dissabte, de novembre 06, 2010

Jo vull ser tan "normal" com en Montilla !

Que els socialistes catalans no van gaire fins es nota només amb fer una ullada a les seves idees de precampanya. Les seves promeses de no fer una campanya  en contra de res, sinó a favor de, se les ha emportat el vent. El dissenyador de l’estratègia deu ser de l’equip de la consulta de la Diagonal, o directament militant de CiU. L’última pensada, la de presentar Montilla amb els calçotets per fora dels pantalons, imitant a Superman, és de traca i mocadors. "L’increïble home normal", diuen. Hi ha per llogar-hi cadires.

Perquè Montilla pot ser moltes coses, i fins i tot bona persona, no seré jo qui ho posi en dubte, però normal, normal , el que es diu normal no ho és. No hauria de ser normal portar 25 anys a vivint de la política, anar en cotxe oficial a tot arreu, portar els nens al col.legi alemany, cobrar el sou més alt de tots els polítics del pais, més de 164.000 €, haver obstentat els carrecs d’alcalde, president de la Diputació, Ministre i President de la Generalitat. Vaja, igualet, igualet que qualsevol treballador de Mollet. Però quin morro que tenen !

Els increïbles homes i dones normals, som els ciutadans, els qui pringuem amb la crisi, mentre d’altres s’han omplert les butxaques. Els qui veiem que ens congelen les pensions o com en el meu cas, ens rebaixen el sou. Els qui hem de suportar que a sobre amb els nostres calers s’inventin campanyes estúpides, per a dir-nos com en som de tòtils per suportar-los a ells i no fotre’ls a mar d’una vegada. Aquesta és la increïble gent normal. L’anormalitat són ells. I d’aixó n’han fet ofici per més benefici.