Dels resultats de les eleccions, el més destacable és l'encert de l'estratègia del PSOE. M'haguès agradat molt més que haguès estat el triomf de la il.lusió, de les propostes, de les idees per millorar les coses i solucionar els problemes. Però no ha estat pas així, els grans partits van renunciar d'entrada a explicar els seus programes i s'hi van llençar a una espiral d'acusacions oferint-nos un espectacle molt poc gratificant.La crida al vot de la por s'ha demostrat molt rendible en termes electorals i ja avançava jo en aquest bloc que els socialistes apuntaven clarament cap a la majoria absoluta, donada la desastrosa campanya dels "peperos". Els ha anat de poc, tot i que no tindran cap mena de problema per gestionar aquesta legislatura com si de fet la tinguessin.
Sobre el paper, està clar que dormirem més tranquils amb un ZP a la Moncloa que amb un Rajoy. Encara recordo alguns dels crits dels seguidors del PP que esperaven al carrer Génova de Madrid, la nit electoral: "Arriba España y Viva Franco ! " cridaven...Quanta caspa !!
Des de Catalunya estant, encara caldrà posar moltes coses sobre la taula, perquè han estat massa incompliments, com per a oblidar-los d'un dia per l'altre. Els electors catalans han donat un missatge de confiança, malgrat el que ens ha caigut a sobre. No deixa de ser una bona lliçó, digna d'un bon estudi sociològic. Se'n recordaran d'això a l'hora de parlar d'infrastructures, de finançament, del dret a decidir.... Ja ho anirem veient.
El vot útil i els errors propis han deixat les esquerres a l'UVI, i en el cas d'IU, també la llei electoral. No ho havien previst ? Tant de bo la desfeta serveixi per a fer foc nou i renovar un espai polític que ens és molt necessari. No podem resignar-nos a jugar a ser americans i acceptar un bipartidisme que no ens és propi a la nostra cultura política.
Aquestes eleccions han deixat moltes ferides obertes. Per alguns, pel que s'ha deixat pel camí i ja mai no recuperarem, serà una campanya que no podrem oblidar mai. Han estat les eleccions de la por. La por al PP, la por de reconèixer que totes les idees es poden defensar pacíficament i la por dels que s'amaguen darrera dels tancs o darrera de les pistoles.
No es pot construir res que valgui la pena amb por. Potser ja ha arribat l'hora de fer-se gran i de deixar enrera els pànics infantils. De valorar si tenim els manaires que ens mereixem. De decidir el que volem ser quan siguem grans. D'avançar plegats mirant-se menys el melic i construir entre tots el camí per un pais millor, més lliure i en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada