Des de fa uns mesos, contemplo els canvis que s’estan produint al panorama de la premsa local gratuïta de la ciutat. És obvi que la crisi també ha arribat als mitjans gratuïts i els anunciants que abans eren generosos contractants, ara s’ho repensen més en funció de les dificultats per quadrar balanços que ja fa temps que es fan notar.
Tanmateix, i a banda de la reducció del nombre de mitjans, que va comportar la desaparició de la si més no, peculiar “Tribuna Vallesana” hi ha un altre fenomen especial que vinc contemplant amb un cert estupor. Es tracta de la pràctica desaparició de la informació política a la majoria dels mitjans que encara resisteixen a nivell local, em refereixo sobretot als setmanaris “Contrapunt” i “ Mollet a mà”, els quals algunes setmanes, no arriben a dedicar a la mateixa, ni tan sols mitja plana.
Que la gent passa bastant de la política, és un fet força constatable per a qualsevol observador. Només cal veure les dades d’abstenció i les migradesa de les militàncies reals de les agrupacions de tots els partits molletans. Avui dia, és més còmode i rendible, fer treball a una entitat esportiva, cultural, solidària, veïnal, etc, que fer el pas al compromís polític per defensar unes idees i unes propostes per la teva ciutat. No és que la vida al món associatiu no polític sigui un camí de roses, que ja les passen magres també, és simplement que a banda de la percepció social condicionada pel mal exemple d’uns quants, la majoria dels que manen i molts dels que no ho fan, la receptivitat del seu treball i de les seves propostes és meridianament diferent.
Sembla com si quan un partit desplega el seu treball, les seves campanyes reivindicatives, etc, ho faci només amb l’afany d’aconseguir poder institucional o vots electorals. Sembla com si tot el treball que es fa des de la política local, hagués d’estar prèviament marcat, amb una mena de perversitat sospitosa, que s’esvaeix de manera miraculosa, quan l’agent implicat és un altre tipus d’associació. És com si treballar perquè el teu equip de futbol, per exemple i amb tots els respectes, guanyi la lliga o pugi de categoria, fos més legítim i necessari per la ciutat, que reclamar , per exemple la rebaixa dels seus dels polítics de l’Ajuntament o una millor gestió municipal.
Aquesta mena de democràcia que tenim, democràcia “ involutiva”, com deia l’Eugeni Rius, molt encertadament, s’empobreix encara més quan s’oblida que millorar-la i reivindicar la seva regeneració, és una feina de tots, i també dels mitjans de comunicació que traslladen la informació política als ciutadans.
Controlats els mitjans públics de manera antidemocràtica per l’Alcaldia,- mireu si no el cas de Canal Mollet TV, convertit en una mera plataforma electoral del PSC-, els mitjans privats afamats per la necessitat d’ingressos fixes, sembla com si haguessin apostat des de fa un temps, per reduir la informació política a les seves planes a la propaganda institucional del consistori, contractada amb els diners de tots o directament regalada, o a les planes que només els partits amb ingressos milionaris de l’Ajuntament, poden pagar-se.
D’aquesta manera els mitjans, contribueixen encara més a la perversitat del sistema, a la perpetuació de les mateixes forces, idees i valors als ressorts del poder i impedeixen la seva regeneració. Cap vent nou pot entrar per la finestra, en aquesta mena de búnquer mediàtic que s’està construint i el principi pedagògic de formar ciutadans lliures i crítics, s’allunya a passes de gegant a cada plana que passem.
No es tracta ara de marejar la gent amb discursos i baralles de polítics.Tampoc es tracta, i no perquè ens faltin raons, de reivindicar el treball que fem des d’Independents per Mollet (IxM) cada setmana i que en la majoria dels casos no veu la llum a les planes dels nostres mitjans locals.
Es tracta de garantir espais de debat i confrontació de les idees per a millorar la nostra ciutat. Es tracta de no seguir alimentant aquesta tendència a la professionalització de la política i els polítics, que només porta a més desafecció, rebuig i indiferència social. Es tracta també de la que, a banda dels afanys de quedar bé amb els que manen, no tot es mesura pels diners que ingresses cada mes, o ni tan sols per la importància electoral que les diferents formacions polítics poden tenir. I es tracta sobretot de trencar aquesta espiral i no allunyar encara més als ciutadans de la política que afecta molts dels àmbits de la seva vida diària, per no convertir els ciutadans en “ zombies”, no perdre l’esperança en que les coses poden canviar per millorar, i no haver de tornar-nos a lamentar en un futur, un altre cop i cada cop més.
Tanmateix, i a banda de la reducció del nombre de mitjans, que va comportar la desaparició de la si més no, peculiar “Tribuna Vallesana” hi ha un altre fenomen especial que vinc contemplant amb un cert estupor. Es tracta de la pràctica desaparició de la informació política a la majoria dels mitjans que encara resisteixen a nivell local, em refereixo sobretot als setmanaris “Contrapunt” i “ Mollet a mà”, els quals algunes setmanes, no arriben a dedicar a la mateixa, ni tan sols mitja plana.
Que la gent passa bastant de la política, és un fet força constatable per a qualsevol observador. Només cal veure les dades d’abstenció i les migradesa de les militàncies reals de les agrupacions de tots els partits molletans. Avui dia, és més còmode i rendible, fer treball a una entitat esportiva, cultural, solidària, veïnal, etc, que fer el pas al compromís polític per defensar unes idees i unes propostes per la teva ciutat. No és que la vida al món associatiu no polític sigui un camí de roses, que ja les passen magres també, és simplement que a banda de la percepció social condicionada pel mal exemple d’uns quants, la majoria dels que manen i molts dels que no ho fan, la receptivitat del seu treball i de les seves propostes és meridianament diferent.
Sembla com si quan un partit desplega el seu treball, les seves campanyes reivindicatives, etc, ho faci només amb l’afany d’aconseguir poder institucional o vots electorals. Sembla com si tot el treball que es fa des de la política local, hagués d’estar prèviament marcat, amb una mena de perversitat sospitosa, que s’esvaeix de manera miraculosa, quan l’agent implicat és un altre tipus d’associació. És com si treballar perquè el teu equip de futbol, per exemple i amb tots els respectes, guanyi la lliga o pugi de categoria, fos més legítim i necessari per la ciutat, que reclamar , per exemple la rebaixa dels seus dels polítics de l’Ajuntament o una millor gestió municipal.
Aquesta mena de democràcia que tenim, democràcia “ involutiva”, com deia l’Eugeni Rius, molt encertadament, s’empobreix encara més quan s’oblida que millorar-la i reivindicar la seva regeneració, és una feina de tots, i també dels mitjans de comunicació que traslladen la informació política als ciutadans.
Controlats els mitjans públics de manera antidemocràtica per l’Alcaldia,- mireu si no el cas de Canal Mollet TV, convertit en una mera plataforma electoral del PSC-, els mitjans privats afamats per la necessitat d’ingressos fixes, sembla com si haguessin apostat des de fa un temps, per reduir la informació política a les seves planes a la propaganda institucional del consistori, contractada amb els diners de tots o directament regalada, o a les planes que només els partits amb ingressos milionaris de l’Ajuntament, poden pagar-se.
D’aquesta manera els mitjans, contribueixen encara més a la perversitat del sistema, a la perpetuació de les mateixes forces, idees i valors als ressorts del poder i impedeixen la seva regeneració. Cap vent nou pot entrar per la finestra, en aquesta mena de búnquer mediàtic que s’està construint i el principi pedagògic de formar ciutadans lliures i crítics, s’allunya a passes de gegant a cada plana que passem.
No es tracta ara de marejar la gent amb discursos i baralles de polítics.Tampoc es tracta, i no perquè ens faltin raons, de reivindicar el treball que fem des d’Independents per Mollet (IxM) cada setmana i que en la majoria dels casos no veu la llum a les planes dels nostres mitjans locals.
Es tracta de garantir espais de debat i confrontació de les idees per a millorar la nostra ciutat. Es tracta de no seguir alimentant aquesta tendència a la professionalització de la política i els polítics, que només porta a més desafecció, rebuig i indiferència social. Es tracta també de la que, a banda dels afanys de quedar bé amb els que manen, no tot es mesura pels diners que ingresses cada mes, o ni tan sols per la importància electoral que les diferents formacions polítics poden tenir. I es tracta sobretot de trencar aquesta espiral i no allunyar encara més als ciutadans de la política que afecta molts dels àmbits de la seva vida diària, per no convertir els ciutadans en “ zombies”, no perdre l’esperança en que les coses poden canviar per millorar, i no haver de tornar-nos a lamentar en un futur, un altre cop i cada cop més.
4 comentaris:
Innocent, la tele és la tele de l'alcalde i la premsa els llepa el cul perquè són els que paguen. Mentres no tingueu pasta gansa no us publicaran res o us deixaran amb una noteta d'aquelles per veure amb lupa.
A la premsa sempre li ha interessat estar-hi a bé amb els que manan.I la informació política no interessa perquè els que manan no volen que es parli de res més que d'ells.
No som tan innocents com et penses, però això no vol dir que no tinguem ja ganes de seguir lluitant per canviar les coses. Els mitjans tenen els seus interessos, és clar, i també les seves servituts. També és clar. I nosaltres tenim el dret tambe a explicar el que veiem.I si el que veiem no ens agrada, ho diem. No es tracta de matar el missatger. Es tracta de posar-lo de tant en tant, davant d'un mirall.
Hombre para información política, ya tenemos el "Cuatre Cantons",
Jose
Home, ja tens raó, ja. El tema del Butlletí municipal mereix un article a banda. Al darrer, vaig comptar 9 fotos de l'alcalde...És una passada. De totes maneres et puc assegurar que la gent té ulls a la cara, perquè a més no es tallen i t'ho comenten.
Publica un comentari a l'entrada