Un viatge a Itàlia per qüestions de feina m’ha obligat a deixar-vos durant algun temps. Després de la reubicació, i de pair els macarrons diaris de prescripció facultativa, tornem a la lluita diària. Se m’ha acumulat la feina, però no patiu que em posaré al dia ràpidament.Ha estat un parèntesi esgotador, però fructífer. A més, he tingut la sort de poder compartir-ho amb dos companys molt ferms. El Ferran i la Fàtima. Molt bona gent. Ni tan sols totes les tempestes del món que ens han caigut a sobre. – De vegades penso que ens perseguien-, han pogut amb la nostra moral. Una abraçada molt forta per a tots dos, des d’aquí, i per tota la " companyia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada