible con los cuadros del Museo del Prado, para acabar en una playa francesa cagando en la orilla vigilado por senegaleses, deje en paz el Valle de los Caídos, deje en paz a los muertos y, prudentemente, deje en paz a los vivos.

Sobre España han caído las siete plagas de Egipto, pero en bloque, sin dejar paso la una a la otra, todas a la vez, de colores rojos, verdes, lilas o irisadas... , pero oliendo a mierda.

Pues que Dios nos ampare

Jesús Flores Thies

Coronel de Artillería-retirado

(y peligrosamente cabreado)"

diumenge, de març 12, 2006

Tindrem Escola Oficial d’Idiomes

El Departament d’Educació de la Generalitat ha fet públic el seu compromís de posar en marxa pel curs vinent, una Escola Oficial d’Idiomes (EOI) a Mollet del Vallès. Es tracta d’una molt bona notícia per a la ciutat, que ens fa a més, a les persones que conformem el col·lectiu d’Independents per Mollet (IxM), una il·lusió molt especial.

No podia ser d’una altra manera, perquè aquesta ha estat una reivindicació nostra des del setembre del 2003, quan vam fer pública la proposta, arran de la manca de places públiques de formació d’idiomes que pateix la nostra comarca i del col·lapse dels centres que existeixen al Vallès.

Més enllà d’atribuir-se mèrits, està el fet constatable que IxM, és l’única força política que presentava aquesta reclamació com a part del seu programa electoral i que per tant, conseqüentment, el venia reclamant.

Aquesta decisió demostra que IxM, fa propostes útils i que té uns dels projectes de ciutat més avançats. Ja sé que és molt demanar, però ara també estaria bé que, alguns dels polítics o dels mitjans que habitualment menystenen el treball que fem, o els que criticaven la nostra proposta de dotar la ciutat d’una Escola Oficial d’Idiomes, reconeguessin l’encert d’Independents per Mollet ( IxM), tal i com ho ha fet el Departament d’Educació.

Fora d’això, és positiu que tant la Conselleria com l’Equip de Govern de la ciutat, malgrat no ser una proposta programàtica seva, s’hagin mostrat receptius i hagin demostrat interès per assumir aquesta demanda i fer-la realitat.

Mollet tindrà el curs vinent, una Escola Oficial d’Idiomes, que servirà per a descongestionar la que funciona a Granollers, i per a cobrir amb oferta pública, una part de la demanda de que hi ha a la ciutat i a l’àmbit del Baix Vallès, on cal recordar que un gran nombre de persones s’han vingut quedant durant aquests anys, sense poder aconseguir plaça en un centre públic.

Bona Feina, Independents per Mollet ( IxM) !!

dimarts, de març 07, 2006

Mollet taxidermista


Ningú no sabia què passava ben bé a la Rambla de Mollet, davant la Sala Fivaller, aquell vespre, però segur que devia ser una de bona, a la vista de la quantitat de mossos d’uniforme –ignoro si algun d’ells era algú disfressat- i de paisà, de furgons i de tanques per limitar el pas o per a reservar aparcament.

La resposta va ser, com gairebé sempre, decepcionant. Els ninots d’en Boadella, els “Ciudadaños de Cataluña”, els taxidermistes de l’espanyolisme més tronat, els pijo-intelectuals enyorats del règim, de qualsevol que els faci cas, havien triat Mollet per a celebrar una de les seves funcions d’exaltació de la mentida, la demagògia i l’autoodi. Algú, a més de qui subscriu, que ja porta manta temps cridant l’atenció sobre el tema, devia pensar que a la nostra ciutat, hi pot haver el pòsit suficient de tardofranquisme dorment, per a que la aquesta ressaca espanyolista hi arreli.

Té conya que per a que aquests borinots lerrouxistes puguin muntar el seu circ, s’hagi de muntar un altre al carrer, a base de policia, pagant-ho dels pressupostos públics catalans. Aquests mateixos que tant critiquen els esmentats.

Des de la rambla estant, mentre fèiem petar la xerrada i contemplàvem l’espectacle, vèiem com en som de tafaners tots plegats. Molts no s’hi haurien atansat mai a un acte polític, però en veient el desplegament, la gent es preguntava fins i tot si és que havia arribat la Letícia...

El PP s’ha pres moltes molèsties per a intentar vendre l’operació com a quelcom que no hi té res a veure amb ells. Però no cola... Si fins i tot aquesta setmana, la diputada i portaveu del PP al Parlament de Catalunya afirmava a una cadena de televisió digital que ella mateixa havia sopat vàries vegades amb els promotors de l’operació i que havien mantingut reunions per a explotar un treball conjunt en alguns temes... A mi em sembla que de totes maneres, el tema se’ls hi pot acabar anant de les mans. Ja en parlarem amb més tranquil·litat.

Tornant a l’acte de Mollet, em van cridar l’atenció algunes de les cares que hi veia entrar al circ. Algunes força conegudes, un ex-candidat socialista a l’Alcaldia de Mollet, un altre ex-socialista, que es va presentar a les darreres municipals per una llista amb sigles de partit italià, de la qual ara no recordo ben bé, el nom... Ben pensat, per completar el panorama freak, encara em faltava un. Total, aquesta cosa botiflera també n’està plena d’amics de l’Anglada. No ho sé, potser hi havia massa mossos...

divendres, de març 03, 2006

Quina fal·lera ! Més autovies al Vallès ?



El Govern català ha donat llum verda al nou pla d’autovies. Entre les cireretes del pla, destaca la substitució de l’actual carretera B-500 que uneix Mollet amb Badalona, per una nova autovia, que el Conseller Nadal ja ha avançat que intentarà encarregar a TABASA, l’empresa que gestiona actualment, amb un dels peatges més cars, el túnel de Vallvidrera.

Els primers dos anys de govern del tripartit, se’ns han fet curts, amb tota l’animació aportada. I la moratòria del projecte de modificació del traçat de la carretera B-500, s’ha esfumat. Després de la reflexió, el Govern ens demostra que la idea que té d’esmenar els errors, és fer una nova autovia. I la seva solució per a reduir l’impacte sobre la Serralada de Marina, és quadruplicar la llargària del forat i perforar un túnel de més de tres quilòmetres. No vull pecar de malfiat, però amb la destresa que tenen alguns fent túnels, a mi és que m’agafen esgarrifances, només de pensar-ho.

Els primers detalls del nou projecte segueixen estan poc clars. No hi ha cap estudi previ que l’avali i amb el cost desorbitat que tindrà, tampoc cal ser especialment malpensat per témer que, veient l’experiència de Vallvidrera, al final acabi sent de peatge. Aquesta carretera ha de jugar un paper important en la vertebració dels tres territoris implicats de l’interior i el litoral. Però el nou projecte no parteix de la necessitat real de la zona, perquè més que millorar les connexions dels residents, persegueix descol.lapsar les rondes de Barcelona, resoldre el coll d’ampolla del nus de la Trinitat i servir sectors pels quals la sostenibilitat ambiental, es mesura només amb els números dels seus balanços anuals.


Però, per si amb una no n’hi hagués prou, el Govern català ha demanat al Govern de l’Estat, entre les al·legacions presentades al Pla Estratègic d’Infrastructures i Transport ( PEIT), del Ministerio de Fomento, que estudiï la construcció d’una altra autovia al Vallès. Una més. Aquesta vegada, paral·lela al marge esquerre del Besòs, sobre l’eix que ocupa la carretera BV-5001, coneguda com a carretera de La Roca. La construcció d’aquesta nova autovia, respondria més als interessos i a les necessitats logístiques de la multinacional de refrescos que està instal·lant una planta embotelladora a la zona, que als de la població del Vallès Oriental. Seria un nou i greu error, perquè el seu traçat al peu de la Serralada Litoral, a més d’incentivar el creixement urbanístic a la zona, agreujaria la fragmentació d ’àrees naturals i espais protegits com els de la Serralada de Marina-Sant Mateu-Cèllecs. No tenim ja prou trinxat el territori a casa nostra ?


Cal millorar el traçat d’aquestes dues vies, per fer-los més segurs i més adequats, pels residents i pel transport públic. Però cal una alternativa de menys impacte territorial, ambiental i econòmic, que no comporti la seva conversió en autovia. Cal partir d’una visió més àmplia de la mobilitat real, viària i ferroviària, que contempli també la millora d’altres elements del sistema, com les carreteres de Montcada i d'Alella, la resolució de les travessies i la incorporació de noves possibilitats de transport públic de futur, com podria ser una nova línia ferroviària que connectés el litoral proper amb el Vallès. Dic jo que posats a gastar els diners de tots, estaria bé que fos per posar-los al servei de tots. Ni que sigui per una vegada.