Fa temps que em rondava el cap escriure sobre això. Mollet, com a totes les ciutats que han estat pobles fins fa no gaire, pateix encara algunes rèmores que dificulten la seva maduració com a ciutat. No em refereixo ara a qüestions urbanístiques ni econòmiques. Em refereixo a quelcom més terrenal, a la persistència d’elements i conductes sectàries, de clan o de grup, heretades de fa temps, de quan Mollet era un poblet i de quan quatre famílies feien, desfeien, decidien qui queia en gràcia o desgràcia i es jugaven als daus l’esdevenir del poble.
Enceto aquí una sèrie “d’irreflexions bíliques”, sense cap pretensió salvadora més que intentar explicar el que crec és una de les darreres barreres que Mollet ha de salvar, per a convertir-se en una ciutat que miri amb altres ulls el seu futur. Els” fills de la polla roja”, em refereixo a la gallina, no sigueu malpensats, no és una teoria de la conspiració, ni tan sols arriba a això, és la crònica d’un mal estès, la història d’una pobresa de mires, la d’aquells que amb diferents noms, s’han cregut amb el dret de dir qui són els elegits, les falses elits, els llepaculs d’un sistema que ja toca a l’extinció, que han tingut la ciutat encotillada, en un “corsé” tan estret com el seu intel·lecte, no fos que se’ls hi escapés de les mans. És en síntesi, la crònica de les crostes de la mediocritat.
2 comentaris:
Ara, ara riurem....i de quina manera....però explica-ho tot!!! i sense miraments a veure si aquests panolis se'ls fot la cara roja de vergonya.....que n'hi ha uns quants que han de quedar ben retratats......pares.....i fillssssssss!!!
Ja era hora que algú treies el tema, a la nostra ciutat hi han algunes persones que tenen un valor, no se quin pero en difinitiva quand parlen s'apuja el pà, aixo si no es mullan mai ni quand plou, ja fora bó que es dediquesin alguna cosa, no nomes a moure fils quasi sempre a les fosca.
Publica un comentari a l'entrada