L’allau d’escàndols de corrupció en l’esfera pública que ens assola, ha fet a miques el miratge que els grans partits catalans havien construit a força de tapar-se les vergonyes els uns als altres. L’oasi polític català s’ha demostrat tan podrit com la resta, i això no ha fet més que començar. El “si tu no dius res d’això, jo no diré res d’allò altre teu”, que ha estat la norma bàsica entre els partits del poder a casa nostra, s’ha demostrat insuficient, quan la merda ha acabat vessant del pou negre, en el que alguns han convertit una de les activitats més nobles, la política i el servei als ciutadans.
La concentració de poders, la transformació dels partits tradicionals en marques amb la finalitat principal de mantenir la cadira, l’absència de limitació de mandats i la manca absoluta de transparència, han acabat creant una crosta de xupòpters que ara amenaça amb enderrocar les seves torres d’ivori.
El que molts veniem denunciant des de fa temps, que casa nostra no era un excepció, i que no es podia seguir actuant amb aquesta impunitat, sense que això fés un pet, ha acabat per sacsejar el pais, de la mà de l’actuació d’alguns pocs jutges i dels mitjans de comunicació. Que l’estela de la corrupció acabés per arribar als ajuntaments ha serveit per acabar de despertar als ciutadans, del seu llarg somni, en veure com alguns ens han estat prenent i ens prenen encara el pèl a tots plegats.
La qüestió és perquè no s’ha fet abans. I perquè si és de domini públic la sospita que això només és la punta de l’iceberg, no actua d’ofici la justicia catalana, per aixecar les catifes pudentes, sobre les que els nostres manaires passegen amb les seves sabates italianes.
Molts opinadors asseguren que tot plegat farà un mal irreversible a la política i contribuirà més encara a la desafecció de la gent, que ja mirava de per sí, prou malament a tot el que es refereix a aquesta i als que fan d’ella pervertint el seu sentit, una professió. Jo prefereixo veure-ho com una oportunitat per a fer neteja, perquè crec en la política ben entesa, i en la necessitat d’una total regeneració. Per això vam crear Independents per Mollet (IxM).
La temptació fàcil de molta gent de dir que tots són iguals, no em preocupa. Conec molta gent honesta de les ideologies més variades. També conec molt bé el funcionament intern dels partits clàssics i creiue-me que són un bon caldo de cultiu per a fabricar aquest virus a dojo.
Cal fer dissabte. La impunitat amb que molts dels nostres manaires han estat actuant durant dècades, s’ha d’acabar. Els ciutadans hem de sacsejar l’arbre, per desfer-nos de les pomes podrides. Però això no ho farem votant als de sempre, ni quedant-nos a casa, ni abstenint-nos, ni passant-nos al vot en blanc.
Ho farem només obrint els ulls i destriant el gra de la palla, observant qui s’arrisca i treballa amb honestitat i sense prevendes, i defugint d’oportunistes i aduladors dels que manen. Preguntant-nos perquè IxM és l’única força a la que es té prohibit, per ordre de l’alcalde, sortir a la televisió de Mollet que paguem tots. Preguntant-nos perquè l’única força que ha fet públiques les seves despeses electorals des de la seva creació ha estat IxM. Preguntant-nos perquè som els únics que hem denunciat els sous milionaris que cobren els partits i els polítics del nostre Ajuntament, mentre la resta callen i cobren… Plantant-los cara i esdevenint “Lliures i rebels” per millorar Mollet.
