Fa només uns dies que ens deixava l’Ezequiel Martín, ex-regidor socialista de l’Ajuntament de Mollet, ex-company de govern i bon amic. L’Ezequiel va jugar un paper molt important als equips de la Montserrat Tura, fent-se càrrec de les finances de la casa gran. Recordo com eren d’intenses les reunions amb ell per negociar uns pressupostos sempre massa escarransits, per les àrees que ens tocava portar al soci minoritari. Com s’emprenyava quan l’apretàvem una mica perquè afegís algun zero més en alguna partida ! Però al final sempre ens posàvem d’acord. Ningú no en quedava del tot content, però potser també es tractava d’això.Malgrat les nostres discrepàncies polítiques, els anys que vam compartir dins i fora de l’Ajuntament em van ensenyar un home franc, amb un gran sentit de l’humor, que s’estimava molt als seus, la seva ciutat , els seus ideals, els escacs, les cançons de Victor Manuel –nits memorables de karaoke- i la Nicaragua sandinista.
Calia tenir una gran força de voluntat per tirar endavant cada dia malgrat la seva malaltia i l’Ezequiel la tenia. Sabíem que seria precisament això, la seva malaltia la que un dia més d’hora que tard, ens donaria una mala noticia. I així ha estat finalment.
Un cor massa gran per un cos tan petit.
Et trobaré a faltar.
Fins sempre, Ezequiel !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada