El convidat

Haig de confesar que no miro gaire la televisió. M’aburreix bastant. Però de tant en tant ensopego amb alguna cosa que m’agrada. Per això avui vull destacar la descoberta del nou programa de l’Albert Om, “El convidat”. Em sembla que l’Albert ha sabut trobar el to a aquesta intromissió a l’escot del personatge triat, amb força encert.

Havent sopat, “El convidat” esdevé una mena de postres de músic, entretingut i alimentici, per acostar-nos a la personalitat de l’amfitrió. Aquesta setmana, s’ha lluít amb Mn Ballarín. Amb bon ritme i un estil directe, l’Albert Om ens ha presentat la cara més gamberra i transgressora, però també ferrenya i combativa del Mn rebel ara arrelat a la Cerdanya.

Haig de dir que ideològicament, i a banda del seu compromís pel país i del seu culerisme empedreït, no concideixo gaire amb les idees del Mn, en sóc però un seguidor fidel de la seva prosa, viva, irònica i reconfortant, i de la seva idea de l’espiritualitat, més enllà de la religió tradicional acomodaticia, que ofereix una visió incòmode per alguns, del missatge que el fill del fuster va anar sembrant ara fa més de dos mil anys.

Amb un estil directe i desacomplexat l’Albert i el seu equip, van anar traçant les línies perfectes per a dibuixar la silueta d’un personatge que amaga sota aquesta aparença sorneguera de jovenet nonagenari murri i entremeliat, un pou de saviesa vital, un testimoni peculiar  que es fa estimar i que ens demostra que més enllà dels tòpics, el que importa són les persones, les que ens ensenyen que la vida pot ser viscuda de moltes maneres i que els herois quotidians d’aquesta aventura diària de la supervivència no cal anar a buscar-los a la ficció, perquè ja els tenim entre nosaltres.

Estic segur que d’aquesta bona feina en sortirà un bon llibre que reculli tots aquests retrats que setmanalment ens anirà presentant. Com diu en Puyal, em jugaria un pèsol que per Sant Jordi vinent, podria veure la llum. Si no decau el nivell, jo em demano un per avançat. 

Moltes gràcies per permetre’ns també a nosaltres ser, per una estona, com tu, uns afortunats “convidats”.