14N IxM i la CUP-AE criden a la Vaga General !!

14N- Aturem Mollet !!

Independents per Mollet (IxM) donem suport a la jornada de vaga general convocada pels sindicats per aquest dimecres 14 de novembre.

La reforma laboral aprovada el febrer passat pel Partit Popular i Convergència i Unió, implica la destrucció més salvatge  dels drets dels treballadors que hem viscut fins ara, i la proposta de Pressupostos Generals per al 2013 feta pel PP comportarà més espoli fiscal pel nostre país i més retallades en educació, sanitat, investigació, prestacions socials, drets del treball i drets socials, relegant a la misèria gran part de la població.

Mentre es malbaraten milers de milions d’euros en rescatar bancs i caixes mal gestionades, als Països Catalans hi ha 3 milions de pobres, 1,3 milions d’aturats i desenes de milers de persones ha estat desnonades per no poder fer front a les hipoteques imposades per aquests bancs.

Si no ho aturem aquestes retallades injustes que ens imposen els governs del Partit Popular i Convergència i Unió, vindran d’altres mesures que retallaran encara més els nostres drets econòmics, laborals i social, i agreujaran la situació que ja estem patint.

Davant d’aquesta situació l’única alternativa que ens queda als treballadors i treballadores és la mobilització social per forçar els governs de PP i CiU a retirar aquestes mesures regressives i frenar totes les altres que s’anuncien.

Per aquest motiu, Independents per Mollet (IxM) i la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE)  fem una crida a tots els molletans i molletanes a exercir lliurement el seu dret a la vaga i a sumar-se a les diferents mobilitzacions, com les  convocades a Mollet, per a la jornada del proper dimecres dia 14 de novembre.

CUP: l’esquerra de combat

És la primera vegada que Independents per Mollet (IxM) decideix demanar el vot per una altra formació, la Candidatura d’Unitat Popular- Alternativa d’Esquerres (CUP-AE) que es presentarà per primer cop a les eleccions al Parlament, del 25 de novembre, i  ho  fa després de constatar les coincidències que existeixen entre ambdues formacions, entre la nostra vocació d’impulsar els canvis socials i polítics des dels municipis i la nostra manera d’entendre la política d’esquerres que rebutja el professionalisme i es compromet amb les classes populars i l’alliberament nacional.

Perquè el proper dia 25 ens hi juguem molt, necessitem  alternatives vàlides des de la radicalitat democràtica, per un sistema que està en crisi, on els ciutadans votem cada quatre anys però els mercats voten cada dia i només una esquerra de combat com la CUP-AE, pot fer front, sense pactismes i amb les mans lliures, a les agressions que patim els treballadors i treballadores  i  avançar sense renúncies cap a la independència i la justícia social.

Una esquerra de combat, alternativa a la que fa polítiques de dretes  i retallades quan està al govern. Un moviment emergent basat en el treball en xarxa i la solidaritat mútua que afronta la campanya sense demanar cap préstec als bancs i que per tant no haurà de tornar cap favor. Una formació sense vividors de la política, amb limitació de mandats i de sou. On les diputades i diputats cobraran com a màxim 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, uns 1.640 € i no podran tenir cap més altre càrrec, ni als ajuntaments, ni al partit.

La CUP arriba per apretar els grans i els poderosos i  fer sentir la veu dels qui no tenen veu i dels moviments socials.  És l’hora de poble, per això donem suport a la CUP i hem acceptat formar part de la seva candidatura. Volem ser un tros del carrer al Parlament i necessitem milers de vots per fer entrar un cavall de Troia al seu palau, una veu lliure i rebel al servei de les classes populars i de l’alliberament nacional. Per això el proper 25N et necessitem a tu. Vota CUP-AE, l’esquerra de combat.

25 de novembre

Vivim un dels moments més transcendentals de la història recent del nostre país. La gran manifestació de l’11 de setembre ha marcat un punt de no retorn pel que fa al nostre futur nacional. La crisi i les brutals retallades han aguditzat les contradiccions existents i accelerat un procés que ha provocat la convocatòria electoral del proper 25 de novembre perquè s’expressin tant els qui vam ser part de la mobilització de la Diada, com els qui es van quedar a casa.

Unes eleccions en clau plebiscitària que des d’Independents per Mollet (IxM) volem sense personalismes, en clau nacional i en clau social, i que han de donar la possibilitat de triar entre els futurs de país ens proposa cada força i entre els  models de societat i de polítiques per lluitar contra la crisi pels que cadascuna aposta. Unes eleccions que entenem des d’IxM, haurien de comptar amb un gran acord previ, amb calendari i full de ruta, dels partits que van donar suport a la mobilització de la Diada, per garantir que es retornarà la veu al poble de Catalunya per expressar en referèndum si vol o no esdevenir un nou estat lliure d’Europa. Un referèndum com el que venim reivindicant des de l’Assemblea Nacional Catalana i com el que aquesta setmana ha demanat el ple municipal, gràcies al suport de CiU, ERC i ICV-EUiA, i a la incomprensible abstenció del PSC de Mollet.

Ara és el moment. Per primer cop en molts anys, som els ciutadans els qui marquem el camí als governants i aquests no poden tornar a decebre’ns si no volen fer caure aquest país en una depressió de la que tardaríem anys en recuperar-nos. Tot està per fer i tot és possible, que deia el poeta. Podem resignar-nos a seguir com fins ara, o bé obrir una porta a l’esperança, canviar les coses, evitar la nostra desaparició com a nació i fer reeixir un projecte de transformació social. No hi ha millor escenari pels qui ens reclamem d’esquerres que tenir les eines d’un estat propi per fer realitat polítiques alternatives a la crisi.

No serà pas fàcil, ens posaran moltes traves i la campanya de la por, que ja ha començat, s’intensificarà encara més. Però res podrà aturar aquest poble si mantenim la determinació, si entenem que per primera vegada depén de tots i cadascun de nosaltres, perquè aquí no sobra ningú i paga la pena intentar-ho. Ara és l’hora molletans, el proper vint-i-cinc de novembre, tenim la paraula.

Contra l'euro de la vergonya: insubmissió

L’ofensiva contra el nostre sistema sanitari públic suma ara a les brutals retallades que estem patint, la taxa sanitària d’un euro per recepta, el repagament dels medicaments i la retirada del finançament de 456 medicaments. No és un secret que el PP, CiU i els seus poderosos aliats, estan aprofitant aquesta crisi per acabar amb molts dels drets que els treballadors hem anat aconseguint arran de molts anys de lluita i per anar desmantellant el queda de l’estat del benestar. 

Des d’Independents per Mollet (IxM) rebutgem aquestes mesures perquè ataquen elements essencials de la nostra sanitat pública: la universalitat, l’equitat, la solidaritat i la qualitat asistencial, perquè originaran encara més desigualtats, més situacions d’exclusió social, més pobresa, més situacions de risc per als més desfavorits i perquè a més, com en el cas de l’euro de la vergonya, són una “xapussa” i estan mal aplicades i mal fetes. 

 IxM defensem el dret a la salut com un dret bàsic de ciutadania i creiem que no es poden posar taxes sobre drets bàsics, perquè no és de rebut que a sobre d’estar malalt, s’hagi de pagar més. No és només per l’euro, que ja han avançat que serà per sempre, és sobretot perquè aquestes mesures obren la porta a una sanitat per rics i una altra per pobres, on els serveis dels menys afavorits seran cada vegada més insuficients i a un cost més gran. 

Retirar medicaments, obligar a pagar un euro per recepta o un 10% del preu de les medicines als pensionistes, no és un copagament, com alguns volen vendre, perquè els diners venen sempre de la nostra butxaca, sigui via impostos o sigui via euros en mà. És tornar a pagar pel que ja hem pagat. Un repagament injust com vergonyós, davant del qual no ens deixen cap altra via que la insubmissió. 

Declarem-nos insubmissos contra l’euro de la vergonya, neguem-nos a pagar-lo quan ens el demanin a la farmàcia. Deixem d’acotar el cap i lluitem per defensar el nostre dret a una sanitat pública i de qualitat per tothom, donant suport a les iniciatives que des de les diferents entitats, col.lectius, partits o plataformes unitàries, com la plataforma per la defensa de la sanitat pública, s’estan portant a terme a Mollet i arreu de Catalunya, per fer entendre als qui manen, que amb la nostra salut, no es pot jugar.

Dedicat a totes les professores i professors de l'educació pública

Mollet: semàfors o màquines de recaptar multes ?

Independents per Mollet (IxM) hem alertat avui de la polèmica que està generant el particular funcionament del control fotogràfic d’algunes de les cruïlles semafòriques més importants de la ciutat.

A les darreres setmanes hem rebut les queixes d’una desena de conductors molletans que han estat durament sancionats per cometre una infracció en passar per alguns d’aquests semàfors, com els ubicats a les cruïlles de l’Avinguda de Burgos amb el carrer Martí l'Humà o  l’Avinguda Gaudí amb el carrer de Can Flaquer.

Les sancions a aquests conductors adueixen que aquests van travessar aquests passos amb el semàfor en vermell, fet que els ha comportat sancions de prop de dos-cents euros a més de la reducció de quatre punts del carnet de conduir.

La majoria dels ciutadans denunciats al.leguen que han estat multats malgrar haver començat a passar el semàfor en groc, per aquest motiu IxM hem realitzat un seguiment del funcionament d’aquestes cruïlles semafòriques. Després d’aquest seguiment, hem pogut constatar que el temps de durada de la fase de groc en aquestes semàfors sota control semafòric és sensiblement inferior a la de la majoria de les cruïlles ordinàries, poc més de dos segons.
 

Volem deixar molt clar que no és voluntat d'IxM qüestionar que la senyalització semafòrica, ha de ser sempre respectada pels conductors tant per evitar accidents, com per ordenar el trànsit dels vehicles,  però aquesta regulació amb una fase groga tan breu en cruïlles amples, com la d'Avinguda Gaudí, posa en dubte si és aquesta la veritable raó de ser del control fotogràfic o si realment s’està davant d’una estratègia simplement recaptatòria dels responsables del Govern municipal.

Per aquest motiu, des d'IxM hem demanat a l’Ajuntament que allargui el temps de fase en groc, per evitar d’aquesta manera, que el nombre de conductors sancionats segueixi creixent, amb els perjudicis tant econòmics com de mobilitat que els ocasionen aquestes especialment en aquests moments de crisi. 

Què és el que tenim, semàfors o màquines de recaptar multes ?

#Nopucpagar !

Més enllà del ball de xifres habitual, l’èxit de la campanya #novullpagar per la supressió dels peatges està servint per visualitzar el malestar general per la situació de greuge que patim i per demostrar la incapacitat dels polítics de torn per oferir sortides a la crisi i atendre les demandes dels ciutadans.

El que va començar com una espontània expressió d’afartament d’uns ciutadans ha acabat una mica digerit per les maquinàries de partit. No hi tenim res en contra, però ha comportat certa dosi de confusió que no ajuda gaire. Exercir una insubmissió que compartim obertament, resulta interessant, però plantejar l’eliminació de tots els peatges de Catalunya i situar-los com una drecera cap a la independència, -creiem que és un error la implicació de l’ANC en aquest tema- no sabem si qualificar-ho d’il·lús o de temerari. Perquè si el que volem és avançar en aquesta línia, perquè no tirem pel dret amb la insubmissió fiscal contra la Hisenda espanyola?

Una cosa és racionalitzar els peatges existents, eliminant definitivament els més sagnants, com el de Mollet-La Llagosta i acabar d’una vegada per totes amb el greuge comparatiu que patim amb la resta de l’Estat i l’altra fer volar coloms i pensar que en aquest context de crisi, fer taula rassa de les vies de pagament, pugui sortir de gratis.

Independents per Mollet (IxM) podem parlar per pròpia experiència, de la lluita per la supressió del peatge de Mollet-La Llagosta. Sense pecar de falsa modèstia, ningú ha portat a terme tantes accions de denúncia, a peu de barrera com IxM. Però el de l’autopista no és l’únic peatge que pateix Mollet. Hi ha un altre de més sagnant, el de les zones blaves. Aquí directament se’ns privatitza l’espai de tots, no per pagar els costos dels carrers, que ja els hem pagat, sinó per esprémer encara més les butxaques dels ciutadans. Com els qui manen no ens deixen altra alternativa, aparcar a la ciutat resulta un luxe impossible per cada cop més ciutadans. Per això, des de fa dos anys, IxM venim reclamant la gratuïtat de les zones blaves i la seva transformació en zones d’aparcament gratuït amb limitació horària, com tenen moltes altres ciutats.

De vegades resulta més fàcil mirar lluny que veure de prop, però això no canvia el dia a dia. Amb més de cinc mil cinc-centes persones sense feina, moltes d’elles sense cap subsidi i el conjunt dels ciutadans amb cada cop més problemes per arribar a final del mes, l’Ajuntament de Mollet no pot seguir imposant-nos nous peatges, sinó vol que molts passem del #novullpagar de les autopistes, al #nopucpagar de les zones blaves.

A Mollet, fora zones blaves, ja !

El 29 de març, aturem Mollet !

El  proper 29 de març moltes persones anirem a la vaga contra una reforma laboral inútil i injusta, que no soluciona els problemes econòmics i generarà més atur i precarietat. Perquè aquesta reforma laboral, és un autèntic “xanxullo” empresarial. A partir d’ara, tots els acomiadaments seran procedents per norma, es podran fer EROs sense que l’administració els aprovi, l’empresa podrà abaixar -te el sou, desplaçar-te a a una altra localitat, canviar el teu horari i altres condicions a voluntat i fer que una baixa per malaltia sigui motiu d’acomiadament, entre d’altres coses.

Un pas més en una política de retallades als serveis públics i als nostres drets que fa  recaure el pes de la crisi sobre qui menys té, mentre els causants reben milers de milions d’euros en ajudes públiques i mentre a Catalunya seguim condemnats a un etern espoli fiscal.

En aquest context, el naixement de la plataforma Mollet29M, de la que forma part Independents per Mollet (IxM), com a espai unitari de mobilització, ens demostra que podem plantejar alternatives des l’esquerra i que només junts podem vèncer als més poderosos. M’agradaria poder dir el mateix d’altres iniciatives, com la de l’alcalde que ha anunciat que es descomptarà el sou corresponent a aquest dia, però em queda el dubte de si farà el mateix que ha fet amb els descomptes que ha practicat als treballadors municipals per les aturades dels darrers anys, que sembla haver-se gastat, en lloc d’enviar-los a una ONG, com està obligat per conveni.

El proper dijous 29 de març ens afecta a tots. Tant si tenim feina, com si no. Tant si tenim una empresa, com si tenim un negoci, perquè com podrem seguir sent la teva clientela si cada cop tenim menys poder adquisitiu ? Ens cal deixar de treballar un dia, per no deixar de treballar per sempre. Ens cal abaixar per un dia la persiana, per no haver de baixar-la per sempre.

Hem de dir ben alt als nostres governants que aquest no és el camí per sortir de la crisi, que hi ha alternatives sense retallar drets i serveis: amb una fiscalitat progressiva, lluitant contra el frau, amb una reforma financera que garanteixi que el crèdit arriba a famílies i empreses, amb plans per a la reactivació de l’economia i el consum,etc.

El proper 29 de març, pels teus dres, per la teva economia, pel benestar de tots, no obris la persiana, fes vaga. Engegem una esperança, aturem Mollet !

Salvem l'escola pública Nicolás Longarón !

Independents per Mollet (IxM) hem mostrat la nostra oposició al tancament progressiu d’una de les escoles públiques més antigues de la ciutat, la Nicolàs Longarón, sortint així al pas, de l’anunci efectuat pels responsables municipals a la comunitat educativa del centre, sobre la pretensió del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de no acceptar la presinscripció d’infants de tres anys pel proper curs per anar tancant nivells progressivament fins al seu tancament total definitiu als propers anys.

Per IxM aquesta decisió és un nou atac als serveis públics que s’emmarca en la campanya de retallades del Govern de la Generalitat, les raons demogràfiques expressades no se sustenen quan es mantenen concerts amb centres privats a la ciutat que presenten tres i quatre línies de P-3 .

L’Escola Nicolàs Longarón, és tota una institució a la ciutat, sent la segona més antiga i està ubicada a un dels barris més populars, el de l’Estació de França, que no compta amb cap més escola pública. El seu tancament suposaria la desaparició de l’equipament públic més important del barri i augmentaria encara més la mobilitat obligada dels infants per ubicar-los a centres d’altres zones de la ciutat.

Independents per Mollet (IxM) hem fet una crida als pares d’alumnes perquè com a mesura de pressió, segueixin sol.lcitant plaça pels seus fills en aquesta escola al període de preinscripició que s’iniciarà properament, i ha reclamat als responsables municipals que s’impliquin més activament que fins ara per tal de fer possible el manteniment d’aquest històric centre escolar.

IxM donarà suport a totes les iniciatives i mobilitzacions que es convoquin a la ciutat amb aquesta finalitat.

El timbre vermell

Hi ha temes tabú, la prostitució, n’és un d’aquests. Als polítics que ens manen els sobra hipocresia i els falta la valentia necessària per a una legalització i regulació que segurament acabaria amb gran part de les problemàtiques que porta associada.

De timbres vermells hi ha a tot arreu. Mollet no és cap excepció i és públic i notori que a la ciutat hi ha llocs on s’exerceix la prostitució. Atenent a les denúncies que rebem a Independents per Mollet (IxM) sembla que a la ciutat, als darrers anys, ha proliferat el nombre de pisos particulars on s’exerceix aquest tipus d’activitat. No hi ha excuses, si els ciutadans ho sabem, l’administració ho sap encara millor.

Per això resulta ben curiós, que mentre l’Ajuntament dedica tants esforços a intentar acallar les veus crítiques de la ciutat, primer IxM i després els indignats, amb multes desorbitades, miri cap a una altra banda mentre es multipliquen activitats no regulades que ni paguen impostos com qualsevol altre negoci, ni han d’assumir els costos de legalitzar la seva activitat, projectes, adaptacions d’espais, mesures de seguretat, etc.

No tenim res en contra de les persones que s’hi dediquen, molt sovint també víctimes, ni entrarem en consideracions etico-morals que no ens pertoquen. Però els veïns als quals els toca la rifa de tenir un pis d’aquests problemàtics a la seva escala o al seu carrer, han de patir tot un seguit de molèsties provocades per la manca de civisme de la seva clientela, crits, sorolls, trucades intempestives, sensació d’inseguretat creixent, etc, que suposen una notable pèrdua de qualitat de vida.

L’administració i en aquest cas l’Ajuntament, que és qui té les competències, no pot seguir donant llargues, com sembla que ha fet fins ara, a les queixes de molts veïns, com els del carrer Lleida, que fins i tot han motivat alguna pregunta al ple municipal. Ha d’escoltar-los i oferir les solucions que li reclamen. Els forats legals existents no poden ser excusa per condemnar aquests veïns a patir un calvari. Els responsables municipals, amb l’alcalde al seu davant tenen l’obligació d’actuar allà on es detecten els problemes, mirar cap a una altra banda no els soluciona, els agreuja. Hi ha més d’una via. Segur que amb seny i voluntat també hi haurà més ganes.

Spain's secret conflict

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT from Endboard on Vimeo.

Carbó pels qui es rendeixen !!!