Més radars a Mollet ?

Independents per Mollet (IxM-CUP) hem denunciat que l'Ajuntament de la ciutat ha instal·lat tres nous radars a l'Avinguda de Rívoli i a la Ronda dels Pinetons, sense cap mena de senyalització que alerti de la seva presència, el que mostra que  el seu únic i exclusiu afany és simplement recaptatori.

Aquests tres nous equips, del model “Ramet AD9”, se sumen a la desena de càmeres de control de tràfic ja instal·lades per l'actual equip de govern de la ciutat (PSC-CiU) i  dos d'ells se situen a les proximitats del nou hospital, on molts ciutadans s'hi adrecen sovint per temes urgents i en una recta en ambdós sentits de la marxa, on la hipotètica funció de prevenir accidents cau pel seu propi pes.

L'obsessió d’aquest ajuntament per esprémer els ciutadans i omplir de càmeres la ciutat s'està tornant malaltissa, obligant-nos a viure en una mena de llibertat condicional vigilada, com si els ciutadans ens haguéssim de sentir culpables, simplement per existir. L’any passat l’ajuntament va recaptar més de dos milions d’euros en multes aixecades pels radars fixos de control semafòric o pel mòbil que circula en un cotxe camuflat. Diners que van sortir de les butxaques dels molletans, que ja pateixen prou les dures conseqüències de la crisi i que van anar a parar a les arques municipals i a les de les empreses que comercialitzen aquests aparells.

Per això hem reclamat a l'equip de govern de PSC-CiU que faci retirar els nous radars i recuperi la inversió per dedicar-la als programes socials que any rere any es venen retallant  i aposti per la prevenció i l'educació vial, en lloc de la sanció pura i dura.

IxM-CUP instem així mateix, als responsables municipals, a senyalitzar adequadament aquests radars, en cas de no retirar-los, en la seva proximitat i no a les entrades de la ciutat, que no té gaire sentit,  com a prova de que la seva funció no és principalment recaptatòria i perquè atenent al principi de prevenció s'alerti els conductors de la seva presència i s'evitin sancions innecessàries.

Les Pruneres : preguntes sense resposta

Ara fa un any que amb la inauguració de les Pruneres, es consumava el major “despilfarro” de la història de Mollet. En total, uns dotze milions d’euros, és a dir uns 2000 milions de ptes. Amb un deute oficial de 34 milions d’euros- 5.700 milions de ptes-, un 20% de la població activa -5.500 persones- sense feina i els mateixos dels darrers trenta anys a l’Ajuntament, la ciutat ara perdia quatre-centes places d’aparcament, dos-cents arbres i la gestió d’un patrimoni públic durant cinquanta anys,

Ara fa un any, des d’IxM recordàvem que sobre aquest projecte hi pesaven massa incògnites. Què va passar amb el projecte inicial, guanyador del concurs d’idees presentat oficialment per l’Ajuntament ? Perquè es va doblar el cost total del projecte definitiu, malgrat el greu deute que arrossega l’Ajuntament ? Perquè es va fer començar les obres en ple dia festiu, dia de la Constitució, malgrat el sobrecost que suposava ? Perquè l’empresa no va rebre els pagaments, en temps i quantitat acordats inicialment ? Perquè no es va reservar un espai per aparcament gratuït com volien milers de ciutadans o perquè es va hipotecar el futur dels propers dotze ajuntaments, privatitzant el subsòl de les Pruneres, per lliurar-lo a una empresa privada, per com a mínim, cinquanta anys ? Són només algunes de les interrogants a les que encara un any després seguim esperant una resposta.

El pla de les Pruneres necessitava una actuació de millora, però amb uns costos ajustats a la realitat de Mollet, dedicant el major espai possible per a ús ciutadà, però mantenint un espai per a encabir les activitats festives, fires, etc i reservant una zona adequada per aparcament gratuït al servei dels ciutadans, tal i com van reclamar les 8.000 persones que van donar suport a la recollida de signatures a la campanya que va dur a terme IxM.

Avui els ciutadans seguim necessitant respostes. I si qui té les respostes,  l’Equip de Govern de l’Ajuntament (PSC-CiU), no les ofereix, segueix generant més dubtes i contribuint al descrèdit de la política i dels polítics. I tot plegat no afavoreix gens la confiança dels ciutadans que veiem com apareixen casos de mala gestió dels recursos econòmics de molts ajuntaments, vinculats a milionaris projectes urbanístics, quan no directament de corrupció, lucre partidista o personal. Ara més mai els ciutadans necessitem respostes i per regenerar la política, necessitem polítics que responguin.

Per un 2013 rebel !

El 2012 ha deixat un balanç fosc. A casa nostra, un ajuntament cada cop més endeutat i compromès financerament. Amb més de trenta milions de dèficit penjant i un deute de proveïdors de quinze milions d’euros, als que ara s’hauran de sumar 4,5 milions més de compensacions pel desastre del pàrking de la Pça Joan Miró. Un ajuntament que incomprensiblement manté càrrecs de confiança i gerents amb sou d’escàndol i el número de polítics a sou de l’equip de Govern més alt de la història, quinze, mentre demana cada dia més sacrificis als ciutadans.

Aquí hem passat de proclamar la capitalitat del Baix Vallès en activitat econòmica i serveis a liderar el rànking d’atur a la comarca, amb més de 6000 persones sense feina, un 21% i un nombre alarmant de famílies sense cap mena prestació o amb amenaça de desnonament. El llistat d’empreses que aquest any han tancat portes o han presentat ERO’s, és al·lucinant, Mecanotubo, Merck, Derbi, etc. L’aposta municipal per les grans marques s’està carregant tot el nostre petit comerç i passades les festes ja ens comuniquen que hi hauran més tancaments d’empreses i establiments.

Els Govern de la Generalitat i de l’Estat de la seva banda, servidors mesells dels mercats i del sistema, són de llarg els protagonistes més negatius de l’any. Per les seves polítiques dretanes i antisocials i per les seves retallades de serveis fonamentals, com l’educació, la sanitat o l’atenció a les persones, de sous i de drets socials i laborals, han hagut de tastar l’ira dels ciutadans, dues vagues generals amb les mobilitzacions més grans dels darrers anys a la nostra ciutat.

Tot apunta a que el 2013 serà un any encara més dur i que els nostres manaires seguiran entestats en fer-nos pagar als ciutadans la vergonya d’un deute il·legítim que no és nostre. Des d’abaix i des de l’esquerra, no ens queda cap altre camí que la mobilització, sumar complicitats i crear alternatives per a respondre als brutals atacs que estem patint les classes populars sobre els nostres drets, sobre la nostra llengua, el nostre dret a existir com a poble i a ser independents. 

Des d’IxM-CUP us convidem a fer-los front i a treballar amb nosaltres per fer del 2013, un nou any més just, més lliure, anticapitalista i rebel.

14N IxM i la CUP-AE criden a la Vaga General !!

14N- Aturem Mollet !!

Independents per Mollet (IxM) donem suport a la jornada de vaga general convocada pels sindicats per aquest dimecres 14 de novembre.

La reforma laboral aprovada el febrer passat pel Partit Popular i Convergència i Unió, implica la destrucció més salvatge  dels drets dels treballadors que hem viscut fins ara, i la proposta de Pressupostos Generals per al 2013 feta pel PP comportarà més espoli fiscal pel nostre país i més retallades en educació, sanitat, investigació, prestacions socials, drets del treball i drets socials, relegant a la misèria gran part de la població.

Mentre es malbaraten milers de milions d’euros en rescatar bancs i caixes mal gestionades, als Països Catalans hi ha 3 milions de pobres, 1,3 milions d’aturats i desenes de milers de persones ha estat desnonades per no poder fer front a les hipoteques imposades per aquests bancs.

Si no ho aturem aquestes retallades injustes que ens imposen els governs del Partit Popular i Convergència i Unió, vindran d’altres mesures que retallaran encara més els nostres drets econòmics, laborals i social, i agreujaran la situació que ja estem patint.

Davant d’aquesta situació l’única alternativa que ens queda als treballadors i treballadores és la mobilització social per forçar els governs de PP i CiU a retirar aquestes mesures regressives i frenar totes les altres que s’anuncien.

Per aquest motiu, Independents per Mollet (IxM) i la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE)  fem una crida a tots els molletans i molletanes a exercir lliurement el seu dret a la vaga i a sumar-se a les diferents mobilitzacions, com les  convocades a Mollet, per a la jornada del proper dimecres dia 14 de novembre.

CUP: l’esquerra de combat

És la primera vegada que Independents per Mollet (IxM) decideix demanar el vot per una altra formació, la Candidatura d’Unitat Popular- Alternativa d’Esquerres (CUP-AE) que es presentarà per primer cop a les eleccions al Parlament, del 25 de novembre, i  ho  fa després de constatar les coincidències que existeixen entre ambdues formacions, entre la nostra vocació d’impulsar els canvis socials i polítics des dels municipis i la nostra manera d’entendre la política d’esquerres que rebutja el professionalisme i es compromet amb les classes populars i l’alliberament nacional.

Perquè el proper dia 25 ens hi juguem molt, necessitem  alternatives vàlides des de la radicalitat democràtica, per un sistema que està en crisi, on els ciutadans votem cada quatre anys però els mercats voten cada dia i només una esquerra de combat com la CUP-AE, pot fer front, sense pactismes i amb les mans lliures, a les agressions que patim els treballadors i treballadores  i  avançar sense renúncies cap a la independència i la justícia social.

Una esquerra de combat, alternativa a la que fa polítiques de dretes  i retallades quan està al govern. Un moviment emergent basat en el treball en xarxa i la solidaritat mútua que afronta la campanya sense demanar cap préstec als bancs i que per tant no haurà de tornar cap favor. Una formació sense vividors de la política, amb limitació de mandats i de sou. On les diputades i diputats cobraran com a màxim 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, uns 1.640 € i no podran tenir cap més altre càrrec, ni als ajuntaments, ni al partit.

La CUP arriba per apretar els grans i els poderosos i  fer sentir la veu dels qui no tenen veu i dels moviments socials.  És l’hora de poble, per això donem suport a la CUP i hem acceptat formar part de la seva candidatura. Volem ser un tros del carrer al Parlament i necessitem milers de vots per fer entrar un cavall de Troia al seu palau, una veu lliure i rebel al servei de les classes populars i de l’alliberament nacional. Per això el proper 25N et necessitem a tu. Vota CUP-AE, l’esquerra de combat.

25 de novembre

Vivim un dels moments més transcendentals de la història recent del nostre país. La gran manifestació de l’11 de setembre ha marcat un punt de no retorn pel que fa al nostre futur nacional. La crisi i les brutals retallades han aguditzat les contradiccions existents i accelerat un procés que ha provocat la convocatòria electoral del proper 25 de novembre perquè s’expressin tant els qui vam ser part de la mobilització de la Diada, com els qui es van quedar a casa.

Unes eleccions en clau plebiscitària que des d’Independents per Mollet (IxM) volem sense personalismes, en clau nacional i en clau social, i que han de donar la possibilitat de triar entre els futurs de país ens proposa cada força i entre els  models de societat i de polítiques per lluitar contra la crisi pels que cadascuna aposta. Unes eleccions que entenem des d’IxM, haurien de comptar amb un gran acord previ, amb calendari i full de ruta, dels partits que van donar suport a la mobilització de la Diada, per garantir que es retornarà la veu al poble de Catalunya per expressar en referèndum si vol o no esdevenir un nou estat lliure d’Europa. Un referèndum com el que venim reivindicant des de l’Assemblea Nacional Catalana i com el que aquesta setmana ha demanat el ple municipal, gràcies al suport de CiU, ERC i ICV-EUiA, i a la incomprensible abstenció del PSC de Mollet.

Ara és el moment. Per primer cop en molts anys, som els ciutadans els qui marquem el camí als governants i aquests no poden tornar a decebre’ns si no volen fer caure aquest país en una depressió de la que tardaríem anys en recuperar-nos. Tot està per fer i tot és possible, que deia el poeta. Podem resignar-nos a seguir com fins ara, o bé obrir una porta a l’esperança, canviar les coses, evitar la nostra desaparició com a nació i fer reeixir un projecte de transformació social. No hi ha millor escenari pels qui ens reclamem d’esquerres que tenir les eines d’un estat propi per fer realitat polítiques alternatives a la crisi.

No serà pas fàcil, ens posaran moltes traves i la campanya de la por, que ja ha començat, s’intensificarà encara més. Però res podrà aturar aquest poble si mantenim la determinació, si entenem que per primera vegada depén de tots i cadascun de nosaltres, perquè aquí no sobra ningú i paga la pena intentar-ho. Ara és l’hora molletans, el proper vint-i-cinc de novembre, tenim la paraula.

Contra l'euro de la vergonya: insubmissió

L’ofensiva contra el nostre sistema sanitari públic suma ara a les brutals retallades que estem patint, la taxa sanitària d’un euro per recepta, el repagament dels medicaments i la retirada del finançament de 456 medicaments. No és un secret que el PP, CiU i els seus poderosos aliats, estan aprofitant aquesta crisi per acabar amb molts dels drets que els treballadors hem anat aconseguint arran de molts anys de lluita i per anar desmantellant el queda de l’estat del benestar. 

Des d’Independents per Mollet (IxM) rebutgem aquestes mesures perquè ataquen elements essencials de la nostra sanitat pública: la universalitat, l’equitat, la solidaritat i la qualitat asistencial, perquè originaran encara més desigualtats, més situacions d’exclusió social, més pobresa, més situacions de risc per als més desfavorits i perquè a més, com en el cas de l’euro de la vergonya, són una “xapussa” i estan mal aplicades i mal fetes. 

 IxM defensem el dret a la salut com un dret bàsic de ciutadania i creiem que no es poden posar taxes sobre drets bàsics, perquè no és de rebut que a sobre d’estar malalt, s’hagi de pagar més. No és només per l’euro, que ja han avançat que serà per sempre, és sobretot perquè aquestes mesures obren la porta a una sanitat per rics i una altra per pobres, on els serveis dels menys afavorits seran cada vegada més insuficients i a un cost més gran. 

Retirar medicaments, obligar a pagar un euro per recepta o un 10% del preu de les medicines als pensionistes, no és un copagament, com alguns volen vendre, perquè els diners venen sempre de la nostra butxaca, sigui via impostos o sigui via euros en mà. És tornar a pagar pel que ja hem pagat. Un repagament injust com vergonyós, davant del qual no ens deixen cap altra via que la insubmissió. 

Declarem-nos insubmissos contra l’euro de la vergonya, neguem-nos a pagar-lo quan ens el demanin a la farmàcia. Deixem d’acotar el cap i lluitem per defensar el nostre dret a una sanitat pública i de qualitat per tothom, donant suport a les iniciatives que des de les diferents entitats, col.lectius, partits o plataformes unitàries, com la plataforma per la defensa de la sanitat pública, s’estan portant a terme a Mollet i arreu de Catalunya, per fer entendre als qui manen, que amb la nostra salut, no es pot jugar.

Dedicat a totes les professores i professors de l'educació pública