Vídeo de la campanya " Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït"

L'Ajuntament de Mollet rebutja per cinquè any consecutiu que la senyera arc-iris onegi el 28 de juny

Tindrem altres defectes, la gent d'Independents per Mollet (IxM), no us dic que no. Però no serà un d'ells la manca de perseverància, podeu creure-ho. Cinc anys portem reclamant que onegi la bandera arc-iris a l'Ajuntament de la nostra ciutat durant el 28 de juny per commemorar la diada internacional per l'alliberament de Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals. Cinc cops que l'Equip de Govern municipal ( PSC-CiU ) es nega en rodó a fer-ho.

La cita anual del 28 de juny, commemora la revolta iniciada en “Stonewall”, un bar gai de Nova York, que patia continuades ràzzies policials. Aquell 28 de juny de 1969, clients i treballadors es van fer forts al local per a defensar el seus drets i respondre l’agressió policial. L’enfrontament es va estendre per tot el Greenwich Village. Aquells fets van sacsejar els principis morals i sexistes de les societats occidentals, per això cada 28 de juny commemorem aquella diada de lluita, i recordem a tots els que han perdut la vida per la seva orientació sexual o han patit la més dura repressió.

És cert que als darrers anys s'han produït avenços importants a l'Estat espanyol, bàsicament a nivell legislatiu. Però també és cert que queda encara molt camí per fer i molts motius per seguir lluitant perquè hi ha molts drets dels quals aquest col·lectiu no gaudeix, i encara existeixen molts perjudicis i exemples de marginació amb els que cal acabar.

Alguns polítics, entre ells molts dels que manen, voldrien donar " carpetasso " al tema. Ens volen vendre que ja està tot el peix venut. Què més voldrien ! Per això s'oposen a fer un senzill gest de solidaritat, com és penjar la bandera que simbolitza aquesta lluita de la balconada de la Casa Consistorial.

És ben curiós que no hi hagin reserves per a penjar les senyeres andaluses, galegues o extremenyes, en les seves respectives diades, i tan mateix, resulti impossible fer onejar la bandera arc-iris a la casa de tots els molletans.

Que no ens vinguin amb troles de protocols i qüestions institucionals ! Però si aquest any, fins i tot el Govern de la Generalitat, presidit per un company de partit de l'alcalde, recomenava als municipis que fessin aquest gest i pengessin la multicolor. Com em consta que aquesta recomanació s'ha tramés per escrit a tots els ajuntaments, i que l'Ajuntament de Mollet també l'ha rebuda, he de deduir per força, que han decidit passar totalment d'ella. Serà que pels socialistes hi ha recomanacions de Palau que valen i d'altres que no ? Umm... interessant.

Em sap greu, per l'oportunitat perduda. I em sap greu també no haver-me equivocat, quan fan uns mesos durant la passada campanya electoral de les eleccions espanyoles, un ja pronosticava que seria així i convidava en Feliu Guillaumes, llavors candidat al Senat, que semblava que s'engrescava per moments en la defensa dels drets del col.lectiu, a fer possible aquest senzill gest per visualitzar la commemoració també a Mollet, d'aquesta data.

Ja veus Feliu, com seguim igual. Igual de malament, vull dir. Ja sé que només és una qüestió simbòlica. Però tu ja saps que els símbols i més quan es tracta dels símbols d'una llarga lluita, són importants. No t'ho recrimino a tu, ni al teu grup, que ja sé que pinteu ben poquet a l'Equip de Govern, amb la llarga majoria absoluta socialista que patim. En fí, em sembla que aquest petit exemple no cal afegir res més.

Sigui com sigui, no patiu. Independents per Mollet (IxM) seguirem insistint. Som ben tossuts nosaltres, vés que hi farem. I podeu estar ben segurs que tard o d'hora ho aconseguirem. Després ja sortiran d'altres a apuntar-s'ho, com sempre. Però ens és ben igual. Nosaltres anem per feina. I de veritat, que amb el que està caient, no ens falta.

Au, salut pontaires !

I una abraçada a tota la gent del col.lectiu.

Amb els "Torrats" !

La Festa Major de Mollet s’acosta i les colles ja tenen molt avançades les seves propostes. Tot i el desgast dels darrers anys, lògic d’altra banda, les colles segueixen sent l’autèntic motor participatiu d’una Festa que encara té moltes coses a millorar. Però d’això en parlarem un altre dia…

El suport municipal a les colles ha estat als darrers temps força millorable, comprometent fins i tot algunes vegades una continuïtat que només ha trobat la sortida de la seva pròpia creativitat i en la incorporació de molta gent jove de Mollet que les ha fet seves.

Em satisfà enormement que aquesta proposta d’animació festiva que vaig veure nèixer quan ningú no en donava un duro, i per la que em vaig mullar per facilitar el primer espai de trobada i treball, s’hagi arrelat i i hagi fet tot aquest trajecte fins avui. Ara ja són patrimoni de la ciutat i de tots aquells i aquelles que les han fetes viure amb el seu esforç i treball.

Totes dues colles molletanes, tant els “Torrats” com els “Morats”, mereixen una menció i una consideració destacable de la seva tasca. Però, com a mí, mai m’ha agradat això que feien alguns companys quan era regidor, de portar els dos mocadors per no haver-se de mullar, puc dir que al meu calaix només hi ha mocadors torrats. Tot i que, tenint una significació política a la ciutat, he preferit sovint evitar implicar-me activament, més que res pels tòtils que no entenen que un pot estar en una entitat simplement perquè li agrada, i no per fer “política”. Ha estat una mania meva; ara que, també us puc dir que amb el pas del temps, i veient el poc que s’han tallat d’altres, és una mania que crec un s’hauria de replantejar.

Al que anàvem, enguany els previs dels “ Torrats” pinten bé. La diversificació de propostes amb diferents accents, és un senyal de maduresa i de creixement positiu que farà que tothom es pugui sentir a gust. Fins i tot la tria dels grups que portaran pels seus actes, -Hierbabuena, Gertrudis i Strombers, entre d’altres- em sembla ha estat molt reeixida. No sé que em dóna que enguany la Festa tornarà a tenir color “torrat”.

A tots i totes,
Bona Festa Major !!

Serà que Déu s'ha quedat "sense cobertura" a Mollet ?

Des d’Independents per Mollet (IxM) hem posat en marxa una campanya per a reclamar que l’històric campanar de la ciutat recuperi el seu aspecte tradicional i que s’aturi el projecte d’instal.lar-hi antenes de telefonia mòbil al seu interior.

El campanar, construït en tres etapes històriques diferents, des del segle XI fins el s.XX, amb vestigis romànics, gòtics i modernistes, ha viscut vicissituds de tota mena, fins i tot la de convertir-se en presó a l’època medieval, i tot i estar ubicat al conjunt constructiu de l’Església de Sant Vicenç, té caracter civil, pertany a la ciutat i és de propietat municipal, i per tant qualsevol actuació necessitaria el vist-i-plau del consistori de la ciutat.

Ara bé, el que està passant amb el campanar és una de les coses que fan de Mollet una ciutat “surrealista,” on la realitat supera la ficció. I de què va el tema ? Doncs resulta que els responsables de la Parròquia molletana s’han passat tres pobles i han actuat de manera il.legal, cegant amb planxes metàl.liques les finestres del campanar, per ocultar la instal.lació d’unes antenes de telefonia mòbil, a l’espai interior on s’ubiquen les campanes. Com sona. Tan surrealista com veritat.

Jo que creia que Déu era “inalàmbric“ i funcionava en pla tecnologia wi-fi, d’abast universal, sense cables, ni antenes, ara em pregunto si no és que anava ben errat i resulta que a Mollet, Déu s’ha quedat sense cobertura.

El que està clar és que si la parròquia buscava noves fonts d’ingressos, per les comissions que les empreses de telefonia solen prometre per la instal.lació d’antenes, s’ha equivocat de mig a mig. I no només han comès un greu atemptat contra la imatge d’un dels símbols de Mollet, sinò que ho han fet, de manera triplement il.legal, actuant sobre un bé al.lié, patrimoni històric de la ciutat, i fent-ho sense autorització i amb afany d’ocultació.

La campanya d’IxM, es mantindrà activa mentre no es restitueixi la imatge normal del campanar de la ciutat. Ja fa dies d’això i encara esperem que l’Ajuntament es tregui la son de les orelles, reaccioni, suposo que també es deuen haver quedat a quadres, faci retirar de manera immediata els portons instal.lats il.legalment que xapen les finestres i aturi la instal.lació d’unes antenes tan terrenals i tan poc divines. Toca exigir explicacions als responsables de la parròquia molletana, ni que sigui a “ misses dites” i obrir un expedient sancionador a l’empresa de telefonia responsable de la “fetxoria”. Ho faran ?

VIIè Festival musical “ Al Ras”

Torna “ Al Ras “ a Mollet. Enguany amb la seva setena edició. Per segon any consecutiu se celebrarà al Parc de Can Mulà, al centre de la ciutat, el proper dissabte dia 14 de juny.

El programa d’aquesta setena edició ve farcidet de les músiques del pioners del bluegrass i l’old time. Pels amants de les cordes, hi haurà workshops de mandolina, a càrrec d’una de les figures més destacades d’aquest instrument, en Tom Corbett, i de Banjo Old Time, amb Sedo Garcai, Garbriel Ramíerez i David Prat.

Entre els concerts podrem fer-ne un bon tast amb Gabe amb Kathy, Tin Horn Hank, Lluís Gómez Bluegrass Band, Autopista 6, Barcelona Ceilidh Band, Sedo I Adrià García, i E.C Borthers.

I a sobre, tot això és gratis !

Què espereu?

Ens veiem aquest proper dissabte al Parc de Can Mulà.

Israel compleix 60 anys com a Estat independent.

Enguany es compleixen 60 anys, des que el 1948, les Nacions Unides aprovessin la creació d’una pàtria per tots els jueus dispersats pel món, durant segles, en el marc del procès de descolonització dels territoris ocupats pels britànics al proper orient.

Han estat seixanta anys marcats per la il.lusió de fer realitat un somni, però també per la cruesa de la guerra, les morts d’innocents, la violència i la incapacitat dels implicats per a assolir un acord de pau que acabi amb el patiment dels pobles israelià i palestí i permeti l’establiment de dos estats que es reconeguin mútuament, es respectin i visquin en pau i llibertat.

Tant de bo no hagin de passar seixanta anys més.

Des de Sepharad,
Shalom a tothom !

Am Israel jai !

Sant Tornem-hi !

Un viatge a Itàlia per qüestions de feina m’ha obligat a deixar-vos durant algun temps. Després de la reubicació, i de pair els macarrons diaris de prescripció facultativa, tornem a la lluita diària. Se m’ha acumulat la feina, però no patiu que em posaré al dia ràpidament.

Ha estat un parèntesi esgotador, però fructífer. A més, he tingut la sort de poder compartir-ho amb dos companys molt ferms. El Ferran i la Fàtima. Molt bona gent. Ni tan sols totes les tempestes del món que ens han caigut a sobre. – De vegades penso que ens perseguien-, han pogut amb la nostra moral. Una abraçada molt forta per a tots dos, des d’aquí, i per tota la " companyia".