Recentment, els mitjans de comunicació del nostre país es feien ressò de la iniciativa d’algunes empreses dedicades a la fabricació de profilàctics, altrament dits condoms, d’obrir una nova línia de preservatius adreçats i adequats als nens de 12 anys.
Hom pot deduir de manera raonable, que si els empresaris s’hi ha posat a la feina, deu ser perquè hi ha un mercat potencial estimable, i més encara, perquè hi ha una realitat al darrera que l’avala i l’oferta existent fins ara la mercat, per raons fisiològiques, no en dona satisfacció, sigui dit això sense segones intencions.
Que els hàbits sexuals de la nostra canalla venen experimentant canvis evidents als darrers anys, és quelcom que no pot negar cap observador mínimament atent.
Que el procés maduratiu, s’està allargant amb la mateixa rapidesa, que s’accelera l’inici de les primeres relacions sexuals, i que malgrat disposar cada cop de més informació els nostres nens, palesen una manca més evident de formació, és també quelcom, que no per cridar-nos l’atenció als adults deixar de ser una veritat ben patent.
Aquests temps de canvis tan precipitats que vivim, ens deixen però cada cop més, una incongruència sense resposta a cada cantonada. Un es pregunta si la solució a la possible precocitat sexual dels nostres nanos, és com pensen alguns empresaris, la posada al mercat de preservatius a la mida dels seus dotze anys i no la necessària reflexió, sobre quina mena de formació i d’educació, i no estic parlant de l’àmbit escolar, sinò sobretot familiar i de la societat en general, estem donant a aquests jovenets. Un es pregunta també, si els valors que s’estan convertint en dominants, i que els impulsa a voler ser grans abans d’hora, no són una clara responsabilitat dels adults, una responsabilitat de la que sembla que sovint ens oblidem, o simplement hem dimitit.
Aquesta societat, que bastim dia a dia els adults per a deixar-la en herència als nostres nens, està malalta. Malalta d’apriorismes i de contradiccions, i faltada de valors sòlids que avalin les decisions que prenem en nom dels més joves, pensant en el seu futur.
Als nostres nens de 12 anys, se’ls considera encara infants i se’ls obliga a anar asseguts i lligats en una mena de cadiretes ortopèdiques als seients del darrera dels cotxes dels seus pares, per la seva seguretat, segons es diu a la normativa que hi obliga. Ara resulta que també els proveirem de condoms, per evitar relliscades. Jo ja m’he perdut. Ja no sabré què explicar-los quan parlem d’ aquell existòs eslògan del “ Póntelo, pónselo”. A partir d’ara, estarem parlant del cinturó de seguretat o dels condoms ?
12 anys, condoms i cadiretes. Què n’és de dur ser infant en aquests temps que els ha tocat viure !
Hom pot deduir de manera raonable, que si els empresaris s’hi ha posat a la feina, deu ser perquè hi ha un mercat potencial estimable, i més encara, perquè hi ha una realitat al darrera que l’avala i l’oferta existent fins ara la mercat, per raons fisiològiques, no en dona satisfacció, sigui dit això sense segones intencions.
Que els hàbits sexuals de la nostra canalla venen experimentant canvis evidents als darrers anys, és quelcom que no pot negar cap observador mínimament atent.
Que el procés maduratiu, s’està allargant amb la mateixa rapidesa, que s’accelera l’inici de les primeres relacions sexuals, i que malgrat disposar cada cop de més informació els nostres nens, palesen una manca més evident de formació, és també quelcom, que no per cridar-nos l’atenció als adults deixar de ser una veritat ben patent.
Aquests temps de canvis tan precipitats que vivim, ens deixen però cada cop més, una incongruència sense resposta a cada cantonada. Un es pregunta si la solució a la possible precocitat sexual dels nostres nanos, és com pensen alguns empresaris, la posada al mercat de preservatius a la mida dels seus dotze anys i no la necessària reflexió, sobre quina mena de formació i d’educació, i no estic parlant de l’àmbit escolar, sinò sobretot familiar i de la societat en general, estem donant a aquests jovenets. Un es pregunta també, si els valors que s’estan convertint en dominants, i que els impulsa a voler ser grans abans d’hora, no són una clara responsabilitat dels adults, una responsabilitat de la que sembla que sovint ens oblidem, o simplement hem dimitit.
Aquesta societat, que bastim dia a dia els adults per a deixar-la en herència als nostres nens, està malalta. Malalta d’apriorismes i de contradiccions, i faltada de valors sòlids que avalin les decisions que prenem en nom dels més joves, pensant en el seu futur.
Als nostres nens de 12 anys, se’ls considera encara infants i se’ls obliga a anar asseguts i lligats en una mena de cadiretes ortopèdiques als seients del darrera dels cotxes dels seus pares, per la seva seguretat, segons es diu a la normativa que hi obliga. Ara resulta que també els proveirem de condoms, per evitar relliscades. Jo ja m’he perdut. Ja no sabré què explicar-los quan parlem d’ aquell existòs eslògan del “ Póntelo, pónselo”. A partir d’ara, estarem parlant del cinturó de seguretat o dels condoms ?
12 anys, condoms i cadiretes. Què n’és de dur ser infant en aquests temps que els ha tocat viure !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada