No acostumo a incloure en aquest bloc temes personals, no m'agrada i no crec que sigui el lloc. Però avui no puc més que fer una excepció, perquè avui ha estat un dia molt especial. Un dia d’aquells en que se’t fa un nus a la gola, i els sentiments, per molt que ho vulguis amagar, et desborden.
Avui han inaugurat al barri de Barcelona que em va veure crèixer, el Verdum, una plaça dedicada a la memòria del meu pare, Jesús Carrasco (Águilas 1922- Barcelona 2004), en la seva qualitat d'històric dirigent veïnal i president de l'Associació de Veïns del barri. Ha estat una jornada molt emotiva, en la que la tristesa pel record del meu pare, que va morir ara fa sis anys, s’ha vist alleugerida per la companyia de molta gent estimada, familiars propers i vinguts de lluny, amics, gent coneguda del barri i fins i tot alguns exalumnes, gent que per diverses circumstàncies, en molts casos feia molts i molts anys que no veia.
Els que em coneixeu sabeu que aquest tipus d’actes em superen de molt. Sempre penso que arriben tard, i que els reconeixements s’haurien de fer en vida. En el cas del meu pare, puc dir que per sort, es va poder endur amb ell, una bona part d’aquests abans de marxar, després d’una intensa vida de compromís de servei, al seu barri, als seus veïns, a la seva ciutat d’acollida i a la seva família.
Vull agrair des d’aquí a l’Ajuntament de Barcelona, i l’actual junta de l’Associació de Veïns del Verdum l’esforç que ha fet, perquè sé que han treballat de valent, per fer realitat aquest reconeixement que honora no sols al meu pare, sinò a tants i tants homes i dones que van lluitar, fidels a les seves idees, per millorar el seu barri, la ciutat que els va acollir i van fer seva i en definitiva el seu pais, i en van fer de la seva vida, un testimoni vital de valor incalculable.
El meu pare em deia sovint que se sentia orgullós dels seus fills, per molts aspectes, però per especialment perquè cadascú a la nostra manera, manteníem viu el seu compromís per implicar-nos, per treballar desinteresadament, cadascú des del seu àmbit, per millorar una mica aquest món tan boig que ens ha tocat viure, la nostra comunitat, la nostra ciutat o el nostre país que algun dia veurà nous horitzons de llibertat.
Jo sempre li deia que pel que fa a mí, sempre exagerava. Amb testimonis com el seu, us ben asseguro que nosaltres ho hem tingut més fàcil. No em creia, ni em crec ara, digne d’aquesta consideració seva. El sento amb mí, quan em bull l’ànima davant les injustícies que ens envolten, quan sento que la vida no té sentit, si no és per estar al costat dels més febles, al costat de la gent que lluita per canviar les coses i quan em surt la meva, la seva, tossuderia per no rendir-se mai davant les dificultats. Però tinc massa defectes i sé que mai podré ser digne d’aquesta consideració, perquè homes com ell són sempre irrepetibles.
Vull agrair-vos a tots els que ens heu acompanyat avui, la vostra presència en aquest acte tan especial. I als que no heu pogut ser-hi, dir-vos que no patiu, que també us tinc presents i enviar-vos molt petons i una forta abraçada.
A la memòria del meu pare i de la meva germana, el record dels quals m’acompanya cada dia i m’acompanyarà sempre.
Avui han inaugurat al barri de Barcelona que em va veure crèixer, el Verdum, una plaça dedicada a la memòria del meu pare, Jesús Carrasco (Águilas 1922- Barcelona 2004), en la seva qualitat d'històric dirigent veïnal i president de l'Associació de Veïns del barri. Ha estat una jornada molt emotiva, en la que la tristesa pel record del meu pare, que va morir ara fa sis anys, s’ha vist alleugerida per la companyia de molta gent estimada, familiars propers i vinguts de lluny, amics, gent coneguda del barri i fins i tot alguns exalumnes, gent que per diverses circumstàncies, en molts casos feia molts i molts anys que no veia.
Els que em coneixeu sabeu que aquest tipus d’actes em superen de molt. Sempre penso que arriben tard, i que els reconeixements s’haurien de fer en vida. En el cas del meu pare, puc dir que per sort, es va poder endur amb ell, una bona part d’aquests abans de marxar, després d’una intensa vida de compromís de servei, al seu barri, als seus veïns, a la seva ciutat d’acollida i a la seva família.
Vull agrair des d’aquí a l’Ajuntament de Barcelona, i l’actual junta de l’Associació de Veïns del Verdum l’esforç que ha fet, perquè sé que han treballat de valent, per fer realitat aquest reconeixement que honora no sols al meu pare, sinò a tants i tants homes i dones que van lluitar, fidels a les seves idees, per millorar el seu barri, la ciutat que els va acollir i van fer seva i en definitiva el seu pais, i en van fer de la seva vida, un testimoni vital de valor incalculable.
El meu pare em deia sovint que se sentia orgullós dels seus fills, per molts aspectes, però per especialment perquè cadascú a la nostra manera, manteníem viu el seu compromís per implicar-nos, per treballar desinteresadament, cadascú des del seu àmbit, per millorar una mica aquest món tan boig que ens ha tocat viure, la nostra comunitat, la nostra ciutat o el nostre país que algun dia veurà nous horitzons de llibertat.
Jo sempre li deia que pel que fa a mí, sempre exagerava. Amb testimonis com el seu, us ben asseguro que nosaltres ho hem tingut més fàcil. No em creia, ni em crec ara, digne d’aquesta consideració seva. El sento amb mí, quan em bull l’ànima davant les injustícies que ens envolten, quan sento que la vida no té sentit, si no és per estar al costat dels més febles, al costat de la gent que lluita per canviar les coses i quan em surt la meva, la seva, tossuderia per no rendir-se mai davant les dificultats. Però tinc massa defectes i sé que mai podré ser digne d’aquesta consideració, perquè homes com ell són sempre irrepetibles.
Vull agrair-vos a tots els que ens heu acompanyat avui, la vostra presència en aquest acte tan especial. I als que no heu pogut ser-hi, dir-vos que no patiu, que també us tinc presents i enviar-vos molt petons i una forta abraçada.
A la memòria del meu pare i de la meva germana, el record dels quals m’acompanya cada dia i m’acompanyarà sempre.
4 comentaris:
Felicitats, no se si en aquest cas es el correcte, Peró aquells que et coneixem be sabem que per a tu a estat un dia molt especial, sempre has pensat que els reconeixements es tindria que fer en vida, Peró força sovint les lluites polítiques fan que això no sigui així, per mes val tard que mai, el teu pare estarà en pau en saber que la seva intensa feina ha estat reconeguda, i segur que molt orgullós que tu axis seguit els seus consell i els seus passos de llita i llibertat.
Moltes gràcies.
Honor i Glòria a aquells que van lluitar per un futur millor!
Felicitat per a tu i els teus Txus!
K.Mendieta
Mila esker,Karmelo!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada