Els soldadets espanyols se’n van de Kosovo. Al marge del debat de les formes, que ocupa aquests dies les portades dels diaris, el cert és que el tema essencial és el fons de la qüestió. Que Espanya no ha reconegut la independència d’aquest nou estat europeu.I no l'ha reconeguda, quedant al marge de la resta d’estats europeus, com han fet Sèrbia i Rússia, no per afinitats ideològiques, sinò pensant en Catalunya i Euskal Herria.
Aquesta i no altres mandangues, és la qüestió de fons. La por del govern espanyol a obrir un precedent que es pugui aplicar a casa nostra. La declaració unilateral d’independència d’un poble sobirà que vol ser lliure, no pot ser digerida per l’estat centralista que és avui l’estat espanyol.
Però no hi ha res que aturi el desig d’un poble.Tard o d’hora s’haurà de reconèixer, el que ja recull la carta de les Nacions Unides. Espanya no pot ser una bombolla pel que li convé. Sobretot quan un poble prén consciència de que està lligat a un altre per la força i se l’explota i se l’humilia segrestant-li els seus drets fonamentals, i negant-li el seu dret més fonamental. El dret a ser, el dret a decidir per sí mateix.
Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada