Una casa de nines

Demà dimarts, CiU de Mollet ha organitzat al Casal Cultural, una taula rodona sota el títol "El futur del catalanisme des de diferents opcions polítiques". Suposo que aquest acte s’emmarca dins de la seva campanya per la “Casa gran del catalanisme”.

Hi participaran per CiU, Àngel Cuní, pel PSC-PSOE, Oriol Fort i per ERC, Jaume Solà i actuarà com a moderador en Francesc Homs, diputat al Parlament de Catalunya per CiU.

Em sembla bé que CiU programi actes de debat com aquest. Qualsevol contribució al debat de les idees és positiva en aquest context en que els polítics professionals s’empenyen en convertir la política en una mena de mercat persa, amb subhastes noves cada dia.

Ara bé, el que no acabo de comprendre és perquè la composició de la taula fa tant la impressió que el catalanisme convergent va només de CiU a ERC passant per un PSC suposo que convidat com a ninot dels cops. No hi ha catalanisme a Iniciativa ? No hi ha catalanisme a l’ecologisme polític ? No hi ha catalanisme també als col·lectius independents i sobiranistes com IxM ? I el que és més important, no hi ha molt més catalanisme als col·lectius socials, com ens ho demostren dia a dia amb el seu treball, que al conjunt de l’arc parlamentari actual, tan cofoi de deixar el país amb les vergonyes a l’aire per quatre rals, o quatre vots ?

Ja sé que hi ha gent que no s’acostaria a una taula com aquesta ni que la convidessin. Però, si els convergents pensen que a la casa gran del catalanisme, no hi caben més visions que les de les tres forces convidades, és la casa no deu ser tan gran. No sé, potser és una casa molt maca, però només una casa de nines.

Fotos correfoc 25 aniversari Ball de Diables Mollet

Aquí teniu algunes fotos pels que no vau podeu disfrutar-ho.

Si algú les necessita amb més deifinició que em tiri un mail.

Ball de Diables de Mollet: 25 anys de foc i de festa!

El Ball de Diables de Mollet fa enguany 25 anys. És un aniversari significatiu per a una entitat de cultura popular arrelada a una ciutat peculiar. Els Diables de Mollet, malgrat haver passat, com totes les entitats per diferents etapes vitals, han aconseguit consolidar-se com un referent important en el panorama festiu molletà. Malgrat els canvis, les dificultats i molt sovint l’escassetat de mitjans, els diables molletans no s’han rendit mai i espero i desitjo que no ho facin mai.

Deu fer uns tretze anys, si la memòria no em falla, des que em vaig vestir de diable per primera vegada i tot i que per diferents motius no he pogut participar tan assíduament com m’hagués agradat, sempre que m’ha estat possible he fet un cop de cap per a sortir amb la colla.

En aquest aniversari però, no ens podem oblidar de tots aquells que han passat per ella i que per raons vitals van haver de deixar el relleu a d’altres, el Francesc, el Dani o el Ferran, són alguns d’ells, però n’hi ha molts més, d'antics i d'actuals: els membres de la junta en actiu i especialment el Mana, el Dídac, el Mark, la Mireia i la Sarai. El grup de tabalers, a càrrec del David, que no per anar sempre al darrera són menys importants, i és clar, tots els diables i diablesses la majoria gent molt jove que deixa les seves coses per deixar-se anar amb aquest vici afortunat que és el culte al foc. Tots ells també han sabut portar la colla fins al dia d'avui. A tots ells és de justícia també fer-los un reconeixement, perquè tots han fet possible que enguany arribem a complir aquests magnífics 25 anys.

Coincidint amb la diada de Sant Vicenç, Festa Major d’hivern de Mollet, va tenir lloc aquesta passada setmana un correfoc molt significatiu. Van acompanyar als diables de Mollet, les colles de Reus i de Montornès, precisament les dues colles padrines del nostre Ball de Diables. Totes tres vam tornar a passar en acabat, per la “ Porta de l’Infern”, simbolitzant el nostre agermanament amb el foc i la festa.

Són 25 anys de foc i de festa. 25 anys “ cremant “ la ciutat. Què en siguin molts més !
Moltes Felicitats “ Ball de Diables de Mollet “ !!

Un diable barbut.

Bad Manners a Barcelona

El concert del passat dia 6 de gener a la “Sala Apolo” de Barcelona, va ser segurament per a molts un dels millors regals de reis que podien somiar. Experiència, qualitat i un directe molt potent que va fer les delícies dels seguidors de la banda, tradicionals o novells. Aquí en teniu un petit tast.

Fins sempre, Ezequiel !

Fa només uns dies que ens deixava l’Ezequiel Martín, ex-regidor socialista de l’Ajuntament de Mollet, ex-company de govern i bon amic. L’Ezequiel va jugar un paper molt important als equips de la Montserrat Tura, fent-se càrrec de les finances de la casa gran. Recordo com eren d’intenses les reunions amb ell per negociar uns pressupostos sempre massa escarransits, per les àrees que ens tocava portar al soci minoritari. Com s’emprenyava quan l’apretàvem una mica perquè afegís algun zero més en alguna partida ! Però al final sempre ens posàvem d’acord. Ningú no en quedava del tot content, però potser també es tractava d’això.

Malgrat les nostres discrepàncies polítiques, els anys que vam compartir dins i fora de l’Ajuntament em van ensenyar un home franc, amb un gran sentit de l’humor, que s’estimava molt als seus, la seva ciutat , els seus ideals, els escacs, les cançons de Victor Manuel –nits memorables de karaoke- i la Nicaragua sandinista.

Calia tenir una gran força de voluntat per tirar endavant cada dia malgrat la seva malaltia i l’Ezequiel la tenia. Sabíem que seria precisament això, la seva malaltia la que un dia més d’hora que tard, ens donaria una mala noticia. I així ha estat finalment.

Un cor massa gran per un cos tan petit.

Et trobaré a faltar.

Fins sempre, Ezequiel !