dilluns, de març 30, 2009

Sobre l'homenatge a l'Anna Bosch

No m'agraden els homenatges. Sóc dels que creuen que els únics que valen, són els que es fan en vida. La resta són molt sovint, auto-homenatges que es fan molts dels que els maneguen, que alhora demostren la seva incapacitat de reconèixer la vàlua o l'estima d'una persona que tenen al costat, molt sovint arraconada i oblidada.

Escrit això, arran de la intenció de l'Ajuntament de Mollet, i d'alguns dels partits allà instal.lats, de celebrar un homenatge a l'ex-alcaldessa de Mollet, Anna Bosch, aprofitant la commemoració dels 30 anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics.

Algú podrà dir que val més tard que mai i potser tingui raó. Però com a ex-regidor de l'Ajuntament, puc donar testimoni d'haver sentit prou declaracions al sí del ple municipal referents a l'ex-alcaldessa recentment desapareguda, fins i tot d'alguns dels seus excompanys de consistori, per saber que hi ha molt poc de sinzer en tot això.

Em consta a més, que alguns dels seus excompanys de Govern, del PSUC d'aquella època, i molt especialment, en Domingo Miguel, al que guardo especial afecte, fa temps que venien treballant per a dedicar-li una acte de caràcter més íntim i sincer, com creuen que li hauria agradat més a l'Anna.

Em consta també que els alguns partits de l'Ajuntament, i en especial Iniciativa, han pastelejat amb l'Alcaldia, l'apropiació d'aquest homenatge, tirant per terra el treball desinteressat que estaven fent, persones com en Domingo. I en sap molt de greu que es facin aquests tripijocs amb els que ja no hi són per defensar-se. Si sabien que s'estava preparant ja un homenatge, no calia entrar en l'absurditat d'una cursa per veure qui era el primer. I si de debó el volien fer, podien haver-se esperat unes setmanes, que tampoc passava res.

Vaig conèixer a l'Anna Bosch, quan vaig arribar a Mollet, a principis dels anys noranta. Vaig tenir la sort de poder compartir algunes tardes a casa seva, xerrant sobre política, sobre el necessari canvi de mentalitat dels partits i de les institucions respecte al medi ambient i sobre la possibilitat que ens aportaven les noves alternatives d'una proposta ecologista llavors en plena efervescència. I val a dir que va ser una de les coneixences que més em van marcar. Em va sobtar llavors, la seva decepció expressa amb el funcionament dels partits clàssics, que acaben per deixar de ser una eina, per a convertir-se en una finalitat per alguns, en sí mateix. Una decepció que temps després vaig comprendre al cent per cent, experimentant-la a les meves pròpies carns. Llavors ella encara tenia esperança de que gent nova i amb noves idees poguessin contribuir a canviar-los des de dins. El temps però, ha demostrat que mentre existeixin determinats taps, i gent col.locada o per col.locar, resulta una tasca quasi impossible.

Vaig perdre el contacte amb l'Anna temps després, quan va marxar a viure al Figueró. I els únics contactes que vam tenir a partir d'aquell moment, van ser quan li van demanar el seu suport per la candidatura de l'Entesa. Em penso que no li van explicar mai les interioritats d'aquella coalició, ni el perquè de la dimonització d'IxM, llavors acabada de néixer, a la que ella també va contribuir, vull creure que influenciada per altres, amb algun article que vaig trobar tan injust com el temps finalment ha demostrat. Una Entesa també desapareguda, en la que com molts va confiar i de la va que tornar a sortir encara més decepcionada, malgrat els avisos de la gent d'Independents per Mollet (IxM), -seguim tan incorregibles com llavors-, fruit de les maniobres interessades dels de sempre.

L'Anna patia una malaltia degenerativa molt greu, que tothom sabia com podia acabar. En tots aquests anys, però, ningú ha mogut un dit per a reconèixer el paper que va tenir en aquells anys tan difícils com a primera alcaldessa de la democràcia recuperada. Ara sembla com si alguns s'haguessin embarcat en una cursa per apropiar-se del seu llegat. No em sembla just, i malgrat les discrepàncies que vam tenir als darrers anys, crec que no s'ho mereix. Com tampoc es mereixen alguns dels seus companys, com en Domingo, que des del poder se'ls vulgui passar la mà per la cara a la gent que l'apreciava sincerament.


Fa molt de temps ja que vaig deixar d'anar a misses de funerals i a homenatges post-mortem. I tampoc ho faré ara. Això no treu, que com ja vam fer des d'Independents per Mollet ( IxM), deixi constància amb aquestes línies del meu reconeixement personal, a l'Anna. I sobretot, que no deixi d'aprofitar també l'avinentesa per a recordar que encara som a temps de no perdre cap altra oportunitat per reconèixer el paper d'altres persones, que afortunadament encara són amb nosaltres, en la transformació i millora de la ciutat que ara tenim. Potser algun dia ens adonarem, que no cal esperar a misses dites. Tant de bo.

divendres, de març 27, 2009

Una d'estafotes !

Hi ha estafes de primera i estafes de segona, dedueixo de la lectura de la premsa local i comarcal de la setmana. Les de primera són les que comunica l’Ajuntament, el de Mollet, em refereixo, of course, que per cert ja era que es mullés en aquest tema, amb la que ens està caient a sobre. Les de segona són la resta. És a dir les que l’Ajuntament calla i no denuncia i per exemple, les que venim denunciant des de fa temps, gents incorregibles com Independents per Mollet (IxM). Al menys, això és el que dedueixo de la lectura de la premsa gratuïta de la ciutat –llegeixi’s: Contrapunt, Mollet a mà o Línia Vallès- o de paganini de la comarca –llegeixi’s: El 9 Nou o Revista del Vallès-.

La denuncia de la darrera intentona d’aquests lladres que ens intenten prendre el pèl dels ciutadans incauts, la dels missatges als mòbils indicant que t’han d’entregar un paquet i no t’han localitzat, i que els has de trucar a un número 905, de tarificació especial, és a dir, d’aquells cars, caríssims, dels que et costen un runyó el minut, és tant certa com que jo mateix he rebut el missatge i en sóc testimoni. O sigui que “ al loro”.

Que l’Ajuntament avisi als ciutadans i ho denuncii, no només em sembla de conya, sinò que és el que venim reclamant en aquests casos des d’IxM fa una porrada de temps. Ara bé el que em fa flipar és veure com qui no te padrins no es bateja. Em refereixo al tractament que fan els mitjans, de les notícies segons qui les aporta. Aquesta del missatge del mòbil apareix a totes les edicions dels mitjans que abans he esmentat.

Tanmateix, als darrers mesos des d’IxM, ens hem fet un fart de denunciar la reiteració de fins a quatre vegades d’una altra de les estafes que campen per la nostra ciutat, i em consta que per moltes d’altres. La del papereret pressumtament d’una empresa de missatgeria falsa et deixa a la bústia de casa teva i que t’anuncia que t’ha tocat un premi i et diu que si el vols has de trucar a un numero… i respondre a un qüestionari amb dades personals, bàsicament per saber com vas de pasta.

Aquesta "estafota", com diria en Molina, que no per reiterada és menys greu, sinò al revés, ha estat obviada darrerament per tots els mitjans i el que és més greu, també pel mateix Ajuntament que no ha mogut ni un dit per avisar la població del morro que tenen aquests desaprensius dedicats majoritàriament a la venda sota pressió de multipropietats i d’altres mandangues.

Els periodistes o similars, saben bé què publiquen i perquè. O al menys, això es pot dedudir de fets com aquests. Estan al seu dret i jo ho respecto. Com ho estem nosaltres també de criticar-ho si no ens sembla bé, i posar-ho negre sobre blanc, perquè quedi constància, com acabo de fer amb aquesta nota. Doncs això.

dimecres, de març 25, 2009

La veritat d'Espanya i Kosovo

Els soldadets espanyols se’n van de Kosovo. Al marge del debat de les formes, que ocupa aquests dies les portades dels diaris, el cert és que el tema essencial és el fons de la qüestió. Que Espanya no ha reconegut la independència d’aquest nou estat europeu.I no l'ha reconeguda, quedant al marge de la resta d’estats europeus, com han fet Sèrbia i Rússia, no per afinitats ideològiques, sinò pensant en Catalunya i Euskal Herria.

Aquesta i no altres mandangues, és la qüestió de fons. La por del govern espanyol a obrir un precedent que es pugui aplicar a casa nostra. La declaració unilateral d’independència d’un poble sobirà que vol ser lliure, no pot ser digerida per l’estat centralista que és avui l’estat espanyol.

Però no hi ha res que aturi el desig d’un poble.Tard o d’hora s’haurà de reconèixer, el que ja recull la carta de les Nacions Unides. Espanya no pot ser una bombolla pel que li convé. Sobretot quan un poble prén consciència de que està lligat a un altre per la força i se l’explota i se l’humilia segrestant-li els seus drets fonamentals, i negant-li el seu dret més fonamental. El dret a ser, el dret a decidir per sí mateix.


Temps al temps.

dilluns, de març 16, 2009

Prou d'impostos abusius !

L’Equip de Govern de Ajuntament de Mollet, (PSC-CiU), ha tornat a apujar aquest 2009 els impostos que tots paguem, molt per sobre del cost real de vida, el famòs IPC, amb la complicitat incomprensible d’alguns grups de la suposada oposició municipal, com Esquerra Republicana, que ja va donar anteriorment mostres de la seva docilitat donant via lliure als pressupostos i negant-se a donar suport als prop de vuit mil ciutadans que hem reclamat el manteniment de zones d’aparcament gratuït al Pla de les Pruneres.

L’augment mitjà serà de prop d’un 5%, mentre que el l’IPC s’ha situat sobre un 1,4%. Això parlant clar vol dir que aquest Ajuntament ens farà enguany a tots els ciutadans un 3,6% més pobres, ja que els nostres sous, els dels que encara tenim feina, o es congelaran o pujaran com a molt un 1,4%.

Els impostos són necessaris. No descobrim res amb això i ens sembla que tothom pot estar d’acord. Però des d’Independents per Mollet (IxM) ens oposem a que en plena crisi, els impostos pugin per sobre de l’IPC. Diem no a augments com el de la contribució ( IBI ) d’un 5,5 % més el 2 o 3% que aplicarà l’Estat, el 10,5% de la zona blava, que l’any passat ja va pujar un 7,5%, el 10,2% de la grua, o el 20% de la taxa de manteniment d’instal.lacions de l’aigua, per posar només uns exemples, perquè són un abús intolerable i un atracament a les butxaques dels ciutadans.

Els ciutadans ja estem pagant la crisi, no és de rebut que l’Ajuntament ens vulgui passar també factura pel seu dèficit i per la seva mala gestió, perquè a més, amb els nostres impostos s’estan mantenint uns luxes incompresibles, com són els sous dels polítics i els partits de l’Ajuntament.

En aquests primers dinou mesos de mandat municipal, els partits de l’Ajuntament s’han repartit, sense comptar els sous de regidors, assessors i altres càrrecs de confiança, un total de 109 milions de les antigues pessetes, ( 36 pel PSC-PSOE, 19 per CiU, per ICV i EUiA i també pel PP i 16 per ERC), només per a les despeses dels partits. Però quines despeses? Si fins i tot el despatx, el telèfons, els sobres i els segells, els paga també l’Ajuntament, és a dir, tots els ciutadans, amb una altra partida del pressupost municipal ! Resulta realment insultant que mentre als ciutadans ens diuen que ens hem d’apretar el cinturó i ens collen cada cop amb impostos més alts, ells segueixin cobrant una milionada a càrrec de les nostres butxaques. I a sobre tenen la barra de dir que ja s’han congelat el sou aquest any. Però si l’any passat se’l va autoapujar un 37% sense que els hi fes cap mena de vergonya !

Recentment, l’Ajuntament anunciava sense posar-se vermell, que havia augmentat la partida de despesa social en 24.000 euros, o sigui 4 milions de pessetes per afrontar la crisi. Compareu-los amb els 109 milions dels partits en aquests primers dinou mesos de mandat. Quina poca vergonya i quina pressa de pèl. Volem una millor gestió econòmica, i una aposta real amb per fer polítiques socials i de creació d’ocupació per afrontar la crisi i lluitar contra l’atur. Mollet no pot seguir així, perquè no anem pas bé. Cal trencar aquesta majoria absoluta que està ofegant els ciutadans, i cal construir una nova oposició que planti cara i no calli davant de tants abusos. Ja n’hi ha prou d’impostos abusius i ja n’hi ha prou de prepotència!