Fora el peatge de Mollet !

Fa trenta-cinc anys que paguem peatges a Catalunya i només uns pocs menys que suportem el pillatge del de Mollet-La Llagosta. Recentment, molts hem assistit incrèduls al circ muntat per algunes forces polítiques per apuntar-se el mèrit de la supressió d’aquesta barrera ignominiosa.

Sembla mentida com, essent aquesta una de les reivindicacions més simbòliques del nostre país estatutari, els nostres representants polítics a les Corts de Madrid, ens hagin regalat un espectacle tant penós. Esquerra Republicana, anunciant a bombo i plateret, que ja ho tenien tot lligat i que ja estava fet. Els socialistes votant en contra de crear una partida als pressupostos de l’Estat per aquest fi, i els convergents, aprofitant els vots del PP, quan governaven contraris i ara curiosament favorables, per a fer un dribbling digne d’en Ronaldinho i fer bandera del tema.

Com sigui que molts ja pentinem cabells blancs i que amb això del peatge portem catorze anys veient-les de tots colors, no podem més que convenir que alguns van tan servits de demagògia, com mancats de memòria històrica. Al que subscriu, de memòria històrica no li’n falta, de moment. Memòria per a recordar que en ZP va afirmar que rescatar peatges era “una irresponsabilitat”, que l’actual Govern de la Generalitat reconeixia que “no es plantejava la supressió de barreres sinó la flexibilització tarifària”, i que de la “Catalunya Lliure de peatges” que altres defensaven no n’hem vist encara ni l’ombra.

Els dotze milions d’eurons aprovats a Madrid, són una bona notícia, però no ens enganyem, em jugo canya i pintxo que enguany, els simples mortals seguirem, com ara, escurant-nos la butxaca per pagar el peatge. De sentències, proposicions no de llei i propostes benintencionades com aquesta, en tenim un ja un bon catàleg a botiga. I sabeu què ? Doncs que no se n’ha acomplert cap i vés per on, aquí seguim pagant. De partides als pressupostos estatals que no s’ha arribat a aplicar està el BOE ben farcit. I no sé què em dóna que, tenint en compte el “pasteleig “ amb la concessionària, aquesta també té tots els visos de quedar-se al tinter.

Alguna ment preclara, ens hauria d’explicar de què ha servit tot el treball esmerçat pel grup de treball dels peatges del Parlament de Catalunya, per a formular una proposta global de reordenació dels peatges catalans i de supressió dels més sagnants, per arribar on som ara, a aquest campi qui pugui electoralista.

Mentre els pagans seguim fent el propi, ara es treuen de la màniga les rebaixes de febrer i ens venen com la gran cosa, una gratuïtat limitada, als “ socis amb carnet” de “Tele-Atrac”, que consumeixin el producte al menys vuit vegades al mes i en dies laborables. Però quina barra ! Continua havent massa interessos en joc per a caure en temptacions oportunistes que ens allunyen d’una solució real d’aquest greuge històric.

Enmig d’aquest sidral hi ha molta gent que em pregunta com acabarà tot això. Si un ho sabés deixaria la política i muntaria un 906. Però mentre això arriba, i veient el panorama, està clar que amb aquests polítics nostres pel mig, per a la supressió del peatge de Mollet hi ha encara molta feina per fer.

Aquesta barrera només s’eliminarà el dia que alguns deixin de mirar-se el melic i els números de les enquestes i pensin una mica en el país real. Estic parlant d’una supressió total i per tothom. Tots hem pagat aquest peatge durant anys i panys. Que no ens vinguin ara amb privilegis només pels que gaudeixen de compte bancari amb “tele-atrac”. Que no ens vinguin ara amb descomptes, ni amb hores vall, ni amb Vies-T. El peatge ha de ser gratuït per a tothom i la resta són collonades.