dimarts, de març 07, 2006

Mollet taxidermista


Ningú no sabia què passava ben bé a la Rambla de Mollet, davant la Sala Fivaller, aquell vespre, però segur que devia ser una de bona, a la vista de la quantitat de mossos d’uniforme –ignoro si algun d’ells era algú disfressat- i de paisà, de furgons i de tanques per limitar el pas o per a reservar aparcament.

La resposta va ser, com gairebé sempre, decepcionant. Els ninots d’en Boadella, els “Ciudadaños de Cataluña”, els taxidermistes de l’espanyolisme més tronat, els pijo-intelectuals enyorats del règim, de qualsevol que els faci cas, havien triat Mollet per a celebrar una de les seves funcions d’exaltació de la mentida, la demagògia i l’autoodi. Algú, a més de qui subscriu, que ja porta manta temps cridant l’atenció sobre el tema, devia pensar que a la nostra ciutat, hi pot haver el pòsit suficient de tardofranquisme dorment, per a que la aquesta ressaca espanyolista hi arreli.

Té conya que per a que aquests borinots lerrouxistes puguin muntar el seu circ, s’hagi de muntar un altre al carrer, a base de policia, pagant-ho dels pressupostos públics catalans. Aquests mateixos que tant critiquen els esmentats.

Des de la rambla estant, mentre fèiem petar la xerrada i contemplàvem l’espectacle, vèiem com en som de tafaners tots plegats. Molts no s’hi haurien atansat mai a un acte polític, però en veient el desplegament, la gent es preguntava fins i tot si és que havia arribat la Letícia...

El PP s’ha pres moltes molèsties per a intentar vendre l’operació com a quelcom que no hi té res a veure amb ells. Però no cola... Si fins i tot aquesta setmana, la diputada i portaveu del PP al Parlament de Catalunya afirmava a una cadena de televisió digital que ella mateixa havia sopat vàries vegades amb els promotors de l’operació i que havien mantingut reunions per a explotar un treball conjunt en alguns temes... A mi em sembla que de totes maneres, el tema se’ls hi pot acabar anant de les mans. Ja en parlarem amb més tranquil·litat.

Tornant a l’acte de Mollet, em van cridar l’atenció algunes de les cares que hi veia entrar al circ. Algunes força conegudes, un ex-candidat socialista a l’Alcaldia de Mollet, un altre ex-socialista, que es va presentar a les darreres municipals per una llista amb sigles de partit italià, de la qual ara no recordo ben bé, el nom... Ben pensat, per completar el panorama freak, encara em faltava un. Total, aquesta cosa botiflera també n’està plena d’amics de l’Anglada. No ho sé, potser hi havia massa mossos...