Zapatero i la broma dels Pressupostos

Diuen que la realitat supera de vegades la ficció, i la veritat és que de vegades, és ben bé així. L’última ocurrència del president espanyol, Rodríguez Zapatero, d’anunciar que el PSOE votarà a favor de tots els projectes de pressupostos que presentin els respectius governs de Comunitats Autònomes i Municipis, és francament una broma de mal gust.

Els pressupostos de les administracions públiques són la plasmació quantificada dels projectes que els governs responsables volen portar a terme durant el decurs de l’any. No són documents asseptics, sinò que són la concreció de les prioritats polítiques que orienten el treball que ha estat encomanat pels electors. Simplificant, no haurien de ser el mateix els pressupostos d’un govern d’esquerres que els d’un govern de dretes, tot i que més vegades de les que voldríem ho semblin.

De pressupostos n’hi ha de bons, de regulars i de dolents, i els grups polítics representats a les instititucions tenen el dret i també l’obligació, de defensar allò que creuen millor per a l a població del seu àmbit competencial. Fins i tot, sabent que no tindran majoria per aprovar-ho.

Rodríguez Zapatero, no ens pot vendre la moto ara, que amb excusa de la crisi, cal “arrimar el hombro” i aprovar tots els presssupostos de Comunitats Autònomes i Ajutnaments, diguin el que diguin aquests, i els presenti qui els presenti. Això és una pressa de pèl, que només s’entén pels interessos partidistes del PSOE per intentar deixar al PP sense estratègia d’oposició. Però no és més que una burda falàcia. Perquè per afrontar la crisi no totes les polítiques serveixen igual. No totes les polítiques s’orienten igual, ni s’adrecen a tots els sectors per igual, ni parteixen de les mateixes prioritats programàtiques. Vaja, que no és el mateix, repartir milers de milions als bancs per a que superin les seves dificultats que fer-ho entre els ciutadans amb menys poder adquisitiu.

El PSOE amb aquesta enganyifa s’apunta al carro de la mort de la ideologia. Les idees ja no importen, només importa el poder, qui mana i com s’ho fa per mantenir-se en ell, malgrat la tempesta. I només se m’acuden dues coses, o Zapatero es passa les reunions del seu partit fent la migdiada, i no s’entera dels gols que li marquen, o pitjor encara, pensa que els que no ens enterem som nosaltres…Sigui com sigui, no anem pas bé.