Riera Seca i la Vinyota necessiten una sortida per l'Avgda Rabassaires

Independents per Mollet (IxM) no estem d’acord amb els canvis a la circulació que l’Ajuntament pretén aplicar a l’Avinguda de Rabassaires, perquè afectaran greument a la mobilitat i a la qualitat de vida de tots els veïns de la zona. L’Ajuntament pretén canviar el sentit del primer tram d’aquesta avinguda, i fer-lo ara d’entrada al nostre barri.

Aquest canvi de sentit agreujarà encara més la pressió de trànsit que ja patim i  els embussos diaris que es registren cada tarda  a la rambla Pompeu Fabra per sortir de Mollet. Cal recordar que l’altre tram de l’Avgda Rabassaires és de sentit contrari i això obligarà al carrer de Puntaires a suportar tot el trànsit provinent, tant dels dos trams de Rabassaires, com de l’interior de la zona comercial.

No sabem quina classe” d’atracció” exerceix sobre l’Equip de Govern municipal (PSC-CiU) l’empresa Decathlon, que primer va pagar menys diners pels terrenys, després va multiplicar la superfície edificable i ara li modifiquen el trànsit al seu gust, sense tenir en compte que es perjudica als veïns de la zona o que s’afecta la mobilitat del barri i una de les sortides més importants de la ciutat

Independents per Mollet (IxM) reclamem a l’Ajuntament que escolti els veïns de la zona, aturi els canvis que ha previst a la circulació de l’Avgda Rabassaires i es recuperi el seu sentit original de sortida de la ciutat. Si l’Ajuntament es nega a reconeixer el dret del barri a tenir mobilitat suportable i una sortida directa, caldrà que els veïns i veïnes sortim al carrer per fer-nos sentir.

IxM a l'Assemblea de les CAV

Independents per Mollet (IxM) vam participar aquest passat cap de setmana a l’Assemblea de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) que va tenir lloc a a la ciutat de Rubí.

L’Assemblea va comptar amb la presència de nombroses candidatures independents de diferents municipis del Vallès. En el decurs de la mateixa, es van dur a terme diverses sessions de treball sobre aspectes relacionats amb les línies programàtiques comunes, l’organització o la comunicació.

Des d’Independents per Mollet (IxM), agraïm  l’acollida oferta per les CAV a IxM, i valorem molt positivament que formacions d’estricte caràcter local de l’esquerra alternativa, sense perdre la seva independència, sàpiguen compartir espais de treball comuns per oferir als ciutadans noves formes de participació en la vida política dels nostres pobles i ciutats, alternatives als partits tradicionals.

Durant el decurs de l’Assemblea vam poder constatar la gran coincidència existent entre els principis, les maneres de treballar i els objectius de les diferents formacions participants a l’Assemblea de les CAV. No hi ha cap dubte que a partir d’ara, s’obre un nou escenari per Independents per Mollet (IxM), que estem segurs que enfortirà i enriquirà encara més, el treball que fem dia a dia per millorar la nostra ciutat.

Conseqüents amb això, l’Assemblea d’IxM, ha aprovat aquesta setmana, treballar per estendre l’experiència de les CAV a la nostra ciutat, per estrènyer els lligams amb aquestes formacions germanes i per fer possible una coalició alternativa al Vallès Oriental per als comicis locals de maig del 2011, similar a la ja existent al Vallès Occidental.

Mollet: 5.235 persones en atur. Més de 1.800 sense cap subsidi

Hi ha eleccions catalanes. Toca anar a votar i fer-ho a consciència. Però ara que els polítics de tots colors ens demanen el vot, amb promeses fantàstiques, des d’Independents per Mollet (IxM) no podem deixar de mirar cap a la nostra ciutat.

A Mollet hi ha 5.235 persones aturades, segons les dades del mes d’octubre. D’aquestes, hi ha més de 1.800 que no cobren cap mena de prestació per atur. A Mollet hi ha gana. Mentre els partits oficials es gasten una milionada a les seves campanyes, a Mollet hi ha molta gent que no té com arribar a final de mes. Pensionistes amb pensions de vergonya i a sobre congelades pel govern, pares i mares de família en atur, gent amb edats compromeses per a tornar al mercat de treball, joves que esperen encara la primera ocupació, mileuristes que amb prou feines poden pagar el lloguer.

Sembla que volguem pintar-ho tot negre, però és el que hi ha. Nosaltres parlem amb la gent, i ens el que ens trobem. Gent desencantada, gent que no anirà a votar. Gent que no decidirà el nou govern, ni la composició del nou Parlament català. Gent sense veu.

No sabem quant costaran les campanyes dels partits oficials a Mollet. No ho expliquen als ciutadans, ni ho han explicat mai. Tant sols Independents per Mollet (IxM) ho ha fet. Però sí que sabem el que s’emporten cada mes de les arques de l’Ajuntament. Per exemple, amb el que cobra el Partit Socialista. 9.957,38 euros nets cada mes, sense comptar els sous dels regidors, es podria posar en marxa el menjador social que venim reclamant des d’IxM i donar de menjar cada dia a les 1.800 persones aturades de Mollet, que no cobren cap prestació, o a les que necessitessin d’aquest servei.

És la realitat que ens amaguen. La que alguns no volen que veiem.L’Ajuntament deu més de 34 milions d’euros. No té diners, ens diuen. Però això ens apugen els impostos cada any. Però PSC, CiU, ICV-EUiA,ERC i PP, es reparteixen cada mes 29.452,22  euros, sous a banda. Tant se val que mentrestant a Mollet hi hagi gana. 

 

Per això ens rebel.lem IxM. Per això ens multa l’Ajuntament i ens vol fer callar. Hi ha una altra manera de fer les coses. IxM no tenim sol.lucions màgiques, però som lliures i no ens rendirem.

Mollet acull la segona sessió de treball de la Coordinadora de Grups Independents del Vallès Oriental

Mollet va acollir aquesta setmana la segona reunió de la Coordinadora de Grups Independents del Vallès Oriental. Va ser un sessió eminentment pràctica, en la qual es va fer un resum de la situació dels diferents municipis i es van valorar diferents propostes operatives de cara a la propera campanya electoral de les eleccions municipals.

La Coordinadora avança passet a passet, fent evident la necessitat de sumar esforços i lluites, des de la nostra independència com a col.lectius locals arrelats als nostres pobles i ciutats, per a enfortir l’espai de les candidatures independents, alternatives als partits tradicionals, que reivindiquem i practiquem una altra forma de fer política, fugint de la professionaltzació i de l’apoltronament i apostem per una democràcia radical i participativa, que reconegui el paper decissori dels ciutadans en tots els temes que ens afecten.

Volem fer crèixer aquesta coordinadora. Des d’IxM creiem que és imprescindible unir esforços i visualitzar el potencial que hi ha, a  molts pobles i ciutats de la nostra comarca, per obrir nous espais de participació ciutadana en el dia a dia dels nostres municipis. Per això convidem a tots els grups i col.lectius independents del Vallès Oriental a formar-ne part. Junts podem fer grans coses. El futur és nostre.

Podeu contactar amb Independents per Mollet (IxM) 

a l’adreça: independentsmollet@yahoo.es

Ex-treballadors del CAD de Granollers corroboren la denúncia d'IxM i les protectores

El nou "peatge" de Mollet

Mollet no en té prou amb un peatge. Ara en té dos. El primer,  es resisteix a desaparèixer, en part gràcies als incompliments dels partits que han governat a Catalunya als darrers set anys, però sembla de moment, gràcies a la pressió popular i al treball de moltes organitzacions, entre elles, Independents per Mollet (IxM), en certa manera contingut.

L’altre, de la mà de la majoria absoluta socialista molletana, amb la complicitat benmenjada de CiU, no para de crèixer i fer-se cada dia més sagnant. Són les zones blaves. El nou peatge de Mollet.

Com si fos un nou impost revolucionari, els nostres manaires han decidit que encara no paguem prou impostos i han fabricat un de nou, per aparcar. Per si no paguèssim prou, amb l’Impost de Tinença de Vehicles de Tracció Mecànica (ITVM), pel cèntim sanitari que ens endosen a la benzina, per les taxes de la ITV que ens obliguen a passar, per la renovació del carnet de conduir que ja vam pagar al seu dia, per l’assegurança del vehicle que ens obliguen a portar, o pel mateix lloguer del pàrking on ens obliguen a amagar el cotxe o la moto, si és que no volem tornar-nos bojos donant voltes, quan venim de treballar.

Ser conductor a Mollet, és com ser un pressumpte “culpable”. Ens obliguen a tenir cotxe, perquè la feina la majoria no la tenim a Mollet, i ens hem de desplaçar en horaris i a llocs on el transport públic és deficitari, però després l’Ajuntament ens castiga per ser dolents i tenir cotxe.

Els nostres manaires de la cort d’en Monràs i els seus palmeros, no tenen aquest problemes. Com a mínim els que suquen més. Gasten cotxe oficial amb xòfer a sou de tots els molletans, tiren de tarjeta de l’Ajuntament, no paguen peatge, o utilitzen l’aparcament “privat” de l’edifici consistorial. Els manaires de segona, pringuen una mica, però callen perquè els hi va en el sou.

La campanya d’Independents per Mollet (IxM) per reclamar unes zones blaves gratuïtes, com a mínim mentre duri aquesta crisi, està posant molt nerviós als membres de l’Equip de Govern. Sobretot als socialistes. Perquè saben que la gent està molt emprenyada. Una prova d’això són les multes que l’Alcalde pretén imposar a IxM per aquesta qüestió, com no s’havia vist mai a la democràcia. I una altra són les planes de publicitat pagades amb calers de tots, per pintar Mollet com una ciutat d’aparcaments....
Manda güebs, que deia aquell, serà un “xist” com els del Montilla de “Polònia”.

La realitat és que l’Ajuntament de la majoria absoluta socialista, amb l’adorn decoratiu dels panxacontentes convergents, no fa més que escanyar els ciutadans amb el tema de la zona blava. En el que va de mandat, no només ha ampliat els carrers apestats per aquest robatori a mà armada, sinò que ens ha apujat el seu preu quasi tres vegades per sobre del cost de la vida. Per això, la darrera ocurrència d’abaratir el preu dels deu primers minuts és com per pixar-se de riure. “S’ens pixen a la boca i ens diuen que plou”, que diria en Mohamet-Jordi, de RAC1.

La pressumpta oposició municipal, si és que existeix, mentrestant, calla i atorga. Estan calentets a la poltrona cobrant una pasta gansa per no fer res.

Pels incrèduls, unes dades. En el que va de mandat el cost de la vida, el famós IPC ha acumulat un valor del 9,3%. Les zones blaves de Mollet, durant aquest temps, s’han apujat, un 24,87%. Menys mal que es diuen d’esquerres. 

Trabucaires que són.

Solidaritat amb el poble Sahrauí

Al Sàhara estan passant coses innombrables, amb la complicitat dels governs mundials, que miren cap a una altra banda. Mireu el blog de l'Associació Tibsima. 

El Francesc Verdugo, que n'és el seu responsable, us informarà de primera mà de tot el que va passant. No mirem cap a una altra banda. Siguem independents, però no indiferents.

http://tibsima.blogspot.com/

Jo vull ser tan "normal" com en Montilla !

Que els socialistes catalans no van gaire fins es nota només amb fer una ullada a les seves idees de precampanya. Les seves promeses de no fer una campanya  en contra de res, sinó a favor de, se les ha emportat el vent. El dissenyador de l’estratègia deu ser de l’equip de la consulta de la Diagonal, o directament militant de CiU. L’última pensada, la de presentar Montilla amb els calçotets per fora dels pantalons, imitant a Superman, és de traca i mocadors. "L’increïble home normal", diuen. Hi ha per llogar-hi cadires.

Perquè Montilla pot ser moltes coses, i fins i tot bona persona, no seré jo qui ho posi en dubte, però normal, normal , el que es diu normal no ho és. No hauria de ser normal portar 25 anys a vivint de la política, anar en cotxe oficial a tot arreu, portar els nens al col.legi alemany, cobrar el sou més alt de tots els polítics del pais, més de 164.000 €, haver obstentat els carrecs d’alcalde, president de la Diputació, Ministre i President de la Generalitat. Vaja, igualet, igualet que qualsevol treballador de Mollet. Però quin morro que tenen !

Els increïbles homes i dones normals, som els ciutadans, els qui pringuem amb la crisi, mentre d’altres s’han omplert les butxaques. Els qui veiem que ens congelen les pensions o com en el meu cas, ens rebaixen el sou. Els qui hem de suportar que a sobre amb els nostres calers s’inventin campanyes estúpides, per a dir-nos com en som de tòtils per suportar-los a ells i no fotre’ls a mar d’una vegada. Aquesta és la increïble gent normal. L’anormalitat són ells. I d’aixó n’han fet ofici per més benefici.

El CAD de Granollers vol sacrificar vint-i-cinc animals

El Centre d’Acollida d’Animals Domèstics de Companyia (CAD) del Vallès Oriental, ubicat a Granollers, es disposa a sacrificar al menys vint-i-cinc animals en les properes setmanes.

La normativa vigent, la  Llei 22/2003, de 4 de juliol de protecció dels animals, prohibeix el sacrifici dels animals als centres d’acollida, si no és per causes estrictament motivades com malalties irrecuperables o problemes greus d’agressivitat.

Des d’Independents per Mollet (IxM) hem denunciat que aquest sacrifici massiu d’animals, no es pot de cap manera justificar per les causes esmentades sinò que es tracta d’un problema de gestió interna del centre i és una clara conseqüència de la manca d’interés de les administracions implicades, Consell Comarcal i Ajuntaments adscrits, per a invertir en polítiques efectives d’educació de la ciutadania en la tenència d’animals i de promoció de l’adopció.

Mentrestant tots els intents tant de les entitats protectores, com dels ciutadans interessats en el tema, per aclarir la situació real del centre i les seves perspectives de futur, han xocat constantment amb l’ocultisme dels gestors del centre i amb les  maniobres de confusió dels Ajuntaments afectats que es limiten a rentar-se les mans, davant del problema de la seva massificació.

Per si fos encara poc, la finalització del conveni que l’Ajuntament de Mollet manté amb el CAD de la comarca, el proper mes de desembre, deixarà als animals provinents de la ciutat allà acollits, en una perillosa situació d’indefensió, atès que si ningú es fa càrrec del seu manteniment, ni són ràpidament adoptats, corren el perill de pagar amb la seva vida, la desidia dels nostres” manaires”.

Cal que tant els responsables del centre com totes les administracions afectades s’afanyin a cercar solucions alternatives al problemes que actualment pateix el CAD de la comarca.  Per la part que ens toca, com a única formació política molletana realment compromesa amb els drets dels animals, des d’IxM fem una crida a totes les entitats protectores, així com a totes les persones defensores dels drets dels animals, a participar a les mobilitzacions que properament convocarem per salvar la vida d’aquests animals.

Baixa't el nou Butlletí Informatiu d'Independents per Mollet (IxM)

Ja està disponible on-line el Butlletí Informatiu d'IxM nº 34, en format PDF. Una de les poques veus lliures i rebels que queden a Mollet. Pots baixar-te'l clicant a l'enllaç.

http://www.independentsxmollet.cat/pdf/InformatiuIxM34.pdf

Els "bons" de la Generalitat

Diuen els mitjans que un sol dia s’han venut bons de la Generalitat per valor de 1000 milions d’euros. Gairebé un 70% del total de l’emissió. Un no pot menys que preguntar-se d’on recollons han sortit tots aquests calers de particulars, en aquests moments de crisi econòmica, i quan la majoria dels ciutadans anem ben escurats.

La primera idea òbviament és que una part molt important dels calers estan sota la rajola, pertanyen al que anomenen economia submergida, o directament de fons no declarada, o no gaire lícita. La compra de bons públics, sembla que ha estat entesa com una bona oportunitat per a blanquejar-los.

La segona idea, està clarament relacionada amb la primera. És a dir, si existeix tota aquesta pila de milions sense control, mentre la nostra economia es marceix per manca d’inversió, perquè els nostres manaires en lloc d’exprèmer els ciutadans, amb retalls de drets, de sous i de prestacions socials, no posen l’accent en lluitar contra el frau fiscal i perquè es moguin per l’interés públic les grans fortunes?

Hisenda diu que té localitzades unes 3000 grans fortunes de l’Estat ubicades  a comptes de Suïssa. Ens podem imaginar que això només és la punta de l’iceberg de les que hi ha a d’altres paradisos fiscals.  Es calcula que el total del frau fiscal puja a uns 245.000 milions d’euros anuals. El 23,3% del PIB espanyol. Una passada. Amb el frau fiscal de tan sols un any, n’hi hauria prou per a pagar totes les pensions de l’Estat durant els propers tres anys.

Perquè no es fa  res? Serà per desidia dels nostres manaires? Serà perquè alguns també estan folrats? Serà per això que els “bons” surten per la finestra, i  els “dolents”, es queden enganxats a la cadira ?

El convidat

Haig de confesar que no miro gaire la televisió. M’aburreix bastant. Però de tant en tant ensopego amb alguna cosa que m’agrada. Per això avui vull destacar la descoberta del nou programa de l’Albert Om, “El convidat”. Em sembla que l’Albert ha sabut trobar el to a aquesta intromissió a l’escot del personatge triat, amb força encert.

Havent sopat, “El convidat” esdevé una mena de postres de músic, entretingut i alimentici, per acostar-nos a la personalitat de l’amfitrió. Aquesta setmana, s’ha lluít amb Mn Ballarín. Amb bon ritme i un estil directe, l’Albert Om ens ha presentat la cara més gamberra i transgressora, però també ferrenya i combativa del Mn rebel ara arrelat a la Cerdanya.

Haig de dir que ideològicament, i a banda del seu compromís pel país i del seu culerisme empedreït, no concideixo gaire amb les idees del Mn, en sóc però un seguidor fidel de la seva prosa, viva, irònica i reconfortant, i de la seva idea de l’espiritualitat, més enllà de la religió tradicional acomodaticia, que ofereix una visió incòmode per alguns, del missatge que el fill del fuster va anar sembrant ara fa més de dos mil anys.

Amb un estil directe i desacomplexat l’Albert i el seu equip, van anar traçant les línies perfectes per a dibuixar la silueta d’un personatge que amaga sota aquesta aparença sorneguera de jovenet nonagenari murri i entremeliat, un pou de saviesa vital, un testimoni peculiar  que es fa estimar i que ens demostra que més enllà dels tòpics, el que importa són les persones, les que ens ensenyen que la vida pot ser viscuda de moltes maneres i que els herois quotidians d’aquesta aventura diària de la supervivència no cal anar a buscar-los a la ficció, perquè ja els tenim entre nosaltres.

Estic segur que d’aquesta bona feina en sortirà un bon llibre que reculli tots aquests retrats que setmanalment ens anirà presentant. Com diu en Puyal, em jugaria un pèsol que per Sant Jordi vinent, podria veure la llum. Si no decau el nivell, jo em demano un per avançat. 

Moltes gràcies per permetre’ns també a nosaltres ser, per una estona, com tu, uns afortunats “convidats”.

Despeses electorals ? Predicant amb l'exemple

Mentre als treballadors ens imposen una reforma laboral que retalla els nostres drets socials i laborals, mentre congelen les nostres pensions i retallen els salaris dels treballadors del sector públic, el Govern català (PSC-ERC-ICV) que es diu “d’esquerres” segueix fidel a l’eslògan “montillà” de “fets i no paraules” i decideix que els partit parlamentaris han rebre més diners per presentar-se a les properes eleccions catalanes. Es veu que els pobrets encara cobren poc.
 
Així és, el Govern de la Generalitat, ha aprovat recentment el decret que regula les subvencions als partits que obtinguin representació parlamentària, i ha decidit augmentar-les un 9,2%, amb l’excusa de sumar l’IPC acumulat a Catalunya des de l'agost del 2006 a l'agost del 2010.

Els partits parlamentaris, només aquests, rebran, 20.700 euros per escó, 0,76 euros per vot per escó aconseguit i 0,25 euros per cada vot. A més per si un cas, rebran un 90% d’aquests dinerets a l’avançada, no fos cas que anessin curts d’efectiu. Una pila de milions, vaja, que sortirà com sempre de les nostres butxaques.

On són les veus d’aquests partits que tant reclamen austeritat, transparència i reducció del dèficit? No se senten per enlloc. S’hauran quedat muts? La premsa tampoc no diu res, no sigui que algú s’emprenyi i perillin les subvencions...

Es veu que això de l’IPC per a congelar pensions i retallar salaris no compta, però per a regalar més calerons a la maquinàries dels partits sí. Després es queixen que la gent parli pestes dels polítics i passi d’anar a votar a les eleccions...

Que vagi aprenent l’Ali Babà.

The Generationals: When they fight they fight 1.1

Recuperem els Cinemes de Mollet !

Tenir uns cinemes com els de Mollet tancats, és un luxe que una ciutat com cal, no s’hauria de permetre. Aquests cinemes eren una mica el símbol de la nova centralitat de Mollet, ciutat abans industrial i ara de serveis, en l’àrea del Baix Vallès. Ara són l’ombra del que havia de ser el motor del nou centre de la ciutat, l’Illa Mollet, que sembla marcir-se dia a dia, malgrat els valerosos esforços dels comerciants resistents.
 

El panorama de l’oci a Mollet no es correspon amb el d’una ciutat de més de cinquanta-dos mil habitants. La majoria dels molletans i especialment els més joves, han de sortir fora per a trobar l’oferta d’activitats i serveis d’oci que busquen i la ciutat no els ofereix. Fer ciutat no és tan sols asfaltar carrers, o inaugurar edificis i aparcaments de pagament. Fer ciutat és també respondre a les necessitats dels ciutadans i sobretot no crear-ne de noves.
 

La impressió que tenen molts ciutadans és que Mollet navega sense rumb pel que fa a la planificació d’una oferta d’oci suficient pels molletans, i especialment pels més joves, més que això,  ni tan sols navega, es troba varada a la sorra de la platja. És obvi que qualsevol oferta d’oci, però sobretot el nocturn, ha ser respectuosa amb el descans dels ciutadans, però això no ha de voler dir posar tantes traves als emprenedors que al final els facin desistir d’invertir a la ciutat i prefereixen traslladar-se a d’altres municipis.

Des d’Independents per Mollet (IxM) hem iniciat una campanya per a reclamar la recuperació dels cinemes de Mollet per a la ciutat. Tancats com estan, fent-se malbé, no són pas útils per a ningú. Reparats i adequats, podrien servir a més de per a recuperar una oferta de cinema ara inexistent a la ciutat, per a dinamitzar el potencial creatiu existent, facilitar llocs de trobada, d’assaig, etc i per encabir tota aquella mena d’actes i activitats culturals, música, teatre, etc, que precisen més de bones condicions que d’un espai de grans dimensions i complementar l’oferta d’espais municipals, actualment molt saturada.
 

IxM creiem que hi ha una altra manera de fer les coses i que en lloc de partir sempre de zero i gastar tants milions de diners públics en obra nova, seria millor aprofitar el que tenim i salvaguardar-lo com element de la nostra identitat. Quan Independents vam començar a reclamar en solitari, una Escola Oficial d’Idiomes a la ciutat, al setembre del 2003, alguns deien que això era impossible d’aconseguir. Ara l’EOI de Mollet, ja fa alguns anys que és una realitat.
.

Hem de recuperar els cinemes de Mollet per a la ciutat. És possible fer-ho si hi ha la voluntat política necessària. Ja sabem que són de propietat privada, però l’Ajuntament podria negociar un acord positiu que permetés una gestió pública participada per entitats i ciutadans, que permetés tornar a reobrir aquest equipament cultural i lúdic, que no s’hauria d’haver deixat perdre. Mollet s’ho mereix.

Inauguren al Verdum-Nou Barris- la plaça de Jesús Carrasco

No acostumo a incloure en aquest bloc temes personals, no m'agrada i no crec que sigui el lloc. Però avui no puc més que fer una excepció, perquè avui ha estat un dia molt especial. Un dia d’aquells en que se’t fa un nus a la gola, i els sentiments, per molt que ho vulguis amagar, et desborden.

Avui han inaugurat al barri de Barcelona que em va veure crèixer, el Verdum, una plaça dedicada a la memòria del meu pare, Jesús Carrasco (Águilas 1922- Barcelona 2004), en la seva qualitat d'històric dirigent veïnal i president de l'Associació de Veïns del barri. Ha estat una jornada molt emotiva, en la que la tristesa pel record del meu pare, que va morir ara fa sis anys, s’ha vist alleugerida per la companyia de molta gent estimada, familiars propers i vinguts de lluny, amics, gent coneguda del barri i fins i tot alguns exalumnes, gent que per diverses circumstàncies, en molts casos feia molts i molts anys que no veia.

Els que em coneixeu sabeu que aquest tipus d’actes em superen de molt. Sempre penso que arriben tard, i que els reconeixements s’haurien de fer en vida. En el cas del meu pare, puc dir que per sort, es va poder endur amb ell, una bona part d’aquests abans de marxar, després d’una intensa vida de compromís de servei, al seu barri, als seus veïns, a la seva ciutat d’acollida i a la seva família.

Vull agrair des d’aquí a l’Ajuntament de Barcelona, i l’actual junta de l’Associació de Veïns del Verdum l’esforç que ha fet, perquè sé que han treballat de valent, per fer realitat aquest reconeixement que honora no sols al meu pare, sinò a tants i tants homes i dones que van lluitar, fidels a les seves idees, per millorar el seu barri, la ciutat  que els va acollir i van fer seva i en definitiva el seu pais, i en van fer de la seva vida, un testimoni vital de valor incalculable.

El meu pare em deia sovint que se sentia orgullós dels seus fills, per molts aspectes, però per especialment perquè cadascú a la nostra manera, manteníem viu el seu compromís per implicar-nos, per treballar desinteresadament, cadascú des del seu àmbit, per millorar una mica aquest món tan boig que ens ha tocat viure, la nostra comunitat, la nostra ciutat o el nostre país que algun dia veurà nous horitzons de llibertat.

Jo sempre li deia que pel que fa a mí, sempre exagerava. Amb testimonis com el seu, us ben asseguro que nosaltres ho hem tingut més fàcil. No em creia, ni em crec ara, digne d’aquesta consideració seva. El sento amb mí, quan em bull l’ànima davant les injustícies que ens envolten, quan sento que la vida no té sentit, si no és per estar al costat dels més febles, al costat de la gent que lluita per canviar les coses i quan em surt la meva, la seva, tossuderia per no rendir-se mai davant les dificultats. Però tinc massa defectes i sé que mai podré ser digne d’aquesta consideració, perquè homes com ell són sempre irrepetibles.

Vull agrair-vos a tots els que ens heu acompanyat avui, la vostra presència en aquest acte tan especial. I als que no heu pogut ser-hi, dir-vos que no patiu, que també us tinc presents i enviar-vos molt petons i  una forta abraçada.

A la memòria del meu pare i de la meva germana, el record dels quals m’acompanya cada dia i m’acompanyarà sempre.

IxM no participarà a l'acte institucional de la Diada a Mollet

Independents per Mollet (IxM) no prendrem part enguany, a l’acte institucional molletà de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya de l’Onze de setembre.
 

IxM, però, com als darrers anys, realitzarem la nostra ofrena abans de l’acte institucional, en coherència a la disconformitat que venim expressant els darrers anys, sobre com es configura aquest acte i amb les modificacions que es van introduir de manera unilateral per part de l’Ajuntament i que encara es mantenen enguany. 

 

Des d'IxM creiem que l’actual model de celebració suposa un pas enrere, perquè aposta per un enfoc folklòric i elimina el caràcter reivindicatiu que ha de tenir el record d’una derrota que va arrabassar, per la força de les armes, els drets i les llibertats del  poble català, i que ni l’anterior Estatut ni l’actualment vigent, escapçat pel Tribunal Constitucional, han aconseguit retornar-nos.

Els independents molletans hem expressat reiteradament als darrers anys, la nostra disconformitat amb l’eliminació del parlament, que des de la recuperació de la democràcia, realitzava tradicionalment l’alcalde en nom de tots els ciutadans. Creiem que  aquest acte ha de mantenir aquest manifest, que voldríem que recollís el sentir de la ciutadania molletana,  no només el dels partits del Govern local de torn, sobre la situació del nostre país, al qual no se li reconeix el seu legítim dret a decidir lliurement el seu futur i sobre el camí que falta per a la recuperació plena dels nostres drets com a nació sobirana.

 

IxM seguirem defensant per això, un acte que compti amb un parlament de consens, llegit per l’alcalde o per qualsevol altre molletà, com sempre s’ha fet a Mollet, amb contingut reivindicatiu com a part tradicional essencial de la celebració i mentre es mantingui l'actual esquema tou i merament folklòric, no podrem ser-hi presents.

Un altre any més, per interessos electorals dels nostres manaires, Mollet seguirà sent un dels pocs municipis del Baix Vallès, on la senyera no podrà onejar en solitari, ni tan sols aquest dia, en una data tan significativa per la memòria dels catalans, en un lloc destacat a l’Ajuntament de la nostra ciutat. Estic segur que això, més d'hora que tard, canviarà.

Manifest 2010: Pel futur, pel progrés i per la justícia: Som una Nació, volem Estat propi!

El curs polític que hem deixat enrere ha estat un dels més intensos de la història recent del país. Les institucions espanyoles han demostrat una nul·la voluntat d’acceptar els minsos avenços d’autogovern que l’Estatut, ja retallat per les Corts Espanyoles, contenia. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, acatada i celebrada pels dos principals partits de l’Estat, dóna per tancada la via autonomista. Aquesta sentència relega clarament la llengua catalana a una oficialitat de segona, on el concepte de llengua pròpia no implica cap preferència d’ús i on el deure de conèixer el català és de naturalesa inferior al deure constitucional de conèixer el castellà; elimina qualsevol possibilitat d’autonomia de la justícia, deixa clar que és l’Estat qui fixa el finançament dels serveis de les comunitats autònomes i reitera que l’única nació titular de sobirania és l’espanyola. Les aspiracions d’autogovern de la nació catalana no tenen doncs cabuda a l’ordenament jurídic espanyol, que té aquest tribunal deslegitimat com a intèrpret únic i vinculant de la Constitució espanyola.

Com en altres ocasions de la seva història, el poble català ha sabut avançar-se als esdeveniments. Així, la sentència del TC ha anat precedida per 10 mesos en els quals s’ha esdevingut una experiència de democràcia participativa com no s’ha conegut enlloc d’Europa: l’organització, sense gairebé pressupost ni suport institucional, de successives onades de la consulta popular sobre la independència. Un moviment que, malgrat haver estat impulsat pel sobiranisme, ha aconseguit aplegar demòcrates de tot el país sota la consigna de defensar el dret de Catalunya a decidir el seu propi futur, i ha aconseguit un ressò internacional desconegut per cap altra iniciativa catalanista anterior.

També els carrers s’han omplert d’estelades: el 10 de juliol d’enguany, un milió i mig de catalans sortien al carrer a defensar el dret de decidir del poble català, en una mobilització on la consigna més cridada va ser “independència”. I mesos enrere, a l’inici del curs, just abans de la consulta d’Arenys de Munt, les principals entitats del sobiranisme civil ens vam manifestar l’Onze de Setembre de l’any passat sota la consigna “Som una Nació, volem Estat propi”, en una multitudinària manifestació que feia presagiar un intens curs polític marcat per les reivindicacions del dret de decidir i de l’Estat propi.

Un any després d’aquella mobilització, tornem a trobar-nos davant un Onze de Setembre en que cal no només fer memòria del passat, sinó projecció de futur. Si el 1714 va ser l’any en què els Països Catalans van perdre les seves llibertats, els propers anys representaran el moment de recuperar-la. En un moment en què el Tribunal Internacional de Justícia de la ONU ha sancionat el dret dels pobles a la independència, en reconèixer la de Kosovo; i davant l’atzucac en que es troba l’autonomisme, cal que els independentistes caminem en la mateixa direcció i sapiguem avantposar allò que ens uneix a allò que ens separa.

Per molt que l’independentisme es trobi en auge, encara ens queda molt de camí per recórrer, i per tant cal seguir treballant per la independència. Cal seguir fent pedagogia, no a Espanya sinó aquí, a casa nostra. Cal que, plegats, continuem explicant a tots els sectors del país, parlin la llengua que parlin i tinguin l’origen que tinguin, que la construcció de l’Estat català beneficiarà tothom. Que davant les pitjors crisis la llibertat sempre és la millor resposta. I que en un procés d’independència no tenim res a perdre, tret dels llasts del passat. Per contra, tenim a guanyar la societat lliure, justa i pròspera que sempre hem volgut per a nosaltres mateixos i per a les noves generacions.

Perquè el nostre futur ens pertany només a nosaltres: Som una Nació, volem Estat propi!

Manifestació “Som una nació. Volem Estat Propi!”

Lloc: Plaça Urquinaona, Barcelona

Dia i hora: Onze de Setembre de 2010, 17:30.

Convoquen: Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, PDD i Intersindical-CSC.

IxM aconsegueix la reserva de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda a l’entorn del nou hospital de Mollet

Independents per Mollet (IxM), que recentment vam denunciar la manca de reserva d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda en la zona de l’hospital, podem ja celebrarl’assoliment d’aquesta reivindicació, que el Govern municipal ha fet efectiva, malgrat les seves negatives inicials.

Fins ara, les persones amb mobilitat reduïda que han de desplaçar-se al nou hospital de Mollet amb els seus propis vehicles, es trobaven cada dia amb la impossiblitat de poder estacionar als entorns del centre sanitari.

Es dona el cas que l’Ajuntament no només no havia fet cap reserva per ser utilitzada per aquestes persones sinó que a més, es va dedicar a reduir el nombre de places d’aparcament existents a la via pública a la ronda dels Pinetons, anul.lant desenes d’elles abans existents, a la vorera oposada a l’hospital, complicant encara més l’accès a les persones que han de fer ús del seu vehicle privat.

Es tracta de tan sols de dues places reservades. Creiem que són insuficients, però sigui com sigui són un bon principi, que torna a demostrar, un cop més, que el treball que fem des d’IxM, és útil i positiu per a la ciutat.

Rècord de calor a Mollet del Vallès !

Mollet, 27 d'agost, 16,30 hores. 41º C. Quina calorassa !!
I ni que sigui per una vegada... la culpa ...no és de l'Alcalde... ;)