La guerra entre Hamas i Israel, ha posat sobre la taula la tragèdia que suposa que encara avui al segle XXI, no hàgim après a solucionar les nostres diferències per la via del diàleg i no de la violència. Em dolen tots els morts, els palestins i els israelians, i m’agradaria veure un dia en que cadascun d’aquests pobles pugués viure en pau i amb un Estat propi reconegut internacionament, que ofereixi prosperitat als seus ciutadans.
En aquests dies i arran d’aquest conflicte sagnant, s’han fet moltes crides al diàleg, a aturar la violència i a negociar un “alto el foc”. Sense entrar en els detalls del conflicte secular que ocupa ara les portades de tots els mitjans, a mí em fa especialment gràcia que el Govern espanyol faci crides al diàleg, per resoldre el conflicte quan es nega a fer el mateix per a tancar el que ja fa massa dècades que ens sagna a Euskal Herria.
El senyor Rodríguez, que es vanta de no negociar amb els armats del nord peninsular, i no només això, sinò que persegueix i prohibeix qualsevol organització, col.lectiu o empresa que tingui un pèl de semblança amb ells, ens diu ara que cal aturar la violència entre Gaza i Israel. Estem d’acord, però : Manda güevos! Que deia aquell. Perquè el diàleg i la negociació és vàlid pel Pròxim Orient i no pel conflicte basc?
Totes les guerres, encobertes o no, acaben a la taula de negociacions. La diferència és la quantitat de víctimes que deixen pel camí. Palestina té dret a tenir un Estat propi, Israel té dret a viure en pau i Euskal Herria a l’igual que Catalunya, té dret a poder decidir el seu futur.
Perquè seguir allargant els conflictes? A qui interessa més sang? Més víctimes innocents, perquè no ens enganyem a totes les guerres els que pringuem som la gent de a peu, perquè els manaires ja s’ho fan venir bé per quedar-se al marge.
Perquè el senyor Rodríguez té el morro de demanar diàleg per a Gaza i Israel i no en vol parlar per a Euskal Herria? I sobretot, perquè ningú, ni tant sols els benintencionats ciutadans que es concentren i manifesten aquests dies, no en parlen ni gota d’això?
Tan lluny estem de nosaltres mateixos ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada